CALLE DEL MOSÉN PEDRO MENA


CALLE DEL MOSÉN 
PEDRO MENA

Antes Calle de la Paz (parcial) 
Aprobada en pleno del 19 de julio de 1958

Pedro de Mena y Vera (siglos XV-XVI). Sacerdote santjoaner que trajo de Roma la Santa Faz. Fue enterrado en la antigua Iglesia. Es uno de los hijos más ilustres de Sant Joan y por contra se sabe muy poco sobre él.

Doctorado en el Centro de Estudios de Valencia, nada más ser ordenado sacerdote regresa a nuestro pueblo. Pronto comienza a destacar entre el clero alicantino y llega a ser Secretario particular y acompañante de un Cardenal del que se desconoce el nombre, que tras realizar unas gestiones en Alicante regresaba ya hacia Roma.

Mena parte hacia Roma y una vez desembarcado se entera de la muerte del Papa Sixto IV. Tras permanecer allí un tiempo es nombrado cura párroco de Sant Joan por lo que decide regresar. El Cardenal le entrega, como regalo, según la tradición, una tela de su propiedad en la que se observa la marca del rostro de Cristo. Pedro Mena no lo duda y acepta el regalo que es depositado en un arcón de la Iglesia santjoanera. El arcón, que resistió ataques de piratas, fue destruido en 1936.

Ese lienzo debido a los milagros obrados acabaría convirtiéndose poco después en la más venerada reliquia alicantina: la Santa Faz.

El sacerdote fallece en nuestro pueblo a finales del siglo XV o principios del XVI. Fue enterrado en la Capilla de la Comunión donde se instaló una lápida. Por desgracia, según se cuenta, al realizarse unas obras de reforma de la Iglesia se olvidó el lugar exacto de la ubicación de la lápida, o bien ésta se rompió. En la actualidad existe una lápida opiada de la primitiva que le recuerda. Dicha lápida colocada junto al altar de la Santa Faz fue descubierta el 14 de septiembre de 1943.

Sobre la fecha de fallecimiento, como en muchas otras cosas, no hay acuerdo. Lo que sí está claro es que no pudo fallecer en 1483 ya que el Papa Sixto IV lo hizo en 1484. Además en 1489 tomó posesión de la parroquia de Sant Joan, fecha del Milagro de la Lágrima. Seguramente el error proviene de una mala copia de la lápida original perpetuada en las crónicas.

El rótulo con su nombre, que sustituyó parcialmente al de la calle de la Paz, fue inaugurado solemnemente por las autoridades y vecinos el 14 de septiembre de 1958 junto a otros 7 rótulos en recuerdo de “hijos ilustres y otros que no lo son pero que se han desvivido ayudando a la prosperidad y beneficio de la población” 

Para saber más:

- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.
  
- SÁNCHEZ BUADES, MANUEL. "Sanjuaneros ilustres: Mosén Pedro Mena". Publicado en el Llibret de Festes de 1962. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.



CARRER DEL MOSSÉN 
PEDRO MENA

Abans anomenada Carrer de la Pau (parcial) 
Aprovada al plenari del 19 de juliol de 1958


Pere de Mena i Vera (segles XV-XVI) . Sacerdot santjoaner que va portar de Roma la Santa Faç. Va ser soterrat en l'antiga Església. És un dels fills més il·lustres de Sant Joan i per contra se sap molt poc sobre ell.

Doctorat en el Centre d'Estudis de València, tot just ser ordenat sacerdot torna al nostre poble. Prompte comença a destacar entre el clero alacantí i arriba a ser Secretari particular i acompanyant d'un Cardenal del què es desconeix el nom, que després de realitzar unes gestions a Alacant tornava ja cap a Roma.

Mena part cap a Roma i una vegada desembarcat s'assabenta de la mort del Papa Sixt IV. Després de romandre allí un temps és anomenat rector de Sant Joan pel que decidix tornar. El Cardenal li entrega, com a regal, segons la tradició, una tela de la seua propietat en què s'observa la marca del rostre de Crist. Pedro Mena no ho dubta i accepta el regal que és depositat en un bagul de l'Església santjoanera. El bagul, que va resistir atacs de pirates, va ser destruït en 1936.

Eixe llenç degut als miracles obrats acabaria convertint-se poc després en la més venerada relíquia alacantina: la Santa Faç.

El sacerdot mor en el nostre poble a finals del segle XV o principis del XVI. Va ser soterrat en la Capella de la Comunió on es va instal·lar una làpida. Per desgràcia, segons es conta, al realitzar-se unes obres de reforma de l'Església es va oblidar el lloc exacte de la ubicació de la làpida, o bé esta es va trencar. En l'actualitat hi ha una làpida copiada de la primitiva que li recorda. La dita làpida col·locada junt amb l'altar de la Santa Faç va ser descoberta el 14 de setembre de 1943.

Sobre la data de defunció, com en moltes altres coses, no hi ha acord. El que sí que està clar és que no va poder morir en 1483 ja que el Papa Sixt IV ho va fer en 1484. A més en 1489 va prendre possessió de la parròquia de Sant Joan, data del Miracle de la Llàgrima. Segurament l'error prové d'una mala còpia de la làpida original perpetuada en les cròniques.

El rètol amb el seu nom, que va substituir parcialment al del carrer de la Pau, va ser inaugurat solemnement per les autoritats i veïns el 14 de setembre de 1958 junt amb altres 7 rètols en record de “hijos ilustres y otros que no lo son pero que se han desvivido ayudando a la prosperidad y beneficio de la población” 


Per a saber més:


- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.

- SÁNCHEZ BUADES, MANUEL. "Sanjuaneros ilustres: Mosén Pedro Mena". Publicat en el Llibret de Festes de 1962. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.




Publicado porAlfredo en 23:04  

0 comentarios:

Publicar un comentario