PLAZA DE MAISONNAVE
sábado, 1 de enero de 2011
PLAZA DE MAISONNAVE
Antes llamada del Caudillo, del Mercado,
del Pozo o Pozos,
de la Constitución
y del Huerto del Olmo u Horno
Rotulada en el pleno del 15 de junio de 1890
Eliminada en pleno del 15 de agosto de 1939
Recuperada en pleno del 4 de abril de 1968
Cambio efectivo sobre el año 1975
Popularmente llamada del Mercado o del Pozo
Nos encontramos ante la que podemos considerar como Plaza Mayor de nuestro pueblo, único lugar de esparcimiento del pueblo durante siglos y foco comercial de primer orden.
Plaza del Caudillo (hoy de Maisonnave) en los años 60
(Foto: Castillo)
Son muchos los vínculos que unen esta plaza con el sentir del pueblo de Sant Joan:
Durante años fue lugar de verbenas, conciertos de la banda de música en el templete, fiestas, desfiles y proyecciones cinematográficas. Además, la historia de la devoción al Santísimo Cristo de la Paz arranca en esta plaza, lugar en el que, según la tradición, dos peregrinos tallaron en una de sus casas la primitiva imagen del Cristo.
Fue además esta plaza la que vio nacer en nuestro pueblo las fiestas de las Hogueras de San Juan en 1969 para conmemorar y recuperar la entonces agonizante festividad de nuestro patrón San Juan Bautista. Dicha celebración ha continuado ininterrumpidamente hasta día de hoy.
Hoguera Plaza Maisonnave del año 2012
(Foto: Alfredo Campello)
Esta plaza se encuentra además estrechamente vinculada con la Huerta de Alicante, puesto que en ella se realizaba la subasta del agua del Pantano de Tibi y se establecía semanalmente el mercado de productos de la Huerta.
Históricamente ha sido conocida como Plaza del Huerto del Horno (o del Olmo), los Pozos o del Mercado. Aunque sabemos por diferentes actas notariales y testamentos, que durante años recibió el nombre de Plaza de la Constitución, en referencia a la Carta Magna de 1812, la cual fue leída en la plaza mayor de cada pueblo, la cual debería pasar a ostentar el nombre de Constitución. Es por esto por lo que creemos que fue este el lugar escogido para la lectura de la Pepa en nuestro pueblo.
El 19 de marzo de 2012, en conmemoración del Bicentenario de la Pepa, se realizó una procesión cívica desde la actual Plaza de la Constitución hasta la de Maisonnave, lugar donde fueron leídos diferentes artículos de la Constitución de 1812.
El 19 de julio de 1885, a petición del notario Tiberio Vidal, la plaza pasa a denominarse Plaza de Alfonso XII, seguramente en agradecimiento a la concesión del título de Villa días antes. Aún así, ese cambio nunca fue efectivo y mantuvo el nombre de Mercado.
El 19 de julio de 1885, a petición del notario Tiberio Vidal, la plaza pasa a denominarse Plaza de Alfonso XII, seguramente en agradecimiento a la concesión del título de Villa días antes. Aún así, ese cambio nunca fue efectivo y mantuvo el nombre de Mercado.
Tras la muerte del ilustre político Eleuterio Maisonnave, la plaza del Mercado pasa a ostentar su nombre en el año 1890.
Eleuterio Maisonnave y Cutayar (Alicante, 1840 – Madrid, 1890). Ministro de Estado y Gobernación durante la I República, Diputado a Cortes por Alicante y alcalde de dicha ciudad. Ayudó a los vecinos de Sant Joan en épocas de epidemia y realizó gestiones en nombre de nuestro Ayuntamiento.
Estudió en el Seminario de Orihuela y el bachillerato en la ciudad y posteriormente se traslada a Valencia y Barcelona donde estudia Leyes. Continúa con la empresa familiar dedicada al comercio del vino.
Fue fundador del Partido Republicano en Alicante y se convirtió en el primer alcalde de la ciudad elegido democráticamente con 29 años. Maisonnave se inició en la Logia Masónica Alona nº44 de Alicante. Alcanzó el grado 33º bajo el nombre simbólico de Pericles. Fue Gran Comendador del Supremo Consejo.
Participó en la Revolución de 1868 y ayudó en el triunfo de la I República en 1873 en cuyo gobierno fue Ministro de Estado y posteriormente de Gobernación. Se mantuvo fiel a sus ideales republicanos tras la Restauración y los defendió en el Congreso y en el periódico “El Globo”. No fue su única experiencia periodística. Ya en nuestra capital dirigió "El Derecho y el Deber" y “El Eco de Alicante” pero el fracaso de la revolución de 1866 provocó su destierro y el cierre del diario. Fundó además la Caja Especial de Ahorros, germen alicantino de la tristemente desaparecida Caja del Mediterraneo.
Eleuterio Maisonnave se casó con Mª Luisa Santonja de cuyo matrimonio nacerían sus hijas. Pasaron los periodos estivales en su finca Caseta Nova, traducción casi literal de su apellido francés al valenciano. Muy cerca de allí, en la desaparecida finca O'Gorman veraneaba su hermano Juan.
Fue un firme defensor del Sufragio Universal, Matrimonio Civil y el Jurado Popular. Sus ideas podían resumirse en tres palabras de gran importancia y calado: ”Libertad, Democracia y República”. Tras su muerte el pleno del Ayuntamiento de Alicante en sesión del 9 de mayo de 1890, aprobó la construcción de su estatua y le puso su nombre a la Alameda de San Francisco. Cinco años después se inauguraría la mencionada estatua, obra del escultor alicantino Vicente Bañuls. Hasta el estallido de la Guerra Civil, el pueblo de Alicante le tributaba un homenaje cada 5 de mayo, fecha de su fallecimiento.
Su cadáver fue traído hasta Alicante, siendo enterrado en el cementerio de San Blas. Tras su clausura, tanto sus restos como los de su hermano Juan, pese a ser ofrecidos por la familia al Ayuntamiento de Alicante para que fuesen trasladados a un lugar destacado del cementerio municipal, acaban, por lo visto, en la cripta de la nueva Iglesia de San Blas junto al resto de cuerpos no reclamados. En la actualidad su nombre se encuentra inscrito en el monolito de alicantinos ilustres del Jardí del Silenci del cementerio alicantino.
Nuestro pueblo, en agradecimiento por las gestiones realizadas en Madrid en nombre de Sant Joan y por la ayuda ofrecida a los santjoaners durante la epidemia de cólera morbo de 1885 acuerda rotular la entonces Plaza del Mercado con su nombre según acuerdo plenario del 15 de junio de 1890 a petición del alcalde José Sala Alemañ.
Tras el fin de la Guerra Civil, las nuevas autoridades, al contrario que las alicantinas, acuerdan eliminar el nombre de Maisonnave del callejero local, pasando el lugar a denominarse Plaza del Caudillo.
Siendo alcalde Rafael Carrillo, se aprueba en pleno del 4 de abril de 1968, que la plaza recupere el nombre de Maisonnave, pasando el de Caudillo a la nueva plaza del Plan Sur. Aún así no sería hasta 1975 cuando se produciría dicho cambio. El nombre del Caudillo desaparece definitivamente del callejero en 1983 cuando su nueva plaza pasa a llevar el nombre de la Constitución de 1978 que aún conserva.
Para saber más:
- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.
- COMPAÑÍA DE JESÚS. "Enfitéuticos. Casas de San Juan censidas con fadiga y luismo al futuro Colegio de la Compañía de Jesús en Alicante". A.M.A. Signatura 105. Armario 5.
- Libros de cabildos y plenos del Ayuntamiento de Sant Joan d'Alacant. Disponibles en el Archivo Municipal.
Esta plaça es troba a més estretament vinculada amb l'Horta d'Alacant, ja que en ella es realitzava la subhasta de l'aigua del Pantà de Tibi i s'establia setmanalment el mercat de productes de l'Horta.
Para saber más:
- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.
- COMPAÑÍA DE JESÚS. "Enfitéuticos. Casas de San Juan censidas con fadiga y luismo al futuro Colegio de la Compañía de Jesús en Alicante". A.M.A. Signatura 105. Armario 5.
- Libros de cabildos y plenos del Ayuntamiento de Sant Joan d'Alacant. Disponibles en el Archivo Municipal.
PLAÇA DE MAISONNAVE
Abans coneguda com del 'Caudillo', del Mercat,
del Pou o Pous,
de la Constitució
y de l'Hort de l'Om o del Forn
Aprovada al plenari del 15 de juny de 1890
Eliminada al plenari del 15 d'agost de 1939
Recuperada al plenari del 4 d'abril de 1968
Canvi efectiu sobre l'any 1975
Popularment coneguda com del Mercat o del Pou
Plaça del "Caudillo" (hui de Maisonnave) als anys 60
(Foto: Castillo)
Ens trobem davant de la que podem considerar com a Plaça Major del nostre poble, únic lloc d'escampament del poble durant segles i focus comercial de primer orde.
Són molts els vincles que unixen esta plaça amb el sentir del poble de Sant Joan:
Durant anys va ser lloc de revetles, concerts de la banda de música en el templet, festes, desfilades i projeccions cinematogràfiques. A més, la història de la devoció al Santíssim Crist de la Pau arranca en esta plaça, lloc en què, segons la tradició, dos pelegrins van tallar en una de les seues cases la primitiva imatge del Crist.
Va ser a més esta plaça la que va veure nàixer en el nostre poble les festes de les Fogueres de Sant Joan en 1969 per a commemorar i recuperar la llavors agonitzant festivitat del nostre patró Sant Joan Baptista. La dita celebració ha continuat ininterrompudament fins dia de hui.
Foguera Plaça Maisonnave de l'any 2012
(Foto: Alfredo Campello)
Esta plaça es troba a més estretament vinculada amb l'Horta d'Alacant, ja que en ella es realitzava la subhasta de l'aigua del Pantà de Tibi i s'establia setmanalment el mercat de productes de l'Horta.
Postal de començaments del segle XX en dia de mercat.
A la dreta el popular templet de la música.
A la dreta el popular templet de la música.
Històricament ha sigut coneguda com a Plaça de l'Hort del Forn (o de l'Om), dels Pous o del Mercat. Encara que sabem per diferents actes notarials i testaments, que durant anys va rebre el nom de Plaça de la Constitució, en referència a la Carta Magna de 1812, la qual va ser llegida en la plaça major de cada poble, la qual hauria de passar a ostentar el nom de "Constitución". És per açò pel que creiem que va ser este el lloc triat per a la lectura de la Pepa en el nostre poble.
El 19 de març de 2012, en commemoració del Bicentenari de la Pepa, es va realitzar una processó cívica des de l'actual Plaça de la Constitució fins a la de Maisonnave, lloc on van ser llegits diferents articles de la Constitució de 1812.
El 19 de juliol de 1885, a petició del notari Tiberi Vidal, la plaça passa a denominar-se Plaça d'Alfons XII, segurament en agraïment a la concessió del títol de Vila un mes abans. Encara així, eixe canvi mai va ser efectiu i va mantindre el nom de Mercat.
Després de la mort de l'il·lustre polític Eleuterio Maisonnave, la plaça del Mercat passa a ostentar el seu nom l'any 1890.
Eleuterio Maisonnave i Cutayar (Alacant, 1840 - Madrid, 1890) . Ministre d'Estat i Governació durant la I República, Diputat a Corts per Alacant i alcalde de l'esmentada ciutat. Va ajudar els veïns de Sant Joan en èpoques d'epidèmia i va realitzar gestions en nom del nostre Ajuntament.
Va estudiar en el Seminari d'Orihuela i el batxillerat en la ciutat i posteriorment es trasllada a València i Barcelona on estudia Lleis. Continua amb l'empresa familiar dedicada al comerç del vi.
Va ser fundador del Partit Republicà a Alacant i es va convertir en el primer alcalde de la ciutat triat democràticament amb 29 anys. Maisonnave es va iniciar en la Lògia Maçònica Alona nº44 d'Alacant. Va aconseguir el grau 33é davall el nom simbòlic de Pericles. Va ser Gran Comanador del Suprem Consell.
Va participar en la Revolució de 1868 i va ajudar en el triomf de la I República en 1873, en el govern de la qual va ser Ministre d'Estat i posteriorment de Governació. Es va mantindre fidel als seus ideals republicans després de la Restauració i els va defendre en el Congrés i en el periòdic "El Globo". No va ser la seua única experiència periodística. Ja en la nostra capital va dirigir "El Derecho y el Deber" i "El Eco de Alicante" però el fracàs de la revolució de 1866 va provocar el seu desterrament i el tancament del diari. Va fundar a més la Caixa Especial d'Estalvis, germen alacantí de la tristament desapareguda Caixa del Mediterrani.
Eleuterio Maisonnave es va casar amb Mª Luisa Santonja, del matrimoni del qual naixerien les seues filles. Van passar els períodes estivals en la seua finca Caseta Nova, traducció quasi literal del seu cognom francés al valencià. Molt prop d'allí, en la desapareguda finca O'Gorman estiuejava el seu germà Juan.
Va ser un ferm defensor del Sufragi Universal, Matrimoni Civil i el Jurat Popular. Les seues idees podien resumir-se en tres paraules de gran importància i calat: 'Llibertat, Democràcia i República'. Després de la seua mort el plenari de l'Ajuntament d'Alacant en sessió del 9 de maig de 1890, va aprovar la construcció de la seua estàtua i li va posar el seu nom a l'Albereda de Sant Francesc. Cinc anys després s'inauguraria l'esmentada estàtua, obra de l'escultor alacantí Vicente Bañuls. Fins a l'esclat de la Guerra Civil, el poble d'Alacant li tributava un homenatge cada 5 de maig, data de la seua defunció.
El seu cadàver va ser portat fins a Alacant, sent soterrat en el cementeri de Sant Blai. Després de la seua clausura, tant els seus restes com els del seu germà Juan, malgrat de ser oferits per la família a l'Ajuntament d'Alacant perquè anessen traslladats a un lloc destacat del cementeri municipal, acaben, pel que s'ha vist, en la cripta de la nova Església de Sant Blai junt amb la resta de cossos no reclamats. En l'actualitat el seu nom es troba inscrit en el monòlit d'alacantins il·lustres del Jardí del Silenci del cementeri alacantí.
El nostre poble, en agraïment per les gestions realitzades a Madrid en nom de Sant Joan i per l'ajuda oferida als santjoaners durant l'epidèmia de còlera morbo de 1885 acorda retolar la llavors Plaça del Mercat amb el seu nom segons acord plenari del 15 de juny de 1890 a petició de l'alcalde José Sala Alemañ.
Després del fi de la Guerra Civil, les noves autoritats, al contrari que les alacantines, acorden eliminar el nom de Maisonnave de la guia de carrers local, passant el lloc a denominar-se "Plaza del Caudillo".
Sent alcalde Rafael Carrillo, s'aprova en el plenari del 4 d'abril de 1968, que la plaça recupere el nom de Maisonnave, passant el de "Caudillo" a la nova plaça del Pla Sud. Encara així no seria fins a 1975 quan es produiria el dit canvi. El nom del "Caudillo" desapareix definitivament de la guia de carrers en 1983 quan la seua nova plaça passa a portar el nom de la Constitució de 1978 que encara conserva.
Per a saber més:
- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.
- COMPANYIA DE JESÚS. "Enfitéuticos. Casas de San Juan censidas con fadiga y luismo al futuro Colegio de la Compañía de Jesús en Alicante". A.M.A. Signatura 105. Armari 5.
- Llibres de cabildos i plenaris de l'Ajuntament de Sant Joan d'Alacant. Disponibles a l'Arxiu Municipal.
El 19 de març de 2012, en commemoració del Bicentenari de la Pepa, es va realitzar una processó cívica des de l'actual Plaça de la Constitució fins a la de Maisonnave, lloc on van ser llegits diferents articles de la Constitució de 1812.
El 19 de juliol de 1885, a petició del notari Tiberi Vidal, la plaça passa a denominar-se Plaça d'Alfons XII, segurament en agraïment a la concessió del títol de Vila un mes abans. Encara així, eixe canvi mai va ser efectiu i va mantindre el nom de Mercat.
Després de la mort de l'il·lustre polític Eleuterio Maisonnave, la plaça del Mercat passa a ostentar el seu nom l'any 1890.
Eleuterio Maisonnave i Cutayar (Alacant, 1840 - Madrid, 1890) . Ministre d'Estat i Governació durant la I República, Diputat a Corts per Alacant i alcalde de l'esmentada ciutat. Va ajudar els veïns de Sant Joan en èpoques d'epidèmia i va realitzar gestions en nom del nostre Ajuntament.
Va estudiar en el Seminari d'Orihuela i el batxillerat en la ciutat i posteriorment es trasllada a València i Barcelona on estudia Lleis. Continua amb l'empresa familiar dedicada al comerç del vi.
Va ser fundador del Partit Republicà a Alacant i es va convertir en el primer alcalde de la ciutat triat democràticament amb 29 anys. Maisonnave es va iniciar en la Lògia Maçònica Alona nº44 d'Alacant. Va aconseguir el grau 33é davall el nom simbòlic de Pericles. Va ser Gran Comanador del Suprem Consell.
Va participar en la Revolució de 1868 i va ajudar en el triomf de la I República en 1873, en el govern de la qual va ser Ministre d'Estat i posteriorment de Governació. Es va mantindre fidel als seus ideals republicans després de la Restauració i els va defendre en el Congrés i en el periòdic "El Globo". No va ser la seua única experiència periodística. Ja en la nostra capital va dirigir "El Derecho y el Deber" i "El Eco de Alicante" però el fracàs de la revolució de 1866 va provocar el seu desterrament i el tancament del diari. Va fundar a més la Caixa Especial d'Estalvis, germen alacantí de la tristament desapareguda Caixa del Mediterrani.
Eleuterio Maisonnave es va casar amb Mª Luisa Santonja, del matrimoni del qual naixerien les seues filles. Van passar els períodes estivals en la seua finca Caseta Nova, traducció quasi literal del seu cognom francés al valencià. Molt prop d'allí, en la desapareguda finca O'Gorman estiuejava el seu germà Juan.
Va ser un ferm defensor del Sufragi Universal, Matrimoni Civil i el Jurat Popular. Les seues idees podien resumir-se en tres paraules de gran importància i calat: 'Llibertat, Democràcia i República'. Després de la seua mort el plenari de l'Ajuntament d'Alacant en sessió del 9 de maig de 1890, va aprovar la construcció de la seua estàtua i li va posar el seu nom a l'Albereda de Sant Francesc. Cinc anys després s'inauguraria l'esmentada estàtua, obra de l'escultor alacantí Vicente Bañuls. Fins a l'esclat de la Guerra Civil, el poble d'Alacant li tributava un homenatge cada 5 de maig, data de la seua defunció.
El seu cadàver va ser portat fins a Alacant, sent soterrat en el cementeri de Sant Blai. Després de la seua clausura, tant els seus restes com els del seu germà Juan, malgrat de ser oferits per la família a l'Ajuntament d'Alacant perquè anessen traslladats a un lloc destacat del cementeri municipal, acaben, pel que s'ha vist, en la cripta de la nova Església de Sant Blai junt amb la resta de cossos no reclamats. En l'actualitat el seu nom es troba inscrit en el monòlit d'alacantins il·lustres del Jardí del Silenci del cementeri alacantí.
El nostre poble, en agraïment per les gestions realitzades a Madrid en nom de Sant Joan i per l'ajuda oferida als santjoaners durant l'epidèmia de còlera morbo de 1885 acorda retolar la llavors Plaça del Mercat amb el seu nom segons acord plenari del 15 de juny de 1890 a petició de l'alcalde José Sala Alemañ.
Després del fi de la Guerra Civil, les noves autoritats, al contrari que les alacantines, acorden eliminar el nom de Maisonnave de la guia de carrers local, passant el lloc a denominar-se "Plaza del Caudillo".
Sent alcalde Rafael Carrillo, s'aprova en el plenari del 4 d'abril de 1968, que la plaça recupere el nom de Maisonnave, passant el de "Caudillo" a la nova plaça del Pla Sud. Encara així no seria fins a 1975 quan es produiria el dit canvi. El nom del "Caudillo" desapareix definitivament de la guia de carrers en 1983 quan la seua nova plaça passa a portar el nom de la Constitució de 1978 que encara conserva.
Per a saber més:
- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.
- COMPANYIA DE JESÚS. "Enfitéuticos. Casas de San Juan censidas con fadiga y luismo al futuro Colegio de la Compañía de Jesús en Alicante". A.M.A. Signatura 105. Armari 5.
- Llibres de cabildos i plenaris de l'Ajuntament de Sant Joan d'Alacant. Disponibles a l'Arxiu Municipal.
Publicado porAlfredo en 23:03
Etiquetas: QR
0 comentarios:
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)