CALLE DEL DOCTOR GADEA
sábado, 1 de enero de 2011
CALLE DEL DOCTOR GADEA
Antes Calle de los Mártires (parcial)
Nombre propuesto para la prolongación de Crº Baleares
Finalmente sustituyó parcialmente a la C/ Mártires
Vicente Gadea Más (San Vicente, 1852 - Sant Joan, 1929) Médico titular de Sant Joan d’Alacant y primer Hijo Adoptivo de la Villa desde 1897 por su entrega en la lucha contra el cólera de 1885.
Aunque nacido en Sant Vicent del Raspeig, el Doctor Gadea era oriundo de nuestro pueblo y siempre se le consideró como un sanjuanero más. Ejerció el cargo de Presidente del Sindicato de Riegos de la Huerta durante más de diez años a finales del siglo XIX, Fue además médico titular de la entonces partida del Campello y de nuestro pueblo desde 1880. Su abuelo Vicente Más desempeñó el mismo cargo y fue asesinado por los franceses en el asalto al pueblo en 1812. Sabemos también que en 1881, Gadea ejercía el cargo de presidente del comité de seguidores de Emilio Castelar en nuestro pueblo.
Uno de los aspectos menos conocidos de Gadea fue su implicación directa en la constitución de las dos sociedades que se encargaron -con poco éxito, la verdad- de la explotación de la efímera Plaza de Toros que tuvo nuestro pueblo. Fue usada como plaza para los festejos alicantinos ya que el coso de la capital estaba en construcción.
Uno de los aspectos menos conocidos de Gadea fue su implicación directa en la constitución de las dos sociedades que se encargaron -con poco éxito, la verdad- de la explotación de la efímera Plaza de Toros que tuvo nuestro pueblo. Fue usada como plaza para los festejos alicantinos ya que el coso de la capital estaba en construcción.
La epidemia de cólera morbo de 1885
A mediados del año 1885 se declara la epidemia de cólera en Valencia. Las noticias empiezan a ser cada vez más preocupantes, puesto que la epidemia ya está declarada en algunos pueblos de la Marina. El 15 de julio, tras la visita del Gobernador Civil y del Doctor Dagnino, la Junta de Sanidad informa que el pueblo de Sant Joan está a salvo de la epidemia. Suponemos que las cosas no estarían tan bien en nuestro pueblo puesto que el día 18 son enviados los doctores Seguí y Escolano. Ya el día 19 el Gobernador Civil José Ruiz de Corbalán y el doctor Silvio Escolano informan que la epidemia ya está declarada en la villa. Tras detectarse un caso sospechoso de cólera en la Santa Faz, se establecen cordones sanitarios en la Cruz de Piedra.
El día 1 de agosto se forma una comisión de ayuda en Alicante presidida por el Sr. Ripoll para auxiliar a la población de Sant Joan. Las 300 pesetas recaudadas entre los círculos de recreo en las primeras horas por José Viciano, Adolfo Faes, Carlos Bellido y Francisco Aznar, son enviadas al pueblo siendo repartidas a los señores Vicente Gadea, Juan Bautista Gozálvez, Ricardo Seva y el Señor Cura a razón de 75 pesetas cada uno para que las distribuyan entre los pobres y afectados. El día 31 de julio se anunciaba que Eleuterio Maisonnave había remitido 300 pesetas para auxiliar a los pueblos del Campello, Mutxamel y Sant Joan. Su hermano Juan Maisonnave ofrecía a Sant Joan d’Alacant 100 reales y el Marqués del Bosch la nada despreciable suma de 1000 reales.
Las fiestas del Cristo de ese año se trasladaron a los días 27, 28 y 29 de septiembre aunque ya el día 15, para celebrar la desaparición de le epidemia, familiares de Ramón Vidal ofrecen en la finca San Lorenzo (hoy La Pinada-Residencia de Ferroviarios) junto con las autoridades municipales cien raciones de pan, carne y arroz a los necesitados.
El 3 de julio de 1897, por su entrega a los más necesitados durante la epidemia, se le concede el título de Hijo Adoptivo de la Villa al Doctor Vicente Gadea Más. En 1918 desempeñaría la misma abnegación durante la terrible epidemia de Gripe.
El Doctor Gadea presenta su dimisión como médico titular por motivos de salud el 1º de mayo de 1924, la cual es aceptada siete días después. Vicente Gadea fallece en su pueblo en 1929 tras haber desempeñado el cargo de médico durante 43 años.
Según acuerdo plenario del 29 de julio de 1958, la Calle Doctor Gadea iba a sustituir a la prolongación de la calle del Crucero Baleares (hoy Dr. Ivorra) Al final sustituiría parcialmente a la Calle de los Mártires.
Un error muy común es pensar que la calle dedicada a Gadea en nuestro pueblo y la avenida de Alicante corresponden a la misma persona. No es así, puesto que la avenida alicantina está dedicada al alcalde y doctor José Gadea y Pró (1861 – 1926)
Para saber más:
- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.
- RAMÓN MARTÍNEZ, FRANCISCO JOSÉ i CAYETANO BIGNOLI, SILVIA. "Celebraciones en tiempos del cólera". Publicado en el boletín Lloixa nº 132 (Julio de 2010). Descargar AQUÍ.
Para saber más:
- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.
- RAMÓN MARTÍNEZ, FRANCISCO JOSÉ i CAYETANO BIGNOLI, SILVIA. "Celebraciones en tiempos del cólera". Publicado en el boletín Lloixa nº 132 (Julio de 2010). Descargar AQUÍ.
CARRER DEL DOCTOR GADEA
Abans coneguda com Carrer dels Màrtirs (parcial)
Nom propossat per a la prolongació del Carrer Creuer Baleares
Finalment va substituir parcialment al Carrer dels Màrtirs
Aprovada al plenari del 29 de juliol de 1958
Vicente Gadea Más (Sant Vicent, 1852 - Sant Joan, 1929) Metge titular de Sant Joan d'Alacant i primer Fill Adoptiu de la Vila des de 1897 per la seua entrega en la lluita contra el còlera de 1885.
Encara que nascut en Sant Vicent del Raspeig, el Doctor Gadea era oriünd del nostre poble i sempre se li va considerar com un santjoaner més. Va exercir el càrrec de President del Sindicat de Regs de l'Horta durant més de deu anys a finals del segle XIX. Va ser a més metge titular de la llavors partida del Campello i del nostre poble des de 1880. El seu iaio Vicente Más va exercir el mateix càrrec i va ser assassinat pels francesos en l'assalt al poble en 1812. Sabem també que en 1881, Gadea exercia el càrrec de president del comité de seguidors d'Emilio Castelar en el nostre poble.
Un dels aspectes menys coneguts de Gadea va ser la seua implicació directa en la constitució de les dos societats que es van encarregar -amb poc èxit, la veritat- de l'explotació de l'efímera Plaça de Bous que va tindre el nostre poble. Va ser usada com a plaça per als festejos alacantins ja que el cós de la capital estava en construcció.
L'epidèmia de còlera morbo de 1885
A mitjan any 1885 es declara l'epidèmia de còlera a València. Les notícies comencen a ser cada vegada més preocupants, ja que l'epidèmia ja està declarada en alguns pobles de la Marina. El 15 de juliol, després de la visita del Governador Civil i del Doctor Dagnino, la Junta de Sanitat informa que el poble de Sant Joan està fora de perill de l'epidèmia. Suposem que les coses no estarien tan bé en el nostre poble ja que el dia 18 són enviats els doctors Seguí i Escolano. Ja el dia 19 el Governador Civil José Ruiz de Corbalán i el doctor Silvio Escolano informen que l'epidèmia ja està declarada en la vila. Després de detectar-se un cas sospitós de còlera en la Santa Faç, s'establixen cordons sanitaris en la Creu de Pedra.
El dia 1 d'agost es forma una comissió d'ajuda a Alacant presidida pel Sr. Ripoll per a auxiliar la població de Sant Joan. Les 300 pessetes recaptades entre els cercles de recreació en les primeres hores per José Viciano, Adolfo Faes, Carlos Bellido i Francisco Aznar, són enviades al poble sent repartides pels senyors Vicente Gadea, Juan Bautista Gozálvez, Ricardo Seva i el Senyor Capellà a raó de 75 pessetes cada un perquè les distribuïsquen entre els pobres i afectats. El dia 31 de juliol s'anunciava que Eleuterio Maisonnave hi havia remés 300 pessetes per a auxiliar als pobles del Campello, Mutxamel i Sant Joan. El seu germà Juan Maisonnave oferia a Sant Joan d'Alacant 100 reals i el Marqués del Bosch la no menyspreable suma de 1000 reals.
Les festes del Crist d'eixe any es van traslladar als dies 27, 28 i 29 de setembre encara que ja el dia 15, per a celebrar la desaparició de li epidèmia, familiars de Ramón Vidal oferixen en la finca San Lorenzo (hui La Pinada-Residencia de Ferroviaris) junt amb les autoritats municipals cent racions de pa, carn i arròs als necessitats.
El 3 de juliol de 1897, per la seua entrega als més necessitats durant l'epidèmia, se li concedix el títol de Fill Adoptiu de la Vila al Doctor Vicente Gadea Más. En 1918 exerciria la mateixa abnegació durant la terrible epidèmia de Grip.
El Doctor Gadea presenta la seua dimissió com a metge titular per motius de salut el 1r de maig de 1924, la qual és acceptada set dies després. Vicente Gadea mor en el seu poble en 1929 després d'haver exercit el càrrec de metge durant 43 anys.
Segons acord plenari del 29 de juliol de 1958, El Carrer Doctor Gadea substituiria a la prolongació del carrer del Creuer Baleares (hui Dr. Ivorra) Al final substituiria parcialment al Carrer dels Màrtirs.
Un error molt comú és pensar que el carrer dedicada a Gadea en el nostre poble i l'avinguda d'Alacant corresponen a la mateixa persona. No és així, ja que l'avinguda alacantina està dedicada a l'alcalde i doctor José Gadea i Pro (1861 - 1926).
Per a saber més:
- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.
- RAMÓN MARTÍNEZ, FRANCISCO JOSÉ i CAYETANO BIGNOLI, SILVIA. "Celebraciones en tiempos del cólera". Publicat al butlletí Lloixa no.132 (Juliol de 2010). Descarregar ACÍ.
Un dels aspectes menys coneguts de Gadea va ser la seua implicació directa en la constitució de les dos societats que es van encarregar -amb poc èxit, la veritat- de l'explotació de l'efímera Plaça de Bous que va tindre el nostre poble. Va ser usada com a plaça per als festejos alacantins ja que el cós de la capital estava en construcció.
L'epidèmia de còlera morbo de 1885
A mitjan any 1885 es declara l'epidèmia de còlera a València. Les notícies comencen a ser cada vegada més preocupants, ja que l'epidèmia ja està declarada en alguns pobles de la Marina. El 15 de juliol, després de la visita del Governador Civil i del Doctor Dagnino, la Junta de Sanitat informa que el poble de Sant Joan està fora de perill de l'epidèmia. Suposem que les coses no estarien tan bé en el nostre poble ja que el dia 18 són enviats els doctors Seguí i Escolano. Ja el dia 19 el Governador Civil José Ruiz de Corbalán i el doctor Silvio Escolano informen que l'epidèmia ja està declarada en la vila. Després de detectar-se un cas sospitós de còlera en la Santa Faç, s'establixen cordons sanitaris en la Creu de Pedra.
El dia 1 d'agost es forma una comissió d'ajuda a Alacant presidida pel Sr. Ripoll per a auxiliar la població de Sant Joan. Les 300 pessetes recaptades entre els cercles de recreació en les primeres hores per José Viciano, Adolfo Faes, Carlos Bellido i Francisco Aznar, són enviades al poble sent repartides pels senyors Vicente Gadea, Juan Bautista Gozálvez, Ricardo Seva i el Senyor Capellà a raó de 75 pessetes cada un perquè les distribuïsquen entre els pobres i afectats. El dia 31 de juliol s'anunciava que Eleuterio Maisonnave hi havia remés 300 pessetes per a auxiliar als pobles del Campello, Mutxamel i Sant Joan. El seu germà Juan Maisonnave oferia a Sant Joan d'Alacant 100 reals i el Marqués del Bosch la no menyspreable suma de 1000 reals.
Les festes del Crist d'eixe any es van traslladar als dies 27, 28 i 29 de setembre encara que ja el dia 15, per a celebrar la desaparició de li epidèmia, familiars de Ramón Vidal oferixen en la finca San Lorenzo (hui La Pinada-Residencia de Ferroviaris) junt amb les autoritats municipals cent racions de pa, carn i arròs als necessitats.
El 3 de juliol de 1897, per la seua entrega als més necessitats durant l'epidèmia, se li concedix el títol de Fill Adoptiu de la Vila al Doctor Vicente Gadea Más. En 1918 exerciria la mateixa abnegació durant la terrible epidèmia de Grip.
El Doctor Gadea presenta la seua dimissió com a metge titular per motius de salut el 1r de maig de 1924, la qual és acceptada set dies després. Vicente Gadea mor en el seu poble en 1929 després d'haver exercit el càrrec de metge durant 43 anys.
Segons acord plenari del 29 de juliol de 1958, El Carrer Doctor Gadea substituiria a la prolongació del carrer del Creuer Baleares (hui Dr. Ivorra) Al final substituiria parcialment al Carrer dels Màrtirs.
Un error molt comú és pensar que el carrer dedicada a Gadea en el nostre poble i l'avinguda d'Alacant corresponen a la mateixa persona. No és així, ja que l'avinguda alacantina està dedicada a l'alcalde i doctor José Gadea i Pro (1861 - 1926).
Per a saber més:
- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.
- RAMÓN MARTÍNEZ, FRANCISCO JOSÉ i CAYETANO BIGNOLI, SILVIA. "Celebraciones en tiempos del cólera". Publicat al butlletí Lloixa no.132 (Juliol de 2010). Descarregar ACÍ.
Publicado porAlfredo en 22:58
Etiquetas: QR
0 comentarios:
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)