CALLE DE TOMÁS CAPELO


 CALLE DE TOMÁS CAPELO
  
Rotulada el 29 de julio de 1958
Anteriormente denominada Calle de la Paz

 

Tomás de Aquino Capelo y Carratalá (1811 – 1894). Ilustre santjoaner que con sus gestiones en Madrid consiguió para Sant Joan el título de Villa. 

Nace en la entonces denominada Plaza del Mercado (hoy de Maisonnave), un 24 de febrero de 1811. Caballero y Comendador de la Orden de Carlos III y de la Orden de San Juan. Fue Director General de Administración de Hacienda Pública y Visitador de Aduanas. 

Gracias a sus gestiones en la Corte, nuestro pueblo dejó de ser la “Regia Universidad de San Juan y Benimagrell” y recibió el título de Villa en 1885 siendo Rey S.M. Alfonso XII. El ilustre D. Tomás Capelo fallece un 9 de agosto de 1894 y fue enterrado en el panteón familiar del Cementerio Municipal, situado en la Calle de la Virgen de los Dolores. Su tumba permanece anónima. El rótulo con su nombre, que sustituyó parcialmente al de la calle de la Paz, fue inaugurado solemnemente por las autoridades y vecinos el 14 de septiembre de 1958 junto a otros 7 rótulos en recuerdo de “hijos ilustres (…) que se han desvivido ayudando a la prosperidad y beneficio de la población”. 

Telegrama enviado por Tomás Capelo al Cronista de Alicante
 Rafael Viravens, veraneante en Sant Joan, indicándole 
la concesión del título de Villa. (AMSJA Sig. 102/3)

En 1960, siendo alcalde de Sant Joan Agustín Pastor se conmemoró el 75 aniversario de la concesión del título de Villa realizándose un sencillo homenaje en recuerdo de Capelo. Una corona de laurel fue colocada en el rótulo que da nombre a su calle. Estos actos se repitieron en 1985 coincidiendo con el I Centenario. Era alcalde de la villa Vicent Baeza. En 2010 la Asociación Cultural Lloixa publicó un boletín especial conmemorando los 125 años, destacando la investigación hecha por Silvia Cayetano y Alfredo Campello sobre la familia Capelo. Por último, en 2011, fue publicado un libro conmemorativo escrito por el Cronista Isidro Buades y su ayudante Jorge Payá.

Si deseas saber más:

- BUADES RIPOLL, ISIDRO y PAYÁ SELLÉS, JORGE "Sant Joan d'Alacant en 1885: de Universidad a Villa" Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2011. Disponible en la Biblioteca Municipal.

- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.

- SÁNCHEZ BUADES, MANUEL. "Sanjuaneros ilustres: D. Tomás Capelo Carratalá". Publicado en el Llibret de Festes de 1963. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.

- Boletín LLOIXA nº 132 conmemorativo del 125º aniversario del título de Villa. Julio de 2010 (descargar AQUÍ)


CARRER DE TOMÁS CAPELO
  
Retolada el 29 de juliol de 1958
Anteriorment coneguda com Carrer de la Pau

 

Tomás de Aquino Capelo i Carratalá (Sant Joan 1811 - Id 1894) . Il·lustre santjoaner que amb les seues gestions a Madrid va aconseguir per a Sant Joan el títol de Vila.

Naix en la llavors anomenada Plaça del Mercat (hui de Maisonnave), un 24 de febrer de 1811. Cavaller i Comanador de l'Orde de Carles III i de l'Orde de Sant Joan. Va ser director general d'Administració d'Hisenda Pública i Visitador de Duanes. 

Gràcies a les seues gestions en la Cort, el nostre poble va deixar de ser la "Regia Universdad de San Juan y Benimagrell' i va rebre el títol de Vila en 1885 sent Rei S.M. Alfons XII. L'il·lustre D. Tomás Capelo mor un 9 d'agost de 1894 i va ser soterrat en el panteó familiar del Cementeri Municipal, situat en El Carrer de la Mare de Déu dels Dolors. La seua tomba roman anònima. El rètol amb el seu nom, que va substituir parcialment al del carrer de la Pau, va ser inaugurat solemnement per les autoritats i veïns el 14 de setembre de 1958 junt amb altres 7 rètols en record de “hijos ilustres (…) que se han desvivido ayudando a la prosperidad y beneficio de la población”.

 
Telegrama enviat per Tomás Capelo al Cronista d'Alacant
 Rafael Viravens, estiuejant en Sant Joan, indicant-li
la concesió del títol de Vila. (AMSJA Sig. 102/3)

En 1960, sent alcalde de Sant Joan Agustín Pastor es va commemorar el 75 aniversari de la concessió del títol de Vila realitzant-se un senzill homenatge en record de Capelo. Una corona de llorer va ser col·locada en el rètol que dóna nom al seu carrer. Estos actes es van repetir en 1985 coincidint amb el Primer Centenari. Era alcalde de la vila Vicent Baeza. En 2010 l'Associació Cultural Lloixa va publicar un butlletí especial commemorant els 125 anys, destacant la investigació feta per Silvia Cayetano i Alfredo Campello sobre la família Capelo. Finalment, en 2011, va ser publicat un llibre commemoratiu escrit pel Cronista Isidro Buades i el seu ajudant Jorge Payá.

Si vols saber més:

- BUADES RIPOLL, ISIDRO i PAYÁ SELLÉS, JORGE "Sant Joan d'Alacant en 1885: de Universidad a Villa" Ed. Ajunt. de Sant Joan d'Alacant, 2011. Disponible en la Biblioteca Municipal.

- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.

- SÁNCHEZ BUADES, MANUEL. "Sanjuaneros ilustres: D. Tomás Capelo Carratalá". Publicat en el Llibret de Festes de 1963. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.

- Butlletí LLOIXA no.132 commemoratiu del 125é aniversari del títol de Vila. Juliol de 2010 (descarregar ACÍ)






Publicado porAlfredo en 23:06 0 comentarios  

PLAZA DE LA SANTA FAZ


CASERÍO DE LA SANTA FAZ

Situado entre los términos municipales de Sant Joan y Alicante
Habitantes INE 2009: 767 (640 en Alicante, 127 en Sant Joan)
Fiestas patronales en honor a San Antonio de Pádua en junio

 Plaza de Luis Foglietti durante la Peregrina de 2012
(Foto: Alfredo Campello)

Santa Faz está compuesta por las siguientes vías públicas repartidas entre los términos de Sant Joan y de Alicante:

* CALLE DE ALBEROLA CANTERAC: Dedicada desde el 25 de febrero de 1921 al Delegado Regio de Primera Enseñanza Francisco Alberola Canterac (Alicante ? - Id, 1917), el cual donó en 1913 una vivienda de su propiedad sita en la entonces denominada Calle Nueva o de Alicante, para instalar las escuelas de la partida denominadas "Escuelas Alberola"

* CALLE DEL ALCALDE JOSÉ ABAD: Abierta sobre los terrenos de la finca El Almendral. Delimita el término municipal de Alicante y el de Sant Joan. Fue rotulada con el nombre del alcalde José Abad Gosálbez (Alicante, 1915 - Id, 1976) a petición del alcalde pedáneo José Antonio Espín Ródenas en agradecimiento por la multitud de obras realizadas en la partida durante su mandato. Esta calle fue inaugurada el 15 de junio de 1975 durante las fiestas patronales en honor a San Antonio de Pádua.



Calle de Alberola Canterac en 2012
(Foto: Alfredo Campello)

* CALLE DE ANTONIO RAMOS ALBEROLA: Dedicada al alcalde pedáneo de la partida Antonio Ramos Alberola (Alicante 1882, Id, 1959). Conocido popularmente como Tonico Santa María por ser ésta la finca de la que era arrendador. Intervino en la salvación de la reliquia de la Santa Faz durante el asalto al Monasterio el 26 de julio de 1936.

 * CALLE DEL BARRANQUET: Conocida popularmente como Carrer Mitja Galta, por tener sólo un lado de la calle edificado. Toma el nombre del Barranco de Lloixa que hasta su encauzamiento discurría por esta calle. En su esquina con la plaza de la Santa Faz se encontraba el mojón de piedra que delimitaba ambos términos.

* AVENIDA DE DÉNIA: Rotulada el 23 de abril de 1927 a petición del teniente de alcalde alicantino Juan Navarro de Castro con el fin de dedicar avenidas a las localidades alicantinas que eran cabeza de Partido Judicial. Siendo alcalde de Alicante José Luis Lasaletta fue prolongada su denominación hasta la entrada de la carretera en el término municipal de Sant Joan, donde pasa a llevar el nombre del Poeta Miguel Hernández.

* AVENIDA DEL HOSPITAL: Rotulada por el Ayuntamiento santjoaner el 13 de agosto de 1990. El Hospital Universitario de Sant Joan fue inaugurado en el año 1987. Junto a él se encuentra el campus de la Universidad Miguel Hernández.

 Placa del escultor Vicente Bañuls colocada en la plaza de
Luis Foglietti (Foto: Alfredo Campello)

* PLAZA DE LUIS FOGLIETTI: La entonces plaza Mayor del caserío pasó a llevar el nombre del compositor alicantino Luis Foglietti Alberola (Alicante, 1877 - Madrid, 1918) en el año 1921 en homenaje al autor de zarzuelas como El Capricho de las Damas o la Pajarera Nacional. La placa que rotula la plaza es obra del destacado escultor alicantino Vicente Bañuls. Esta plaza sufrió importantísimas reformas en el año 2006con motivo de la exposición La Luz de las Imágenes.

* CALLE MAYOR: Recibió este nombre por ser la vía principal de la pedanía. Antiguamente fue conocida como calle de la Portería, por estar en esa calle el acceso al Convento, y de las Monjas por razones obvias.

* CALLE Y PLAZA DE SAN DIEGO: Vías públicas dedicadas al santo franciscano San Diego de Alcalá (San Nicolás del Puerto, 1700? - Alcalá de Henares, 1463). Esta calle conecta con la Calle Mayor a través del popular porche o arco situado en la intersección de ambas calles, cuyo derribo y reforma causó polémica en la pedanía. En 1968, siendo alcalde de Alicante José Abad, se instalaron en la plaza las escuelas públicas.

 Plaza de Luis Foglietti con la fachada barroca 
de iglesia y monasterio (Foto: Alfredo Campello)

 * PLAZA DE LA SANTA FAZ: Situada en el término municipal de Sant Joan. Fue rotulada en los años 90 del siglo XX.  Lleva el nombre de la reliquia que genera la devoción más importante de toda la Huerta de Alicante. El lienzo de la Santa Faz fue traído de Roma por el sacerdote de Sant Joan Pedro de Mena en el siglo XV. En el lugar donde se produjo el Milagro de la Lágrima el 17 de marzo de 1489 se levantó el primitivo monasterio, siendo reedificado el actual en el siglo XVIII.

* CALLE DE LA VERÓNICA: Situada sobre el límite de los dos térmios municipales. Abierta sobre los terrenos de la finca El Almendral, en cuya calel se encuentra. Dedicada desde el 4 de abbril de 1968 a la mujer que enjugó el rostro de Cristo, dejando grabada la imagen de la Santa Faz en el paño.

* CALLE DE VICENTE ROCAMORA ONTENIENTE: Calle de moderna construcción dedicada al salvador de la reliquia Vicente Rocamora Onteniente (Sant Joan, 1902, Id, 1972) el cual, el 26 de julio de 1936 accede junto a Antonio Ramos al interior del camarín con el fin de salvar del saqueo y la quema la venerada reliquia de la Santa Faz.

Para saber más:


- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.

- CUTILLAS BERNAL, ENRIQUE: "El Monasterio de la Santa Faz. Religiosidad popular y vida cotidiana (1489-1804)". Ed.Instituto de Cultura Juan Gil-Albert. Alicante, 1998. Disponible en Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.

- SALA SEVA, FEDERICO: "La verdad sobre la Santa Faz". Alicante, 1989. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.

- SALA SEVA, FEDERICO: "La villa de San Juan y la Santa Faz". Ed. Ayuntamiento de Sant Joan d'Alacant. Alicante, 1989. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.

- SEVA VILLAPLANA, VICENTE: "El libro de la Santa Faz. V Centenario". Alicante, 1988. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.


CASERIU DE LA SANTA FAÇ

Situat entre els termes municipals de Sant Joan i Alacant
Habitants INE 2009: 767 (640 a Alacant, 127 en Sant Joan)
Festes patronals en honor a Sant Antoni de Pàdua al juny
 Plaça de Luis Foglietti durant la Pelegrina de 2012
(Foto: Alfredo Campello)

Santa Faç està composta per les següents vies públiques repartides entre els termes de Sant Joan i d'Alacant:

* CARRER D'ALBEROLA CANTERAC: Dedicada des del 25 de febrer de 1921 al Delegat Regi de Primera Ensenyança Francisco Alberola Canterac (Alacant ? - Id, 1917) , el qual va donar en 1913 una vivenda de la seua propietat sítia en el llavors denominada Carrer Nou o d'Alacant, per a instal·lar les escoles de la partida, denominades 'Escuelas Alberola'

* CARRER DE L'ALCALDE JOSÉ ABAD: Oberta sobre els terrenys de la finca El Almendral. Delimita el terme municipal d'Alacant i el de Sant Joan. Va ser retolada amb el nom de l'alcalde José Abad Gosálbez (Alacant, 1915 - Id, 1976) a petició de l'alcalde pedani José Antonio Espín Ródenas en agraïment per la multitud d'obres realitzades en la partida durant el seu mandat. Este carrer va ser inaugurat el 15 de juny de 1975 durant les festes patronals en honor a Sant Antoni de Pàdua.

 
 Carrer d'Alberola Canterac en 2012
(Foto: Alfredo Campello)

* CARRER D'ANTONIO RAMOS ALBEROLA: Dedicada a l'alcalde pedani de la partida Antonio Ramos Alberola (1882-1959) . Conegut popularment com Tonico Santa María per ser esta la finca de què era arrendador. Va intervindre en la salvació de la relíquia de la Santa Faç durant l'assalt al Monestir el 26 de juliol de 1936.

* CARRER DEL BARRANQUET: Coneguda popularment com Carrer Mitja Galta, per tindre només un costat del carrer edificat. Agafa el nom del Barranc de Lloixa que fins al seu canalització discorria per este carrer. En el seu cantó amb la plaça de la Santa Faç es trobava el molló de pedra que delimitava ambdós termes.

* AVINGUDA DE DÉNIA: Retolada el 23 d'abril de 1927 a petició del tinent d'alcalde alacantí Juan Navarro de Castro a fi de dedicar avingudes a les localitats alacantines que eren cap de Partit Judicial. Sent alcalde d'Alacant José Luis Lasaletta va ser prolongada la seua denominació fins a l'entrada de la carretera en el terme municipal de Sant Joan, lloc on passa a denominar-se Avinguda de Miguel Hernández.

* AVINGUDA DE L'HOSPITAL: Retolada per l'Ajuntament santjoaner el 13 d'agost de 1990. L'Hospital Universitari de Sant Joan va ser inaugurat l'any 1987. Junt amb ell es troba el campus de la Universitat Miguel Hernández.

 
 Placa de l'escultor Vicente Bañuls col.locada a la plaça de
Luis Foglietti (Foto: Alfredo Campello) 
* PLAÇA DE LUIS FOGLIETTI: La llavors plaça Major del caseriu va passar a portar el nom del compositor alacantí Luis Foglietti Alberola (Alacant, 1877 - Madrid, 1918) l'any 1921 en homenatge a l'autor de sarsueles com El Capricho de las Damas o la Pajarera Nacional. La placa que retola la plaça és obra del destacat escultor alacantí Vicente Bañuls. Esta plaça va patir importantíssimes reformes l'any 2006 amb motiu de l'exposició La Llum de les Imatges.

* CARRER MAJOR: Va rebre este nom per ser la via principal de la pedania. Antigament va ser coneguda com a carrer de la Porteria, per estar en eixe carrer l'accés al Convent, i de les Monges per raons òbvies.

* CARRER I PLAÇA DE SANT DÍDAC: Vies públiques dedicades al sant franciscà Sant Dídac d'Alcalá (Sant Nicolau del Port, 1700? - Alcalá de Henares, 1463) . Este carrer connecta amb el Carrer Major a través del popular porxe o arc situat en la intersecció d'ambdós carrers, el derrocament i reforma del qual va causar polèmica en la pedania. En 1968, sent alcalde d'Alacant José Abad, es van instal·lar en la plaça les escoles públiques.

  Plaça de Luis Foglietti amb la façana barroca 
d'església i monestir (Foto: Alfredo Campello)


* PLAÇA DE LA SANTA FAÇ: Situada en el terme municipal de Sant Joan. Va ser retolada en els anys 90 del segle XX. Porta el nom de la relíquia que genera la devoció més important de tota l'Horta d'Alacant. El llenç de la Santa Faç va ser portat de Roma pel sacerdot de Sant Joan Pere de Mena en el segle XV. En el lloc on es va produir el Miracle de la Llàgrima el 17 de març de 1489 es va alçar el primitiu monestir, sent reedificat l'actual en el segle XVIII.

* CARRER DE LA VERÓNICA: Situada sobre el límit d'ambdòs termes municipals. Oberta sobre els terrenys de la finca El Almendral, situada en este carrer. Dedicada des del 4 d'abril de 1968 a la dona que va eixugar el rostre de Crist, deixant gravada la imatge de la Santa Faç en el llenç.

* CARRER DE VICENTE ROCAMORA ONTENIENTE: Carrer de moderna construcció dedicat al salvador de la relíquia Vicente Rocamora Onteniente (Sant Joan, 1902, Id, 1972) el qual, el 26 de juliol de 1936 accedix junt amb Antonio Ramos a l'interior del cambril a fi de salvar del saqueig i la crema la venerada relíquia de la Santa Faç.

Per a saber més:

- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.

- CUTILLAS BERNAL, ENRIQUE: "El Monasterio de la Santa Faz. Religiosidad popular y vida cotidiana (1489-1804)". Ed. Institut de Cultura Juan Gil-Albert. Alacant, 1998. Disponible en Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.

- SALA SEVA, FEDERICO: "La verdad sobre la Santa Faz". Alicante, 1989. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.

- SALA SEVA, FEDERICO: "La villa de San Juan y la Santa Faz". Ed. Ajuntament de Sant Joan d'Alacant. Alacant, 1989. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.

- SEVA VILLAPLANA, VICENTE: "El libro de la Santa Faz. V Centenario". Alacant, 1988. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.




Publicado porAlfredo en 23:06 0 comentarios  

CALLE DE SAN JOSÉ


CALLE DE SAN JOSÉ 

Antes de José Nakens y Nueva a Alicante 
Popularmente llamada Carrer Nou 
Eliminada en pleno del 30 de mayo de 1936 
Repuesta en pleno del 15 de agosto de 1939

 Calle de San José en 1974. Foto de Rafael Orts.
Archivo Fotográfico de Lloixa

Como es sabido, José de Nazareth fue esposo de la Virgen María y padre adoptivo de Jesús de Nazareth. Es el patrón de los trabajadores, celebrándose aparte de su onomástica el 19 de marzo, la festividad religiosa de San José Obrero cada 1º de mayo.

No hay constancia de la fecha en la que se le dedica una calle a San José en nuestro pueblo. En el siglo XVIII todavía se llamaba Calle Nueva de Alicante o Calle Alicante simplemente. Seguramente el cambio de nombre se produciría a principios del siglo XIX. El origen de este nombre parece deberse a la desaparecida ermita de San José, dependiente de la igualmente desaparecida Torre de Benialí y que se situaba al inicio de la calle, concretamente en lo que hoy es la calle de Climont. Esta ermita fue saqueada en julio de 1936 y ya no se volvió a abrir al culto. Con los años fue incorporada a la finca cercana. En el pleno del 18 de noviembre de 1966 se da la orden de derribo “debido al lamentable [estado] estético y peligro que presenta el estado actual del edificio denominado Ermita de San José situada en la calle del mismo nombre y en evitación de posibles accidentes, se acuerda el derribo del mencionado inmueble de propiedad desconocida y por tratarse de un caso de urgencia”. Sus sillares y escudo nobiliario desaparecieron.

No fue la única edificación religiosa dedicada a este santo. En 1918 es bendecida la Capilla de San José situada en la Residencia de Monjas Carmelitas de Benimagrell, abierta gracias a la generosidad de Josefina Campos Fernández. Tras su cierre en 1931 la ermita permaneció clausurada hasta su derribo en los años 60 para construir la carretera de Valencia.

Volviendo al nombre de la vía pública, tras el triunfo del Frente Popular en las elecciones de 1936 la Calle de San José pasa a denominarse Calle de José Nakens tras el pleno del 30 de mayo de ese año.

José Nakens Pérez (1841 – 1926) fue un escritor y periodista republicano de ideología liberal y anticlerical. Realizó pequeñas obras teatrales fundando también el polémico periódico "El Motín".

Tras la victoria de los sublevados, la calle recuperaría su nombre religioso tradicional con el que ha llegado hasta día de hoy.

Para saber más:

- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.

- COMPAÑÍA DE JESÚS. "Enfitéuticos. Casas de San Juan censidas con fadiga y luismo al futuro Colegio de la Compañía de Jesús en Alicante". A.M.A. Signatura 105. Armario 5.

- SALA SEVA, FEDERICO. "Justicia y estética" publicado en el llibret de festes de 1964. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.



CARRER DE SANT JOSEP 

Abans anomenat de José Nakens i Nou a Alacant
Popularment anomenat Carrer Nou 
Eliminada en el plenari del 30 de maig de 1936 
Reposada en el plenari del 15 d'agost de 1939


 Carre de Sant Josep en 1974. Foto de Rafael Orts.
Arxiu Fotogràfic de Lloixa

Com és sabut, Josep de Natzaret va ser espòs de la Verge i pare adoptiu de Jesús de Natzaret. És el patró dels treballadors, celebrant-se a banda de la seua onomàstica el 19 de març, la festivitat religiosa de Sant Josep Obrer cada 1r de maig.

No hi ha constància de la data en què se li dedica un carrer a Sant Josep en el nostre poble. En el segle XVIII encara s'anomenava Carrer Nou d'Alacant o Carrer Alacant simplement. Segurament el canvi de nom es produiria a principis del segle XIX. L'origen d'este nom pareix deure's a la desapareguda ermita de Sant Josep, dependent de la igualment desapareguda Torre de Benialí i que se situava a l'inici del carrer, concretament en el que hui és el carrer de Climont. Esta ermita va ser saquejada al juliol de 1936 i ja no es va tornar a obrir al culte. Amb els anys va ser incorporada a la finca pròxima. Al plenari del 18 de novembre de 1966 es dóna l'orde de derrocament “debido al lamentable [estado] estético y peligro que presenta el estado actual del edificio denominado Ermita de San José situada en la calle del mismo nombre y en evitación de posibles accidentes, se acuerda el derribo del mencionado inmueble de propiedad desconocida y por tratarse de un caso de urgencia”. Els seus carreus i escut nobiliari van desaparéixer.

No va ser l'única edificació religiosa dedicada a este sant. En 1918 és beneïda la Capella de Sant Josep situada en la Residència de Monges Carmelites de Benimagrell, oberta gràcies a la generositat de Josefina Campos Fernández. Després del seu tancament en 1931 l'ermita va romandre clausurada fins al seu derrocament en els anys 60 per a construir la carretera de València.

Tornant al nom de la via pública, després del triomf del Front Popular en les eleccions de 1936 el Carrer de Sant Josep passa a denominar-se Carrer de José Nakens després del plenari del 30 de maig d'eixe any.

José Nakens Pérez (1841 - 1926) va ser un escriptor i periodista republicà d'ideologia liberal i anticlerical. Va realitzar xicotetes obres teatrals fundant també el polèmic periòdic 'El Motín'.

Després de la victòria dels sublevats, el carrer recuperaria el seu nom religiós tradicional amb el que ha arribat fins a dia de hui.


Per a saber més:

- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ajunt. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.

 - COMPANYIA DE JESÚS. "Enfitéuticos. Casas de San Juan censidas con fadiga y luismo al futuro Colegio de la Compañía de Jesús en Alicante". A.M.A. Signatura 105. Armari 5.

- SALA SEVA, FEDERICO. "Justicia y estética" publicat en el llibret de festes de 1964. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.





Publicado porAlfredo en 23:05 0 comentarios  

CALLE DE SAN ANTONIO


CALLE DE SAN ANTONIO

Antes denominada de Gasset y de San Antón 
Eliminada en el pleno del 21 de septiembre de 1900
Repuesta en pleno del 15 de agosto de 1939

 
Imagen del santo que estuvo situada al inicio de la calle
(Foto del Archivo Fotográfico de Lloixa)


San Antón o San Antonio Abad. Conocido popularmente como Sant Antoni el del Porquet. Fue un monje cristiano que vivió en Egipto en el siglo II de nuestra era. Se le considera patrón de los animales y se le representa con un cerdo a los pies, de ahí que sea conocido popularmente por el apodo antes mencionado.

Durante muchos años estuvo su imagen colocada en el número 4 de la calle. La imagen desapareció de su hornacina a mediados de los años 90 siendo posteriormente derribada la casa al amenazar ruina. 

Su festividad es el 17 de enero y durante años se celebraron en la calle que nos ocupa grandes festejos en los que no faltaba la presencia del alcalde y demás autoridades. Se celebraban carreras de caballos, fuegos de artificio, dulzaina, procesión y comida. Con el paso de los años la fiesta fue decayendo hasta que fue suprimida.

 
La Calle de San Antonio en los años 80
(Foto: Archivo Fotográfico de Lloixa)

Consultando el libro nº5 de los Enfitéuticos de la Compañía de Jesús del siglo XVIII del Archivo Municipal de Alicante observamos que a la entrada de la calle de San Antón existía un arco llamado de San Antonio. Leemos que unas tierras “tocaban con el camino por el qual, saliendo de S. Juan por el Portal de S. Antonio se va a Villajoyosa y a Relleu”. No sabemos nada más de este portal. Quizá fuera el último vestigio de un conjunto de portales situados en los accesos a Sant Joan.


El Portal de San Antonio en 1741

Hasta finales del siglo XIX la calle presentaba una gran estrechez en su tramo inicial, lugar donde estuvo el arco anteriomente citado. Gracias a la labor del Ministro Rafael Gasset se consiguió la financiación necesaria para el derribo de los edificios y el ensanche de la calle. Por este motivo, a petición del concejal Felipe Ripoll, la calle pasaría a llevar el nombre de Gasset desde el 21 de septiembre de 1900.

Rafael Gasset y Chinchilla (1866 – 1927). Fue Ministro de Obras Públicas y Agricultura. Visitó Sant Joan en 1900 con motivo de las obras de recrecimiento del Pantano de Tibi. Era además de abogado y periodista, director del diario madrileño “El Imparcial”. Era hijo de Eduardo Gasset y Artime y tío carnal de José Ortega y Gasset.

El 15 de agosto de 1939, a petición del concejal Luis Poveda, la calle recuperaría su nombre tradicional que mantiene a día de hoy.

Para saber más:

- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.

- COMPAÑÍA DE JESÚS. "Enfitéuticos. Casas de San Juan censidas con fadiga y luismo al futuro Colegio de la Compañía de Jesús en Alicante". A.M.A. Signatura 105. Armario 5.



CARRER DE SANT ANTONI

Abans denominada de Gasset i de "San Antón"
Eliminada al plenari del 21 de setembre de 1900
Reposada al plenari del 15 d'agost de 1939

 Imatge del sant que va estar situada a l'inici del carrer
(Foto de l'Arxiu Fotogràfic de Lloixa)

Sant Antoni Abad. Conegut popularment com Sant Antoni el del Porquet. Va ser un monjo cristià que va viure a Egipte en el segle II de la nostra era. Se li considera patró dels animals i se li representa amb un porc als peus, per aixó es conegut popularment amb el malnom abans esmentat.

Durant molts anys va estar la seua imatge col·locada en el número 4 del carrer. La imatge va desaparéixer de la seua fornícula a mitjan dels anys 90 sent posteriorment derrocada la casa a l'amenaçar ruïna.

La seua festivitat és el 17 de gener i durant anys es van celebrar en el carrer que ens ocupa grans festejos en què no faltava la presència de l'alcalde i la resta d'autoritats. Se celebraven carreres de cavalls, focs d'artifici, dolçaina, processó i menjar. Amb el pas dels anys la festa fou minvant fins que va ser suprimida.

 
 El Carrer de Sant Antoni als anys 80
(Foto: Arxiu Fotogràfic de Lloixa)

Consultant el llibre no.5 dels Emfitèutics de la Companyia de Jesús del segle XVIII de l'Arxiu Municipal d'Alacant observem que a l'entrada del carrer de Sant Antoni existia un arc anomenat "de San Antonio". Llegim que unes terres “tocaban con el camino por el qual, saliendo de S. Juan por el Portal de S. Antonio se va a Villajoyosa y a Relleu”. No sabem res més d'este portal. Potser fora l'últim vestigi d'un conjunt de portals situats en els accessos a Sant Joan.

 
El Portal de Sant Antoni al 1741

Fins a finals del segle XIX el carrer presentava una gran estretor en el seu tram inicial, lloc on va estar l'arc anteriomente citat. Gràcies a la labor del Ministre Rafael Gasset es va aconseguir el finançament necessari per al derrocament dels edificis  eixamplament-se el carrer. Per este motivu, a petició del regidor Felipe Ripoll, el carrer passaria a portar el nom de Gasset des del 21 de setembre de 1900.

Rafael Gasset i Chinchilla (1866 - 1927) . Va ser Ministre d'Obres Públiques i Agricultura. Va visitar Sant Joan en 1900 amb motiu de les obres de recreixement del Pantà de Tibi. Era a més d'advocat i periodista, director del diari madrileny 'El Imparcial'. Era fill d'Eduardo Gasset i Artime i tio carnal de José Ortega i Gasset.

El 15 d'agost de 1939, a petició del regidor Luis Poveda, el carrer recuperaria el seu nom tradicional que manté a hores d'ara.

Per a saber més:
  
- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ajunt. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.

- COMPANYIA DE JESÚS. "Enfitéuticos. Casas de San Juan censidas con fadiga y luismo al futuro Colegio de la Compañía de Jesús en Alicante". A.M.A. Signatura 105. Armari 5.




Publicado porAlfredo en 23:05 0 comentarios  

AVENIDA DE LA RAMBLA


AVENIDA DE LA RAMBLA

Antes denominada Avenida de José Antonio, 
Avenida de Galán y García Hernández,
y Paseo del General Bermúdez de Castro. 
Aprobada en pleno del 30 junio de 1983


Nos encontramos ante la vía principal del primer Ensanche de nuestro pueblo cuyo tramo inicial (El Mar-Pintor Baeza) fue inaugurado solemnemente el 26 de abril de 1925. Hasta ese momento el pueblo conservaba su trazado originario sin apenas modificaciones y con una importante carencia de zonas de esparcimiento.

Para que nos hagamos una idea, la actual Plaza de España era un huerto, denominado “de Don Gaspar”, convertido ya en esa época en un estercolero, siendo la acequia que lo atravesaba el lugar al que se vertían las inmundicias de las casas anexas. El ayuntamiento de la Dictadura de Primo de Rivera presidido por  Isidro Buades se propuso (y consiguió) urbanizar la zona y crear así un amplio paseo en el que instalar el edificio de las escuelas y el de la Casa Consistorial.

En septiembre de 1924 las obras fueron encargadas con urgencia al arquitecto Juan Vidal Ramos, autor de edificios tan destacados como la Casa Carbonell de Alicante o el MARQ. La urgencia era debida en parte a que la Compañía de Tranvías ya había adquirido por su cuenta terrenos en la zona para desviar en breve la línea. El Ayuntamiento adquiriría posteriormente estos terrenos tras un acuerdo con la compañía explotadora del servicio. 

Se trazaba así una avenida comprendida entre las calles del Mar y la hoy denominada Pintor Manuel Baeza Gómez con salida hacia la Calle de la Iglesia a través de la nueva Plaza de España. El Paseo Nacional, como se denominó en proyecto, tendría 25 de metros de ancho, sindo 9 los metros dedicados a paso de carruajes. Por otro lado se decidía ensanchar un callejón de la Calle Mayor que serviría de acceso al Paseo. Se trata de la primeramente rotulada como Calle del Ingeniero Serra y hoy dedicada al pintor Baeza. En esta avenida se levantaron los más significativos edificios del pueblo, como el Colegio, el Ayuntamiento o el Salón Cervantes, estos dos últimos -ya desaparecidos- fueron obra del mencionado Juan Vidal.

Por las gestiones realizadas para llevar a cabo esta obra urbanística le fue concedido el título de Hijo Predilecto al comandante e ingeniero José Seva Ivorra.

Tras la Guerra Civil el mencionado Seva trazaría todo el plan de Ensanche de nuestro pueblo, prolongándose la Rambla hacia el mar a través de la Avenida del General Mola (hoy Jaume I) y desviando el tráfico a la playa por la nueva Diagonal.

La Rambla por ser la avenida más importante del municipio, ha recibido diferentes y destacadas denominaciones, dependiendo del régimen político gobernante.  Pese a que en Sant Joan la Rambla no recibió ese nombre de forma oficial hasta 1983, encontramos ya en 1927 referencias a la denominación “la Rambla” en los periódicos del momento copiando la denominación, por aquel entonces tampoco oficial, de la avenida alicantina.

Colegio Cristo de la Paz

Como hemos mencionado, esta avenida fue conocida en proyecto como Paseo Nacional, nombre que jamás ostentó, puesto que fue inaugurada ya con el nombre de Paseo del General Bermúdez de Castro, aprobado el 12 de noviembre de 1924.

Cristino Bermúdez de Castro y Tomás (1866 – 1935) fue General de División y Gobernador Militar y Civil de Alicante durante la Dictadura de Primo de Rivera. Recibió el título de Hijo Adoptivo de Sant Joan en 1924 en agradecimiento a las gestiones realizadas para traer el agua de los Riegos de Levante a la Huerta.

Este nombre se mantuvo tras la caída de la Dictadura de Primo de Rivera. Tras la proclamación de la II República la lápida que daba nombre al paseo, obra del escultor Vicente Bañuls, es destruida, pasando a denominarse Avenida de Galán y García Hernández, nombre que mantendría hasta el final de la Guerra Civil.

Fermín Galán Rodríguez (1899 - 1930) y Ángel García Hernández (1900 - 1930). Capitanes del Ejército. Se sublevaron en Jaca a favor de la II República en 1930. Tras el fracaso del levantamiento, ambos fueron juzgados y condenados a muerte por el agonizante régimen monárquico. Tras su fusilamiento se conviertieron en auténticos mártires de la causa republicana.

Tras la victoria de los sublevados en 1939, todas las denominaciones volvieron por ley a las anteriroes al 14 de abril de 1931 hasta que se decidieran los nuevos nombres de las calles. Es el 15 de agosto de 1939 cuando la Rambla pasa a denominarse Avenida de José Antonio, nombre que se prolongaría hasta la actual Plaza de José Sala Pérez el 3 de marzo de 1941.

José Antonio Primo de Rivera y Sáenz de Heredia (1903 – 1936) Politico derechista fundador de Falange Española. Detenido antes del Golpe de Estado del 18 de julio de 1936, es trasladado a Alicante, donde es juzgado y fusilado el 20 de noviembre de 1936.

Pese al regreso de la Democracia, hay que esperar hasta el 30 de junio de 1983 para que el Ayuntamiento, presidido por Vicent Baeza decida rebautizar a la Rambla con el nombre por el que se la conoció desde su inauguración.

Obras de prolongación de la Rambla. Año 2005
(foto: Alfredo Campello)

 En abril de 2005 comenzaron las obras para prolongar la Rambla hacia el norte. La nueva avenida mide 425 metros de longitud y desde el 13 de febrero de 2007 es conocida como Rambla de la Llibertat. El 1 de julio de 2006 se inauguró la nueva avenida, siendo derribadas las últimas casas que impedían la conexión de ambas ramblas el 3 de abril de 2007.

Para saber más:

- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.

- PAYÁ SELLÉS, JORGE. “La urbanización del Huerto de Don Gaspar (1924 – 1925)” en Libro de Fiestas del Cristo de la Paz de 2004. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.



AVINGUDA DE LA RAMBLA

Abans coneguda com Avinguda de José Antonio, 
Avinguda de Galán i García Hernández,
i Passeig del General Bermúdez de Castro. 
Aprovada al plenari del 30 juny de 1983

Ens trobem davant de la via principal del primer Eixample del nostre poble, el tram inicial del qual (La Mar-Pintor Baeza) va ser inaugurat solemnement el 26 d'abril de 1925. Fins a eixe moment el poble conservava el seu traçat originari sense a penes modificacions i amb una important carència de zones d'escampament.

Perquè ens fem una idea, l'actual Plaça d'Espanya era un hort, denominat "de Don Gaspar", convertit ja en eixa època en un femer, sent la séquia que ho travessava el lloc a què s'abocaven les immundícies de les cases annexes. L'ajuntament de la Dictadura de Primo de Rivera presidit per Isidro Buades es va proposar (i va aconseguir) urbanitzar la zona i crear així un ampli passeig en què instal·lar l'edifici de les escoles i el de la Casa Consistorial.

Al setembre de 1924 les obres van ser encarregades amb urgència a l'arquitecte Juan Vidal Ramos, autor d'edificis tan destacats com la Casa Carbonell d'Alacant o el MARQ. La urgència era deguda en part a què la Companyia de Tramvies ja havia adquirit pel seu compte terrenys en la zona per a desviar en breu la línia. L'Ajuntament adquiriria posteriorment estos terrenys després d'un acord amb la companyia explotadora del servici.

Es traçava així una avinguda compresa entre els carrers de la Mar i la hui denominada Pintor Manuel Baeza Gómez amb eixida cap al Carrer de l'Església a través de la nova Plaça d'Espanya. El Paseo Nacional, com es va denominar en projecte, tindria 25 de metres d'ample, sent 9 els metres dedicats a pas de carruatges. Per un altre costat es decidia eixamplar un carreró del Carrer Major que serviria d'accés al Passeig. Es tracta de la primerament retolada com a Carrer de l'Enginyer Serra i hui dedicada al pintor Baeza. En esta avinguda es van alçar els més significatius edificis del poble, com el Col·legi, l'Ajuntament o el Salón Cervantes, estos dos últims -ja desapareguts- van ser obra del mencionat Juan Vidal.

Per les gestions realitzades per a dur a terme esta obra urbanística li va ser concedit el títol de Fill Predilecte al comandant i enginyer José Seva Ivorra.

Després de la Guerra Civil el mencionat Seva traçaria tot el pla d'Eixample del nostre poble, prolongant-se la Rambla cap a la mar a través de l'Avinguda del General Mola (hui Jaume I) i desviant el trànsit a la platja per la nova Diagonal.

La Rambla per ser l'avinguda més important del municipi, ha rebut diferents i destacades denominacions, depenent del règim polític governant. A pesar que en Sant Joan la Rambla no va rebre eixe nom de forma oficial fins a 1983, trobem ja en 1927 referències a la denominació "la Rambla" en els periòdics del moment copiant la denominació, en aquell moment tampoc oficial, de l'avinguda alacantina.

 
Col.legi Crist de la Pau

Com hem mencionat, esta avinguda va ser coneguda en projecte com a Paseo Nacional, nom que mai va ostentar, ja que va ser inaugurada ja amb el nom de Passeig del General Bermúdez de Castro, aprovat el 12 de novembre de 1924.

Cristino Bermúdez de Castro i Tomás (1866 - 1935) va ser General de Divisió i Governador Militar i Civil d'Alacant durant la Dictadura de Primo de Rivera. Va rebre el títol de Fill Adoptiu de Sant Joan en 1924 en agraïment a les gestions realitzades per a portar l'aigua dels Regs de Llevant a l'Horta.

Este nom es va mantindre després de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera. Després de la proclamació de la II República la làpida que donava nom al passeig, obra de l'escultor Vicente Bañuls, és destruïda, passant a denominar-se Avinguda de Galán i García Hernández, nom que mantindria fins al final de la Guerra Civil.

Fermín Galán Rodríguez (1899 - 1930) i Ángel García Hernández (1900 - 1930) . Capitans de l'Exèrcit. Es van sublevar en Jaca a favor de la II República en 1930. Després del fracàs de l'alçament, ambdós van ser jutjats i condemnats a mort per l'agonitzant règim monàrquic. Després del seu afusellament es convertiren en autèntics màrtirs de la causa republicana.

Després de la victòria dels sublevats en 1939, totes les denominacions van tornar per llei a les anteriors al 14 d'abril de 1931 fins que es decidiren els nous noms dels carrers. És el 15 d'agost de 1939 quan la Rambla passa a denominar-se Avinguda de José Antonio, nom que es prolongaria fins a l'actual Plaça de José Sala Pérez el 3 de març de 1941.

José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia (1903 - 1936) Polític dretà fundador de Falange Española. Detingut abans del Colp d'Estat del 18 de juliol de 1936, és traslladat a Alacant, on és jutjat i afusellat el 20 de novembre de 1936.

Malgrat de la tornada de la Democràcia, cal esperar fins al 30 de juny de 1983 perquè l'Ajuntament, presidit per Vicent Baeza decidisca rebatejar a la Rambla amb el nom pel qual se la va conéixer des de la seua inauguració

 Obres de prolongació de la Rambla. Any 2005
(foto: Alfredo Campello)

A l'abril de 2005 van començar les obres per a prolongar la Rambla cap al nord. La nova avinguda té 425 metres de longitud i des del 13 de febrer de 2007 és coneguda com a Rambla de la Llibertat. L'1 de juliol de 2006 es va inaugurar la nova avinguda, sent derrocades les últimes cases que impedien la connexió d'ambdós rambles el 3 d'abril de 2007.

Per a saber més:

- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.

- PAYÁ SELLÉS, JORGE. “La urbanización del Huerto de Don Gaspar (1924 – 1925)” al Llibre de Festes del Crist de la Pau de 2004. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.


 


Publicado porAlfredo en 23:05 0 comentarios  

CALLE DEL MOSÉN PEDRO MENA


CALLE DEL MOSÉN 
PEDRO MENA

Antes Calle de la Paz (parcial) 
Aprobada en pleno del 19 de julio de 1958

Pedro de Mena y Vera (siglos XV-XVI). Sacerdote santjoaner que trajo de Roma la Santa Faz. Fue enterrado en la antigua Iglesia. Es uno de los hijos más ilustres de Sant Joan y por contra se sabe muy poco sobre él.

Doctorado en el Centro de Estudios de Valencia, nada más ser ordenado sacerdote regresa a nuestro pueblo. Pronto comienza a destacar entre el clero alicantino y llega a ser Secretario particular y acompañante de un Cardenal del que se desconoce el nombre, que tras realizar unas gestiones en Alicante regresaba ya hacia Roma.

Mena parte hacia Roma y una vez desembarcado se entera de la muerte del Papa Sixto IV. Tras permanecer allí un tiempo es nombrado cura párroco de Sant Joan por lo que decide regresar. El Cardenal le entrega, como regalo, según la tradición, una tela de su propiedad en la que se observa la marca del rostro de Cristo. Pedro Mena no lo duda y acepta el regalo que es depositado en un arcón de la Iglesia santjoanera. El arcón, que resistió ataques de piratas, fue destruido en 1936.

Ese lienzo debido a los milagros obrados acabaría convirtiéndose poco después en la más venerada reliquia alicantina: la Santa Faz.

El sacerdote fallece en nuestro pueblo a finales del siglo XV o principios del XVI. Fue enterrado en la Capilla de la Comunión donde se instaló una lápida. Por desgracia, según se cuenta, al realizarse unas obras de reforma de la Iglesia se olvidó el lugar exacto de la ubicación de la lápida, o bien ésta se rompió. En la actualidad existe una lápida opiada de la primitiva que le recuerda. Dicha lápida colocada junto al altar de la Santa Faz fue descubierta el 14 de septiembre de 1943.

Sobre la fecha de fallecimiento, como en muchas otras cosas, no hay acuerdo. Lo que sí está claro es que no pudo fallecer en 1483 ya que el Papa Sixto IV lo hizo en 1484. Además en 1489 tomó posesión de la parroquia de Sant Joan, fecha del Milagro de la Lágrima. Seguramente el error proviene de una mala copia de la lápida original perpetuada en las crónicas.

El rótulo con su nombre, que sustituyó parcialmente al de la calle de la Paz, fue inaugurado solemnemente por las autoridades y vecinos el 14 de septiembre de 1958 junto a otros 7 rótulos en recuerdo de “hijos ilustres y otros que no lo son pero que se han desvivido ayudando a la prosperidad y beneficio de la población” 

Para saber más:

- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.
  
- SÁNCHEZ BUADES, MANUEL. "Sanjuaneros ilustres: Mosén Pedro Mena". Publicado en el Llibret de Festes de 1962. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.



CARRER DEL MOSSÉN 
PEDRO MENA

Abans anomenada Carrer de la Pau (parcial) 
Aprovada al plenari del 19 de juliol de 1958


Pere de Mena i Vera (segles XV-XVI) . Sacerdot santjoaner que va portar de Roma la Santa Faç. Va ser soterrat en l'antiga Església. És un dels fills més il·lustres de Sant Joan i per contra se sap molt poc sobre ell.

Doctorat en el Centre d'Estudis de València, tot just ser ordenat sacerdot torna al nostre poble. Prompte comença a destacar entre el clero alacantí i arriba a ser Secretari particular i acompanyant d'un Cardenal del què es desconeix el nom, que després de realitzar unes gestions a Alacant tornava ja cap a Roma.

Mena part cap a Roma i una vegada desembarcat s'assabenta de la mort del Papa Sixt IV. Després de romandre allí un temps és anomenat rector de Sant Joan pel que decidix tornar. El Cardenal li entrega, com a regal, segons la tradició, una tela de la seua propietat en què s'observa la marca del rostre de Crist. Pedro Mena no ho dubta i accepta el regal que és depositat en un bagul de l'Església santjoanera. El bagul, que va resistir atacs de pirates, va ser destruït en 1936.

Eixe llenç degut als miracles obrats acabaria convertint-se poc després en la més venerada relíquia alacantina: la Santa Faç.

El sacerdot mor en el nostre poble a finals del segle XV o principis del XVI. Va ser soterrat en la Capella de la Comunió on es va instal·lar una làpida. Per desgràcia, segons es conta, al realitzar-se unes obres de reforma de l'Església es va oblidar el lloc exacte de la ubicació de la làpida, o bé esta es va trencar. En l'actualitat hi ha una làpida copiada de la primitiva que li recorda. La dita làpida col·locada junt amb l'altar de la Santa Faç va ser descoberta el 14 de setembre de 1943.

Sobre la data de defunció, com en moltes altres coses, no hi ha acord. El que sí que està clar és que no va poder morir en 1483 ja que el Papa Sixt IV ho va fer en 1484. A més en 1489 va prendre possessió de la parròquia de Sant Joan, data del Miracle de la Llàgrima. Segurament l'error prové d'una mala còpia de la làpida original perpetuada en les cròniques.

El rètol amb el seu nom, que va substituir parcialment al del carrer de la Pau, va ser inaugurat solemnement per les autoritats i veïns el 14 de setembre de 1958 junt amb altres 7 rètols en record de “hijos ilustres y otros que no lo son pero que se han desvivido ayudando a la prosperidad y beneficio de la población” 


Per a saber més:


- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.

- SÁNCHEZ BUADES, MANUEL. "Sanjuaneros ilustres: Mosén Pedro Mena". Publicat en el Llibret de Festes de 1962. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.




Publicado porAlfredo en 23:04 0 comentarios  

CALLE MAYOR


CALLE MAYOR

Antes llamada de Calvo Sotelo y de Alfonso XIII 
Eliminada en pleno del 22 de mayo de 1927 
Recuperada en pleno del 27 de abril de 1931 
Propuestas de eliminación en 1936 
Eliminada en pleno del 15 de agosto de 1939 
 Recuperada en pleno del 30 de junio de 1983

La Calle Mayor en 1989

Hasta la apertura de la Rambla, la calle Mayor ostentó el título de arteria principal del pueblo. En su trazado se encontraban los principales comercios, la Casa Consistorial y la Iglesia. La apertura de la mencionada avenida trasladó lentamente el eje comercial de nuestro pueblo hacia arriba.

En 1765 el rey Carlos III decide rotular una vía de Madrid con el nombre de “Calle Mayor”. Rápidamente este gesto es copiado por muchos alcaldes de España que rotulan con este nombre la principal calle de sus respectivas localidades. Esto no quiere decir que la Calle Mayor madrileña fuera la primera en rotularse, sino que este gesto del monarca propició que el nombre de Mayor se extendiera a las ciudades y pueblos que aún no lo tenían. 

En 1689 ya encontramos una Calle Mayor en nuestro pueblo. Se correspondía con la actual calle de este nombre, Plaza de España y Calle del Comandante Seva. En el siglo XIX la calle quedaría con su longitud actual. Con los años, el tramo final pasaría a denominarse Calle de la Iglesia, hoy del Comandante Seva.

Su nombre permanecería inalterable, al parecer, hasta 1927 en que, a petición de la Diputación Provincial, según comisión permanente de la misma del 12 de mayo, se ruega a todos los municipios alicantinos que le dediquen una calle a S.M. Alfonso XIII con motivo de las Bodas de Plata de su coronación. El Ayuntamiento lo estima oportuno y tras varios elogios al Rey, aprueban por unanimidad que la Calle Mayor lleve el nombre del monarca en el pleno del 22 de mayo de 1927.

Alfonso de Borbón (1886 – 1940). Reinó en España desde su nacimiento hasta 1931 bajo el nombre de Alfonso XIII. El Rey visitó nuestro pueblo en 1909. Fue tal el recibimiento que tuvo, que poco después regaló un cáliz de plata la Iglesia en señal de agradecimiento, el cual se conserva todavía. Tras la proclamación de la República marcha al exilio, donde muere.

La todavía llamada calle Calvo Sotelo en 1981 y sus graves 
problemas de tráfico (Foto: Archivo fotográfico de Lloixa)

El nombre del Rey se mantiene inalterable hasta 27 de abril de 1931, fecha en la que las nuevas autoridades republicanas recuperan su tradicional nombre. En 1936 a propuesta de los socialistas y las Juventudes Libertarias, se solicita que la calle pase a llevar el nombre de Domigo Germinal. El alcalde Emilio Urios deniega ambas peticiones.

Domingo Miguel González, más conocido por su seudónimo Domingo Germinal (El Burgo de Osma, 1880 – Elche, 1936). Líder anarquista y gran orador. Durante la República residió en Elche donde fallecío, ya anciano. Considerado como un profeta del anarquismo, fue también director del semanario "Cultura Obrera"

Tras la victoria del ejército sublevado, el 15 de agosto de 1939 la calle Mayor pasa a denominarse Calle de Calvo Sotelo.

José Calvo Sotelo (Tui, 1893 – Madrid, 1936) Fue el líder de la derecha española militando en Renovación Española, siendo además ministro durante la Dictadura de Primo de Rivera. Muere asesinado en 1936 como venganza por la muerte del Teniente Castillo.

El 30 de junio de 1983 la calle Mayor recupera su tradicional nombre que aún hoy conserva.

Para saber más:

- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.



CARRER MAJOR

Abans coneguda com de Calvo Sotelo i d'Alfonso XIII 
Eliminada al plenari del 22 de maig de 1927 
Recuperada al plenari del 27 d'abril de 1931 
Propostes de eliminació al 1936 
Eliminada al plenari del 15 d'agost de 1939 
 Recuperada al plenari del 30 de juny de 1983


El Carrer Major en 1989 

 Fins a l'obertura de la Rambla, el carrer Major va ostentar el títol d'artèria principal del poble. En el seu traçat es trobaven els principals comerços, la Casa Consistorial i l'Església. L'obertura de la mencionada avinguda va traslladar lentament l'eix comercial del nostre poble cap amunt. 

En 1765 el rei Carles III decidix retolar una via de Madrid amb el nom de 'Calle Mayor'. Ràpidament este gest és copiat per molts alcaldes d'Espanya que retolen amb este nom el principal carrer de les seues respectives localitats. Açò no vol dir que el Carrer Major madrileny fora el primer a retolar-se, sinó que este gest del monarca va propiciar que el nom de Major s'estenguera a les ciutats i pobles que encara no ho tenien.

En 1689 ja trobem un Carrer major en el nostre poble. Es corresponia amb l'actual carrer d'este nom, Plaça d'Espanya i Carrer del Comandant Seva. En el segle XIX el carrer quedaria amb la seua longitud actual. Amb els anys, el tram final passaria a denominar-se Carrer de l'Església, hui del Comandant Seva.

El seu nom romandria inalterable, segons pareix, fins a 1927 en que, a petició de la Diputació Provincial, segons comissió permanent de la mateixa del 12 de maig, es prega a tots els municipis alacantins que li dediquen un carrer a S.M. Alfons XIII amb motiu de les Bodes de Plata de la seua coronació. L'Ajuntament ho estima oportú i després de diversos elogis al Rei, aproven per unanimitat que el Carrer Major porte el nom del monarca en el plenari del 22 de maig de 1927.

Alfonso de Borbón (Madrid, 1886 - Roma, 1940) . Va regnar a Espanya des del seu naixement fins 1931 davall el nom d'Alfons XIII. El Rei va visitar el nostre poble en 1909. Va ser tal la recepció que va tindre, que poc després va regalar un calze de plata l'Església en senyal d'agraïment, el qual es conserva encara. Després de la proclamació de la República marxa a l'exili, on mor.

 
El carrer encara anomenat de Calvo Sotelo en 1981 i el seus
greus problemes de trànsit (Foto: Arxiu fotogràfic de Lloixa)

El nom del Rei es manté inalterable fins a 27 d'abril de 1931, data en què les noves autoritats republicanes recuperen el seu tradicional nom. En 1936 a proposta dels socialistes i les Joventuts Llibertàries, se sol·licita que el carrer passe a portar el nom de Domigo Germinal. L'alcalde Emilio Urios denega ambdós peticions.

Domingo Miguel González, més conegut pel seu pseudònim Domingo Germinal (El Burgo de Osma, 1880 - Elche, 1936) . Líder anarquista i gran orador. Durant la República va residir a Elx on va morir, ja ancià. Considerat com un profeta de l'anarquisme, va ser també director del setmanari 'Cultura Obrera'

Després de la victòria de l'exèrcit sublevat, el 15 d'agost de 1939 el carrer Major passa a denominar-se Carrer de Calvo Sotelo.

José Calvo Sotelo (Tui, 1893 - Madrid, 1936) Va ser el líder de la dreta espanyola, militant en Renovación Española, sent a més ministre durant la Dictadura de Primo de Rivera. Mor assassinat en 1936 com a venjança per la mort del Tinent Castillo.

El 30 de juny de 1983 el carrer Major recupera el seu tradicional nom que encara hui conserva.

Per a saber més:

- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.


Publicado porAlfredo en 23:03 0 comentarios