tag:blogger.com,1999:blog-39295455278170242462024-03-13T16:49:36.647+01:00ASOCIACIÓN CULTURAL LLOIXAAlfredohttp://www.blogger.com/profile/11471572314588212174noreply@blogger.comBlogger191125tag:blogger.com,1999:blog-3929545527817024246.post-76147657456618406992013-04-22T09:14:00.000+02:002013-04-22T09:14:17.807+02:00<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>OS RECORDAMOS QUE PODÉIS DESCARGAR </b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>TODOS LOS BOLETINES DE LLOIXA </b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>EN LA VENTANA <span style="font-size: large;">DENOMINADA</span></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b><span style="font-size: large;"><span style="color: #990000;">"LLOIXA EN PDF"</span> </span>DE LA </b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>COLUMNA DE LA DERECHA</b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjc_WGI9GpFBoeiElEwF_N8xzLe7cj5geeQOW-C4vgRblSI3re8lNwUSbOQ9bu-XhBWe0ubihYYZe2LCTHa-_uh_o4mOf5bXAHHZht6U8jNZMrzZayCM_W036gwKMsnc6siMHhfZq0_zUln/s1600/PORTADA.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwiDUsu9tYN0SjFKaCtdLSTcTmuAvfo3rPqYg4qrAlrQNvGAx5FcTIq56znW9ouZ9cR_uHMfHJ7vVftGy_Mkj0r24bO2-AW0lAsSFjFvVdQ_YL6yaj4C-D8GqRjuw0bpcnz4J-6eS2Gzsz/s320/portada.jpg" width="226" /><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjc_WGI9GpFBoeiElEwF_N8xzLe7cj5geeQOW-C4vgRblSI3re8lNwUSbOQ9bu-XhBWe0ubihYYZe2LCTHa-_uh_o4mOf5bXAHHZht6U8jNZMrzZayCM_W036gwKMsnc6siMHhfZq0_zUln/s320/PORTADA.jpg" width="226" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjc_WGI9GpFBoeiElEwF_N8xzLe7cj5geeQOW-C4vgRblSI3re8lNwUSbOQ9bu-XhBWe0ubihYYZe2LCTHa-_uh_o4mOf5bXAHHZht6U8jNZMrzZayCM_W036gwKMsnc6siMHhfZq0_zUln/s1600/PORTADA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
Alfredohttp://www.blogger.com/profile/12098300983941174281noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3929545527817024246.post-25998509155435899862011-10-17T14:45:00.000+02:002011-10-17T14:47:19.769+02:00EXPOSICIÓN 30 AÑOS DE LLOIXA<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhio2gXXzQp4PKNlOFDpTdIveiTHKxf-f6OcdrQ4Yrn0pPzxflDZ6wSJmI_Oysump1BYrUBHRFc1i9VbOGwPCKy9T9FT5aTE5qWo5BcIqys93N8wfuaX_wyH09V6aLmG-La4i5d1LKd-9gS/s1600/expo.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 470px; height: 309px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhio2gXXzQp4PKNlOFDpTdIveiTHKxf-f6OcdrQ4Yrn0pPzxflDZ6wSJmI_Oysump1BYrUBHRFc1i9VbOGwPCKy9T9FT5aTE5qWo5BcIqys93N8wfuaX_wyH09V6aLmG-La4i5d1LKd-9gS/s400/expo.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5664441636934854658" border="0" /></a>Alfredohttp://www.blogger.com/profile/12098300983941174281noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3929545527817024246.post-61530896215673751362011-03-29T22:34:00.004+02:002011-03-29T22:41:28.189+02:0023F, ENTREVISTA A MANUEL FERRÁNDIZ<div style="text-align: justify;"><span style="font-style: italic;">Tras la entrevista del mes pasado al alcalde Francisco Burillo, este mes traemos al que fuera portavoz del Partido Comunista en Sant Joan Manuel Ferrándiz. Con cuatro concejales, el PC se convirtió en la segunda fuerza política del Ayuntamiento por detrás de UCD en aquella primera legislatura. En una distendida charla, Manolo nos contó cómo vivió aquel día:</span><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj4wzr_tG6oRKM98dHHUlkAbxkalIeA9E7Iu0aFHjNXd5RYtrPqBFsWm19AEACWq1MiWPpj3NbFNpwGzmH_UsUn9TZttveBwQAois6LfjB4BPLnfr7vK2yGbABcvtX6Oomg1lyB-nwG9Ft/s1600/16022011_001.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 215px; height: 287px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj4wzr_tG6oRKM98dHHUlkAbxkalIeA9E7Iu0aFHjNXd5RYtrPqBFsWm19AEACWq1MiWPpj3NbFNpwGzmH_UsUn9TZttveBwQAois6LfjB4BPLnfr7vK2yGbABcvtX6Oomg1lyB-nwG9Ft/s400/16022011_001.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5589604180966513266" border="0" /></a><br /><br /><span style="font-weight: bold;">LLOIXA:</span> Manolo, ¿cómo viviste aquel día?<br /><br /><span style="font-weight: bold;">MANUEL FERRÁNDIZ:</span> Pues aquel 23 de febrero por la tarde era fiesta en Jijona, la Fiesta de los Heladeros, y yo estaba preparándome para el alpinismo, para las expediciones previstas, y me fui por la tarde a eso de las cinco y cuarto o cinco y media a hacer footing. Iba por la carretera dirección a Santa Faz, y a la altura de lo que hoy es el Hospital, que aún no estaba construido, me vi un coche que me hacía las luces, se cruzó al otro lado de la carretera (no estaba la mediana hecha) y resultó ser mi amigo Pedro, miembro del sindicato STEPV, que me dijo: “<span style="font-style: italic;">¡Manolo! ¡Un golpe de estado, un golpe de estado… la Guardia Civil…! ¡Ponte a salvo!” </span>Y rápidamente se marchó, con tal rapidez que casi tiene un accidente con los coches que venían correctamente en dirección contraria.<br /><br />Y empecé a correr y a correr…. Creo que fue la mejor carrera que he hecho en toda mi vida. Fui asimilando lo que me había dicho, dí la vuelta por Santa Faz y regresé a San Juan. Llegué a casa de mi padre y él me dijo que, efectivamente, habían asaltado el Parlamento y que qué iba a hacer, que si iba a pasar algo…. Yo le dije que no se preocupara que no iba a pasar nada, pero yo sabía que sí que podía pasar algo… Les dije <span style="font-style: italic;">“Me’n vaig, no sé quan tornaré, tranquils, no passarà res. Ja em possaré en contacte en vosatros”</span> Claro, entonces no había móvil.<br /><br />Me fui a casa darme una ducha de agua fría (no encendí el termo ni nada). Pero es que justo antes de llegar a mi casa en la calle Alcázar de Toledo, hoy Carrer del Mercat, justo al doblar la esquina de Bancaja, resulta que veo en el portal de más abajo donde vivía un amigo mío que era Guardia Civil, un coche de la misma Guardia Civil, pero que estaba aparcado a la puerta de mi casa y había unos Guardias Civiles con sus metralletas. Claro, yo al doblar la esquina y ver aquello me dije <span style="font-style: italic;">“Ostras, han venido a por mí. Qué rápido han sabido dónde estaba”. </span>Pero cuando ví que no venían a por mí pues subí y me duché.<br /><br />Es que en aquellos años los miembros del Partido Comunista sabíamos que si había un golpe de estado, podría pasar como en Turquía, que por aquellos años fusilaron a 4.000 personas. Claro, yo era el Secretario de Organización del Partido Comunista y el Portavoz del PC en el Ayuntamiento de San Juan en el que teníamos 4 concejales (Pedro Rico que era el cabeza de lista, Carlos Picó, Manolo Giménez y yo) Y la gente no tenía animadversión hacia nosotros porque no teníamos pasado aquí en el pueblo. Éramos partidarios de la línea democrática y de reconciliación.<br /><br />Posteriormente marché a ver a mi hijo que estaba en casa de mi suegra y llamé a Francisco Burillo.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">LL.</span> Don Paco afirmaba no haber recibido ninguna llamada…<br /><br /><span style="font-weight: bold;">MF</span>. Pues yo le llamé... se le habrá pasado, seguramente se le habrá olvidado después de tantos años. Había programada una comisión de algo, no recuerdo. Y le dije que no iba a ir a la reunión y que pensara en disolver las posibles reuniones porque esto era un golpe de estado. Y además que avisara a la gente que pudiera sobre la posible cancelación de las reuniones.<br /><br />Posteriormente fui a casa de unos amigos. Estando en una reunión con gente de la UCD, del PSOE, independientes… pues bromeaban sobre el golpe. No se esperaban algo así. Y yo muy serio, consciente de lo que podía ocurrir si la Guardia Civil daba un golpe de estado, lo expuse. Y al oir el bando de Milans del Bosch dije <span style="font-style: italic;">“¿Veis como no es para bromas?”.</span> Uno de los que se estaban riendo se quedó muy serio.<br /><br />Yo decidí salir pese al toque de queda y les dije a ellos que no salieran que si viene alguien del Ejército no tendrán miramientos, que es lo que solía ocurrir en esos casos. Fui a casa, cogí los archivos, me fui a un descampado y allí les prendí fuego.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">LL.</span> ¿Te marchaste de nuevo a casa?<br /><br /><span style="font-weight: bold;">MF.</span> No, la noche fue más larga. Cogí el coche, bajé a Alicante, al Pla, por la calle San Carlos esquivando un control que había a la entrada de la ciudad y fui a casa de unos amigos dispuesto a quedarme allí toda la noche i pegar a fugir o a vore què és lo que fem. Y ya cuando escuché el mensaje del Rey ya más tranquilo decidí volver a mi casa. Estuve escuchando a José María García por la radio.<br /><br />Aquí en San Juan donde estaba el bar, que ya han edificado, entré a tomarme un cubata y me encontré con unos amigos, algunos de los cuales iban buscándome. “<span style="font-style: italic;">Manolo, amaga’t” </span>me decían. Y yo les decía que no se preocuparan, que ya tenía la retaguardia preparada.<br /><br />Hubo gente de extrema derecha a los que me encontré por la calle, y uno en concreto me dijo: <span style="font-style: italic;">“Manolo, no et preocupes que a tú no te passarà res. Nosotros te avalamos. Tú eres un comunista sano…”</span> Y yo: <span style="font-style: italic;">“De acuerdo… pero yo me voy” </span>(risas)<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifWBeGWt5KCi_KSqHpmkDkzOb2v9UCqwKSLBRCjsflb2_xXVrih7WNjMLd9dP2aAG3sx1mSdbS_HgiW_yrr7NFZUkQO5MLnv_jZtBupzV0NK0fu1o1hDPssoAbdYDGFubT4WBq1gss454h/s1600/DSC04156_2.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 100px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifWBeGWt5KCi_KSqHpmkDkzOb2v9UCqwKSLBRCjsflb2_xXVrih7WNjMLd9dP2aAG3sx1mSdbS_HgiW_yrr7NFZUkQO5MLnv_jZtBupzV0NK0fu1o1hDPssoAbdYDGFubT4WBq1gss454h/s400/DSC04156_2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5589604553378540578" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;">LL.</span> ¿Te pusiste en contacto con el partido?<br /><br />MF. Bueno, llamé a la sede del partido en Alicante y aquello era la “desbandà”. Allí nadie sabía nada. <span style="font-style: italic;">“Ponte a salvo. Escóndete por donde puedas” </span>me decían. Y yo pensé <span style="font-style: italic;">“Xe, pa fiar-te d’este partit, que tenen una desorganització que estan tots cagats del susto” </span>(risas). Increíble, tú... Se supone que tendrían que haber dicho<span style="font-style: italic;"> “Ché vamos a reunirnos, vamos a hacer una célula de resistencia, a reunirnos y escondernos en casa de nosequién...” </span>No, aquí sálvese quien pueda (risas).<br /><br />Y tengo anécdotas muy buenas. En Comisiones Obreras tenía un compañero que me dijo <span style="font-style: italic;">“hay que escaparse”. </span>Dos o tres semanas después salieron publicadas unas listas en Interviú con los nombres de todos los posibles fusilados de haber triunfado el golpe. Y de San Juan éramos cuatro personas, los cuatro concejales del Partido Comunista que he citado antes.<br /><br />Al día siguiente subí a trabajar a Jijona y algunos niños me trajeron un transistor: <span style="font-style: italic;">“Don Manuel, mi padre ha dicho que se quede este transistor por si se tiene que marchar corriendo”.</span> Pero lo dijeron con buena idea. Seguramente sabrían que yo era del Partido Comunista y concejal (risas). Luego mis compañeros se reían. No se tomaron en serio aquello. Yo sí, porque sabía lo que podía pasar.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">LL </span>¿Y de haber triunfado?<br /><br /><span style="font-weight: bold;">MF.</span> Como he dicho, teníamos la retaguardia preparada. Nosotros y alguno del PSOE de San Juan. Desde la Operación Galaxia, y sobretodo desde el golpe de Turquía, yo tenía el pasaporte preparado y varios dólares guardados por si acaso. Teníamos hasta lugares donde escondernos en Alicante. De hecho realizábamos los compañeros y yo alguna reunión así ‘clandestina’ sobre el tema. No nos fiábamos de la situación, más desde la dimisión de Suárez. La idea era que si triunfaba el golpe, nosotros y algunos amigos de Comisiones Obreras marcharíamos en una barca a Argelia. Un amigacho del Campello que era pescador y Secretario Local y de Organización del Partido Comunista tenía una barca preparada para salir. De haber triunfado hubiéramos salido para Argelia, sí.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">LL.</span> ¿Hablaste con algún compañero de otro pueblo tiempo después?<br /><br /><span style="font-weight: bold;">MF.</span> No, no. Yo hablé ese día con mi compañero Carlos Picó. Nos reunimos y me dijo, él que era veterano de los Pioneros Rojos, “<span style="font-style: italic;">Xe Manolo pega a fugir i amaga’t que mos fusilen”</span> (risas).<br /><br />Y en San Juan hubo una reunión de personas, buena gente, formando algo así como una Junta de Defensa Nacional que se hizo en casi todos los pueblos y se ofrecieron a la Guardia Civil como gobierno provisional. Pero menos mal que la Guardia Civil les dijo que se quedaran tranquilitos en casa que mientras no tuvieran instrucciones las cosas seguirían igual. Pero sí, aquí sí que se reunieron.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">LL.</span> Y según nos dijeron junto al Bar Carrasco se reunió un piquete de ‘otra gente’…<br /><br /><span style="font-weight: bold;">MF.</span> … dispuesta para actuar, sí. Eso es cierto. Totalmente cierto.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">LL. </span>Manolo ahora las cosas, 30 años después, se ven diferentes ¿no es cierto?<br /><br />MF. Sí, pero es que aquella vez se tuvo miedo. Eso te puede cambiar la vida, yo tenía 30 años y con un hijo pequeño y además pensando <span style="font-style: italic;">“Ui jo me’n tinc que anar d’Espanya”.</span> Yo no me quedaba aquí. Yo había leído cosas, conocía la historia y sé cómo son esos golpes. Que luego pasan 6 meses y eso se acaba, sí, pero por el camino te han dado unas palizas y te han metido en la cárcel. Pues a mí no. Solución: <span style="font-style: italic;">pegar a fugir</span> y cuando vuelvan los buenos tiempos volver a salir.<br /> <br />Y esa es la historia.<br /><br /></div>Alfredohttp://www.blogger.com/profile/11471572314588212174noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3929545527817024246.post-83853283250488827662011-03-03T23:42:00.005+01:002011-03-03T23:56:32.226+01:0023F. ENTREVISTA A FRANCISCO BURILLO REYES<div style="text-align: justify;"><span style="font-style: italic;">LLOIXA inicia con la entrevista a D. Francisco Burillo un espacio dedicado al 30º aniversario de la intentona golpista del 23-F.</span> <span style="font-style: italic;">Mucho se ha hablado de lo que sucedió en el Cogreso aquella tarde pero nada se ha escrito sobre cómo vivió Sant Joan aquel día de 1981. Como se suele decir, parece que fue ayer, pero han pasado ya 30 años. Es ahora cuando LLOIXA coincidiendo con el 30º aniversario ha querido entrevistar a personas destacadas de la política local de aquel momento. </span> <span style="font-style: italic;">Empezamos como es lógico por el alcalde de nuestro pueblo aquel día, D. Francisco Burillo. La distendida entrevista, a la que nos acompañó Isidro Buades, se realizó en el Colegio Cristo de la Paz donde tantos años trabajó nuestro entrevistado.</span><br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFQCsEzvyaWS6T-6dmzGWX2cPQ6Iitk68ZRQWRzGFsRZ0fXmfF_PFoR_nu2v3c9PS7uaKt9LCksBORgqV49TQNdq5okrFW7e-FGuI8tGpBudmwqDWLLz22CTxacMggpsCnYw1FIZ9Iu-Bz/s1600/19012011.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFQCsEzvyaWS6T-6dmzGWX2cPQ6Iitk68ZRQWRzGFsRZ0fXmfF_PFoR_nu2v3c9PS7uaKt9LCksBORgqV49TQNdq5okrFW7e-FGuI8tGpBudmwqDWLLz22CTxacMggpsCnYw1FIZ9Iu-Bz/s400/19012011.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5579990658178318066" border="0" /></a><span style="font-weight: bold; color: rgb(153, 0, 0);">Isidro Buades, Francisco Burillo y Paco Ramón</span><br /></div><br /><span style="font-weight: bold;">LLOIXA.</span> Cuéntenos Don Paco, cómo vivió aquel día?<br /><br /><span style="font-weight: bold;">FRANCISCO BURILLO. </span> Pues era un día normal y corriente, yo estaba aquí en el colegio [Cristo de la Paz], terminaron las clases a las cinco y me marché ahí enfrente, al antiguo Ayuntamiento que aún estaba en pie. Yo recuerdo que me metí en el despacho antiguo y como había una sesión en las Cortes muy importante, la dimisión de Adolfo Suárez y nombramiento de Leopoldo Calvo Sotelo, pues me llevé un transistor, o estaba allí en el Ayuntamiento, no recuerdo, y lo puse en marcha.<br /><br />Comencé a despachar papeles, cosas municipales… y al momento vino Isidro Espinós que era concejal en esa primera legislatura. Nos pusimos los dos a hablar de temas varios y asuntos del municipio y empezó la sesión en el Congreso. Y de golpe, a estas horas o un poquitín antes más o menos, se oyeron disparos, gritos por la radio…. <span style="font-style: italic;">“¿Pero esto qué es?” </span>dije yo. <span style="font-style: italic;">“¡Ché, esto es un golpe de estado!” </span>comentó Isidro. “Eso no es posible” respondí. Nos causó una gran sorpresa a Isidro y a mí. Oímos el <span style="font-style: italic;">“todos al suelo”</span> y, claro… la sorpresa fue enorme. Ya se sabía que los momentos no eran los mejores políticamente hablando. La UCD no estaba en sus mejores momentos, se habían producido muchísimos atentados, el escándalo de la visita del Rey a Guernica… Nosotros lo oímos todo, las imágenes ya las vimos después<br /><br />Yo llamé a mi casa, pero no había nadie. <span style="font-style: italic;">“Xé, i la meua dona?” </span>No sabía en ese momento dónde estaba… Y al cabo de una hora u hora y pico nos salimos del Ayuntamiento, más o menos en ese momento se dio la noticia de que Milans del Bosch aquí en Valencia había sacado los tanques a la calle. Nosotros como responsables del Ayuntamiento, del municipio nos salimos a dar una vuelta por la Rambla a ver si había algo y encontramos algunas personas conocidas, comentamos el tema, pero la mayoría de la gente no lo sabía, a algunos les causaba extrañeza.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">LL.</span> ¿Le llamó alguien? ¿algún concejal? ¿Alguna autoridad?<br /><br /><span style="font-weight: bold;">FB.</span> Yo no recibí ninguna llamada, esa es la verdad, de ningún concejal ni de ningún político de los tres grupos que había en aquel momento en el Ayuntamiento que eran el Partido Comunista, el Partido Socialista y nosotros [UCD]. Al día siguiente sí comentamos los concejales de mi grupo y otros el tema.<br /><br />Nos dimos una vuelta por aquí [el centro del pueblo], regresé de nuevo al Ayuntamiento por si se había producido alguna visita, pero no, porque pedían que la gente saliera lo mínimo posible a la calle. Yo llegué a casa, mi hijo estaba estudiando, aún no había regresado y mi mujer tampoco, puesto que se había ido a visitar a una amiga al final de la calle del Mar.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">LL.</span> ¿No se recibió ninguna notificación del Gobierno Civil…?<br /><br /><span style="font-weight: bold;">FB.</span> No, nada, nada…<br /><br /><span style="font-weight: bold;">LL.</span> Pues sí que fue tranquilo (risas)<br /><br /><span style="font-weight: bold;">FB.</span> Por un lado es la zozobra, la sorpresa, pero por lo demás ya os he dicho, ningún grupo político me llamó <span style="font-style: italic;">“Ché, qué pasa. Oye, estamos contigo…”</span> nada.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfvGATCGXJkn2MVuShTQ46tdK-EkxrS_EEaidbRHziywmt3dDUuNJ9CmRwdbqW0HwBmVgIYZivXJ9g_euBKXIAjnH8i7wcQtF17FjCdsEnCBHjRtiims5YrF8mgCOV-8BZQ4FYrSQrQZJ5/s1600/DSC04152_2.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 286px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfvGATCGXJkn2MVuShTQ46tdK-EkxrS_EEaidbRHziywmt3dDUuNJ9CmRwdbqW0HwBmVgIYZivXJ9g_euBKXIAjnH8i7wcQtF17FjCdsEnCBHjRtiims5YrF8mgCOV-8BZQ4FYrSQrQZJ5/s400/DSC04152_2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5579990652748344002" border="0" /></a><span style="font-weight: bold;">LL.</span> Ni la Guardia Civil<br /><br /><span style="font-weight: bold;">FB.</span> Sí, después me acerqué a la Guardia Civil. No recuerdo con quien hablé. Sería el Comandante del puesto que estaría en esos momentos allí, porque la responsabilidad era de las FFAA, el que lo comandaba [el Golpe] era el Teniente Coronel Tejero. Me acerqué… <span style="font-style: italic;">“Hola, qué tal” </span>como nos conocíamos… pues nada... <span style="font-style: italic;">“ché lo que ha ocurrido, tal... ¿saben ustedes algo?” </span>pregunté, <span style="font-style: italic;">“Pues no, no sabemos nada” </span>dijeron. <span style="font-style: italic;">“Ah pues muy bien, nada…” </span>Charlamos un momento y adiós muy buenas. Y me volví. Yo no tenía por qué esconderme de nada. Dí la cara como responsable del pueblo y se ha terminado.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">ISIDRO BUADES. </span>Con la posibilidad de que si les sale bien te habían detenido…<br /><br /><span style="font-weight: bold;">FB. </span>Hombre eso está claro. Y una cosa, en casa cuando ya estaban mi hijo y mi mujer allí y ya después de la cena… claro, yo no las tenía todas conmigo. Hombre, tampoco pensé en ningún momento <span style="font-style: italic;">“van a venir a por mí”.</span> Oye, que España estaba llena de alcaldes ¿tenían que ser precisamente todos a la vez? No (risas). Bueno, lo que sí que les dije a mi mujer y a mi hijo fue que si llegaba alguien para preguntar por mí que no se preocuparan, que entraba dentro de la “normalidad”<br /><br />Después, viendo la televisión de madrugada fue cuando apareció el Rey como Capitán General de los Ejércitos poniendo en orden las cosas. A los militares creo que les cayeron unas penas de unos 30 años… pero están en la calle ya.<br /><br />Y es que eso impone ¿eh?. Tú sabes eso de ver ahí a todos los diputados agachados en el suelo y 150 o 200 guardias civiles con las metralletas en mano, Tejero pistola en mano intimidando a Suárez y a Gutiérrez Mellado que permanecían de pie...<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjt-W6ZL28MegwguX26gg8htVdkGCRJlPQooKobr1NouCXQq4IBgXc03qht2DkDXbaru4YnJDeAXQlTL7XsNti87OM38oa5KScb1iJuCGSKyQIgFa_tY5wVmO_8sng7ck2VPHEnkae177dT/s1600/DSC04153_2.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 265px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjt-W6ZL28MegwguX26gg8htVdkGCRJlPQooKobr1NouCXQq4IBgXc03qht2DkDXbaru4YnJDeAXQlTL7XsNti87OM38oa5KScb1iJuCGSKyQIgFa_tY5wVmO_8sng7ck2VPHEnkae177dT/s400/DSC04153_2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5579990668745666610" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;">IB. </span>Hasta hace poco aún estaban los agujeros…<br /><br /><span style="font-weight: bold;">FB.</span> Están, están. Y luego ya sin pena ni gloria pasó aquello.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">LL.</span> Y después en el siguiente pleno ¿se hizo alguna condena o algo?<br /><br /><span style="font-weight: bold;">FB.</span> No lo recuerdo…. Luego por el pueblo se comentaban algunas cosas de si algunos archivos de algunos partidos habían salido de la sede donde los tenían…<br /><br /><span style="font-weight: bold;">LL.</span> A mí me contaron, no sé si de Comisiones o UGT, algo sobre una lista de afiliados que se llevaron mar adentro con una barquita para que no los pillaran y de repente se les para la barca y lo que son las cosas, fue la misma Guardia Civil los que les rescataron al día siguiente.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">IB. </span>Y buscando gasolina para los fuerabordas para largarse, un montón de comprometidos en Alicante…<br /><br /><span style="font-weight: bold;">FB.</span> Pero aquí no…. Tenemos que darnos cuenta que aquí en San Juan no había grandes diferencias entre las personas, ni rencores entre unos y otros… aquí no. No hubo nada de nada.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">LL.</span> Tal vez sea un ejemplo para el país la convivencia que hay en este pueblo. Ni siquiera en guerra hubo grandes problemas.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">FB.</span> Se han dicho muchas cosas, unos dicen unas otros dicen otras, pero el que salvó la operación fue el Rey, capitán general de las FFAA.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">LL.</span> ¿Habló con algún alcalde de los alrededores, tiempo después, sobre cómo lo vivieron?<br /><br /><span style="font-weight: bold;">FB.</span> Prácticamente, a casi todos les pasó lo mismo que me pasó a mí. Yo lo comenté por ejemplo con el de Jijona, con el de Campello, y más o menos todos tuvimos parecida opinión.<br /><br />En fin, gracias a Dios hemos podido contarlo. Aquella intentona de Golpe no fue adelante.<br /><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 0, 153);">Próxima entrevista: Manuel Ferrándiz, Portavoz del PCPV en el Ayuntamiento de Sant Joan el 23 de febrero de 1981</span><br /></div>Alfredohttp://www.blogger.com/profile/11471572314588212174noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3929545527817024246.post-85732789080159616702011-01-01T23:06:00.001+01:002012-06-30T15:52:24.146+02:00CALLE DE TOMÁS CAPELO<div style="text-align: justify;">
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"> <b>CALLE DE TOMÁS CAPELO</b></span><br />
<span style="font-size: small;"><b> </b> </span><br />
<span style="font-size: small;">Rotulada el 29 de julio de 1958</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: small;">Anteriormente denominada Calle de la Paz</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: small;"> </span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGE_vn7XS_HwVJ5BRI4HFvt2r6ROKql2bk4z7CC05hLVhetu_TLBequRUuRvaihSh05odiazjdmA3VKpMJTOvlmVfHIXquSwQUb_SWqK1-q02dGAYnGs68cZzdQaw-MLT68_xkUDnJAfJI/s1600/tomas+capelo.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGE_vn7XS_HwVJ5BRI4HFvt2r6ROKql2bk4z7CC05hLVhetu_TLBequRUuRvaihSh05odiazjdmA3VKpMJTOvlmVfHIXquSwQUb_SWqK1-q02dGAYnGs68cZzdQaw-MLT68_xkUDnJAfJI/s400/tomas+capelo.jpg" width="261" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>Tomás de Aquino Capelo y Carratalá</i> (1811 – 1894). Ilustre santjoaner que con sus gestiones en Madrid consiguió para Sant Joan el título de Villa. </div>
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Nace en la entonces denominada Plaza del Mercado (hoy de Maisonnave), un 24 de febrero de 1811. Caballero y Comendador de la Orden de Carlos III y de la Orden de San Juan. Fue Director General de Administración de Hacienda Pública y Visitador de Aduanas. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Gracias a sus gestiones en la Corte, nuestro pueblo dejó de ser la “Regia Universidad de San Juan y Benimagrell” y recibió el título de Villa en 1885 siendo Rey S.M. Alfonso XII. El ilustre D. Tomás Capelo fallece un 9 de agosto de 1894 y fue enterrado en el panteón familiar del Cementerio Municipal, situado en la Calle de la Virgen de los Dolores. Su tumba permanece anónima.
El rótulo con su nombre, que sustituyó parcialmente al de la calle de la Paz, fue inaugurado solemnemente por las autoridades y vecinos el 14 de septiembre de 1958 junto a otros 7 rótulos en recuerdo de <i>“hijos ilustres (…) que se han desvivido ayudando a la prosperidad y beneficio de la población”. </i><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXIVL9dVgERzh1jBPRJ7T2p2WO6Lfn3gvO0s-YNKTVhA4s7PPRrpVKfaVZgyqas7AKDcMSwnIYSyFn1jomqw71S9tWBOfbddBgdTbPsxNo8dbsAZE6Do0FxK1YwOybbC9tc8enoSA210ce/s1600/telegrama.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="193" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXIVL9dVgERzh1jBPRJ7T2p2WO6Lfn3gvO0s-YNKTVhA4s7PPRrpVKfaVZgyqas7AKDcMSwnIYSyFn1jomqw71S9tWBOfbddBgdTbPsxNo8dbsAZE6Do0FxK1YwOybbC9tc8enoSA210ce/s400/telegrama.jpg" width="400" /> </a></div>
<div class="separator" style="clear: both; color: #990000; text-align: center;">
<b>Telegrama enviado por Tomás Capelo al Cronista de Alicante</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; color: #990000; text-align: center;">
<b> Rafael Viravens, veraneante en Sant Joan, indicándole </b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b style="color: #990000;">la concesión del título de Villa. (AMSJA Sig. 102/3)</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
En 1960, siendo alcalde de Sant Joan Agustín Pastor se conmemoró el 75 aniversario de la concesión del título de Villa realizándose un sencillo homenaje en recuerdo de Capelo. Una corona de laurel fue colocada en el rótulo que da nombre a su calle. Estos actos se repitieron en 1985 coincidiendo con el I Centenario. Era alcalde de la villa Vicent Baeza. En 2010 la Asociación Cultural Lloixa publicó un boletín especial conmemorando los 125 años, destacando la investigación hecha por Silvia Cayetano y Alfredo Campello sobre la familia Capelo. Por último, en 2011, fue publicado un libro conmemorativo escrito por el Cronista Isidro Buades y su ayudante Jorge Payá.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Si deseas saber más:<br />
<br />
<b>- BUADES RIPOLL, ISIDRO </b>y<b> PAYÁ SELLÉS, JORGE</b> <i>"Sant Joan d'Alacant en 1885: de Universidad a Villa"</i> Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2011. Disponible en la Biblioteca Municipal.<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant"</i>.
Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo
Municipal.<br />
<br />
<b>- SÁNCHEZ BUADES, MANUEL.</b> <i>"Sanjuaneros ilustres: D. Tomás Capelo Carratalá"</i>. Publicado en el Llibret de Festes de 1963. Disponible en Biblioteca
Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.<br />
<br />
- <b>Boletín LLOIXA nº 132</b> conmemorativo del 125º aniversario del título de Villa. Julio de 2010 (descargar <a href="https://www.box.net/shared/7f410ac38d900edefb47" target="_blank">AQUÍ</a>) <br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>CARRER DE TOMÁS CAPELO</b></span><br />
<span style="font-size: small;"><b> </b> </span><br />
<span style="font-size: small;">Retolada el 29 de juliol de 1958</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: small;">Anteriorment coneguda com Carrer de la Pau</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: small;"> </span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGE_vn7XS_HwVJ5BRI4HFvt2r6ROKql2bk4z7CC05hLVhetu_TLBequRUuRvaihSh05odiazjdmA3VKpMJTOvlmVfHIXquSwQUb_SWqK1-q02dGAYnGs68cZzdQaw-MLT68_xkUDnJAfJI/s1600/tomas+capelo.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGE_vn7XS_HwVJ5BRI4HFvt2r6ROKql2bk4z7CC05hLVhetu_TLBequRUuRvaihSh05odiazjdmA3VKpMJTOvlmVfHIXquSwQUb_SWqK1-q02dGAYnGs68cZzdQaw-MLT68_xkUDnJAfJI/s400/tomas+capelo.jpg" width="261" /></a></div>
<br />
<i>Tomás de Aquino Capelo i Carratalá</i> (Sant Joan 1811 - Id 1894) . Il·lustre santjoaner que amb les seues gestions a Madrid va aconseguir per a Sant Joan el títol de Vila.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Naix en la llavors anomenada Plaça del Mercat (hui de Maisonnave), un 24 de febrer de 1811. Cavaller i Comanador de l'Orde de Carles III i de l'Orde de Sant Joan. Va ser director general d'Administració d'Hisenda Pública i Visitador de Duanes. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Gràcies a les seues gestions en la Cort, el nostre poble va deixar de ser la "Regia Universdad de San Juan y Benimagrell' i va rebre el títol de Vila en 1885 sent Rei S.M. Alfons XII. L'il·lustre D. Tomás Capelo mor un 9 d'agost de 1894 i va ser soterrat en el panteó familiar del Cementeri Municipal, situat en El Carrer de la Mare de Déu dels Dolors. La seua tomba roman anònima. El rètol amb el seu nom, que va substituir parcialment al del carrer de la Pau, va ser inaugurat solemnement per les autoritats i veïns el 14 de setembre de 1958 junt amb altres 7 rètols en record de <i>“hijos ilustres (…) que se han desvivido ayudando a la prosperidad y beneficio de la población”.</i><br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<i> </i><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXIVL9dVgERzh1jBPRJ7T2p2WO6Lfn3gvO0s-YNKTVhA4s7PPRrpVKfaVZgyqas7AKDcMSwnIYSyFn1jomqw71S9tWBOfbddBgdTbPsxNo8dbsAZE6Do0FxK1YwOybbC9tc8enoSA210ce/s1600/telegrama.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="193" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXIVL9dVgERzh1jBPRJ7T2p2WO6Lfn3gvO0s-YNKTVhA4s7PPRrpVKfaVZgyqas7AKDcMSwnIYSyFn1jomqw71S9tWBOfbddBgdTbPsxNo8dbsAZE6Do0FxK1YwOybbC9tc8enoSA210ce/s400/telegrama.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; color: #990000; text-align: center;">
<b>Telegrama enviat per Tomás Capelo al Cronista d'Alacant</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; color: #990000; text-align: center;">
<b> Rafael Viravens, estiuejant en Sant Joan, indicant-li</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b style="color: #990000;">la concesió del títol de Vila. (AMSJA Sig. 102/3)</b></div>
<br />
En 1960, sent alcalde de Sant Joan Agustín Pastor es va commemorar el 75 aniversari de la concessió del títol de Vila realitzant-se un senzill homenatge en record de Capelo. Una corona de llorer va ser col·locada en el rètol que dóna nom al seu carrer. Estos actes es van repetir en 1985 coincidint amb el Primer Centenari. Era alcalde de la vila Vicent Baeza. En 2010 l'Associació Cultural Lloixa va publicar un butlletí especial commemorant els 125 anys, destacant la investigació feta per Silvia Cayetano i Alfredo Campello sobre la família Capelo. Finalment, en 2011, va ser publicat un llibre commemoratiu <i></i>escrit pel Cronista Isidro Buades i el seu ajudant Jorge Payá.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si vols saber més:<br />
<br />
<b>- BUADES RIPOLL, ISIDRO </b>i<b> PAYÁ SELLÉS, JORGE</b> <i>"Sant Joan d'Alacant en 1885: de Universidad a Villa"</i> Ed. Ajunt. de Sant Joan d'Alacant, 2011. Disponible en la Biblioteca Municipal.<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant"</i>.
Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu
Municipal.<br />
<br />
<b>- SÁNCHEZ BUADES, MANUEL.</b> <i>"Sanjuaneros ilustres: D. Tomás Capelo Carratalá"</i>. Publicat en el Llibret de Festes de 1963. Disponible en Biblioteca
Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.<br />
<br />
- <b>Butlletí LLOIXA no.132</b> commemoratiu del 125é aniversari del títol de Vila. Juliol de 2010 (descarregar <a href="https://www.box.net/shared/7f410ac38d900edefb47" target="_blank">ACÍ</a>) <br />
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZpdBulyC0WnTHYFfvQdJ0yaqXF_sQAHY9qhIA9hKtR552616SCBL3fvpj-Tx_rSw0extSRasGQdw7pst_uyDfnk38CstzqLbT4PqSCJchzvaBJb2yg72cPbJPBgmNIz6IxB5x96YdFgTI/s1600/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="70" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZpdBulyC0WnTHYFfvQdJ0yaqXF_sQAHY9qhIA9hKtR552616SCBL3fvpj-Tx_rSw0extSRasGQdw7pst_uyDfnk38CstzqLbT4PqSCJchzvaBJb2yg72cPbJPBgmNIz6IxB5x96YdFgTI/s400/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilu7NZZdr1h6pgjIbbFpqxZJZradTrQScSBuW32mUUK-zKWHSQqwDN0Xpe7uq3ASRAKhNZ_6DHztDokzhDPtLB3cX0PE90NLEYHdyET049M352xPmOnigkUb5blPoWRUF4mib_9V7yPjpg/s1600/logotipo+copy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="163" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilu7NZZdr1h6pgjIbbFpqxZJZradTrQScSBuW32mUUK-zKWHSQqwDN0Xpe7uq3ASRAKhNZ_6DHztDokzhDPtLB3cX0PE90NLEYHdyET049M352xPmOnigkUb5blPoWRUF4mib_9V7yPjpg/s320/logotipo+copy.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZpdBulyC0WnTHYFfvQdJ0yaqXF_sQAHY9qhIA9hKtR552616SCBL3fvpj-Tx_rSw0extSRasGQdw7pst_uyDfnk38CstzqLbT4PqSCJchzvaBJb2yg72cPbJPBgmNIz6IxB5x96YdFgTI/s1600/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<br />Alfredohttp://www.blogger.com/profile/12098300983941174281noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3929545527817024246.post-160803983759433152011-01-01T23:06:00.000+01:002014-11-17T20:38:14.948+01:00PLAZA DE LA SANTA FAZ<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYZTpJb1Z08YAyJQtvYr4xkwpwjcqDqOfFT44mVhxgiKAoVtkOne9tXG8GXncQNNrLnmnkyk9fSkcm0AChlBdZD2zBdxMxn5WQCIJmiTZof9235zeB2N6yRLwNd9KIHhGjAYusVTCK2kIt/s1600/19042012190peke+copy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>CASERÍO DE LA SANTA FAZ</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Situado entre los términos municipales de Sant Joan y Alicante</div>
<div style="text-align: center;">
Habitantes INE 2009: 767 (640 en Alicante, 127 en Sant Joan)</div>
<div style="text-align: center;">
Fiestas patronales en honor a San Antonio de Pádua en junio </div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPQOGtQWSVhKEFmpUhEBr0G_zdK7D8IfygiT3_G6vbtEbZ-p49LOm0OJCfTOdBC02lMxw73pf2RkPw3e3DufnahvM5J3nQIZyeEnHIVFyWPpGEVIHpPA2mR-9Ii5ErNI9Bf38GVC2cSNlS/s1600/19042012190peke+copy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPQOGtQWSVhKEFmpUhEBr0G_zdK7D8IfygiT3_G6vbtEbZ-p49LOm0OJCfTOdBC02lMxw73pf2RkPw3e3DufnahvM5J3nQIZyeEnHIVFyWPpGEVIHpPA2mR-9Ii5ErNI9Bf38GVC2cSNlS/s1600/19042012190peke+copy.jpg" height="223" width="400" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi27ds-QBNtkHHKqum5WFfY3I8tM-xHUdUrq5_rsT4VP4D_d_tj3OVWwfJQqstEIKTKCqKGjih1kckG__uNq8FBHFnPAK0k0Ei4zNatc-ivGbOTRjPv3AIGUb6wru3M3AIagMCCDUHFsez-/s1600/19042012190peke+copy.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a><b style="color: #990000;">Plaza de Luis Foglietti durante la Peregrina de 2012</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="color: #990000;">(Foto: Alfredo Campello) </b></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Santa Faz está compuesta por las siguientes vías públicas repartidas entre los términos de Sant Joan y de Alicante:</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>* CALLE DE ALBEROLA CANTERAC:</b> Dedicada desde el 25 de febrero de 1921 al Delegado Regio de Primera Enseñanza <i>Francisco Alberola Canterac</i> (Alicante ? - Id, 1917), el cual donó en 1913 una vivienda de su propiedad sita en la entonces denominada Calle Nueva o de Alicante, para instalar las escuelas de la partida denominadas "Escuelas Alberola"</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>* CALLE DEL ALCALDE JOSÉ ABAD:</b> Abierta sobre los terrenos de la finca El Almendral. Delimita el término municipal de Alicante y el de Sant Joan. Fue rotulada con el nombre del alcalde <i>José Abad Gosálbez</i> (Alicante, 1915 - Id, 1976) a petición del alcalde pedáneo José Antonio Espín Ródenas en agradecimiento por la multitud de obras realizadas en la partida durante su mandato. Esta calle fue inaugurada el 15 de junio de 1975 durante las fiestas patronales en honor a San Antonio de Pádua.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisORqocnjwawRPj6fj48xDAfmtBkatepGbbvo9ldK6cHOsvANyi49PKPirRgpmnFk9nXiY9XYorqo664T478pscoyKLCO3j48HRzGjYY3EEbKKO2rD77CbPKWM9JyqWLE_SK_fZTOtRu8T/s1600/alberola.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisORqocnjwawRPj6fj48xDAfmtBkatepGbbvo9ldK6cHOsvANyi49PKPirRgpmnFk9nXiY9XYorqo664T478pscoyKLCO3j48HRzGjYY3EEbKKO2rD77CbPKWM9JyqWLE_SK_fZTOtRu8T/s1600/alberola.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
</div>
<div style="color: #990000; text-align: center;">
<b>Calle de Alberola Canterac en 2012</b></div>
<div style="color: #990000; text-align: center;">
<b>(Foto: Alfredo Campello) </b></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>* CALLE DE ANTONIO RAMOS ALBEROLA:</b> Dedicada al alcalde pedáneo de la partida <i>Antonio Ramos Alberola</i> (Alicante 1882, Id, 1959). Conocido popularmente como Tonico Santa María por ser ésta la finca de la que era arrendador. Intervino en la salvación de la reliquia de la Santa Faz durante el asalto al Monasterio el 26 de julio de 1936.<br />
<br />
<b>* CALLE DEL BARRANQUET:</b> Conocida popularmente como Carrer Mitja Galta, por tener sólo un lado de la calle edificado. Toma el nombre del Barranco de Lloixa que hasta su encauzamiento discurría por esta calle. En su esquina con la plaza de la Santa Faz se encontraba el mojón de piedra que delimitaba ambos términos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>* AVENIDA DE DÉNIA:</b> Rotulada el 23 de abril de 1927 a petición del teniente de alcalde alicantino Juan Navarro de Castro con el fin de dedicar avenidas a las localidades alicantinas que eran cabeza de Partido Judicial. Siendo alcalde de Alicante José Luis Lasaletta fue prolongada su denominación hasta la entrada de la carretera en el término municipal de Sant Joan, donde pasa a llevar el nombre del Poeta Miguel Hernández.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>* AVENIDA DEL HOSPITAL: </b>Rotulada por el Ayuntamiento santjoaner el 13 de agosto de 1990. El Hospital Universitario de Sant Joan fue inaugurado en el año 1987. Junto a él se encuentra el campus de la Universidad Miguel Hernández.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhATEfkx58YW48om-17bpfJL3AZSyKMbgtDq-TZkkRFDyGhyphenhyphenZcdFgyPk4B8WIMmofIl0Dt277zTm6FtpcI4nagTK7RXAJogqHyYZwZvilr51Umhv571-fgReNhTsQnPCpckKfmJlGtp38xo/s1600/foglietti+ba%C3%B1uls2+copy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhATEfkx58YW48om-17bpfJL3AZSyKMbgtDq-TZkkRFDyGhyphenhyphenZcdFgyPk4B8WIMmofIl0Dt277zTm6FtpcI4nagTK7RXAJogqHyYZwZvilr51Umhv571-fgReNhTsQnPCpckKfmJlGtp38xo/s1600/foglietti+ba%C3%B1uls2+copy.jpg" height="325" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<b style="color: #990000;"> Placa del escultor Vicente Bañuls colocada en la plaza de</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="color: #990000;">Luis Foglietti (Foto: Alfredo Campello) </b></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>* PLAZA DE LUIS FOGLIETTI:</b> La entonces plaza Mayor del caserío pasó a llevar el nombre del compositor alicantino <i>Luis Foglietti Alberola</i> (Alicante, 1877 - Madrid, 1918) en el año 1921 en homenaje al autor de zarzuelas como El Capricho de las Damas o la Pajarera Nacional. La placa que rotula la plaza es obra del destacado escultor alicantino Vicente Bañuls. Esta plaza sufrió importantísimas reformas en el año 2006con motivo de la exposición La Luz de las Imágenes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>* CALLE MAYOR: </b>Recibió este nombre por ser la vía principal de la pedanía. Antiguamente fue conocida como calle de la Portería, por estar en esa calle el acceso al Convento, y de las Monjas por razones obvias.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>* CALLE Y PLAZA DE SAN DIEGO: </b>Vías públicas dedicadas al santo franciscano <i>San Diego de Alcalá</i> (San Nicolás del Puerto, 1700? - Alcalá de Henares, 1463). Esta calle conecta con la Calle Mayor a través del popular porche o arco situado en la intersección de ambas calles, cuyo derribo y reforma causó polémica en la pedanía. En 1968, siendo alcalde de Alicante José Abad, se instalaron en la plaza las escuelas públicas.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZjzEoCFcEhxqKL6IX4XJINLnf7K9o1sIUWRXw5tzx3lNgjo2cj6NXw6U_l8SFhYQ8oRb9R107c4XDf8lpWE0dzbKS9OhV6mk34b_8ki-k4ncAsUGU_mU0vH7cvRXBTAYxPFRzt9Y4awEU/s1600/sf.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZjzEoCFcEhxqKL6IX4XJINLnf7K9o1sIUWRXw5tzx3lNgjo2cj6NXw6U_l8SFhYQ8oRb9R107c4XDf8lpWE0dzbKS9OhV6mk34b_8ki-k4ncAsUGU_mU0vH7cvRXBTAYxPFRzt9Y4awEU/s1600/sf.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; color: #990000; text-align: center;">
<b> Plaza de Luis Foglietti con la fachada barroca </b></div>
<div class="separator" style="clear: both; color: #990000; text-align: center;">
<b>de iglesia y monasterio (Foto: Alfredo Campello)</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; color: #990000; text-align: center;">
<br /></div>
<b>* PLAZA DE LA SANTA FAZ:</b> Situada en el término municipal de Sant Joan. Fue rotulada en los años 90 del siglo XX. Lleva el nombre de la reliquia que genera la devoción más importante de toda la Huerta de Alicante. El lienzo de la Santa Faz fue traído de Roma por el sacerdote de Sant Joan Pedro de Mena en el siglo XV. En el lugar donde se produjo el Milagro de la Lágrima el 17 de marzo de 1489 se levantó el primitivo monasterio, siendo reedificado el actual en el siglo XVIII.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>* CALLE DE LA VERÓNICA:</b> Situada sobre el límite de los dos térmios municipales. Abierta sobre los terrenos de la finca El Almendral, en cuya calel se encuentra. Dedicada desde el 4 de abbril de 1968 a la mujer que enjugó el rostro de Cristo, dejando grabada la imagen de la Santa Faz en el paño.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>* CALLE DE VICENTE ROCAMORA ONTENIENTE:</b> Calle de moderna construcción dedicada al salvador de la reliquia <i>Vicente Rocamora Onteniente </i>(Sant Joan, 1902, Id, 1972) el cual, el 26 de julio de 1936 accede junto a Antonio Ramos al interior del camarín con el fin de salvar del saqueo y la quema la venerada reliquia de la Santa Faz.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Para saber más:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant"</i>.
Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo
Municipal.<br />
<br />
<b>- CUTILLAS BERNAL, ENRIQUE:</b> <i>"El Monasterio de la Santa Faz. Religiosidad popular y vida cotidiana (1489-1804)"</i>. Ed.Instituto de Cultura Juan Gil-Albert. Alicante, 1998. Disponible en Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo
Municipal.<br />
<br />
<b>- SALA SEVA, FEDERICO:</b> <i>"La verdad sobre la Santa Faz"</i>. Alicante, 1989. Disponible en Biblioteca
Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo
Municipal.<br />
<br />
<b>- SALA SEVA, FEDERICO: </b><i>"La villa de San Juan y la Santa Faz".</i> Ed. Ayuntamiento de Sant Joan d'Alacant. Alicante, 1989. Disponible en Biblioteca
Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo
Municipal.<br />
<br />
<b>- SEVA VILLAPLANA, VICENTE: </b><i>"El libro de la Santa Faz. V Centenario".</i> Alicante, 1988. Disponible en Biblioteca
Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo
Municipal.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>CASERIU DE LA SANTA FAÇ</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Situat entre els termes municipals de Sant Joan i Alacant</div>
<div style="text-align: center;">
Habitants INE 2009: 767 (640 a Alacant, 127 en Sant Joan)</div>
<div style="text-align: center;">
Festes patronals en honor a Sant Antoni de Pàdua al juny<br />
</div>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPQOGtQWSVhKEFmpUhEBr0G_zdK7D8IfygiT3_G6vbtEbZ-p49LOm0OJCfTOdBC02lMxw73pf2RkPw3e3DufnahvM5J3nQIZyeEnHIVFyWPpGEVIHpPA2mR-9Ii5ErNI9Bf38GVC2cSNlS/s1600/19042012190peke+copy.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPQOGtQWSVhKEFmpUhEBr0G_zdK7D8IfygiT3_G6vbtEbZ-p49LOm0OJCfTOdBC02lMxw73pf2RkPw3e3DufnahvM5J3nQIZyeEnHIVFyWPpGEVIHpPA2mR-9Ii5ErNI9Bf38GVC2cSNlS/s1600/19042012190peke+copy.jpg" height="223" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<b style="color: #990000;">Plaça de Luis Foglietti durant la Pelegrina de 2012</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="color: #990000;">(Foto: Alfredo Campello) </b></div>
<br />
Santa Faç està composta per les següents vies públiques repartides entre els termes de Sant Joan i d'Alacant:<br />
<br />
<b>* CARRER D'ALBEROLA CANTERAC:</b> Dedicada des del 25 de febrer de 1921 al Delegat Regi de Primera Ensenyança <i>Francisco Alberola Canterac</i> (Alacant ? - Id, 1917) , el qual va donar en 1913 una vivenda de la seua propietat sítia en el llavors denominada Carrer Nou o d'Alacant, per a instal·lar les escoles de la partida, denominades 'Escuelas Alberola'<br />
<br />
<b>* CARRER DE L'ALCALDE JOSÉ ABAD:</b> Oberta sobre els terrenys de la finca El Almendral. Delimita el terme municipal d'Alacant i el de Sant Joan. Va ser retolada amb el nom de l'alcalde <i>José Abad Gosálbez</i> (Alacant, 1915 - Id, 1976) a petició de l'alcalde pedani José Antonio Espín Ródenas en agraïment per la multitud d'obres realitzades en la partida durant el seu mandat. Este carrer va ser inaugurat el 15 de juny de 1975 durant les festes patronals en honor a Sant Antoni de Pàdua.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisORqocnjwawRPj6fj48xDAfmtBkatepGbbvo9ldK6cHOsvANyi49PKPirRgpmnFk9nXiY9XYorqo664T478pscoyKLCO3j48HRzGjYY3EEbKKO2rD77CbPKWM9JyqWLE_SK_fZTOtRu8T/s1600/alberola.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisORqocnjwawRPj6fj48xDAfmtBkatepGbbvo9ldK6cHOsvANyi49PKPirRgpmnFk9nXiY9XYorqo664T478pscoyKLCO3j48HRzGjYY3EEbKKO2rD77CbPKWM9JyqWLE_SK_fZTOtRu8T/s1600/alberola.jpg" height="300" width="400" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiELAUsiEFOuJdNyit_O1MjkR26KJ_5C9CdRCvoaWtg3-I45kp0asQO7-6soZoQqNHsc-a8q4kmNlcvoQ8FNugSAh1pixNmNObwhQ3A4u8Ao9MMwyZMEXcFLI9rRjALMtE5q_5lFAex6r9D/s1600/alberola.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="color: #990000;">Carrer d'Alberola Canterac en 2012</b></div>
<div style="color: #990000; text-align: center;">
<b>(Foto: Alfredo Campello) </b></div>
<br />
<b>* CARRER D'ANTONIO RAMOS ALBEROLA:</b> Dedicada a l'alcalde pedani de la partida <i>Antonio Ramos Alberola</i> (1882-1959) . Conegut popularment com <i>Tonico Santa María</i> per ser esta la finca de què era arrendador. Va intervindre en la salvació de la relíquia de la Santa Faç durant l'assalt al Monestir el 26 de juliol de 1936.<br />
<br />
<b>* CARRER DEL BARRANQUET:</b> Coneguda popularment com Carrer Mitja Galta, per tindre només un costat del carrer edificat. Agafa el nom del Barranc de Lloixa que fins al seu canalització discorria per este carrer. En el seu cantó amb la plaça de la Santa Faç es trobava el molló de pedra que delimitava ambdós termes.<br />
<br />
<b>* AVINGUDA DE DÉNIA:</b> Retolada el 23 d'abril de 1927 a petició del tinent d'alcalde alacantí Juan Navarro de Castro a fi de dedicar avingudes a les localitats alacantines que eren cap de Partit Judicial. Sent alcalde d'Alacant José Luis Lasaletta va ser prolongada la seua denominació fins a l'entrada de la carretera en el terme municipal de Sant Joan, lloc on passa a denominar-se Avinguda de Miguel Hernández.<br />
<br />
<b>* AVINGUDA DE L'HOSPITAL:</b> Retolada per l'Ajuntament santjoaner el 13 d'agost de 1990. L'Hospital Universitari de Sant Joan va ser inaugurat l'any 1987. Junt amb ell es troba el campus de la Universitat Miguel Hernández.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhATEfkx58YW48om-17bpfJL3AZSyKMbgtDq-TZkkRFDyGhyphenhyphenZcdFgyPk4B8WIMmofIl0Dt277zTm6FtpcI4nagTK7RXAJogqHyYZwZvilr51Umhv571-fgReNhTsQnPCpckKfmJlGtp38xo/s1600/foglietti+ba%C3%B1uls2+copy.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhATEfkx58YW48om-17bpfJL3AZSyKMbgtDq-TZkkRFDyGhyphenhyphenZcdFgyPk4B8WIMmofIl0Dt277zTm6FtpcI4nagTK7RXAJogqHyYZwZvilr51Umhv571-fgReNhTsQnPCpckKfmJlGtp38xo/s1600/foglietti+ba%C3%B1uls2+copy.jpg" height="325" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="color: #990000;"> Placa de l'escultor Vicente Bañuls col.locada a la plaça de</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="color: #990000;">Luis Foglietti (Foto: Alfredo Campello) </b><br />
</div>
<b>* PLAÇA DE LUIS FOGLIETTI:</b> La llavors plaça Major del caseriu va passar a portar el nom del compositor alacantí <i>Luis Foglietti Alberola</i> (Alacant, 1877 - Madrid, 1918) l'any 1921 en homenatge a l'autor de sarsueles com El Capricho de las Damas o la Pajarera Nacional. La placa que retola la plaça és obra del destacat escultor alacantí Vicente Bañuls. Esta plaça va patir importantíssimes reformes l'any 2006 amb motiu de l'exposició La Llum de les Imatges.<br />
<br />
<b>* CARRER MAJOR:</b> Va rebre este nom per ser la via principal de la pedania. Antigament va ser coneguda com a carrer de la Porteria, per estar en eixe carrer l'accés al Convent, i de les Monges per raons òbvies.<br />
<br />
<b>* CARRER I PLAÇA DE SANT DÍDAC:</b> Vies públiques dedicades al sant franciscà <i>Sant Dídac d'Alcalá </i>(Sant Nicolau del Port, 1700? - Alcalá de Henares, 1463) . Este carrer connecta amb el Carrer Major a través del popular porxe o arc situat en la intersecció d'ambdós carrers, el derrocament i reforma del qual va causar polèmica en la pedania. En 1968, sent alcalde d'Alacant José Abad, es van instal·lar en la plaça les escoles públiques.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZjzEoCFcEhxqKL6IX4XJINLnf7K9o1sIUWRXw5tzx3lNgjo2cj6NXw6U_l8SFhYQ8oRb9R107c4XDf8lpWE0dzbKS9OhV6mk34b_8ki-k4ncAsUGU_mU0vH7cvRXBTAYxPFRzt9Y4awEU/s1600/sf.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZjzEoCFcEhxqKL6IX4XJINLnf7K9o1sIUWRXw5tzx3lNgjo2cj6NXw6U_l8SFhYQ8oRb9R107c4XDf8lpWE0dzbKS9OhV6mk34b_8ki-k4ncAsUGU_mU0vH7cvRXBTAYxPFRzt9Y4awEU/s1600/sf.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; color: #990000; text-align: center;">
<b> Plaça de Luis Foglietti amb la façana barroca </b></div>
<div class="separator" style="clear: both; color: #990000; text-align: center;">
<b>d'església i monestir (Foto: Alfredo Campello)</b></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<b>* PLAÇA DE LA SANTA FAÇ: </b>Situada en el terme municipal de Sant Joan. Va ser retolada en els anys 90 del segle XX. Porta el nom de la relíquia que genera la devoció més important de tota l'Horta d'Alacant. El llenç de la Santa Faç va ser portat de Roma pel sacerdot de Sant Joan Pere de Mena en el segle XV. En el lloc on es va produir el Miracle de la Llàgrima el 17 de març de 1489 es va alçar el primitiu monestir, sent reedificat l'actual en el segle XVIII.<br />
<br />
<b>* CARRER DE LA VERÓNICA:</b> Situada sobre el límit d'ambdòs termes municipals. Oberta sobre els terrenys de la finca El Almendral, situada en este carrer. Dedicada des del 4 d'abril de 1968 a la dona que va eixugar el rostre de Crist, deixant gravada la imatge de la Santa Faç en el llenç.<br />
<br />
<b>* CARRER DE VICENTE ROCAMORA ONTENIENTE:</b> Carrer de moderna construcció dedicat al salvador de la relíquia <i>Vicente Rocamora Onteniente</i> (Sant Joan, 1902, Id, 1972) el qual, el 26 de juliol de 1936 accedix junt amb Antonio Ramos a l'interior del cambril a fi de salvar del saqueig i la crema la venerada relíquia de la Santa Faç.<br />
<br />
Per a saber més:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant"</i>.
Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu
Municipal.<br />
<br />
<b>- CUTILLAS BERNAL, ENRIQUE:</b> <i>"El Monasterio de la Santa Faz. Religiosidad popular y vida cotidiana (1489-1804)"</i>. Ed. Institut de Cultura Juan Gil-Albert. Alacant, 1998. Disponible en Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu
Municipal.<br />
<br />
<b>- SALA SEVA, FEDERICO:</b> <i>"La verdad sobre la Santa Faz"</i>. Alicante, 1989. Disponible en Biblioteca
Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu
Municipal.<br />
<br />
<b>- SALA SEVA, FEDERICO: </b><i>"La villa de San Juan y la Santa Faz".</i> Ed. Ajuntament de Sant Joan d'Alacant. Alacant, 1989. Disponible en Biblioteca
Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.<br />
<br />
<b>- SEVA VILLAPLANA, VICENTE: </b><i>"El libro de la Santa Faz. V Centenario".</i> Alacant, 1988. Disponible en Biblioteca
Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu
Municipal.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEPAhYaQR4iBoeNho456XRFlQAVBmcX8suKfRhNvaV1qsFrcE0bcIghOknlUdvLlrYxd_MQqr-yYYhMXJb7K0loTNd19GTp8dgbx85oVnIGb76OnhsGYH3VLQ8f9zClare5UBRmUdgIXpA/s1600/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEPAhYaQR4iBoeNho456XRFlQAVBmcX8suKfRhNvaV1qsFrcE0bcIghOknlUdvLlrYxd_MQqr-yYYhMXJb7K0loTNd19GTp8dgbx85oVnIGb76OnhsGYH3VLQ8f9zClare5UBRmUdgIXpA/s400/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" height="70" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6-ce65piHblb5nyFL9QAVKF26f2NUe9GLVRTK2aF-UWr3ikqZCiawF2luvlfWTheOnSwyJruwjGxLgR4LNezcfrGaULl1UrSzp9vAWAdPCFvCOFEjBD4V71RVhjJZqAvFIXpSXQZ-KTZa/s1600/logotipo+copy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6-ce65piHblb5nyFL9QAVKF26f2NUe9GLVRTK2aF-UWr3ikqZCiawF2luvlfWTheOnSwyJruwjGxLgR4LNezcfrGaULl1UrSzp9vAWAdPCFvCOFEjBD4V71RVhjJZqAvFIXpSXQZ-KTZa/s320/logotipo+copy.jpg" height="165" width="320" /></a></div>
<br /></div>
Alfredohttp://www.blogger.com/profile/12098300983941174281noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3929545527817024246.post-59997065083636828912011-01-01T23:05:00.002+01:002014-11-17T20:46:38.513+01:00CALLE DE SAN JOSÉ<div style="text-align: center;">
<br />
<b><span style="font-size: large;">CALLE DE SAN JOSÉ </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<br />
Antes de José Nakens y Nueva a Alicante </div>
<div style="text-align: center;">
Popularmente llamada Carrer Nou </div>
<div style="text-align: center;">
Eliminada en pleno del 30 de mayo de 1936 </div>
<div style="text-align: center;">
Repuesta en pleno del 15 de agosto de 1939<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii8nz7EE4eI9YWCWQHLywxJyNSf3zrk6QuF53uj05Xr9dz8bGMHWbhkIcrX-IdUxRxvTw-Ht9Gqc2Gf7Beug40lORYm2MqZDw5bLbrOGuH6MmhD_ozXBMxxfjwamGPbLAOlOMqTWdB6H4z/s1600/calle+san+jose+1974+peke.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii8nz7EE4eI9YWCWQHLywxJyNSf3zrk6QuF53uj05Xr9dz8bGMHWbhkIcrX-IdUxRxvTw-Ht9Gqc2Gf7Beug40lORYm2MqZDw5bLbrOGuH6MmhD_ozXBMxxfjwamGPbLAOlOMqTWdB6H4z/s1600/calle+san+jose+1974+peke.jpg" height="265" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="color: #990000;">
<b> Calle de San José en 1974. Foto de Rafael Orts.</b></div>
<b style="color: #990000;">Archivo Fotográfico de Lloixa</b></div>
<br />
Como es sabido, José de Nazareth fue esposo de la Virgen María y padre adoptivo de Jesús de Nazareth. Es el patrón de los trabajadores, celebrándose aparte de su onomástica el 19 de marzo, la festividad religiosa de San José Obrero cada 1º de mayo.<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No hay constancia de la fecha en la que se le dedica una calle a San José en nuestro pueblo. En el siglo XVIII todavía se llamaba Calle Nueva de Alicante o Calle Alicante simplemente. Seguramente el cambio de nombre se produciría a principios del siglo XIX. El origen de este nombre parece deberse a la desaparecida ermita de San José, dependiente de la igualmente desaparecida Torre de Benialí y que se situaba al inicio de la calle, concretamente en lo que hoy es la calle de Climont. Esta ermita fue saqueada en julio de
1936 y ya no se volvió a abrir al culto. Con los años fue incorporada a
la finca cercana. En el pleno del 18 de noviembre de 1966 se da la orden
de derribo <i>“debido al lamentable </i>[estado]<i> estético y peligro que
presenta el estado actual del edificio denominado Ermita de San José
situada en la calle del mismo nombre y en evitación de posibles
accidentes, se acuerda el derribo del mencionado inmueble de propiedad
desconocida y por tratarse de un caso de urgencia”. </i>Sus sillares y escudo nobiliario desaparecieron.<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No fue la única edificación religiosa dedicada a este santo. En 1918 es bendecida la Capilla de San José situada en la Residencia de Monjas Carmelitas de Benimagrell, abierta gracias a la generosidad de Josefina Campos Fernández. Tras su cierre en 1931 la ermita permaneció clausurada hasta su derribo en los años 60 para construir la carretera de Valencia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Volviendo al nombre de la vía pública, tras el triunfo del Frente Popular en las elecciones de 1936 la Calle de San José pasa a denominarse Calle de José Nakens tras el pleno del 30 de mayo de ese año.<br />
<br />
<i>José Nakens Pérez</i> (1841 – 1926) fue un escritor y periodista republicano de ideología liberal y anticlerical. Realizó pequeñas obras teatrales fundando también el polémico periódico "El Motín". </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Tras la victoria de los sublevados, la calle recuperaría su nombre religioso tradicional con el que ha llegado hasta día de hoy.<br />
<br />
Para saber más:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant"</i>. Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.<br />
<br />
<b>- COMPAÑÍA DE JESÚS.</b> <i>"Enfitéuticos. Casas de San Juan censidas con fadiga y luismo al futuro Colegio de la Compañía de Jesús en Alicante".</i> A.M.A. Signatura 105. Armario 5.<br />
<br />
<b>- SALA SEVA, FEDERICO</b>. <i>"Justicia y estética"</i> publicado en el llibret de festes de 1964. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">CARRER DE SANT JOSEP </span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<br />
Abans anomenat de José Nakens i Nou a Alacant</div>
<div style="text-align: center;">
Popularment anomenat Carrer Nou </div>
<div style="text-align: center;">
Eliminada en el plenari del 30 de maig de 1936 </div>
<div style="text-align: center;">
Reposada en el plenari del 15 d'agost de 1939<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii8nz7EE4eI9YWCWQHLywxJyNSf3zrk6QuF53uj05Xr9dz8bGMHWbhkIcrX-IdUxRxvTw-Ht9Gqc2Gf7Beug40lORYm2MqZDw5bLbrOGuH6MmhD_ozXBMxxfjwamGPbLAOlOMqTWdB6H4z/s1600/calle+san+jose+1974+peke.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii8nz7EE4eI9YWCWQHLywxJyNSf3zrk6QuF53uj05Xr9dz8bGMHWbhkIcrX-IdUxRxvTw-Ht9Gqc2Gf7Beug40lORYm2MqZDw5bLbrOGuH6MmhD_ozXBMxxfjwamGPbLAOlOMqTWdB6H4z/s1600/calle+san+jose+1974+peke.jpg" height="265" width="400" /></a><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="color: #990000;">
<b> Carre de Sant Josep en 1974. Foto de Rafael Orts.</b></div>
<b style="color: #990000;">Arxiu Fotogràfic de Lloixa</b></div>
<br />
Com és sabut, Josep de Natzaret va ser espòs de la Verge i pare adoptiu de Jesús de Natzaret. És el patró dels treballadors, celebrant-se a banda de la seua onomàstica el 19 de març, la festivitat religiosa de Sant Josep Obrer cada 1r de maig.<br />
<br />
No hi ha constància de la data en què se li dedica un carrer a Sant Josep en el nostre poble. En el segle XVIII encara s'anomenava Carrer Nou d'Alacant o Carrer Alacant simplement. Segurament el canvi de nom es produiria a principis del segle XIX. L'origen d'este nom pareix deure's a la desapareguda ermita de Sant Josep, dependent de la igualment desapareguda Torre de Benialí i que se situava a l'inici del carrer, concretament en el que hui és el carrer de Climont. Esta ermita va ser saquejada al juliol de 1936 i ja no es va tornar a obrir al culte. Amb els anys va ser incorporada a la finca pròxima. Al plenari del 18 de novembre de 1966 es dóna l'orde de derrocament <i>“debido al lamentable </i>[estado]<i> estético y peligro que
presenta el estado actual del edificio denominado Ermita de San José
situada en la calle del mismo nombre y en evitación de posibles
accidentes, se acuerda el derribo del mencionado inmueble de propiedad
desconocida y por tratarse de un caso de urgencia”.</i> Els seus carreus i escut nobiliari van desaparéixer.<br />
<br />
No va ser l'única edificació religiosa dedicada a este sant. En 1918 és beneïda la Capella de Sant Josep situada en la Residència de Monges Carmelites de Benimagrell, oberta gràcies a la generositat de Josefina Campos Fernández. Després del seu tancament en 1931 l'ermita va romandre clausurada fins al seu derrocament en els anys 60 per a construir la carretera de València.<br />
<br />
Tornant al nom de la via pública, després del triomf del Front Popular en les eleccions de 1936 el Carrer de Sant Josep passa a denominar-se Carrer de José Nakens després del plenari del 30 de maig d'eixe any.<br />
<br />
<i>José Nakens Pérez</i> (1841 - 1926) va ser un escriptor i periodista republicà d'ideologia liberal i anticlerical. Va realitzar xicotetes obres teatrals fundant també el polèmic periòdic 'El Motín'.<br />
<br />
Després de la victòria dels sublevats, el carrer recuperaria el seu nom religiós tradicional amb el que ha arribat fins a dia de hui.<br />
<br />
<br />
Per a saber més:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant"</i>. Ed. Ajunt. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.<br />
<br />
<b>- COMPANYIA DE JESÚS.</b> <i>"Enfitéuticos. Casas de San Juan censidas con fadiga y luismo al futuro Colegio de la Compañía de Jesús en Alicante".</i> A.M.A. Signatura 105. Armari 5.<br />
<br />
<b>- SALA SEVA, FEDERICO</b>. <i>"Justicia y estética"</i>
publicat en el llibret de festes de 1964. Disponible en Biblioteca
Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu
Municipal.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2yZKED2lpsKCagd4F2i7UlzsdHG7IcQUSFo0tauggBSA-XQe5vEg3iBYH6R_diJws6DZX_8hSRG3srQuYZul9yb0-L3aPYNOfDzMFiJk3CFf9vJuBpiML-qPBnfSKiH8cSOqCRwVOtChy/s1600/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2yZKED2lpsKCagd4F2i7UlzsdHG7IcQUSFo0tauggBSA-XQe5vEg3iBYH6R_diJws6DZX_8hSRG3srQuYZul9yb0-L3aPYNOfDzMFiJk3CFf9vJuBpiML-qPBnfSKiH8cSOqCRwVOtChy/s400/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" height="70" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxMU-LYXZy161JveUUI-GxIeO0Sh8waKeBrbtn5V02kShzJY3oUYgzqI2pnqJ-6TkJtNSDCJsnCLtSrmqakM_ke7tRXkkMA4DHyGID-ROk19wrsCLAKLvjv6McYldT2HiHQGMJEuNy7Ewq/s1600/logotipo+copy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxMU-LYXZy161JveUUI-GxIeO0Sh8waKeBrbtn5V02kShzJY3oUYgzqI2pnqJ-6TkJtNSDCJsnCLtSrmqakM_ke7tRXkkMA4DHyGID-ROk19wrsCLAKLvjv6McYldT2HiHQGMJEuNy7Ewq/s320/logotipo+copy.jpg" height="164" width="320" /></a></div>
<br />
<br /></div>
Alfredohttp://www.blogger.com/profile/12098300983941174281noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3929545527817024246.post-51818388710939498962011-01-01T23:05:00.001+01:002014-11-17T20:27:50.680+01:00CALLE DE SAN ANTONIO<div style="text-align: center;">
<br />
<span style="font-size: large;"><b>CALLE DE SAN ANTONIO</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br />
Antes denominada de Gasset y de San Antón </div>
<div style="text-align: center;">
Eliminada en el pleno del 21 de septiembre de 1900</div>
<div style="text-align: center;">
Repuesta en pleno del 15 de agosto de 1939<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp8AyttPGcj04vGgpHBzfpHLnPASwQGkfWK1o06bKyXM_oXP-4TZ9jzS5gHLFkG26KPmg1wiIUY3Js9CvyHgGWAetkdKHmUafzX5tKYnEoHDIzuXC8K4hllSkHF1dVafEHmYzhzka24XZG/s1600/san+antonio.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp8AyttPGcj04vGgpHBzfpHLnPASwQGkfWK1o06bKyXM_oXP-4TZ9jzS5gHLFkG26KPmg1wiIUY3Js9CvyHgGWAetkdKHmUafzX5tKYnEoHDIzuXC8K4hllSkHF1dVafEHmYzhzka24XZG/s1600/san+antonio.jpg" height="400" width="333" /></a><br />
<div style="color: #990000;">
<b>Imagen del santo que estuvo situada al inicio de la calle</b></div>
<b style="color: #990000;">(Foto del Archivo Fotográfico de Lloixa)</b></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>San Antón </i>o<i> San Antonio Abad.</i> Conocido popularmente como Sant Antoni el del Porquet.
Fue un monje cristiano que vivió en Egipto en el siglo II de nuestra era. Se le considera patrón de los animales y se le representa con un cerdo a los pies, de ahí que sea conocido popularmente por el apodo antes mencionado.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Durante muchos años estuvo su imagen colocada en el número 4 de la calle. La imagen desapareció de su hornacina a mediados de los años 90 siendo posteriormente derribada la casa al amenazar ruina. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Su festividad es el 17 de enero y durante años se celebraron en la calle que nos ocupa grandes festejos en los que no faltaba la presencia del alcalde y demás autoridades. Se celebraban carreras de caballos, fuegos de artificio, dulzaina, procesión y comida. Con el paso de los años la fiesta fue decayendo hasta que fue suprimida.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiujhkeOQI1bzaDDO9URh12-X0icIXM7m9hy_6GJLbqxVnt6u_vWa2om4emohjsy9t5z_ank4UpfunoCZH2qox2ALDrELesczHjSNAmul020ry8aNdaoye_S7ZW4_PvsWbFKH_Ui07pFAVN/s1600/sanantonio.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiujhkeOQI1bzaDDO9URh12-X0icIXM7m9hy_6GJLbqxVnt6u_vWa2om4emohjsy9t5z_ank4UpfunoCZH2qox2ALDrELesczHjSNAmul020ry8aNdaoye_S7ZW4_PvsWbFKH_Ui07pFAVN/s1600/sanantonio.jpg" height="251" width="400" /></a></div>
<div style="color: #990000; text-align: center;">
<b>La Calle de San Antonio en los años 80</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="color: #990000;">(Foto: Archivo Fotográfico de Lloixa) </b></div>
<br />
Consultando el libro nº5 de los Enfitéuticos de la Compañía de Jesús del siglo XVIII del Archivo Municipal de Alicante observamos que a la entrada de la calle de San Antón existía un arco llamado de San Antonio. Leemos que unas tierras <i>“tocaban con el camino por el qual, saliendo de S. Juan por el Portal de S. Antonio se va a Villajoyosa y a Relleu”</i>. No sabemos nada más de este portal. Quizá fuera el último vestigio de un conjunto de portales situados en los accesos a Sant Joan.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtLwhyphenhyphenpFZKFjMAjsII1xnIlOq96uH0yJUOXLkVBD1lWiqVrhkW358SMn5MgKRpMafKgPR6xMHGUcLVAVH42ACxoRdC0yDwDdqpja1Uq6-ZqUag-K71etm-1Yaajoi64YiK4U14YYckQMab/s1600/portal+san+antonio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtLwhyphenhyphenpFZKFjMAjsII1xnIlOq96uH0yJUOXLkVBD1lWiqVrhkW358SMn5MgKRpMafKgPR6xMHGUcLVAVH42ACxoRdC0yDwDdqpja1Uq6-ZqUag-K71etm-1Yaajoi64YiK4U14YYckQMab/s1600/portal+san+antonio.jpg" height="151" width="320" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<b style="color: #990000;">El Portal de San Antonio en 1741</b></div>
<br />
Hasta finales del siglo XIX la calle presentaba una gran estrechez en su tramo inicial, lugar donde estuvo el arco anteriomente citado. Gracias a la labor del Ministro Rafael Gasset se consiguió la financiación necesaria para el derribo de los edificios y el ensanche de la calle. Por este motivo, a petición del concejal Felipe Ripoll, la calle pasaría a llevar el nombre de Gasset desde el 21 de septiembre de 1900.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<i>Rafael Gasset y Chinchilla</i> (1866 – 1927). Fue Ministro de Obras Públicas y Agricultura. Visitó Sant Joan en 1900 con motivo de las obras de recrecimiento del Pantano de Tibi. Era además de abogado y periodista, director del diario madrileño “El Imparcial”. Era hijo de Eduardo Gasset y Artime y tío carnal de José Ortega y Gasset.<br />
<br />
El 15 de agosto de 1939, a petición del concejal Luis Poveda, la calle recuperaría su nombre tradicional que mantiene a día de hoy.<br />
<br />
Para saber más:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant"</i>.
Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo
Municipal.<br />
<br />
<b>- COMPAÑÍA DE JESÚS.</b> <i>"Enfitéuticos. Casas de San Juan censidas con fadiga y luismo al futuro Colegio de la Compañía de Jesús en Alicante".</i> A.M.A. Signatura 105. Armario 5.<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>CARRER DE SANT ANTONI</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br />
Abans denominada de Gasset i de "San Antón" </div>
<div style="text-align: center;">
Eliminada al plenari del 21 de setembre de 1900</div>
<div style="text-align: center;">
Reposada al plenari del 15 d'agost de 1939 <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp8AyttPGcj04vGgpHBzfpHLnPASwQGkfWK1o06bKyXM_oXP-4TZ9jzS5gHLFkG26KPmg1wiIUY3Js9CvyHgGWAetkdKHmUafzX5tKYnEoHDIzuXC8K4hllSkHF1dVafEHmYzhzka24XZG/s1600/san+antonio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp8AyttPGcj04vGgpHBzfpHLnPASwQGkfWK1o06bKyXM_oXP-4TZ9jzS5gHLFkG26KPmg1wiIUY3Js9CvyHgGWAetkdKHmUafzX5tKYnEoHDIzuXC8K4hllSkHF1dVafEHmYzhzka24XZG/s1600/san+antonio.jpg" height="400" width="333" /></a></div>
<div style="color: #990000;">
<b>Imatge del sant que va estar situada a l'inici del carrer</b></div>
<b style="color: #990000;">(Foto de l'Arxiu Fotogràfic de Lloixa) </b></div>
<br />
<i>Sant Antoni Abad.</i> Conegut popularment com Sant Antoni el del Porquet. Va ser un monjo cristià que va viure a Egipte en el segle II de la nostra era. Se li considera patró dels animals i se li representa amb un porc als peus, per aixó es conegut popularment amb el malnom abans esmentat.<br />
<br />
Durant molts anys va estar la seua imatge col·locada en el número 4 del carrer. La imatge va desaparéixer de la seua fornícula a mitjan dels anys 90 sent posteriorment derrocada la casa a l'amenaçar ruïna.<br />
<br />
La seua festivitat és el 17 de gener i durant anys es van celebrar en el carrer que ens ocupa grans festejos en què no faltava la presència de l'alcalde i la resta d'autoritats. Se celebraven carreres de cavalls, focs d'artifici, dolçaina, processó i menjar. Amb el pas dels anys la festa fou minvant fins que va ser suprimida.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiujhkeOQI1bzaDDO9URh12-X0icIXM7m9hy_6GJLbqxVnt6u_vWa2om4emohjsy9t5z_ank4UpfunoCZH2qox2ALDrELesczHjSNAmul020ry8aNdaoye_S7ZW4_PvsWbFKH_Ui07pFAVN/s1600/sanantonio.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiujhkeOQI1bzaDDO9URh12-X0icIXM7m9hy_6GJLbqxVnt6u_vWa2om4emohjsy9t5z_ank4UpfunoCZH2qox2ALDrELesczHjSNAmul020ry8aNdaoye_S7ZW4_PvsWbFKH_Ui07pFAVN/s1600/sanantonio.jpg" height="251" width="400" /></a></div>
<div style="color: #990000; text-align: center;">
<b>El Carrer de Sant Antoni als anys 80</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="color: #990000;">(Foto: Arxiu Fotogràfic de Lloixa) </b></div>
<br />
Consultant el llibre no.5 dels Emfitèutics de la Companyia de Jesús del segle XVIII de l'Arxiu Municipal d'Alacant observem que a l'entrada del carrer de Sant Antoni existia un arc anomenat "de San Antonio". Llegim que unes terres <i>“tocaban con el camino por el qual, saliendo de S. Juan por el Portal de S. Antonio se va a Villajoyosa y a Relleu”</i>.
No sabem res més d'este portal. Potser fora l'últim vestigi d'un conjunt de portals situats en els accessos a Sant Joan.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtLwhyphenhyphenpFZKFjMAjsII1xnIlOq96uH0yJUOXLkVBD1lWiqVrhkW358SMn5MgKRpMafKgPR6xMHGUcLVAVH42ACxoRdC0yDwDdqpja1Uq6-ZqUag-K71etm-1Yaajoi64YiK4U14YYckQMab/s1600/portal+san+antonio.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtLwhyphenhyphenpFZKFjMAjsII1xnIlOq96uH0yJUOXLkVBD1lWiqVrhkW358SMn5MgKRpMafKgPR6xMHGUcLVAVH42ACxoRdC0yDwDdqpja1Uq6-ZqUag-K71etm-1Yaajoi64YiK4U14YYckQMab/s1600/portal+san+antonio.jpg" height="151" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="color: #990000;">El Portal de Sant Antoni al 1741 </b></div>
<br />
Fins a finals del segle XIX el carrer presentava una gran estretor en el seu tram inicial, lloc on va estar l'arc anteriomente citat. Gràcies a la labor del Ministre Rafael Gasset es va aconseguir el finançament necessari per al derrocament dels edificis eixamplament-se el carrer. Per este motivu, a petició del regidor Felipe Ripoll, el carrer passaria a portar el nom de Gasset des del 21 de setembre de 1900.<br />
<br />
<i>Rafael Gasset i Chinchilla</i> (1866 - 1927) . Va ser Ministre d'Obres Públiques i Agricultura. Va visitar Sant Joan en 1900 amb motiu de les obres de recreixement del Pantà de Tibi. Era a més d'advocat i periodista, director del diari madrileny 'El Imparcial'. Era fill d'Eduardo Gasset i Artime i tio carnal de José Ortega i Gasset.<br />
<br />
El 15 d'agost de 1939, a petició del regidor Luis Poveda, el carrer recuperaria el seu nom tradicional que manté a hores d'ara.<br />
<br />
Per a saber més:<br />
<b> </b><br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant"</i>.
Ed. Ajunt. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu
Municipal.<br />
<br />
<b>- COMPANYIA DE JESÚS.</b> <i>"Enfitéuticos. Casas de San Juan censidas con fadiga y luismo al futuro Colegio de la Compañía de Jesús en Alicante".</i> A.M.A. Signatura 105. Armari 5.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2yZKED2lpsKCagd4F2i7UlzsdHG7IcQUSFo0tauggBSA-XQe5vEg3iBYH6R_diJws6DZX_8hSRG3srQuYZul9yb0-L3aPYNOfDzMFiJk3CFf9vJuBpiML-qPBnfSKiH8cSOqCRwVOtChy/s1600/Logotip_de_l%2527Ajuntament_de_Sant_Joan_d%2527Alacant_%2528COLOR%2529.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2yZKED2lpsKCagd4F2i7UlzsdHG7IcQUSFo0tauggBSA-XQe5vEg3iBYH6R_diJws6DZX_8hSRG3srQuYZul9yb0-L3aPYNOfDzMFiJk3CFf9vJuBpiML-qPBnfSKiH8cSOqCRwVOtChy/s400/Logotip_de_l%2527Ajuntament_de_Sant_Joan_d%2527Alacant_%2528COLOR%2529.gif" height="70" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxMU-LYXZy161JveUUI-GxIeO0Sh8waKeBrbtn5V02kShzJY3oUYgzqI2pnqJ-6TkJtNSDCJsnCLtSrmqakM_ke7tRXkkMA4DHyGID-ROk19wrsCLAKLvjv6McYldT2HiHQGMJEuNy7Ewq/s1600/logotipo+copy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxMU-LYXZy161JveUUI-GxIeO0Sh8waKeBrbtn5V02kShzJY3oUYgzqI2pnqJ-6TkJtNSDCJsnCLtSrmqakM_ke7tRXkkMA4DHyGID-ROk19wrsCLAKLvjv6McYldT2HiHQGMJEuNy7Ewq/s320/logotipo+copy.jpg" height="165" width="320" /></a></div>
<br /></div>
Alfredohttp://www.blogger.com/profile/12098300983941174281noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3929545527817024246.post-46677889227857590612011-01-01T23:05:00.000+01:002014-11-17T20:44:26.843+01:00AVENIDA DE LA RAMBLA<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>AVENIDA DE LA RAMBLA </b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br />
Antes denominada Avenida de José Antonio, </div>
<div style="text-align: center;">
Avenida de Galán y García Hernández, </div>
<div style="text-align: center;">
y Paseo del General Bermúdez de Castro. </div>
<div style="text-align: center;">
Aprobada en pleno del 30 junio de 1983<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbDlwO1qMi_VzNdaMVWJjjJx8K7IoiaM2jpuNOI41oST9r33zelv13gDuDcTRk6ShOSnNRcJOuXFSNct8YwXFKtmH2wvvCNXmLX2lDIG7rItlH6rrbVvwz22ppMoiPs5y887rRXy4674UK/s1600/POSTALES+rambla.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbDlwO1qMi_VzNdaMVWJjjJx8K7IoiaM2jpuNOI41oST9r33zelv13gDuDcTRk6ShOSnNRcJOuXFSNct8YwXFKtmH2wvvCNXmLX2lDIG7rItlH6rrbVvwz22ppMoiPs5y887rRXy4674UK/s1600/POSTALES+rambla.jpg" height="273" width="400" /></a></div>
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Nos encontramos ante la vía principal del primer Ensanche de nuestro pueblo cuyo tramo inicial (El Mar-Pintor Baeza) fue inaugurado solemnemente el 26 de abril de 1925. Hasta ese momento el pueblo conservaba su trazado originario sin apenas modificaciones y con una importante carencia de zonas de esparcimiento.</div>
<br />
Para que nos hagamos una idea, la actual Plaza de España era un huerto, denominado “de Don Gaspar”,
convertido ya en esa época en un estercolero, siendo la acequia que lo
atravesaba el lugar al que se vertían las inmundicias de las casas
anexas. El ayuntamiento de la Dictadura de Primo de Rivera presidido por Isidro Buades
se propuso (y consiguió) urbanizar la zona y crear así un amplio paseo
en el que instalar el edificio de las escuelas y el de la Casa
Consistorial. <br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
En septiembre de 1924 las obras
fueron encargadas con urgencia al arquitecto Juan Vidal Ramos, autor de edificios tan destacados como la Casa Carbonell de Alicante o el MARQ. La urgencia era
debida en parte a que la Compañía de Tranvías ya había adquirido por su
cuenta terrenos en la zona para desviar en breve la línea. El
Ayuntamiento adquiriría posteriormente estos terrenos tras un acuerdo
con la compañía explotadora del servicio. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Se
trazaba así una avenida comprendida entre las calles del Mar y la hoy
denominada Pintor Manuel Baeza Gómez con salida hacia la Calle de la
Iglesia a través de la nueva Plaza de España. El Paseo Nacional, como se denominó en proyecto,
tendría 25 de metros de ancho, sindo 9 los metros dedicados a paso de
carruajes. Por otro lado se decidía ensanchar un callejón de la Calle
Mayor que serviría de acceso al Paseo. Se trata de la primeramente
rotulada como Calle del Ingeniero Serra y hoy dedicada al pintor Baeza. En esta avenida se levantaron los más
significativos edificios del pueblo, como el Colegio, el Ayuntamiento o el Salón Cervantes, estos dos últimos -ya desaparecidos- fueron obra del mencionado Juan Vidal.<br />
<br />
Por las gestiones realizadas para llevar a cabo esta obra urbanística le fue
concedido el título de Hijo Predilecto al comandante e ingeniero José
Seva Ivorra.
<br />
<br />
Tras la Guerra Civil el mencionado Seva trazaría todo el plan de Ensanche de nuestro pueblo, prolongándose la Rambla hacia el mar a través de la Avenida del General Mola (hoy Jaume I) y desviando el tráfico a la playa por la nueva Diagonal.</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
La Rambla por ser la avenida más importante del municipio, ha recibido diferentes y destacadas denominaciones, dependiendo del régimen político gobernante. Pese a que en Sant Joan la Rambla no recibió ese nombre de forma
oficial hasta 1983, encontramos ya en 1927 referencias a la denominación
“la Rambla” en los periódicos del momento copiando la denominación, por aquel entonces tampoco oficial, de la avenida alicantina.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk19YOFoQq-lDn4bLkgyDL_yz6veqoR6dgnxlPdulAwmOydxjrMHop3wn8aDY5xbLAavF9oSIZB_mKZxvrvsrvyeYJRWTH0IlUYW1ZObTs4v0TvYIU36iOKYbyxOMXWWY5e-YrZW6ix0l7/s1600/rambla+1964.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk19YOFoQq-lDn4bLkgyDL_yz6veqoR6dgnxlPdulAwmOydxjrMHop3wn8aDY5xbLAavF9oSIZB_mKZxvrvsrvyeYJRWTH0IlUYW1ZObTs4v0TvYIU36iOKYbyxOMXWWY5e-YrZW6ix0l7/s1600/rambla+1964.jpg" height="243" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b style="color: #990000;">Colegio Cristo de la Paz </b></div>
<br />
Como hemos mencionado, esta avenida fue conocida en proyecto como Paseo Nacional, nombre que jamás ostentó, puesto que fue inaugurada ya con el nombre de Paseo del General Bermúdez de Castro, aprobado el 12 de noviembre de 1924.<br />
<br />
<i>Cristino Bermúdez de Castro y Tomás</i> (1866 – 1935) fue General de División y Gobernador Militar y Civil de Alicante durante la Dictadura de Primo de Rivera. Recibió el título de Hijo Adoptivo de Sant Joan en 1924 en agradecimiento a las gestiones realizadas para traer el agua de los Riegos de Levante a la Huerta.<br />
<br />
Este nombre se mantuvo tras la caída de la Dictadura de Primo de Rivera. Tras la proclamación de la II República la lápida que daba nombre al paseo, obra del escultor Vicente Bañuls, es destruida, pasando a denominarse Avenida de Galán y García Hernández, nombre que mantendría hasta el final de la Guerra Civil.<br />
<br />
<i>Fermín Galán Rodríguez</i> (1899 - 1930) y <i>Ángel García Hernández</i> (1900 - 1930). Capitanes del Ejército. Se sublevaron en Jaca a favor de la II República en 1930. Tras el fracaso del levantamiento, ambos fueron juzgados y condenados a muerte por el agonizante régimen monárquico. Tras su fusilamiento se conviertieron en auténticos mártires de la causa republicana.<br />
<br />
Tras la victoria de los sublevados en 1939, todas las denominaciones volvieron por ley a las anteriroes al 14 de abril de 1931 hasta que se decidieran los nuevos nombres de las calles. Es el 15 de agosto de 1939 cuando la Rambla pasa a denominarse Avenida de José Antonio, nombre que se prolongaría hasta la actual Plaza de José Sala Pérez el 3 de marzo de 1941.<br />
<br />
<i>José Antonio Primo de Rivera y Sáenz de Heredia</i> (1903 – 1936) Politico derechista fundador de Falange Española. Detenido antes del Golpe de Estado del 18 de julio de 1936, es trasladado a Alicante, donde es juzgado y fusilado el 20 de noviembre de 1936. <br />
<br />
Pese al regreso de la Democracia, hay que esperar hasta el 30 de junio de 1983 para que el Ayuntamiento, presidido por Vicent Baeza decida rebautizar a la Rambla con el nombre por el que se la conoció desde su inauguración.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3ttFXU9gbwQlxTCvRjVJTR6bO_uqCkFhtXXJrl21HLzc1lCfq_BEQzfR_y614cv-h0NIUDNQLSS8juM-_RX2jwijygMXMXwfcJ-7QfY9d_xG-yV7Uu9DzWYufsH4F-UTJCeAaM7EUT1tm/s1600/100_0656+copy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3ttFXU9gbwQlxTCvRjVJTR6bO_uqCkFhtXXJrl21HLzc1lCfq_BEQzfR_y614cv-h0NIUDNQLSS8juM-_RX2jwijygMXMXwfcJ-7QfY9d_xG-yV7Uu9DzWYufsH4F-UTJCeAaM7EUT1tm/s1600/100_0656+copy.jpg" height="301" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; color: #990000; text-align: center;">
<b>Obras de prolongación de la Rambla. Año 2005</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b style="color: #990000;">(foto: Alfredo Campello) </b></div>
<br />
En abril de 2005 comenzaron las obras para prolongar la Rambla hacia el norte. La nueva avenida mide 425 metros de longitud y desde el 13 de febrero de 2007 es conocida como Rambla de la Llibertat. El 1 de julio de 2006 se inauguró la nueva avenida, siendo derribadas las últimas casas que impedían la conexión de ambas ramblas el 3 de abril de 2007.<br />
<br />
Para saber más:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant".</i> Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.<br />
<br />
<b>- PAYÁ SELLÉS, JORGE</b>. <i>“La urbanización del Huerto de Don Gaspar (1924 – 1925)”</i> en Libro de Fiestas del Cristo de la Paz de 2004. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal. <br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>AVINGUDA DE LA RAMBLA </b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br />
Abans coneguda com Avinguda de José Antonio, </div>
<div style="text-align: center;">
Avinguda de Galán i García Hernández, </div>
<div style="text-align: center;">
i Passeig del General Bermúdez de Castro. </div>
<div style="text-align: center;">
Aprovada al plenari del 30 juny de 1983<br />
</div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbDlwO1qMi_VzNdaMVWJjjJx8K7IoiaM2jpuNOI41oST9r33zelv13gDuDcTRk6ShOSnNRcJOuXFSNct8YwXFKtmH2wvvCNXmLX2lDIG7rItlH6rrbVvwz22ppMoiPs5y887rRXy4674UK/s1600/POSTALES+rambla.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbDlwO1qMi_VzNdaMVWJjjJx8K7IoiaM2jpuNOI41oST9r33zelv13gDuDcTRk6ShOSnNRcJOuXFSNct8YwXFKtmH2wvvCNXmLX2lDIG7rItlH6rrbVvwz22ppMoiPs5y887rRXy4674UK/s1600/POSTALES+rambla.jpg" height="273" width="400" /></a></div>
<br />
Ens trobem davant de la via principal del primer Eixample del nostre poble, el tram inicial del qual (La Mar-Pintor Baeza) va ser inaugurat solemnement el 26 d'abril de 1925. Fins a eixe moment el poble conservava el seu traçat originari sense a penes modificacions i amb una important carència de zones d'escampament.<br />
<br />
Perquè ens fem una idea, l'actual Plaça d'Espanya era un hort, denominat "de Don Gaspar", convertit ja en eixa època en un femer, sent la séquia que ho travessava el lloc a què s'abocaven les immundícies de les cases annexes. L'ajuntament de la Dictadura de Primo de Rivera presidit per Isidro Buades es va proposar (i va aconseguir) urbanitzar la zona i crear així un ampli passeig en què instal·lar l'edifici de les escoles i el de la Casa Consistorial.<br />
<br />
Al setembre de 1924 les obres van ser encarregades amb urgència a l'arquitecte Juan Vidal Ramos, autor d'edificis tan destacats com la Casa Carbonell d'Alacant o el MARQ. La urgència era deguda en part a què la Companyia de Tramvies ja havia adquirit pel seu compte terrenys en la zona per a desviar en breu la línia. L'Ajuntament adquiriria posteriorment estos terrenys després d'un acord amb la companyia explotadora del servici.<br />
<br />
Es traçava així una avinguda compresa entre els carrers de la Mar i la hui denominada Pintor Manuel Baeza Gómez amb eixida cap al Carrer de l'Església a través de la nova Plaça d'Espanya. El Paseo Nacional, com es va denominar en projecte, tindria 25 de metres d'ample, sent 9 els metres dedicats a pas de carruatges. Per un altre costat es decidia eixamplar un carreró del Carrer Major que serviria d'accés al Passeig. Es tracta de la primerament retolada com a Carrer de l'Enginyer Serra i hui dedicada al pintor Baeza. En esta avinguda es van alçar els més significatius edificis del poble, com el Col·legi, l'Ajuntament o el Salón Cervantes, estos dos últims -ja desapareguts- van ser obra del mencionat Juan Vidal.<br />
<br />
Per les gestions realitzades per a dur a terme esta obra urbanística li va ser concedit el títol de Fill Predilecte al comandant i enginyer José Seva Ivorra.<br />
<br />
Després de la Guerra Civil el mencionat Seva traçaria tot el pla d'Eixample del nostre poble, prolongant-se la Rambla cap a la mar a través de l'Avinguda del General Mola (hui Jaume I) i desviant el trànsit a la platja per la nova Diagonal.<br />
<br />
La Rambla per ser l'avinguda més important del municipi, ha rebut diferents i destacades denominacions, depenent del règim polític governant. A pesar que en Sant Joan la Rambla no va rebre eixe nom de forma oficial fins a 1983, trobem ja en 1927 referències a la denominació "la Rambla" en els periòdics del moment copiant la denominació, en aquell moment tampoc oficial, de l'avinguda alacantina.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk19YOFoQq-lDn4bLkgyDL_yz6veqoR6dgnxlPdulAwmOydxjrMHop3wn8aDY5xbLAavF9oSIZB_mKZxvrvsrvyeYJRWTH0IlUYW1ZObTs4v0TvYIU36iOKYbyxOMXWWY5e-YrZW6ix0l7/s1600/rambla+1964.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk19YOFoQq-lDn4bLkgyDL_yz6veqoR6dgnxlPdulAwmOydxjrMHop3wn8aDY5xbLAavF9oSIZB_mKZxvrvsrvyeYJRWTH0IlUYW1ZObTs4v0TvYIU36iOKYbyxOMXWWY5e-YrZW6ix0l7/s1600/rambla+1964.jpg" height="243" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="color: #990000;">Col.legi Crist de la Pau </b></div>
<br />
Com hem mencionat, esta avinguda va ser coneguda en projecte com a Paseo Nacional, nom que mai va ostentar, ja que va ser inaugurada ja amb el nom de Passeig del General Bermúdez de Castro, aprovat el 12 de novembre de 1924.<br />
<br />
<i>Cristino Bermúdez de Castro i Tomás</i> (1866 - 1935) va ser General de Divisió i Governador Militar i Civil d'Alacant durant la Dictadura de Primo de Rivera. Va rebre el títol de Fill Adoptiu de Sant Joan en 1924 en agraïment a les gestions realitzades per a portar l'aigua dels Regs de Llevant a l'Horta.<br />
<br />
Este nom es va mantindre després de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera. Després de la proclamació de la II República la làpida que donava nom al passeig, obra de l'escultor Vicente Bañuls, és destruïda, passant a denominar-se Avinguda de Galán i García Hernández, nom que mantindria fins al final de la Guerra Civil.<br />
<br />
<i>Fermín Galán Rodríguez </i>(1899 - 1930) i <i>Ángel García Hernández</i> (1900 - 1930) . Capitans de l'Exèrcit. Es van sublevar en Jaca a favor de la II República en 1930. Després del fracàs de l'alçament, ambdós van ser jutjats i condemnats a mort per l'agonitzant règim monàrquic. Després del seu afusellament es convertiren en autèntics màrtirs de la causa republicana.<br />
<br />
Després de la victòria dels sublevats en 1939, totes les denominacions van tornar per llei a les anteriors al 14 d'abril de 1931 fins que es decidiren els nous noms dels carrers. És el 15 d'agost de 1939 quan la Rambla passa a denominar-se Avinguda de José Antonio, nom que es prolongaria fins a l'actual Plaça de José Sala Pérez el 3 de març de 1941.<br />
<i><br /></i>
<i>José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia</i> (1903 - 1936) Polític dretà fundador de Falange Española. Detingut abans del Colp d'Estat del 18 de juliol de 1936, és traslladat a Alacant, on és jutjat i afusellat el 20 de novembre de 1936.<br />
<br />
Malgrat de la tornada de la Democràcia, cal esperar fins al 30 de juny de 1983 perquè l'Ajuntament, presidit per Vicent Baeza decidisca rebatejar a la Rambla amb el nom pel qual se la va conéixer des de la seua inauguració<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3ttFXU9gbwQlxTCvRjVJTR6bO_uqCkFhtXXJrl21HLzc1lCfq_BEQzfR_y614cv-h0NIUDNQLSS8juM-_RX2jwijygMXMXwfcJ-7QfY9d_xG-yV7Uu9DzWYufsH4F-UTJCeAaM7EUT1tm/s1600/100_0656+copy.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3ttFXU9gbwQlxTCvRjVJTR6bO_uqCkFhtXXJrl21HLzc1lCfq_BEQzfR_y614cv-h0NIUDNQLSS8juM-_RX2jwijygMXMXwfcJ-7QfY9d_xG-yV7Uu9DzWYufsH4F-UTJCeAaM7EUT1tm/s1600/100_0656+copy.jpg" height="301" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; color: #990000; text-align: center;">
<b>Obres de prolongació de la Rambla. Any 2005</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b style="color: #990000;">(foto: Alfredo Campello) </b></div>
<br />
A l'abril de 2005 van començar les obres per a prolongar la Rambla cap al nord. La nova avinguda té 425 metres de longitud i des del 13 de febrer de 2007 és coneguda com a Rambla de la Llibertat. L'1 de juliol de 2006 es va inaugurar la nova avinguda, sent derrocades les últimes cases que impedien la connexió d'ambdós rambles el 3 d'abril de 2007.<br />
<br />
Per a saber més:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant".</i>
Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu
Municipal.<br />
<br />
<b>- PAYÁ SELLÉS, JORGE</b>. <i>“La urbanización del Huerto de Don Gaspar (1924 – 1925)”</i> al Llibre de Festes del Crist de la Pau de 2004. Disponible en
Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdxsubBOcj6e_LcstviM4rQRbaoDnjSCCuQFBBwkd4A4fkf8LY2LXnu13MKSzHUUfUOj8gToFi3Dlj6a_Rk6-fEZdAhGMGWCwrczDOQ0OGrxs9xVogoilkuF0ExwUllhCSR_YgsxYNPU5v/s1600/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdxsubBOcj6e_LcstviM4rQRbaoDnjSCCuQFBBwkd4A4fkf8LY2LXnu13MKSzHUUfUOj8gToFi3Dlj6a_Rk6-fEZdAhGMGWCwrczDOQ0OGrxs9xVogoilkuF0ExwUllhCSR_YgsxYNPU5v/s320/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" height="56" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq6KKOLr0BEfxXfkM-6CGsgGe5D0B14M1GtY8f7Fyg7Mxd39cYrvLJhQmzvfgiBEwI6qOe9qhWtU7qUf6Dl7spKeiVMyMMTENsIwhu95MEwrqm4rFQJmuP5PZCSbhC-TJ2gDRahSkHwNly/s1600/logotipo+copy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq6KKOLr0BEfxXfkM-6CGsgGe5D0B14M1GtY8f7Fyg7Mxd39cYrvLJhQmzvfgiBEwI6qOe9qhWtU7qUf6Dl7spKeiVMyMMTENsIwhu95MEwrqm4rFQJmuP5PZCSbhC-TJ2gDRahSkHwNly/s200/logotipo+copy.jpg" height="103" width="200" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Alfredohttp://www.blogger.com/profile/12098300983941174281noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3929545527817024246.post-37819133341701219022011-01-01T23:04:00.000+01:002012-06-30T15:50:05.744+02:00CALLE DEL MOSÉN PEDRO MENA<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>CALLE DEL MOSÉN </b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>PEDRO MENA</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Antes Calle de la Paz (parcial) </div>
<div style="text-align: center;">
Aprobada en pleno del 19 de julio de 1958<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6ELjFfI3W0k_IK2w-Sqtw5LX8BZ7KBPitoDVd6oU11wbTx8PvIONnJtVHYxDWh-zQ7Q1bQgS5ahYETUGx9YJYoIH6utB8D_RYdK_NwBfqnjaRf-61dONlyogFt4HCyqpRwW0pgXl6wB8k/s1600/placa+pedro+mena.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6ELjFfI3W0k_IK2w-Sqtw5LX8BZ7KBPitoDVd6oU11wbTx8PvIONnJtVHYxDWh-zQ7Q1bQgS5ahYETUGx9YJYoIH6utB8D_RYdK_NwBfqnjaRf-61dONlyogFt4HCyqpRwW0pgXl6wB8k/s400/placa+pedro+mena.jpg" width="400" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Pedro de Mena y Vera</i> (siglos XV-XVI). Sacerdote santjoaner que trajo de Roma la Santa Faz. Fue enterrado en la antigua Iglesia. Es uno de los hijos más ilustres de Sant Joan y por contra se sabe muy poco sobre él.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Doctorado en el Centro de Estudios de Valencia, nada más ser ordenado sacerdote regresa a nuestro pueblo. Pronto comienza a destacar entre el clero alicantino y llega a ser Secretario particular y acompañante de un Cardenal del que se desconoce el nombre, que tras realizar unas gestiones en Alicante regresaba ya hacia Roma.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Mena parte hacia Roma y una vez desembarcado se entera de la muerte del Papa Sixto IV. Tras permanecer allí un tiempo es nombrado cura párroco de Sant Joan por lo que decide regresar. El Cardenal le entrega, como regalo, según la tradición, una tela de su propiedad en la que se observa la marca del rostro de Cristo. Pedro Mena no lo duda y acepta el regalo que es depositado en un arcón de la Iglesia santjoanera. El arcón, que resistió ataques de piratas, fue destruido en 1936.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ese lienzo debido a los milagros obrados acabaría convirtiéndose poco después en la más venerada reliquia alicantina: la Santa Faz.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El sacerdote fallece en nuestro pueblo a finales del siglo XV o principios del XVI. Fue enterrado en la Capilla de la Comunión donde se instaló una lápida. Por desgracia, según se cuenta, al realizarse unas obras de reforma de la Iglesia se olvidó el lugar exacto de la ubicación de la lápida, o bien ésta se rompió. En la actualidad existe una lápida opiada de la primitiva que le recuerda. Dicha lápida colocada junto al altar de la Santa Faz fue descubierta el 14 de septiembre de 1943.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sobre la fecha de fallecimiento, como en muchas otras cosas, no hay acuerdo. Lo que sí está claro es que no pudo fallecer en 1483 ya que el Papa Sixto IV lo hizo en 1484. Además en 1489 tomó posesión de la parroquia de Sant Joan, fecha del Milagro de la Lágrima. Seguramente el error proviene de una mala copia de la lápida original perpetuada en las crónicas.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El rótulo con su nombre, que sustituyó parcialmente al de la calle de la Paz, fue inaugurado solemnemente por las autoridades y vecinos el 14 de septiembre de 1958 junto a otros 7 rótulos en recuerdo de <i>“hijos ilustres y otros que no lo son pero que se han desvivido ayudando a la prosperidad y beneficio de la población” </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Para saber más:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant"</i>.
Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo
Municipal.<br />
<b> </b><br />
<b>- SÁNCHEZ BUADES, MANUEL.</b> <i>"Sanjuaneros ilustres: Mosén Pedro Mena"</i>. Publicado en el Llibret de Festes de 1962. Disponible en Biblioteca
Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.<br />
<br />
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>CARRER DEL MOSSÉN </b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>PEDRO MENA</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Abans anomenada Carrer de la Pau (parcial) </div>
<div style="text-align: center;">
Aprovada al plenari del 19 de juliol de 1958 </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6ELjFfI3W0k_IK2w-Sqtw5LX8BZ7KBPitoDVd6oU11wbTx8PvIONnJtVHYxDWh-zQ7Q1bQgS5ahYETUGx9YJYoIH6utB8D_RYdK_NwBfqnjaRf-61dONlyogFt4HCyqpRwW0pgXl6wB8k/s1600/placa+pedro+mena.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6ELjFfI3W0k_IK2w-Sqtw5LX8BZ7KBPitoDVd6oU11wbTx8PvIONnJtVHYxDWh-zQ7Q1bQgS5ahYETUGx9YJYoIH6utB8D_RYdK_NwBfqnjaRf-61dONlyogFt4HCyqpRwW0pgXl6wB8k/s400/placa+pedro+mena.jpg" width="400" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Pere de Mena i Vera </i>(segles XV-XVI) . Sacerdot santjoaner que va portar de Roma la Santa Faç. Va ser soterrat en l'antiga Església. És un dels fills més il·lustres de Sant Joan i per contra se sap molt poc sobre ell.<br />
<br />
Doctorat en el Centre d'Estudis de València, tot just ser ordenat sacerdot torna al nostre poble. Prompte comença a destacar entre el clero alacantí i arriba a ser Secretari particular i acompanyant d'un Cardenal del què es desconeix el nom, que després de realitzar unes gestions a Alacant tornava ja cap a Roma.<br />
<br />
Mena part cap a Roma i una vegada desembarcat s'assabenta de la mort del Papa Sixt IV. Després de romandre allí un temps és anomenat rector de Sant Joan pel que decidix tornar. El Cardenal li entrega, com a regal, segons la tradició, una tela de la seua propietat en què s'observa la marca del rostre de Crist. Pedro Mena no ho dubta i accepta el regal que és depositat en un bagul de l'Església santjoanera. El bagul, que va resistir atacs de pirates, va ser destruït en 1936.<br />
<br />
Eixe llenç degut als miracles obrats acabaria convertint-se poc després en la més venerada relíquia alacantina: la Santa Faç.<br />
<br />
El sacerdot mor en el nostre poble a finals del segle XV o principis del XVI. Va ser soterrat en la Capella de la Comunió on es va instal·lar una làpida. Per desgràcia, segons es conta, al realitzar-se unes obres de reforma de l'Església es va oblidar el lloc exacte de la ubicació de la làpida, o bé esta es va trencar. En l'actualitat hi ha una làpida copiada de la primitiva que li recorda. La dita làpida col·locada junt amb l'altar de la Santa Faç va ser descoberta el 14 de setembre de 1943.<br />
<br />
Sobre la data de defunció, com en moltes altres coses, no hi ha acord. El que sí que està clar és que no va poder morir en 1483 ja que el Papa Sixt IV ho va fer en 1484. A més en 1489 va prendre possessió de la parròquia de Sant Joan, data del Miracle de la Llàgrima. Segurament l'error prové d'una mala còpia de la làpida original perpetuada en les cròniques.<br />
<br />
El rètol amb el seu nom, que va substituir parcialment al del carrer de la Pau, va ser inaugurat solemnement per les autoritats i veïns el 14 de setembre de 1958 junt amb altres 7 rètols en record de <i>“hijos ilustres y otros que no lo son pero que se han desvivido ayudando a la prosperidad y beneficio de la población” </i><br />
<i><br /></i><br />
Per a saber més:<i></i><br />
<i><br /></i><br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant"</i>.
Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.<br />
<br />
<b>- SÁNCHEZ BUADES, MANUEL.</b> <i>"Sanjuaneros ilustres: Mosén Pedro Mena"</i>. Publicat en el Llibret de Festes de 1962. Disponible en Biblioteca
Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGGXWgZuaykOiclEuXwkFPVuPkZ-1Q2EvN0gINNmspu5XmTemfE7nVngKYca7TdIhVh6T78FPhQ1uu3Udw7dYuIjTuxQk-ibMgpx9Tl3pqVWwDzRZdnDhlT_yQenPJJ799f8CwH2IaxtYQ/s1600/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="70" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGGXWgZuaykOiclEuXwkFPVuPkZ-1Q2EvN0gINNmspu5XmTemfE7nVngKYca7TdIhVh6T78FPhQ1uu3Udw7dYuIjTuxQk-ibMgpx9Tl3pqVWwDzRZdnDhlT_yQenPJJ799f8CwH2IaxtYQ/s400/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3ALQwTrnFz6MwL7b2ZfbGFS2tHQXe1_JJFMgk2A30oxUypy3SLNpit1iMQmnt2GGsnem42RXPRzk_wsV1db2uiZj7Z6CSKXbqwRSwlwrsnPfaFiYiNJ2pv-JiUYojds3mOnPgDy0_U4EG/s1600/logotipo+copy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3ALQwTrnFz6MwL7b2ZfbGFS2tHQXe1_JJFMgk2A30oxUypy3SLNpit1iMQmnt2GGsnem42RXPRzk_wsV1db2uiZj7Z6CSKXbqwRSwlwrsnPfaFiYiNJ2pv-JiUYojds3mOnPgDy0_U4EG/s320/logotipo+copy.jpg" width="320" /> </a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
</div>Alfredohttp://www.blogger.com/profile/12098300983941174281noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3929545527817024246.post-17705060294294818522011-01-01T23:03:00.002+01:002014-11-17T20:50:19.580+01:00CALLE MAYOR<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<br />
<span style="font-size: large;"><b>CALLE MAYOR</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<br />
Antes llamada de Calvo Sotelo y de Alfonso XIII </div>
<div style="text-align: center;">
Eliminada en pleno del 22 de mayo de 1927 </div>
<div style="text-align: center;">
Recuperada en pleno del 27 de abril de 1931 </div>
<div style="text-align: center;">
Propuestas de eliminación en 1936 </div>
<div style="text-align: center;">
Eliminada en pleno del 15 de agosto de 1939 </div>
<div style="text-align: center;">
Recuperada en pleno del 30 de junio de 1983<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLhKuolsZrBzmnbVwxH_OMTIDqXXnf8KCw0gobJgKoQ8ToFoFwn2ZNn6ac6XWYnBd0A-3_-49F1AEcymxoGzeoMCfREQf6Zg2PeeXVyhd5KdUX0hQuvhgQfAkIO0A21RTqtvFLxOkasg_j/s1600/calle+mayor+1989.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLhKuolsZrBzmnbVwxH_OMTIDqXXnf8KCw0gobJgKoQ8ToFoFwn2ZNn6ac6XWYnBd0A-3_-49F1AEcymxoGzeoMCfREQf6Zg2PeeXVyhd5KdUX0hQuvhgQfAkIO0A21RTqtvFLxOkasg_j/s1600/calle+mayor+1989.jpg" height="260" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b style="color: #990000;">La Calle Mayor en 1989 </b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
</div>
Hasta la apertura de la Rambla, la calle Mayor ostentó el título de arteria principal del pueblo. En su trazado se encontraban los principales comercios, la Casa Consistorial y la Iglesia. La apertura de la mencionada avenida trasladó lentamente el eje comercial de nuestro pueblo hacia arriba.<br />
<br />
En 1765 el rey Carlos III decide rotular una vía de Madrid con el nombre de “Calle Mayor”. Rápidamente este gesto es copiado por muchos alcaldes de España que rotulan con este nombre la principal calle de sus respectivas localidades. Esto no quiere decir que la Calle Mayor madrileña fuera la primera en rotularse, sino que este gesto del monarca propició que el nombre de Mayor se extendiera a las ciudades y pueblos que aún no lo tenían. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En 1689 ya encontramos una Calle Mayor en nuestro pueblo. Se correspondía con la actual calle de este nombre, Plaza de España y Calle del Comandante Seva. En el siglo XIX la calle quedaría con su longitud actual. Con los años, el tramo final pasaría a denominarse Calle de la Iglesia, hoy del Comandante Seva.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Su nombre permanecería inalterable, al parecer, hasta 1927 en que, a petición de la Diputación Provincial, según comisión permanente de la misma del 12 de mayo, se ruega a todos los municipios alicantinos que le dediquen una calle a S.M. Alfonso XIII con motivo de las Bodas de Plata de su coronación. El Ayuntamiento lo estima oportuno y tras varios elogios al Rey, aprueban por unanimidad que la Calle Mayor lleve el nombre del monarca en el pleno del 22 de mayo de 1927.<br />
<br />
<i>Alfonso de Borbón</i> (1886 – 1940). Reinó en España desde su nacimiento hasta 1931 bajo el nombre de Alfonso XIII. El Rey visitó nuestro pueblo en 1909. Fue tal el recibimiento que tuvo, que poco después regaló un cáliz de plata la Iglesia en señal de agradecimiento, el cual se conserva todavía. Tras la proclamación de la República marcha al exilio, donde muere.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdO9M6j2h-zlIsidFOOjyQK_p2swcsbXZoyaxZoqOpWjpUsZpCYGjNaS8-v3yPyRfguy34rVaEq6M1Vfos4r-PXgVlxIR648lnwIb3P8h6fgnhFpN1khENa8_Et6elw7qxwYb6dxY7yj_9/s1600/Sin+t%C3%ADtulo-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdO9M6j2h-zlIsidFOOjyQK_p2swcsbXZoyaxZoqOpWjpUsZpCYGjNaS8-v3yPyRfguy34rVaEq6M1Vfos4r-PXgVlxIR648lnwIb3P8h6fgnhFpN1khENa8_Et6elw7qxwYb6dxY7yj_9/s1600/Sin+t%C3%ADtulo-1.jpg" height="267" width="400" /></a><span style="font-size: large;"><span style="font-size: small;"> </span></span></div>
<div style="color: #990000; text-align: center;">
<b>La todavía llamada calle Calvo Sotelo en 1981 y sus graves </b></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="color: #990000;">problemas de tráfico</b><b style="color: #990000;"> (Foto: Archivo fotográfico de Lloixa) </b></div>
<br />
El nombre del Rey se mantiene inalterable hasta 27 de abril de 1931, fecha en la que las nuevas autoridades republicanas recuperan su tradicional nombre. En 1936 a propuesta de los socialistas y las Juventudes Libertarias, se solicita que la calle pase a llevar el nombre de Domigo Germinal. El alcalde Emilio Urios deniega ambas peticiones. <br />
<br />
<i>Domingo Miguel González</i>, más conocido por su seudónimo <i>Domingo Germinal</i> (El Burgo de Osma, 1880 – Elche, 1936). Líder anarquista y gran orador. Durante la República residió en Elche donde fallecío, ya anciano. Considerado como un profeta del anarquismo, fue también director del semanario "Cultura Obrera"<br />
<br />
Tras la victoria del ejército sublevado, el 15 de agosto de 1939 la calle Mayor pasa a denominarse Calle de Calvo Sotelo.<br />
<br />
<i>José Calvo Sotelo</i> (Tui, 1893 – Madrid, 1936) Fue el líder de la derecha española militando en Renovación Española, siendo además ministro durante la Dictadura de Primo de Rivera. Muere asesinado en 1936 como venganza por la muerte del Teniente Castillo. <br />
<br />
El 30 de junio de 1983 la calle Mayor recupera su tradicional nombre que aún hoy conserva.<br />
<br />
Para saber más:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant"</i>.
Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo
Municipal.<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>CARRER MAJOR</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br />
Abans coneguda com de Calvo Sotelo i d'Alfonso XIII </div>
<div style="text-align: center;">
Eliminada al plenari del 22 de maig de 1927 </div>
<div style="text-align: center;">
Recuperada al plenari del 27 d'abril de 1931 </div>
<div style="text-align: center;">
Propostes de eliminació al 1936 </div>
<div style="text-align: center;">
Eliminada al plenari del 15 d'agost de 1939 </div>
<div style="text-align: center;">
Recuperada al plenari del 30 de juny de 1983<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLhKuolsZrBzmnbVwxH_OMTIDqXXnf8KCw0gobJgKoQ8ToFoFwn2ZNn6ac6XWYnBd0A-3_-49F1AEcymxoGzeoMCfREQf6Zg2PeeXVyhd5KdUX0hQuvhgQfAkIO0A21RTqtvFLxOkasg_j/s1600/calle+mayor+1989.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLhKuolsZrBzmnbVwxH_OMTIDqXXnf8KCw0gobJgKoQ8ToFoFwn2ZNn6ac6XWYnBd0A-3_-49F1AEcymxoGzeoMCfREQf6Zg2PeeXVyhd5KdUX0hQuvhgQfAkIO0A21RTqtvFLxOkasg_j/s1600/calle+mayor+1989.jpg" height="260" width="400" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJdfq6A1Pooq3I3bwy4yy636YwH9YJxkeQ7yzdO2bCXfs8xpJI5gqSzosCVQrURP1udSbjasymo2hP5gtA3CnPJ0QjM35OdivMb3wbGAzCD1LONdh1wrXZisgxYnG_VXGf9DaoZPKoWc2V/s1600/calle+mayor+1989.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a><br />
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<b style="color: #990000;">El Carrer Major en 1989 </b></div>
<br />
<b style="color: #990000;"> </b>Fins a l'obertura de la Rambla, el carrer Major va ostentar el títol d'artèria principal del poble. En el seu traçat es trobaven els principals comerços, la Casa Consistorial i l'Església. L'obertura de la mencionada avinguda va traslladar lentament l'eix comercial del nostre poble cap amunt. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En 1765 el rei Carles III decidix retolar una via de Madrid amb el nom de 'Calle Mayor'. Ràpidament este gest és copiat per molts alcaldes d'Espanya que retolen amb este nom el principal carrer de les seues respectives localitats. Açò no vol dir que el Carrer Major madrileny fora el primer a retolar-se, sinó que este gest del monarca va propiciar que el nom de Major s'estenguera a les ciutats i pobles que encara no ho tenien.<br />
<br />
En 1689 ja trobem un Carrer major en el nostre poble. Es corresponia amb l'actual carrer d'este nom, Plaça d'Espanya i Carrer del Comandant Seva. En el segle XIX el carrer quedaria amb la seua longitud actual. Amb els anys, el tram final passaria a denominar-se Carrer de l'Església, hui del Comandant Seva.<br />
<br />
El seu nom romandria inalterable, segons pareix, fins a 1927 en que, a petició de la Diputació Provincial, segons comissió permanent de la mateixa del 12 de maig, es prega a tots els municipis alacantins que li dediquen un carrer a S.M. Alfons XIII amb motiu de les Bodes de Plata de la seua coronació. L'Ajuntament ho estima oportú i després de diversos elogis al Rei, aproven per unanimitat que el Carrer Major porte el nom del monarca en el plenari del 22 de maig de 1927.<br />
<br />
<i>Alfonso de Borbón</i> (Madrid, 1886 - Roma, 1940) . Va regnar a Espanya des del seu naixement fins 1931 davall el nom d'Alfons XIII. El Rei va visitar el nostre poble en 1909. Va ser tal la recepció que va tindre, que poc després va regalar un calze de plata l'Església en senyal d'agraïment, el qual es conserva encara. Després de la proclamació de la República marxa a l'exili, on mor.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdO9M6j2h-zlIsidFOOjyQK_p2swcsbXZoyaxZoqOpWjpUsZpCYGjNaS8-v3yPyRfguy34rVaEq6M1Vfos4r-PXgVlxIR648lnwIb3P8h6fgnhFpN1khENa8_Et6elw7qxwYb6dxY7yj_9/s1600/Sin+t%C3%ADtulo-1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdO9M6j2h-zlIsidFOOjyQK_p2swcsbXZoyaxZoqOpWjpUsZpCYGjNaS8-v3yPyRfguy34rVaEq6M1Vfos4r-PXgVlxIR648lnwIb3P8h6fgnhFpN1khENa8_Et6elw7qxwYb6dxY7yj_9/s1600/Sin+t%C3%ADtulo-1.jpg" height="267" width="400" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKkji52Esi-Y4qDAnrVbqf_nP4MkbrB7axk3MztxcKpZ00-DzsvNxlSoZKeyRaU0LT_DsSRIhhZUB__59i0WHiEJ9X-f6fQnCHBkn57yYCyEJO2M8EHV5kuJsyJU6Dn5N-NP4r4kKulAUq/s1600/Sin+t%C3%ADtulo-1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<div style="color: #990000; text-align: center;">
<b>El carrer encara anomenat de </b><b>Calvo Sotelo en 1981 i el seus</b></div>
<div style="color: #990000; text-align: center;">
<b>greus problemes de trànsit</b><b style="color: #990000;"> (Foto: Arxiu fotogràfic de Lloixa) </b></div>
<br />
El nom del Rei es manté inalterable fins a 27 d'abril de 1931, data en què les noves autoritats republicanes recuperen el seu tradicional nom. En 1936 a proposta dels socialistes i les Joventuts Llibertàries, se sol·licita que el carrer passe a portar el nom de Domigo Germinal. L'alcalde Emilio Urios denega ambdós peticions.<br />
<br />
<i>Domingo Miguel González</i>, més conegut pel seu pseudònim <i>Domingo Germinal</i> (El Burgo de Osma, 1880 - Elche, 1936) . Líder anarquista i gran orador. Durant la República va residir a Elx on va morir, ja ancià. Considerat com un profeta de l'anarquisme, va ser també director del setmanari 'Cultura Obrera'<br />
<br />
Després de la victòria de l'exèrcit sublevat, el 15 d'agost de 1939 el carrer Major passa a denominar-se Carrer de Calvo Sotelo.<br />
<br />
<i>José Calvo Sotelo</i> (Tui, 1893 - Madrid, 1936) Va ser el líder de la dreta espanyola, militant en Renovación Española, sent a més ministre durant la Dictadura de Primo de Rivera. Mor assassinat en 1936 com a venjança per la mort del Tinent Castillo.<br />
<br />
El 30 de juny de 1983 el carrer Major recupera el seu tradicional nom que encara hui conserva.<br />
<br />
Per a saber més:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant"</i>.
Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu
Municipal.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEPAhYaQR4iBoeNho456XRFlQAVBmcX8suKfRhNvaV1qsFrcE0bcIghOknlUdvLlrYxd_MQqr-yYYhMXJb7K0loTNd19GTp8dgbx85oVnIGb76OnhsGYH3VLQ8f9zClare5UBRmUdgIXpA/s1600/Logotip_de_l%2527Ajuntament_de_Sant_Joan_d%2527Alacant_%2528COLOR%2529.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEPAhYaQR4iBoeNho456XRFlQAVBmcX8suKfRhNvaV1qsFrcE0bcIghOknlUdvLlrYxd_MQqr-yYYhMXJb7K0loTNd19GTp8dgbx85oVnIGb76OnhsGYH3VLQ8f9zClare5UBRmUdgIXpA/s400/Logotip_de_l%2527Ajuntament_de_Sant_Joan_d%2527Alacant_%2528COLOR%2529.gif" height="70" width="400" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6-ce65piHblb5nyFL9QAVKF26f2NUe9GLVRTK2aF-UWr3ikqZCiawF2luvlfWTheOnSwyJruwjGxLgR4LNezcfrGaULl1UrSzp9vAWAdPCFvCOFEjBD4V71RVhjJZqAvFIXpSXQZ-KTZa/s1600/logotipo+copy.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6-ce65piHblb5nyFL9QAVKF26f2NUe9GLVRTK2aF-UWr3ikqZCiawF2luvlfWTheOnSwyJruwjGxLgR4LNezcfrGaULl1UrSzp9vAWAdPCFvCOFEjBD4V71RVhjJZqAvFIXpSXQZ-KTZa/s320/logotipo+copy.jpg" height="165" width="320" /></a></div>
</div>
</div>
Alfredohttp://www.blogger.com/profile/12098300983941174281noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3929545527817024246.post-25961028766991131632011-01-01T23:03:00.001+01:002012-07-01T15:17:24.631+02:00CALLE DEL MAR<div style="text-align: center;">
<br />
<b><span style="font-size: large;">CALLE DEL MAR</span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<br />
Antes del Capitán Meca, Blasco Ibáñez y Primo de Rivera </div>
<div style="text-align: center;">
Eliminada en pleno del 19 de abril de 1927 </div>
<div style="text-align: center;">
Posiblemente recuperada en el año 1930</div>
<div style="text-align: center;">
Eliminada en pleno del 27 de abril de 1931 </div>
<div style="text-align: center;">
Recuperada en pleno del 30 de junio de 1983<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYXkkofS3DpxaSLwKz0BQ3XIGBfYDEG2Dv6-FY2tL7Dp8SHPffFHwWHQAUm0UbKtqqH8-Fpqdceg8U__kuYkfYCHSLwgcbj6wf4fIrVkGlVKTahjPhtI10OC52QxbJc0Riy49aujY1SkdN/s1600/calle+del+mar+foto+v+palomares-merlos+copy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYXkkofS3DpxaSLwKz0BQ3XIGBfYDEG2Dv6-FY2tL7Dp8SHPffFHwWHQAUm0UbKtqqH8-Fpqdceg8U__kuYkfYCHSLwgcbj6wf4fIrVkGlVKTahjPhtI10OC52QxbJc0Riy49aujY1SkdN/s400/calle+del+mar+foto+v+palomares-merlos+copy.jpg" width="400" /> </a></div>
<div class="separator" style="clear: both; color: #990000; text-align: center;">
<b>Antiguo rótulo de la Calle del Mar. Ya desaparecido</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b style="color: #990000;">(Foto cedida por Vicente Palomares) </b></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Esta calle recibe el nombre del Mar por ser el camino peatonal tradicional por el que se bajaba a la Playa de la Huerta (hoy playas de Sant Joan y Mutxavista). Su origen hay que buscarlo en la cesión de terrenos de Don Gaspar Fernández de Messa situados junto al Brazal de Moletes, estando ya acreditada su existencia en 1689. La acera alineada surgiría en los años 20 del siglo pasado al urbanizarse la Rambla.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Desde 1972 hasta 1979 la calle del Mar vivió plenamente las fiestas de las Hogueras de San Juan ya que en esta calle se plantó durante esos años una hoguera infantil, que en los últimos años logró la categoría adulta. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Esta calle ha sufrido bastantes cambios de denominación. En el año 1927 pasa a denominarse Calle de Primo de Rivera en homenaje al dictador <i>“con el fin de que perdure en la memoria de los hijos de esta villa el nombre del salvador de la Madre España”</i>. El nombre apenas duraría 4 años.
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
Para el descubrimiento del rótulo se creó una Comisión formada por el Alcalde Isidro Buades Torregrosa, el 2º Teniente de Alcalde José Pujol Ramón y el concejal Juan Gosálbez Pastor, <i>“con el fin de que el descubrimiento de las placas </i>(se inauguró junto con la Calle de Alfonso XIII)<i> sea un acontecimiento público solemne como requieren las circunstancias” </i><br />
<br />
<i>Miguel Primo de Rivera y Orbaneja </i>(1870 – 1930). General español. Accede al poder tras un Golpe de Estado en 1923 instaurando un Directorio Militar que es sustituido por otro Civil años después. Durante su mandato se finaliza la Guerra de Marruecos y se crea la CAMPSA y la red radial de carreteras nacionales. La aceptación del Golpe de Estado por parte del Rey, provocaría la caída de la Monarquía una vez finalizada la Dictadura. El 27 de mayo de 1926 es nombrado Hijo Adoptivo de la Provincia de Alicante, título que le sería retirado años después. <br />
<br />
No sabemos si volvería a recuperar su nombre del Mar antes de 1931, pero ya en sesión del 21 de mayo de ese año, el 2º Teniente de Alcalde D. Emilio Urios Cortés pide que la Calle del Mar pase a llamarse Calle de Blasco Ibáñez, lo cual se aprueba.<br />
<br />
<i>Vicente Blasco Ibáñez</i> (1867-1928). Político y escritor valenciano de fama mundial. Militante republicano desde su juventud, masón y regionalista, funda el periódico "El Pueblo" y llega a Diputado a Corte. Sus obras literarias conocen un gran éxito mundial llevándose cine varias de ellas, siendo interpretadas por estrellas de Hollywood de la talla de Rodolfo Valentino. <br />
<br />
En sesión del 15 de agosto de 1939 la calle recibe el nombre del Capitán Meca, nombre que ostentaría hasta el 30 de junio de 1983, cuando recupera su denominación tradicional.<br />
<br />
<i>José Meca Romero</i> (1900 - 1936) Capitán de Infantería del Servicio de Estado Mayor que intenta sublevar la guarnición de Alicante en los primeros días de la Guerra Civil. Es detenido, juzgado por rebelión militar y finalmente fusilado el 13 de octubre de 1936.<br />
<br />
Para saber más:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant"</i>.
Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo
Municipal.<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: large;">CARRER DE LA MAR</span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Abans anomenada del Capità Meca,<br />
de Blasco Ibáñez i de Primo de Rivera </div>
<div style="text-align: center;">
Eliminada al plenari del 19 d'abril de 1927 </div>
<div style="text-align: center;">
Posiblement recuperada a l'any 1930</div>
<div style="text-align: center;">
Eliminada al plenari del 27 d'abril de 1931 </div>
<div style="text-align: center;">
Recuperada al plenari del 30 de juny de 1983<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYXkkofS3DpxaSLwKz0BQ3XIGBfYDEG2Dv6-FY2tL7Dp8SHPffFHwWHQAUm0UbKtqqH8-Fpqdceg8U__kuYkfYCHSLwgcbj6wf4fIrVkGlVKTahjPhtI10OC52QxbJc0Riy49aujY1SkdN/s1600/calle+del+mar+foto+v+palomares-merlos+copy.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYXkkofS3DpxaSLwKz0BQ3XIGBfYDEG2Dv6-FY2tL7Dp8SHPffFHwWHQAUm0UbKtqqH8-Fpqdceg8U__kuYkfYCHSLwgcbj6wf4fIrVkGlVKTahjPhtI10OC52QxbJc0Riy49aujY1SkdN/s400/calle+del+mar+foto+v+palomares-merlos+copy.jpg" width="400" /></a> <br />
<div style="color: #990000;">
<b>Antic rètol del carrer. Ja desaparegut</b></div>
<b style="color: #990000;">(Foto donada per Vicente Palomares)</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Este carrer rep el nom del Mar per ser el camí de vianants tradicional pel qual s'abaixava a la Platja de l'Horta (hui platges de Sant Joan i Mutxavista) . El seu origen cal buscar-ho en la cessió de terrenys del senyor Gaspar Fernández de Messa situats junt amb el Braçal de Moletes, estant ja acreditada la seua existència en 1689. La vorera alineada sorgiria en els anys 20 del segle passat a l'urbanitzar-se la Rambla.<br />
<br />
Des de 1972 fins a 1979 el carrer de la Mar va viure plenament les festes de les Fogueres de Sant Joan ja que en este carrer es va plantar durant eixos anys una foguera infantil, que en els últims anys va aconseguir la categoria adulta. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Este carrer ha patit prou canvis de denominació. L'any 1927 passa a denominar-se Carrer de Primo de Rivera en homenatge al dictador <i>“con el fin de que perdure en la memoria de los hijos de esta villa el nombre del salvador de la Madre España”</i>.El nom a penes duraria 4 anys.<br />
<br />
Per al descobriment del rètol es va crear una Comissió formada per l'Alcalde Isidro Buades Torregrosa, el 2n Tinent d'Alcalde José Pujol Ramón i el regidor Juan Gosálbez Pastor, <i>“con el fin de que el descubrimiento de las placas</i> (es va inaugurar junt amb El Carrer d'Alfons XIII) <i>sea un acontecimiento público solemne como requieren las circunstancias”.</i><br />
<br />
<i>Miguel Primo de Rivera i Orbaneja</i> (1870 - 1930). General espanyol. Accedix al poder després d'un Colp d'Estat en 1923 instaurant un Directori Militar que és substituït per un altre Civil anys després. Durant el seu mandat es finalitza la Guerra del Marroc i es crega la CAMPSA i la xarxa radial de carreteres nacionals. L'acceptació del Colp d'Estat per part del Rei, provocaria la caiguda de la Monarquia una vegada finalitzada la Dictadura.<br />
<br />
El 27 de maig de 1926 és anomenat Fill Adoptiu de la Província d'Alacant, títol que li seria retirat anys després.<br />
<br />
No sabem si tornaria a recuperar el seu nom del Mar abans de 1931, però ja en sessió del 21 de maig d'eixe any, el 2n Tinent d'Alcalde Emilio Urios Cortés demana que el Carrer de la Mar passe a cridar-se Carrer de Blasco Ibáñez, la qual cosa s'aprova.<br />
<br />
<i>Vicente Blasco Ibáñez</i> (1867-1928) . Polític i escriptor valencià de fama mundial. Militant republicà des de la seua joventut, maçó i regionalista, funda el periòdic 'El Pueblo' i arriba a Diputat a Corts. Les seues obres literàries coneixen un gran èxit mundial emportant-se cine diverses d'elles, sent interpretades per estreles de Hollywood de la talla de Rodolfo Valentino.<br />
<br />
En sessió del 15 d'agost de 1939 el carrer rep el nom del Capità Meca, nom que ostentaria fins al 30 de juny de 1983, quan recupera la seua denominació tradicional.<br />
<br />
<i>José Meca Romero</i> (1900 - 1936) Capità d'Infanteria del Servici d'Estat Major que intenta sublevar la guarnició d'Alacant en els primers dies de la Guerra Civil. És detingut, jutjat per rebel·lió militar i finalment afusellat el 13 d'octubre de 1936.<br />
<br />
Per a saber més:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant"</i>.
Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu
Municipal.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGGXWgZuaykOiclEuXwkFPVuPkZ-1Q2EvN0gINNmspu5XmTemfE7nVngKYca7TdIhVh6T78FPhQ1uu3Udw7dYuIjTuxQk-ibMgpx9Tl3pqVWwDzRZdnDhlT_yQenPJJ799f8CwH2IaxtYQ/s1600/Logotip_de_l%2527Ajuntament_de_Sant_Joan_d%2527Alacant_%2528COLOR%2529.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="70" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGGXWgZuaykOiclEuXwkFPVuPkZ-1Q2EvN0gINNmspu5XmTemfE7nVngKYca7TdIhVh6T78FPhQ1uu3Udw7dYuIjTuxQk-ibMgpx9Tl3pqVWwDzRZdnDhlT_yQenPJJ799f8CwH2IaxtYQ/s400/Logotip_de_l%2527Ajuntament_de_Sant_Joan_d%2527Alacant_%2528COLOR%2529.gif" width="400" /> </a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3ALQwTrnFz6MwL7b2ZfbGFS2tHQXe1_JJFMgk2A30oxUypy3SLNpit1iMQmnt2GGsnem42RXPRzk_wsV1db2uiZj7Z6CSKXbqwRSwlwrsnPfaFiYiNJ2pv-JiUYojds3mOnPgDy0_U4EG/s1600/logotipo+copy.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3ALQwTrnFz6MwL7b2ZfbGFS2tHQXe1_JJFMgk2A30oxUypy3SLNpit1iMQmnt2GGsnem42RXPRzk_wsV1db2uiZj7Z6CSKXbqwRSwlwrsnPfaFiYiNJ2pv-JiUYojds3mOnPgDy0_U4EG/s320/logotipo+copy.jpg" width="320" /></a></div>
<br /></div>Alfredohttp://www.blogger.com/profile/12098300983941174281noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3929545527817024246.post-40263277365574197162011-01-01T23:03:00.000+01:002014-11-17T21:26:35.793+01:00PLAZA DE MAISONNAVE<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>PLAZA DE MAISONNAVE</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Antes llamada del Caudillo, del Mercado, </div>
<div style="text-align: center;">
del Pozo o Pozos,
de la Constitución </div>
<div style="text-align: center;">
y del Huerto del Olmo u Horno </div>
<div style="text-align: center;">
Rotulada en el pleno del 15 de junio de 1890</div>
<div style="text-align: center;">
Eliminada en pleno del 15 de agosto de 1939 </div>
<div style="text-align: center;">
Recuperada en pleno del 4 de abril de 1968</div>
<div style="text-align: center;">
Cambio efectivo sobre el año 1975 </div>
<div style="text-align: center;">
Popularmente llamada del Mercado o del Pozo<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigQLUWUC5_ciJcbPEtzy9OZBtzY7mKCEb6yh-moa_KFoSID9C4RowZbEoDhN5gtxDHoAlDr99edfx8aX3MY2LBEbHMnQ1PBUKzPrvbZ0ClgbOuJMJNCmqpxccxds0EXn74oyZ9PqERFbdb/s1600/plazamaisonnave.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigQLUWUC5_ciJcbPEtzy9OZBtzY7mKCEb6yh-moa_KFoSID9C4RowZbEoDhN5gtxDHoAlDr99edfx8aX3MY2LBEbHMnQ1PBUKzPrvbZ0ClgbOuJMJNCmqpxccxds0EXn74oyZ9PqERFbdb/s1600/plazamaisonnave.jpg" height="248" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; color: #990000; text-align: center;">
<b>Plaza del Caudillo (hoy de Maisonnave) en los años 60</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b style="color: #990000;">(Foto: Castillo) </b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
</div>
Nos encontramos ante la que podemos considerar como Plaza Mayor de nuestro pueblo, único lugar de esparcimiento del pueblo durante siglos y foco comercial de primer orden.<br />
<br />
Son muchos los vínculos que unen esta plaza con el sentir del pueblo de Sant Joan:<br />
<br />
Durante años fue lugar de verbenas, conciertos de la banda de música en el templete, fiestas, desfiles y proyecciones cinematográficas. Además, la historia de la devoción al Santísimo Cristo de la Paz arranca
en esta plaza, lugar en el que, según la tradición, dos peregrinos
tallaron en una de sus casas la primitiva imagen del Cristo.<br />
<br />
Fue además esta plaza la que vio nacer en nuestro pueblo las fiestas de las Hogueras de San Juan en 1969 para conmemorar y recuperar la entonces agonizante festividad de nuestro patrón San Juan Bautista. Dicha celebración ha continuado ininterrumpidamente hasta día de hoy.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDkHq4UJfewwKzsF3d-5ezBsIT_Ox7Q45nXIqHRTtqbQZkQzp5ha4VC7AgPdXpn-eyu0zVoiQC9It_OHxJDDbpDOBVnoYGiOmhjoLIBktaltMF8WH0bmq4O0F3ZQJDtPtYNxGUfUbrcLF5/s1600/24062012916.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDkHq4UJfewwKzsF3d-5ezBsIT_Ox7Q45nXIqHRTtqbQZkQzp5ha4VC7AgPdXpn-eyu0zVoiQC9It_OHxJDDbpDOBVnoYGiOmhjoLIBktaltMF8WH0bmq4O0F3ZQJDtPtYNxGUfUbrcLF5/s1600/24062012916.jpg" height="223" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; color: #990000; text-align: center;">
<b>Hoguera Plaza Maisonnave del año 2012</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b style="color: #990000;">(Foto: Alfredo Campello) </b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-5HKjCTgVOtA2rDY5Bvpdyq-KCHHV9O8Ca3m9v24mYv-yZCi3rN5PcjYqT67WvRfnwHnWUZRFlGOZXqYER2_Ow69uDMF0lfRzpcRs2ID-lnZgqW5xxkORNA3aGSA3QszIbEk0zYQgcIZf/s1600/mais1974.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Esta plaza se encuentra además estrechamente vinculada con la Huerta de Alicante, puesto que en ella se realizaba la subasta del agua del Pantano de Tibi y se establecía semanalmente el mercado de productos de la Huerta.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOaJiOesPi4va8qsAehRK4ulqL2-3QoNIsj0pSqCUPWFDHhU5LzwsLq1wVA_Lq_g1b2cXYsq4kEEcfgsGyLY5oJZzINpd3y1GjTbYq6MeFv3jGo1ShTMhL_1toDCJHITEYdmu_qvqxjygu/s1600/san+juan+plaza+del+mercado.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOaJiOesPi4va8qsAehRK4ulqL2-3QoNIsj0pSqCUPWFDHhU5LzwsLq1wVA_Lq_g1b2cXYsq4kEEcfgsGyLY5oJZzINpd3y1GjTbYq6MeFv3jGo1ShTMhL_1toDCJHITEYdmu_qvqxjygu/s1600/san+juan+plaza+del+mercado.jpg" height="253" width="400" /></a></div>
<div style="color: #990000; text-align: center;">
<b>Postal de principios del siglo XX en día de mercado.</b><br />
<b>A la derecha el popular templete de la música. </b><br />
</div>
<div style="text-align: center;">
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Históricamente ha sido conocida como Plaza del Huerto del Horno (o del Olmo), los Pozos o del Mercado. Aunque sabemos por diferentes actas notariales y testamentos, que durante años recibió el nombre de Plaza de la Constitución, en referencia a la Carta Magna de 1812, la cual fue leída en la plaza mayor de cada pueblo, la cual debería pasar a ostentar el nombre de Constitución. Es por esto por lo que creemos que fue este el lugar escogido para la lectura de la Pepa en nuestro pueblo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El 19 de marzo de 2012, en conmemoración del Bicentenario de la Pepa, se realizó una procesión cívica desde la actual Plaza de la Constitución hasta la de Maisonnave, lugar donde fueron leídos diferentes artículos de la Constitución de 1812.<br />
<br />
El 19 de julio de 1885, a petición del notario Tiberio Vidal, la plaza pasa a denominarse Plaza de Alfonso XII, seguramente en agradecimiento a la concesión del título de Villa días antes. Aún así, ese cambio nunca fue efectivo y mantuvo el nombre de Mercado.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tras la muerte del ilustre político Eleuterio Maisonnave, la plaza del Mercado pasa a ostentar su nombre en el año 1890. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb1bvH7xEBG2Smm7dnQ4zeZ4-eTL8H81-Igz_38ryYMWbie5RCZ6ePaSyo8KwVl0tFbAPgL2AJ5Ykh-JiLWn_rQ9TEl-ZTAATvYcn5rNdXYNbmxzc4uBMr_qFldZ3DpUrk-VgJiIa8NTTt/s1600/maisonnave.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb1bvH7xEBG2Smm7dnQ4zeZ4-eTL8H81-Igz_38ryYMWbie5RCZ6ePaSyo8KwVl0tFbAPgL2AJ5Ykh-JiLWn_rQ9TEl-ZTAATvYcn5rNdXYNbmxzc4uBMr_qFldZ3DpUrk-VgJiIa8NTTt/s1600/maisonnave.jpg" height="400" width="299" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Eleuterio Maisonnave y Cutayar</i> (Alicante, 1840 – Madrid, 1890). Ministro de Estado y Gobernación durante la I República, Diputado a Cortes por Alicante y alcalde de dicha ciudad. Ayudó a los vecinos de Sant Joan en épocas de epidemia y realizó gestiones en nombre de nuestro Ayuntamiento.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Estudió en el Seminario de Orihuela y el bachillerato en la ciudad y posteriormente se traslada a Valencia y Barcelona donde estudia Leyes. Continúa con la empresa familiar dedicada al comercio del vino.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fue fundador del Partido Republicano en Alicante y se convirtió en el primer alcalde de la ciudad elegido democráticamente con 29 años. Maisonnave se inició en la Logia Masónica Alona nº44 de Alicante. Alcanzó el grado 33º bajo el nombre simbólico de Pericles. Fue Gran Comendador del Supremo Consejo. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Participó en la Revolución de 1868 y ayudó en el triunfo de la I República en 1873 en cuyo gobierno fue Ministro de Estado y posteriormente de Gobernación. Se mantuvo fiel a sus ideales republicanos tras la Restauración y los defendió en el Congreso y en el periódico “El Globo”. No fue su única experiencia periodística. Ya en nuestra capital dirigió "El Derecho y el Deber" y “El Eco de Alicante” pero el fracaso de la revolución de 1866 provocó su destierro y el cierre del diario. Fundó además la Caja Especial de Ahorros, germen alicantino de la tristemente desaparecida Caja del Mediterraneo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Eleuterio Maisonnave se casó con Mª Luisa Santonja de cuyo matrimonio nacerían sus hijas. Pasaron los periodos estivales en su finca Caseta Nova, traducción casi literal de su apellido francés al valenciano. Muy cerca de allí, en la desaparecida finca O'Gorman veraneaba su hermano Juan.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fue un firme defensor del Sufragio Universal, Matrimonio Civil y el Jurado Popular. Sus ideas podían resumirse en tres palabras de gran importancia y calado: ”Libertad, Democracia y República”. Tras su muerte el pleno del Ayuntamiento de Alicante en sesión del 9 de mayo de 1890, aprobó la construcción de su estatua y le puso su nombre a la Alameda de San Francisco. Cinco años después se inauguraría la mencionada estatua, obra del escultor alicantino Vicente Bañuls. Hasta el estallido de la Guerra Civil, el pueblo de Alicante le tributaba un homenaje cada 5 de mayo, fecha de su fallecimiento. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Su cadáver fue traído hasta Alicante, siendo enterrado en el cementerio de San Blas. Tras su clausura, tanto sus restos como los de su hermano Juan, pese a ser ofrecidos por la familia al Ayuntamiento de Alicante para que fuesen trasladados a un lugar destacado del cementerio municipal, acaban, por lo visto, en la cripta de la nueva Iglesia de San Blas junto al resto de cuerpos no reclamados. En la actualidad su nombre se encuentra inscrito en el monolito de alicantinos ilustres del Jardí del Silenci del cementerio alicantino.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Nuestro pueblo, en agradecimiento por las gestiones realizadas en Madrid en nombre de Sant Joan y por la ayuda ofrecida a los santjoaners durante la epidemia de cólera morbo de 1885 acuerda rotular la entonces Plaza del Mercado con su nombre según acuerdo plenario del 15 de junio de 1890 a petición del alcalde José Sala Alemañ.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tras el fin de la Guerra Civil, las nuevas autoridades, al contrario que las alicantinas, acuerdan eliminar el nombre de Maisonnave del callejero local, pasando el lugar a denominarse Plaza del Caudillo. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Siendo alcalde Rafael Carrillo, se aprueba en pleno del 4 de abril de 1968, que la plaza recupere el nombre de Maisonnave, pasando el de Caudillo a la nueva plaza del Plan Sur. Aún así no sería hasta 1975 cuando se produciría dicho cambio. El nombre del Caudillo desaparece definitivamente del callejero en 1983 cuando su nueva plaza pasa a llevar el nombre de la Constitución de 1978 que aún conserva.<br />
<br />
Para saber más:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant".</i>
Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo
Municipal.<br />
<br />
<b>- COMPAÑÍA DE JESÚS.</b> <i>"Enfitéuticos. Casas de San Juan censidas con fadiga y luismo al futuro Colegio de la Compañía de Jesús en Alicante".</i> A.M.A. Signatura 105. Armario 5.<br />
<br />
- Libros de cabildos y plenos del Ayuntamiento de Sant Joan d'Alacant. Disponibles en el Archivo Municipal.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>PLAÇA DE MAISONNAVE</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Abans coneguda com del 'Caudillo', del Mercat, </div>
<div style="text-align: center;">
del Pou o Pous,
de la Constitució </div>
<div style="text-align: center;">
y de l'Hort de l'Om o del Forn </div>
<div style="text-align: center;">
Aprovada al plenari del 15 de juny de 1890</div>
<div style="text-align: center;">
Eliminada al plenari del 15 d'agost de 1939 </div>
<div style="text-align: center;">
Recuperada al plenari del 4 d'abril de 1968</div>
<div style="text-align: center;">
Canvi efectiu sobre l'any 1975 </div>
<div style="text-align: center;">
Popularment coneguda com del Mercat o del Pou<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigQLUWUC5_ciJcbPEtzy9OZBtzY7mKCEb6yh-moa_KFoSID9C4RowZbEoDhN5gtxDHoAlDr99edfx8aX3MY2LBEbHMnQ1PBUKzPrvbZ0ClgbOuJMJNCmqpxccxds0EXn74oyZ9PqERFbdb/s1600/plazamaisonnave.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigQLUWUC5_ciJcbPEtzy9OZBtzY7mKCEb6yh-moa_KFoSID9C4RowZbEoDhN5gtxDHoAlDr99edfx8aX3MY2LBEbHMnQ1PBUKzPrvbZ0ClgbOuJMJNCmqpxccxds0EXn74oyZ9PqERFbdb/s1600/plazamaisonnave.jpg" height="248" width="400" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidpifP3-U20w1wRNlG0Iua8P6VYI0U2R4PbkqbIVG7b9XpjVfVOP2Ip9ezdB0NgzG6F_6x-oi7RPH9dhhp7D8Bze_pjywfk4jLvCRlZY-Xjd2aCMHaRP0B4eN8pI4Arz1vwU5poz70t8vL/s1600/plazamaisonnave.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a><br />
<div class="separator" style="clear: both; color: #990000; text-align: center;">
<b>Plaça del "Caudillo" (hui de Maisonnave) als anys 60</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b style="color: #990000;">(Foto: Castillo) </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ens trobem davant de la que podem considerar com a Plaça Major del nostre poble, únic lloc d'escampament del poble durant segles i focus comercial de primer orde. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Són molts els vincles que unixen esta plaça amb el sentir del poble de Sant Joan: </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Durant anys va ser lloc de revetles, concerts de la banda de música en el templet, festes, desfilades i projeccions cinematogràfiques. A més, la història de la devoció al Santíssim Crist de la Pau arranca en esta plaça, lloc en què, segons la tradició, dos pelegrins van tallar en una de les seues cases la primitiva imatge del Crist. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Va ser a més esta plaça la que va veure nàixer en el nostre poble les festes de les Fogueres de Sant Joan en 1969 per a commemorar i recuperar la llavors agonitzant festivitat del nostre patró Sant Joan Baptista. La dita celebració ha continuat ininterrompudament fins dia de hui.</div>
</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDkHq4UJfewwKzsF3d-5ezBsIT_Ox7Q45nXIqHRTtqbQZkQzp5ha4VC7AgPdXpn-eyu0zVoiQC9It_OHxJDDbpDOBVnoYGiOmhjoLIBktaltMF8WH0bmq4O0F3ZQJDtPtYNxGUfUbrcLF5/s1600/24062012916.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDkHq4UJfewwKzsF3d-5ezBsIT_Ox7Q45nXIqHRTtqbQZkQzp5ha4VC7AgPdXpn-eyu0zVoiQC9It_OHxJDDbpDOBVnoYGiOmhjoLIBktaltMF8WH0bmq4O0F3ZQJDtPtYNxGUfUbrcLF5/s1600/24062012916.jpg" height="223" width="400" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtFV_SwQuGWBnNpTDU2BtpAZ3Y97km1hgnf52gsr4eiozf7Nc1Tb8YgVqS6jmVVwGyKWATvdEvli9IflqIh47eOcPlF5ht4Bsvd_rWn1fFdGyfT8bANGWM8b6J63CSHglkr5_jA65fIhmU/s1600/24062012916.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; color: #990000; text-align: center;">
<b>Foguera Plaça Maisonnave de l'any 2012</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b style="color: #990000;">(Foto: Alfredo Campello) </b></div>
<br />
Esta plaça es troba a més estretament vinculada amb l'Horta d'Alacant, ja que en ella es realitzava la subhasta de l'aigua del Pantà de Tibi i s'establia setmanalment el mercat de productes de l'Horta.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOaJiOesPi4va8qsAehRK4ulqL2-3QoNIsj0pSqCUPWFDHhU5LzwsLq1wVA_Lq_g1b2cXYsq4kEEcfgsGyLY5oJZzINpd3y1GjTbYq6MeFv3jGo1ShTMhL_1toDCJHITEYdmu_qvqxjygu/s1600/san+juan+plaza+del+mercado.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOaJiOesPi4va8qsAehRK4ulqL2-3QoNIsj0pSqCUPWFDHhU5LzwsLq1wVA_Lq_g1b2cXYsq4kEEcfgsGyLY5oJZzINpd3y1GjTbYq6MeFv3jGo1ShTMhL_1toDCJHITEYdmu_qvqxjygu/s1600/san+juan+plaza+del+mercado.jpg" height="253" width="400" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #990033; font-weight: bold;">Postal de començaments del segle XX en dia de mercat. </span><br />
<span style="color: #990033; font-weight: bold;">A la dreta el popular templet de la música.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Històricament ha sigut coneguda com a Plaça de l'Hort del Forn (o de l'Om), dels Pous o del Mercat. Encara que sabem per diferents actes notarials i testaments, que durant anys va rebre el nom de Plaça de la Constitució, en referència a la Carta Magna de 1812, la qual va ser llegida en la plaça major de cada poble, la qual hauria de passar a ostentar el nom de "Constitución". És per açò pel que creiem que va ser este el lloc triat per a la lectura de la Pepa en el nostre poble.<br />
<br />
El 19 de març de 2012, en commemoració del Bicentenari de la Pepa, es va realitzar una processó cívica des de l'actual Plaça de la Constitució fins a la de Maisonnave, lloc on van ser llegits diferents articles de la Constitució de 1812.<br />
<br />
El 19 de juliol de 1885, a petició del notari Tiberi Vidal, la plaça passa a denominar-se Plaça d'Alfons XII, segurament en agraïment a la concessió del títol de Vila un mes abans. Encara així, eixe canvi mai va ser efectiu i va mantindre el nom de Mercat.<br />
<br />
Després de la mort de l'il·lustre polític Eleuterio Maisonnave, la plaça del Mercat passa a ostentar el seu nom l'any 1890.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb1bvH7xEBG2Smm7dnQ4zeZ4-eTL8H81-Igz_38ryYMWbie5RCZ6ePaSyo8KwVl0tFbAPgL2AJ5Ykh-JiLWn_rQ9TEl-ZTAATvYcn5rNdXYNbmxzc4uBMr_qFldZ3DpUrk-VgJiIa8NTTt/s1600/maisonnave.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb1bvH7xEBG2Smm7dnQ4zeZ4-eTL8H81-Igz_38ryYMWbie5RCZ6ePaSyo8KwVl0tFbAPgL2AJ5Ykh-JiLWn_rQ9TEl-ZTAATvYcn5rNdXYNbmxzc4uBMr_qFldZ3DpUrk-VgJiIa8NTTt/s1600/maisonnave.jpg" height="400" width="299" /></a></div>
<br />
<i>Eleuterio Maisonnave i Cutayar</i> (Alacant, 1840 - Madrid, 1890) . Ministre d'Estat i Governació durant la I República, Diputat a Corts per Alacant i alcalde de l'esmentada ciutat. Va ajudar els veïns de Sant Joan en èpoques d'epidèmia i va realitzar gestions en nom del nostre Ajuntament.<br />
<br />
Va estudiar en el Seminari d'Orihuela i el batxillerat en la ciutat i posteriorment es trasllada a València i Barcelona on estudia Lleis. Continua amb l'empresa familiar dedicada al comerç del vi.<br />
<br />
Va ser fundador del Partit Republicà a Alacant i es va convertir en el primer alcalde de la ciutat triat democràticament amb 29 anys. Maisonnave es va iniciar en la Lògia Maçònica Alona nº44 d'Alacant. Va aconseguir el grau 33é davall el nom simbòlic de Pericles. Va ser Gran Comanador del Suprem Consell.<br />
<br />
Va participar en la Revolució de 1868 i va ajudar en el triomf de la I República en 1873, en el govern de la qual va ser Ministre d'Estat i posteriorment de Governació. Es va mantindre fidel als seus ideals republicans després de la Restauració i els va defendre en el Congrés i en el periòdic "El Globo". No va ser la seua única experiència periodística. Ja en la nostra capital va dirigir "El Derecho y el Deber" i "El Eco de Alicante" però el fracàs de la revolució de 1866 va provocar el seu desterrament i el tancament del diari. Va fundar a més la Caixa Especial d'Estalvis, germen alacantí de la tristament desapareguda Caixa del Mediterrani.<br />
<br />
Eleuterio Maisonnave es va casar amb Mª Luisa Santonja, del matrimoni del qual naixerien les seues filles. Van passar els períodes estivals en la seua finca Caseta Nova, traducció quasi literal del seu cognom francés al valencià. Molt prop d'allí, en la desapareguda finca O'Gorman estiuejava el seu germà Juan.<br />
<br />
Va ser un ferm defensor del Sufragi Universal, Matrimoni Civil i el Jurat Popular. Les seues idees podien resumir-se en tres paraules de gran importància i calat: 'Llibertat, Democràcia i República'. Després de la seua mort el plenari de l'Ajuntament d'Alacant en sessió del 9 de maig de 1890, va aprovar la construcció de la seua estàtua i li va posar el seu nom a l'Albereda de Sant Francesc. Cinc anys després s'inauguraria l'esmentada estàtua, obra de l'escultor alacantí Vicente Bañuls. Fins a l'esclat de la Guerra Civil, el poble d'Alacant li tributava un homenatge cada 5 de maig, data de la seua defunció.<br />
<br />
El seu cadàver va ser portat fins a Alacant, sent soterrat en el cementeri de Sant Blai. Després de la seua clausura, tant els seus restes com els del seu germà Juan, malgrat de ser oferits per la família a l'Ajuntament d'Alacant perquè anessen traslladats a un lloc destacat del cementeri municipal, acaben, pel que s'ha vist, en la cripta de la nova Església de Sant Blai junt amb la resta de cossos no reclamats. En l'actualitat el seu nom es troba inscrit en el monòlit d'alacantins il·lustres del Jardí del Silenci del cementeri alacantí.<br />
<br />
El nostre poble, en agraïment per les gestions realitzades a Madrid en nom de Sant Joan i per l'ajuda oferida als santjoaners durant l'epidèmia de còlera morbo de 1885 acorda retolar la llavors Plaça del Mercat amb el seu nom segons acord plenari del 15 de juny de 1890 a petició de l'alcalde José Sala Alemañ.<br />
<br />
Després del fi de la Guerra Civil, les noves autoritats, al contrari que les alacantines, acorden eliminar el nom de Maisonnave de la guia de carrers local, passant el lloc a denominar-se "Plaza del Caudillo".<br />
<br />
Sent alcalde Rafael Carrillo, s'aprova en el plenari del 4 d'abril de 1968, que la plaça recupere el nom de Maisonnave, passant el de "Caudillo" a la nova plaça del Pla Sud. Encara així no seria fins a 1975 quan es produiria el dit canvi. El nom del "Caudillo" desapareix definitivament de la guia de carrers en 1983 quan la seua nova plaça passa a portar el nom de la Constitució de 1978 que encara conserva.<br />
<br />
Per a saber més:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant".</i>
Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu
Municipal.<br />
<br />
<b>- COMPANYIA DE JESÚS.</b> <i>"Enfitéuticos. Casas de San Juan censidas con fadiga y luismo al futuro Colegio de la Compañía de Jesús en Alicante".</i> A.M.A. Signatura 105. Armari 5.<br />
<br />
- Llibres de cabildos i plenaris de l'Ajuntament de Sant Joan d'Alacant. Disponibles a l'Arxiu Municipal.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk9CXqoDT1CzoaXpDfpzeXe18-FOfK3c961x1sFL6sh5JvxG3dBAd04qXON8098g-E2WRGN-1PRJmTNUelKVc9AoZo2DqCWW9G4q_BMxiLR17p-QGL4Xg0A1mixQKd-hb5Wc_MwoCiDWXe/s1600/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk9CXqoDT1CzoaXpDfpzeXe18-FOfK3c961x1sFL6sh5JvxG3dBAd04qXON8098g-E2WRGN-1PRJmTNUelKVc9AoZo2DqCWW9G4q_BMxiLR17p-QGL4Xg0A1mixQKd-hb5Wc_MwoCiDWXe/s320/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" height="56" width="320" /></a> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5u37wGlJImFvJxAMZR2anE-kWVbFt4tVQDrp-liogwE5BQXdK_0p2hoVnROCiFu68i6Ou6TqMhFwf6p97_hypXXEpE6HrJGckDcRPY4ncm2fedusTFUiCAUlqji9zsOsSlcnNUbYVg5H0/s1600/logotipo+copy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5u37wGlJImFvJxAMZR2anE-kWVbFt4tVQDrp-liogwE5BQXdK_0p2hoVnROCiFu68i6Ou6TqMhFwf6p97_hypXXEpE6HrJGckDcRPY4ncm2fedusTFUiCAUlqji9zsOsSlcnNUbYVg5H0/s200/logotipo+copy.jpg" height="102" width="200" /></a></div>
</div>
Alfredohttp://www.blogger.com/profile/12098300983941174281noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3929545527817024246.post-17915977938551098102011-01-01T23:02:00.000+01:002014-11-17T20:52:34.683+01:00CALLE DE LA MAIGMONA<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>CALLE Y PASEO </b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>DE LA MAIGMONA </b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Antes del 18 de julio, del 14 de abril, del Molino, </div>
<div style="text-align: center;">
de Colón (parcial) y de la Maimona </div>
<div style="text-align: center;">
Eliminada el 19 de julio de 1885</div>
<div style="text-align: center;">
Recuperada en pleno del 30 junio de 1983 </div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfoK3aR3SVpoYJhxbLbnNPkJpDhyphenhyphenrRFmgIcsuvRL_-smrlhu2JbqAMQM7JLhHbT0BV5qE16QUhgTfAq42bK98TmuvGoawJE-DxwZbVYskgDVsCtbtD9WylWmjsuw4kZpXC7KhQ875V6nlu/s1600/la+maigmona+a%C3%B1os+80.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfoK3aR3SVpoYJhxbLbnNPkJpDhyphenhyphenrRFmgIcsuvRL_-smrlhu2JbqAMQM7JLhHbT0BV5qE16QUhgTfAq42bK98TmuvGoawJE-DxwZbVYskgDVsCtbtD9WylWmjsuw4kZpXC7KhQ875V6nlu/s1600/la+maigmona+a%C3%B1os+80.jpg" height="252" width="400" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hasta la apertura de la actual calle de Cervantes, en la segunda mitad del siglo XIX, el acceso a Mutxamel y Jijona se hacía a través de esta calle entrando a Mutxamel por el Camí Vell y Calle de San Antonio, enlazando a la altura de la Iglesia de Mutxamel con el trazado de la carretera actual.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En esta calle destacan dos elementos característicos. Por un lado el viejo molino harinero, único vestigio de estos molinos movidos por el agua que queda en nuestro término municipal. Otro elemento destacado es el frondoso platanero de paseo que se encuentra en el inicio de la calle, junto a la fuente.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Respecto al nombre de la calle, no está muy claro el origen del topónimo "Maigmona". Exponemos a continuación algunos de los orígenes posibles extraídos del libro "El reg a Sant Joan, font i eix d'un poble".</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
El topónimo Maimona podría ser de origen bereber. Sus orígenes se hallarían entonces en la palabra Maymunun, con el significado de “afortunado, derecho”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Otro posible origen podría estar en Maymanata, que significa “a la derecha”. Se puede llegara pensar en que era un lugar afortunado por pasar por allí las aguas o que recibió el nombre por hallarse la acequia a la derecha del camino.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En un proceso por homicidio entre sarracenos de 1315 aparece un tal Bernat Maymó, por lo que también puede hacer referencia a la familia de los Beni Maymun que darían nombre a la zona o provenir del apellido catalán de origen árabe Maymó. Como última posibilidad los autores de “El reg a Sant Joan” mencionan que el apellido de Bernat Maymó podría ser un apodo referido al lugar donde vivía.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En los textos jurídicos antiguos aparece el nombre de la Maymona o Maimona, siendo Maigmona, con G, una modificación más reciente.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El 19 de julio de 1885, la Calle de la Bolta pasa a llamarse de Colón y Hernán Cortés. Pero no correspondían en principio con las actuales vías. La Calle Colón incluía también en origen a la calle de la Maigmona.<br />
<br />
Creemos que a finales de los años 20 del siglo pasado recuperan su disposición actual y la Maigmona pasa a ser conocida como Calle del Molino.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La Maigmona, desde 1931, se llamó Calle del 14 de abril a petición de Emilio Urios, siendo posteriormente cambiado a Calle del 18 de julio por orden de Agustín Pastor, dos fechas representativas del nacimiento de dos regimenes antagónicos</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En 1983, el ayuntamiento presidido por Vicent Baeza recupera, 98 años después, el nombre tradicional de la Maigmona para la calle y posterior paseo.<br />
<br />
Para saber más:<br />
<br />
<b> - CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.<br />
<br />
<b>- SALA I IVORRA, FRANCESC XAVIER </b>y<b> PÉREZ I ARACIL, TOMÀS ÀNGEL.</b> <i>"El reg a Sant Joan. Font i eix d'un poble".</i> Ed. Ayto. de Sant Joan. Alicante, 1999. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>CARRER I PASSEIG</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>DE LA MAIGMONA </b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Abans coneguda com del 18 de juliol, del 14 d'abril,<br />
del Molí, de Colón (parcial) i de la Maimona </div>
<div style="text-align: center;">
Eliminada el 19 de juliol de 1885</div>
<div style="text-align: center;">
Recuperada al plenari del 30 juny de 1983 <br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfoK3aR3SVpoYJhxbLbnNPkJpDhyphenhyphenrRFmgIcsuvRL_-smrlhu2JbqAMQM7JLhHbT0BV5qE16QUhgTfAq42bK98TmuvGoawJE-DxwZbVYskgDVsCtbtD9WylWmjsuw4kZpXC7KhQ875V6nlu/s1600/la+maigmona+a%C3%B1os+80.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfoK3aR3SVpoYJhxbLbnNPkJpDhyphenhyphenrRFmgIcsuvRL_-smrlhu2JbqAMQM7JLhHbT0BV5qE16QUhgTfAq42bK98TmuvGoawJE-DxwZbVYskgDVsCtbtD9WylWmjsuw4kZpXC7KhQ875V6nlu/s1600/la+maigmona+a%C3%B1os+80.jpg" height="252" width="400" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb9FeUn5kAnHZx5kG38Mv6-XM-mP5vjnAx67p2RS75UzHyFLQNB2uASFs9IqUFM2aiVMrZzILLqjlaq3s6Ay7dbDPUGFc5ThgfHrs0ccn05xfvIr0eKdd_8bjsDjsW1QKiwgZMdA-kDHD8/s1600/la+maigmona+a%C3%B1os+80.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<br />
Fins a l'obertura de l'actual carrer de Cervantes, en la segona meitat del segle XIX, l'accés a Mutxamel i Xixona es feia a través d'este carrer entrant a Mutxamel pel Camí Vell i Carrer de Sant Antoni, enllaçant a l'altura de l'Església de Mutxamel amb el traçat de la carretera actual.<br />
<br />
En este carrer destaquen dos elements característics. Per un costat el vell molí fariner, únic vestigi d'estos molins moguts per l'aigua que queda en el nostre terme municipal. Un altre element destacat és el frondós plataner de passeig que es troba en l'inici del carrer, junt amb la font.<br />
<br />
Respecte al nom del carrer, no està molt clar l'origen del topònim 'Maigmona'. Exposem a continuació alguns dels orígens possibles extrets del llibre 'El reg a Sant Joan, font i eix d'un poble'.<br />
<br />
El topònim Maimona podria ser d'origen berber. Els seus orígens es trobarien llavors en la paraula <i>Maymunun</i>, amb el significat de 'afortunat, dret'.<br />
<br />
Un altre possible origen podria estar en <i>Maymanata</i>, que significa 'a la dreta'. Es pot arribar a pensar en que era un lloc afortunat per passar per allí les aigües o que va rebre el nom per trobar-se la séquia a la dreta del camí.<br />
<br />
En un procés per homicidi entre sarraïns de 1315 apareix un cert Bernat Maymó, per la qual cosa també pot fer referència a la família dels Beni Maymun que donarien nom a la zona o provindre del cognom català d'origen àrab Maymó. Com última possibilitat els autors de 'El reg a Sant Joan...' mencionen que el cognom de Bernat Maymó podria ser un malnom referit al lloc on vivia.<br />
<br />
En els textos jurídics antics apareix el nom de la Maymona o Maimona, sent Maigmona, amb G, una modificació més recent.<br />
<br />
El 19 de juliol de 1885, el Carrer de la Bolta passa a dir-se de Colón i Hernán Cortés. Però no corresponien en principi amb les actuals vies. El Carrer Colón incloïa també en origen al carrer de la Maigmona. Creiem que a finals dels anys 20 del segle passat recuperen la seua disposició actual i la Maigmona passa a ser coneguda com a Carrer del Molí.<br />
<br />
La Maigmona, des de 1931, es va dir Carrer del 14 d'abril a petició d'Emilio Urios, sent posteriorment canviat a Carrer del 18 de juliol per orde d'Agustín Pastor, dos dates representatives del naixement de dos règims antagònics<br />
<br />
En 1983, l'ajuntament presidit per Vicent Baeza recupera, 98 anys després, el nom tradicional de la Maigmona per al carrer i posterior passeig.<br />
<br />
Per a saber més:<br />
<br />
<br />
<b> - CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> "Callejero biográfico de Sant
Joan d'Alacant". Ed. Ajuntament de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en
Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.<br />
<br />
<b>- SALA I IVORRA, FRANCESC XAVIER </b>i<b> PÉREZ I ARACIL, TOMÀS ÀNGEL.</b> <i>"El reg a Sant Joan. Font i eix d'un poble".</i>
Ed. Ajuntament de Sant Joan. Alacant, 1999. Disponible en Biblioteca
Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGYfKVNyRKlWVMuzK5gDKnA7MxJv5PB8H5qPLA4-6W0wzJAyr7gRGqJhP03ycS6qX15xR4EIsqQGwLLjjyLhGAxHFhgJdy8rC6DnaOo3C3QobfWjim3cg-l_uvGsQ59pT3r3eMWxUD0UpE/s1600/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGYfKVNyRKlWVMuzK5gDKnA7MxJv5PB8H5qPLA4-6W0wzJAyr7gRGqJhP03ycS6qX15xR4EIsqQGwLLjjyLhGAxHFhgJdy8rC6DnaOo3C3QobfWjim3cg-l_uvGsQ59pT3r3eMWxUD0UpE/s400/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" height="70" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim28dnBeH4SDI3dr5LLGHDt6OqfYqWY1IVE7keVCAEY_jg5h6156dgrM2bxP-UzMkLgy3Vy4qM9Z3Cv9Qa6rfb3YdGS8SMgOTk38zcCgcLdm4o15lfm4WDVqrWFKxxPE28E29g997wlOhB/s1600/logotipo+copy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim28dnBeH4SDI3dr5LLGHDt6OqfYqWY1IVE7keVCAEY_jg5h6156dgrM2bxP-UzMkLgy3Vy4qM9Z3Cv9Qa6rfb3YdGS8SMgOTk38zcCgcLdm4o15lfm4WDVqrWFKxxPE28E29g997wlOhB/s320/logotipo+copy.jpg" height="165" width="320" /></a></div>
</div>
Alfredohttp://www.blogger.com/profile/12098300983941174281noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3929545527817024246.post-461523800359144412011-01-01T23:01:00.001+01:002012-06-30T15:53:15.039+02:00CALLE DEL MAESTRO BONAFONTE<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<br />
<span style="font-size: large;"><b>CALLE DEL MAESTRO BONAFONTE </b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br />
Aprobada en el pleno del 30 de junio de 1972<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4ovbAbCaeSJJgMhemM3VWCDa19fXm7OMxtL7hEiyBf4wPQglELU6X1FpmfD1mzJaMxObSmj99MLQjWfHu3m6LgtA_4p4ukBy9BroywDkz08e_TDEIoX9G_L5cw7FTgFTjQUhtotnC2_xn/s1600/bonafonte.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4ovbAbCaeSJJgMhemM3VWCDa19fXm7OMxtL7hEiyBf4wPQglELU6X1FpmfD1mzJaMxObSmj99MLQjWfHu3m6LgtA_4p4ukBy9BroywDkz08e_TDEIoX9G_L5cw7FTgFTjQUhtotnC2_xn/s400/bonafonte.jpg" width="333" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<i>Ramón Bonafonte Jorge</i> (Albacete, 1889- Sant Joan, 1958). Recordado y respetado maestro nacional de nuestra localidad. Fue además un destacado dirigente republicano local.</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Como maestro, Bonafonte formó parte del primer claustro de la Escuela Graduada de Sant Joan d’Alacant. Por Real Orden del 28 de julio de 1928 tomó posesión en propiedad de su cargo de maestro en Sant Joan cesando el interino Francisco Verdú Berenguer. Con anterioridad había desempeñado sus funciones de maestro en Hondón de las Nieves. En diciembre de 1930 fue nombrado Secretario de la Asociación Provincial del Magisterio de Alicante.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Bonafonte tenía muy clara cuál debía ser la labor educativa de la República y la forma de realizarla. Tras la llegada al Ministerio de Instrucción Pública de su amigo Marcelino Domingo, Bonafonte expondría estas ideas en un avanzado programa ideológico enviado al ministerio en febrero de 1936. De su ideario destacamos la reivindicación de más subvenciones para las escuelas de los pueblos pequeños, la necesidad de que los profesores puedan conocer su país para darlo a conocer a sus alumnos, el aumento del sueldo de los maestros tras la supresión de la cantidad destinada al culto y clero o la necesidad de una educación preescolar y de adultos. Bonafonte, dejando clara su visión de futuro defendía la radio como instrumento de masas para la difusión de la cultura . Estamos seguros que hoy sería un gran defensor de internet. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De su vida política destacaremos la labor realizada desde joven para lograr la reimplantación de la República en España. Participó en mítines y charlas, y durante años fue el Presidente del Círculo Republicano de Sant Joan. Militó en el Partido Republicano Radical Socialista para pasar años después a Izquierda Republicana.<br />
<br />
En diciembre de 1930, tras los sucesos de Jaca, encabeza junto al veterinario Vicente Baldó una manifestación republicana. Pese a que ambos evitan el asalto al Ayuntamiento presidido por Francisco Mira, son encarcelados en el Reformatorio de Alicante, siendo liberados tiempo después.<br />
<br />
Tras las elecciones del 12 de febrero en las que ganó la candidatura monárquica, se crea el día 16 una Comisión Gestora presidida por D. Juan Sevila. D. Ramón Bonafonte se dirigiría al pueblo congregado en la Plaza de España en nombre del Círculo Republicano local. Tras la repetición de las elecciones, los republicanos se harían con el poder municipal.
<br />
<br />
Pese a que tras la reimplantación de la República Bonafonte decide abandonar su vida política al ver su meta lograda, le encontramos como Presidente de la Junta de Izquierda Republicana de Benimagrell en mayo de 1934. Quizá viera peligrar la obra de la República tras las elecciones de 1933 y decidiera regresar a la primera línea.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Durante la Guerra Civil ejerció de presidente de la Junta de Instrucción de Primera Enseñanza. Una vez terminada la guerra y por orden ministerial del 27 de noviembre de 1940, se le separa definitivamente del servicio. Bonafonte monta una pequeña escuela la cual es clausurada en 1942 tildándola de ilegal. Tiene que esperar diez largos años, concretamente hasta el 16 de febrero de 1952 en que una nueva orden del Ministerio de Educación Nacional anula la anterior y le reintegra al servicio, pero con la sanción de <i>“traslado dentro de la provincia, no pudiendo solicitar vacantes durante cinco años, e inhabilitación para cargos públicos y de confianza”. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Siendo alcalde Juan Gosálbez Casar se le dedicó una calle en la zona del Troset prolongada en 2006 hasta la Rambla de la Llibertat. Esta rotulación fue muy bien recibida por sus antiguos alumnos que le recordaban con cariño, recibiéndose cartas de felicitación en el Ayuntamiento por tal motivo. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ramón Bonafonte se casó con Antonia Sevila Sánchez y de su matrimonio nacerían Antonia, Pilar, Ramón y María de la Encarnación. Bonafonte fallece el día de Navidad de 1958 en su casa de la Calle de San Antonio.<br />
<br />
Para saber más:<br />
<b> </b><br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant"</i>.
Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo
Municipal.<br />
<br />
<b>- BONAFONTE JORGE, RAMÓN.</b> <i>"Carta a Marcelino Domingo"</i>, 1936. Archivo de la Memoria Histórica. Sig. PS-MAD 985/79. Copia donada por Lloixa disponible en el Archivo Municipal de Sant Joan.<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>CARRER DEL MESTRE BONAFONTE </b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br />
Aprovada al plenari del 30 de juny de 1972<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4ovbAbCaeSJJgMhemM3VWCDa19fXm7OMxtL7hEiyBf4wPQglELU6X1FpmfD1mzJaMxObSmj99MLQjWfHu3m6LgtA_4p4ukBy9BroywDkz08e_TDEIoX9G_L5cw7FTgFTjQUhtotnC2_xn/s1600/bonafonte.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4ovbAbCaeSJJgMhemM3VWCDa19fXm7OMxtL7hEiyBf4wPQglELU6X1FpmfD1mzJaMxObSmj99MLQjWfHu3m6LgtA_4p4ukBy9BroywDkz08e_TDEIoX9G_L5cw7FTgFTjQUhtotnC2_xn/s400/bonafonte.jpg" width="333" /></a> </div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<i>Ramón Bonafonte Jorge</i> (Albacete, 1889- Sant Joan, 1958). Recordat i respectat mestre nacional de la nostra localitat. Va ser a més un destacat dirigent republicà local.<br />
<br />
Com a mestre, Bonafonte va formar part del primer claustre de l'Escola Graduada de Sant Joan d'Alacant. Per Reial Orde del 28 de juliol de 1928 va prendre possessió en propietat del seu càrrec de mestre en Sant Joan cessant l'interí Francisco Verdú Berenguer. Amb anterioritat havia exercit les seues funcions de mestre en El Fondó de les Neus. Al desembre de 1930 va ser nomenat Secretari de l'Associació Provincial del Magisteri d'Alacant.<br />
<br />
Bonafonte tenia molt clara quina havia de ser la tasca educativa de la República i la forma de realitzar-la. Després de l'arribada al Ministeri d'Instrucció Pública del seu amic Marcelino Domingo, Bonafonte exposaria estes idees en un avançat programa ideològic enviat al ministeri al febrer de 1936. Del seu ideari destaquem la reivindicació de més subvencions per a les escoles dels pobles xicotets, la necessitat de que els professors puguen conéixer el seu país per a donar-ho a conéixer els seus alumnes, l'augment del sou dels mestres després de la supressió de la quantitat destinada al culte i clero o la necessitat d'una educació preescolar i d'adults. Bonafonte, deixant clara la seua visió de futur defenia la ràdio com a instrument de masses per a la difusió de la cultura . Estem segurs que hui seria un gran defensor d'internet.<br />
<br />
De la seua vida política destacarem la tasca realitzada des de jove per a aconseguir la reimplantació de la República a Espanya. Va participar en mítings i xarrades, i durant anys va ser el President del Cercle Republicà de Sant Joan. Va militar al Partido Republicano Radical Socialista ingressant anys després en Izquierda Republicana.<br />
<br />
Al desembre de 1930, després dels successos de Jaca, encapçala junt amb el veterinari Vicente Baldó una manifestació republicana. A pesar que ambdós eviten l'assalt a l'Ajuntament presidit per Francisco Mira, són empresonats en el Reformatori d'Alacant, sent alliberats temps després.<br />
<br />
Després de les eleccions del 12 de febrer en què va guanyar la candidatura monàrquica, es forma el dia 16 una Comissió Gestora presidida per Juan Sevila. Ramón Bonafonte es dirigiria al poble congregat en la Plaça d'Espanya en nom del Cercle Republicà local. Després de la repetició de les eleccions, els republicans es farien amb el poder municipal.<br />
<br />
Malgrat que després de la reimplantació de la República Bonafonte decidix abandonar la seua vida política al veure la seua meta aconseguida, li trobem com a President de la Junta d'Izquierda Republicana de Benimagrell al maig de 1934. Potser vora peligrar l'obra de la República després de les eleccions de 1933 i decidira tornar a la primera línia.<br />
<br />
Durant la Guerra Civil va exercir de president de la Junta d'Instrucció de Primera Ensenyança. Una vegada acabada la guerra i per orde ministerial del 27 de novembre de 1940, se li separa definitivament del servici. Bonafonte munta una xicoteta escola la qual és clausurada en 1942 titlant-la d'il·legal. Ha d'esperar deu llargs anys, concretament fins el 16 de febrer de 1952 en que una nova orde del Ministeri d'Educació Nacional anul·la l'anterior i li reintegra al servici, però amb la sanció de <i>“traslado dentro de la provincia, no pudiendo solicitar vacantes
durante cinco años, e inhabilitación para cargos públicos y de
confianza”.</i><br />
<br />
Sent alcalde Juan Gosálbez Casar se li va dedicar un carrer en la zona del Troset prolongada en 2006 fins a la Rambla de la Llibertat. Esta retolació va ser molt ben rebuda pels seus antics alumnes que li recordaven amb afecte, rebent-se cartes de felicitació en l'Ajuntament per tal motiu.<br />
<br />
Ramón Bonafonte es va casar amb Antonia Sevila Sánchez i del seu matrimoni naixerien Antonia, Pilar, Ramón i María de la Encarnación. Bonafonte mor el dia de Nadal de 1958 en sa casa del Carrer de Sant Antoni.<br />
<br />
Per a saber més:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant"</i>.
Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu
Municipal.<br />
<br />
<b>- BONAFONTE JORGE, RAMÓN.</b> <i>"Carta a Marcelino Domingo"</i>, 1936. Arxiu de la Memòria Històrica. Sig. PS-MAD 985/79. Còpia donada per Lloixa disponible a l'Arxiu Municipal de Sant Joan.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2yZKED2lpsKCagd4F2i7UlzsdHG7IcQUSFo0tauggBSA-XQe5vEg3iBYH6R_diJws6DZX_8hSRG3srQuYZul9yb0-L3aPYNOfDzMFiJk3CFf9vJuBpiML-qPBnfSKiH8cSOqCRwVOtChy/s1600/Logotip_de_l%2527Ajuntament_de_Sant_Joan_d%2527Alacant_%2528COLOR%2529.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="70" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2yZKED2lpsKCagd4F2i7UlzsdHG7IcQUSFo0tauggBSA-XQe5vEg3iBYH6R_diJws6DZX_8hSRG3srQuYZul9yb0-L3aPYNOfDzMFiJk3CFf9vJuBpiML-qPBnfSKiH8cSOqCRwVOtChy/s400/Logotip_de_l%2527Ajuntament_de_Sant_Joan_d%2527Alacant_%2528COLOR%2529.gif" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxMU-LYXZy161JveUUI-GxIeO0Sh8waKeBrbtn5V02kShzJY3oUYgzqI2pnqJ-6TkJtNSDCJsnCLtSrmqakM_ke7tRXkkMA4DHyGID-ROk19wrsCLAKLvjv6McYldT2HiHQGMJEuNy7Ewq/s1600/logotipo+copy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxMU-LYXZy161JveUUI-GxIeO0Sh8waKeBrbtn5V02kShzJY3oUYgzqI2pnqJ-6TkJtNSDCJsnCLtSrmqakM_ke7tRXkkMA4DHyGID-ROk19wrsCLAKLvjv6McYldT2HiHQGMJEuNy7Ewq/s320/logotipo+copy.jpg" width="320" /></a></div>
</div>Alfredohttp://www.blogger.com/profile/12098300983941174281noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3929545527817024246.post-61371342277849305022011-01-01T23:01:00.000+01:002012-07-01T23:39:52.772+02:00PLAZA DE JOSÉ SALA PÉREZ<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>PLAZA DE JOSÉ SALA PÉREZ</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Antes denominada Plaza de la Victoria </div>
<div style="text-align: center;">
Aprobada en pleno del 29 de julio de 1958 </div>
<div style="text-align: center;">
Popularmente, de los Hierros o de la Olivera<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCQcmuwN8sl_2egkeDiwl6r-1bjtWCzCHopBlRhIErUl794Fqf2BEw9WIcKTLC1NJsGuUxbneRsY95HC_sdJeqMtb46YlfxdO2G5jRPkDKgLe5gcLYFhZkK8lYQeGW-mK644ki2Xsq3Yuj/s1600/jose+sala+perez+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCQcmuwN8sl_2egkeDiwl6r-1bjtWCzCHopBlRhIErUl794Fqf2BEw9WIcKTLC1NJsGuUxbneRsY95HC_sdJeqMtb46YlfxdO2G5jRPkDKgLe5gcLYFhZkK8lYQeGW-mK644ki2Xsq3Yuj/s400/jose+sala+perez+2.jpg" width="306" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b style="color: #990000;">Foto cedida por la famila Mallol Sala </b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
</div>
Esta plaza, conocida popularmente como "Los Hierros" por la particularidad de tener unas barandillas que delimitan la zona peatonal, es el punto de corte de las dos arterias principales del Ensanche del pueblo: Rambla-Jaime I y Mosén Pedro Mena-Tomás Capelo. Al igual que en el Ensanche alicantino, la confluencia de estas dos arterias se ha resuelto con una glorieta articuladora del tráfico remodelada y ajardinada en 2001. En su centro destaca la olivera centenaria donada por Vicente Brocal.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>José Sala Pérez</i> (Sant Joan,1875 – Id, 1920) Director del Sindicato de Riegos de la Huerta y Secretario accidental del Ayuntamiento. Fue hermano del Catedrático Manuel Sala Pérez. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Nace en Sant Joan un 20 de junio de 1875. Era hijo de Joaquín Sala Alemañ (alcalde desde 1892 a 1893) y de Josefa Pérez Mollá. Estudió el Bachillerato en Alicante y posteriormente Profesorado Mercantil en la Escuela de Comercio de la ciudad. En su juventud fue, al parecer, corresponsal en Sant Joan del semanario republicano “La Federación”. Sala evitó entrar en política y desde el 21 de junio de 1911 fue director del Sindicato de Riegos de la Huerta. Se casó con María Loreto Alberola Poveda y fruto de ese matrimonio nacieron sus hijos Joaquín, María Loreto y Josefina. Su salud fue deteriorándose poco a poco falleciendo el 26 de octubre de 1920 en su casa de la plaza de Maisonnave, siendo enterrado en el cementerio de Sant Joan. Sus hijos quedaron a cargo de su hermano Manuel.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1teG9fEbSPNUUwxqNlq1xduh_I7yLNFwMEjEbFYE0DPJh9cHW9mVuDhiqwti1BwHNpCxolEmQJ4qd3eV7UzVPKiPyQdVKVem7713gxB-qWnM4RGfeqIVxHKsmATaxuzyS-eHA9G5m43Xd/s1600/hierros.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="292" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1teG9fEbSPNUUwxqNlq1xduh_I7yLNFwMEjEbFYE0DPJh9cHW9mVuDhiqwti1BwHNpCxolEmQJ4qd3eV7UzVPKiPyQdVKVem7713gxB-qWnM4RGfeqIVxHKsmATaxuzyS-eHA9G5m43Xd/s400/hierros.jpg" width="400" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
El rótulo con su nombre, que sustituyó al de la plaza de la Victoria, fue inaugurado solemnemente por las autoridades y vecinos el 14 de septiembre de 1958 junto a otros 7 rótulos en recuerdo de <i>“hijos ilustres </i>(…) <i>que se han desvivido ayudando a la prosperidad y beneficio de la población” </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Para saber más:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>PLAÇA DE JOSÉ SALA PÉREZ</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Abans coneguda com Plaça de la Victòria </div>
<div style="text-align: center;">
Aprovada al plenari del 29 de juliol de 1958 </div>
<div style="text-align: center;">
Popularment coneguda com dels Ferros o de la Olivera </div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCQcmuwN8sl_2egkeDiwl6r-1bjtWCzCHopBlRhIErUl794Fqf2BEw9WIcKTLC1NJsGuUxbneRsY95HC_sdJeqMtb46YlfxdO2G5jRPkDKgLe5gcLYFhZkK8lYQeGW-mK644ki2Xsq3Yuj/s1600/jose+sala+perez+2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCQcmuwN8sl_2egkeDiwl6r-1bjtWCzCHopBlRhIErUl794Fqf2BEw9WIcKTLC1NJsGuUxbneRsY95HC_sdJeqMtb46YlfxdO2G5jRPkDKgLe5gcLYFhZkK8lYQeGW-mK644ki2Xsq3Yuj/s400/jose+sala+perez+2.jpg" width="306" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="color: #990000;">Foto cedida por la famila Mallol Sala </b></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
Esta plaça, coneguda popularment com 'Els Ferros' per la particularitat de tindre unes baranes que delimiten la zona de vianants, és el punt d'encreuament de les dos artèries principals de l'Eixample del poble: Rambla-Jaime I i Mossén Pedro Mena-Tomás Capelo. Igual que en l'Eixample alacantí, la confluència d'estes dos artèries s'ha resolt amb una glorieta articuladora del trànsit remodelada i enjardinada en 2001. En el seu centre destaca l'olivera centenària donada per Vicente Brocal.<br />
<br />
<i>José Sala Pérez</i> (Sant Joan,1875 - Id, 1920) Director del Sindicat de Regs de l'Horta i Secretari accidental de l'Ajuntament. Va ser germà del Catedràtic Manuel Sala Pérez.<br />
<br />
Naix en Sant Joan un 20 de juny de 1875. Era fill de Joaquín Sala Alemañ (alcalde des de 1892 a 1893) i de Josefa Pérez Mollá. Va estudiar el Batxillerat a Alacant i posteriorment Professorat Mercantil en l'Escola de Comerç de la ciutat. En la seua joventut va ser, segons pareix, corresponsal en Sant Joan del setmanari republicà 'La Federación'. Sala va evitar entrar en política i des del 21 de juny de 1911 va ser director del Sindicat de Regs de l'Horta. Es va casar amb María Loreto Alberola Poveda i fruit d'eixe matrimoni van nàixer els seus fills Joaquín, María Loreto i Josefina. La seua salut va ser deteriorant-se a poc a poc morint el 26 d'octubre de 1920 en sa casa de la plaça de Maisonnave, sent soterrat en el cementeri de Sant Joan. Els seus fills van quedar a càrrec del seu germà Manuel.<br />
<br />
Al llibre de festes de 1958 es diu d'ell <i>“Su innata bondad, su
simpatía arrolladora y la sencillez de su carácter le convirtieron desde
su más temprana juventud en árbitro y consejero de la vida política y
social de la huerta. Sintió siempre especial predilección por su pueblo
natal y a su mejoramiento dedicó todo su interés y entusiasmo. El
necesitado, el afligido, el agobiado por alguna preocupación o apuro
siempre encontró en el popular </i>‘Pepe Chimo’<i> el remedio, la ayuda o el consejo que necesitaba”</i><br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1teG9fEbSPNUUwxqNlq1xduh_I7yLNFwMEjEbFYE0DPJh9cHW9mVuDhiqwti1BwHNpCxolEmQJ4qd3eV7UzVPKiPyQdVKVem7713gxB-qWnM4RGfeqIVxHKsmATaxuzyS-eHA9G5m43Xd/s1600/hierros.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="292" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1teG9fEbSPNUUwxqNlq1xduh_I7yLNFwMEjEbFYE0DPJh9cHW9mVuDhiqwti1BwHNpCxolEmQJ4qd3eV7UzVPKiPyQdVKVem7713gxB-qWnM4RGfeqIVxHKsmATaxuzyS-eHA9G5m43Xd/s400/hierros.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
El rètol amb el seu nom, que va substituir al de la plaça de la Victòria, va ser inaugurat solemnement per les autoritats i veïns el 14 de setembre de 1958 junt amb altres 7 rètols en record de <i>“hijos ilustres (…) que se han desvivido ayudando a la prosperidad y beneficio de la población” </i><br />
<br />
Per a saber més:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyWt9I70yoAXsmp7W_X7UBnMwuzIQRW_VIuYeyT3nR-6YCd-6u7epR15k9otOutuIvr-wzC4qpzwldYYFHxwHQR7dpWMFrulFc_RYgoI81KuT5pIJixzw43Jgi65wjhN4USWx-tXoOC8EB/s1600/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="56" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyWt9I70yoAXsmp7W_X7UBnMwuzIQRW_VIuYeyT3nR-6YCd-6u7epR15k9otOutuIvr-wzC4qpzwldYYFHxwHQR7dpWMFrulFc_RYgoI81KuT5pIJixzw43Jgi65wjhN4USWx-tXoOC8EB/s320/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4-nZUBdzknhs4MtiC3wyHg0_6xzQhBdHZP2qrtQYDwc1pAhT-D178V6Y9-oDYkBU8dbd3tpgM4rLoV_vINH9n0jTAc0fKe0RC-hQN3rM2fjH4WzDuOLVK4Cir0CCmLSu6kw7Ss98e6m6s/s1600/logotipo+copy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="103" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4-nZUBdzknhs4MtiC3wyHg0_6xzQhBdHZP2qrtQYDwc1pAhT-D178V6Y9-oDYkBU8dbd3tpgM4rLoV_vINH9n0jTAc0fKe0RC-hQN3rM2fjH4WzDuOLVK4Cir0CCmLSu6kw7Ss98e6m6s/s200/logotipo+copy.jpg" width="200" /></a></div>
<br /></div>
</div>
</div>Alfredohttp://www.blogger.com/profile/12098300983941174281noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3929545527817024246.post-13512998014787587482011-01-01T23:00:00.000+01:002012-06-30T15:20:55.046+02:00CALLE DE FRANCISCO SEVA<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>CALLE DE FRANCISCO SEVA </b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Pleno del 4 de abril de 1968<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCu_nMQe5bQBRlys8b4Ea2QZ4qqi2pDnG_hmMOxwuQZKAbFY29qdfRaTIPYMac8sbtKKnlbh7Eu6UoS7YsYYWgf20nmQvRzSPdzmwu7iNapBK5Gz6wAaWVBaL6Xnrea3rinapxToZbSwCY/s1600/francisco+seva+2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCu_nMQe5bQBRlys8b4Ea2QZ4qqi2pDnG_hmMOxwuQZKAbFY29qdfRaTIPYMac8sbtKKnlbh7Eu6UoS7YsYYWgf20nmQvRzSPdzmwu7iNapBK5Gz6wAaWVBaL6Xnrea3rinapxToZbSwCY/s400/francisco+seva+2.jpg" width="296" /></a> </div>
<br />
<i>Francisco de Paula Seva y Gadea</i> (Sant Joan, 1874 – Id, 1956) Sacerdote del Salvador de Elche, natural de Sant Joan. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Nace en nuestro pueblo el 15 de abril de 1874, siendo hijo de Ricardo Seva Lapuente e Inés Gadea Soler. De ese mismo matrimonio nacerían sus hermanos Federico, Balbina, Cecilia y Josefa. Cursa sus estudios seminarísticos en San Miguel de Orihuela doctorándose en Derecho Canónico por la Universidad de Valencia. Posteriormente es nombrado Catedrático de Sagrada Teología y Moral y ostenta el cargo de vicerrector del Seminario del Príncipe San Miguel. Tras unas oposiciones logra el cargo de cura de la Iglesia del Salvador de Elche. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al estallar la Guerra Civil es detenido en Aigües donde se hallaba escondido junto a Rafael Seva Gadea, siendo acusados de desafectos por el Frente Popular de dicha localidad. Francisco Seva es condenado por el Tribunal de Desafectos al Régimen a tres años de trabajos con restricción de libertad y 5.000 pesetas de multa. Rafael Seva recibe la misma condena y una multa de 3.000 pesetas. Al terminar la Guerra Civil y debido a su delicado estado de salud, no aceptó el nuevo cargo ofrecido por el Prelado. Durante la reconstrucción de la iglesia de Sant Joan donó las imágenes del Nazareno y de Nª Sª de la Asunción. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Gracias a sus conocimientos, José Rico de Estasen consiguió hallar los restos del Obispo Gómez de Terán en la antigua Iglesia de la Misericordia poco antes de su derribo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Francisco Seva fallece el 12 de noviembre de 1956 a los 82 años, siendo enterrado en su panteón familiar del cementerio de Sant Joan. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un error muy común es pensar que esta calle está dedicada al ex-alcalde Francesc de Paula Seva y Sala. La coincidencia del nombre y el primer apellido no es casual ya que ambos son familia.<br />
<br />
Para más información:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> "Callejero biográfico de Sant Joan
d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en
Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del
Archivo Municipal.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCu_nMQe5bQBRlys8b4Ea2QZ4qqi2pDnG_hmMOxwuQZKAbFY29qdfRaTIPYMac8sbtKKnlbh7Eu6UoS7YsYYWgf20nmQvRzSPdzmwu7iNapBK5Gz6wAaWVBaL6Xnrea3rinapxToZbSwCY/s1600/francisco+seva+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<b>- RICO DE ESTASÉN, JOSÉ.</b> <i>"Los restos del Obispo Gómez de Terán".</i> Ed. Institutos de Estudios Alicantinos. Diputación de Alicante, 1958. Publicado también en diversas entregas en el diario INFORMACIÓN.<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>CARRER DE FRANCISCO SEVA </b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Plenari del 4 d'abril de 1968<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCu_nMQe5bQBRlys8b4Ea2QZ4qqi2pDnG_hmMOxwuQZKAbFY29qdfRaTIPYMac8sbtKKnlbh7Eu6UoS7YsYYWgf20nmQvRzSPdzmwu7iNapBK5Gz6wAaWVBaL6Xnrea3rinapxToZbSwCY/s1600/francisco+seva+2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCu_nMQe5bQBRlys8b4Ea2QZ4qqi2pDnG_hmMOxwuQZKAbFY29qdfRaTIPYMac8sbtKKnlbh7Eu6UoS7YsYYWgf20nmQvRzSPdzmwu7iNapBK5Gz6wAaWVBaL6Xnrea3rinapxToZbSwCY/s400/francisco+seva+2.jpg" width="296" /> </a><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>Francisco de Paula Seva i Gadea</i> (Sant Joan, 1874 - Id, 1956) Sacerdot del Salvador d'Elx, natural de Sant Joan. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Naix en el nostre poble el 15 d'abril de 1874, sent fill de Ricardo Seva Lapuente i Inés Gadea Soler. D'eixe mateix matrimoni naixerien els seus germans Federico, Balbina, Cecilia i Josefa. Cursa els seus estudis seminarístics en Sant Miquel d'Orihuela doctorant-se en Dret Canònic per la Universitat de València. Posteriorment és anomenat Catedràtic de Sagrada Teologia i Moral i deté el càrrec de vicerector del Seminari del Príncep Sant Miquel. Després d'unes oposicions aconseguix el càrrec de capellà de l'Església del Salvador d'Elx.<br />
<br />
A l'esclatar la Guerra Civil és detingut a Aigües on es trobava amagat junt amb Rafael Seva Gadea, sent acusats de desafectes pel Front Popular de la dita localitat. Francisco Seva és condemnat pel Tribunal de Desafectes al Règim a tres anys de treballs amb restricció de llibertat i 5.000 pessetes de multa. Rafael Seva rep la mateixa condemna i una multa de 3.000 pessetes. A l'acabar la Guerra Civil i a causa del seu delicat estat de salut, no va acceptar el nou càrrec oferit pel Prelat. Durant la reconstrucció de l'església de Sant Joan va donar les imatges del Natzaré i de Na. Sa. de l'Assumpció.<br />
<br />
Gràcies als seus coneixements, José Rico de Estasen va aconseguir trobar les restes del Bisbe Gómez de Terán en l'antiga Església de la Misericòrdia poc abans del seu enderrocament.<br />
<br />
Francisco Seva mor el 12 de novembre de 1956 als 82 anys, sent soterrat en el seu panteó familiar del cementeri de Sant Joan.<br />
<br />
Un error molt comú és pensar que este carrer està dedicada a l'exalcalde Francesc de Paula Seva i Sala. La coincidència del nom i el primer cognom no és casual ja que ambdós són família.<br />
<br />
Per a més informació:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> "Callejero biográfico de Sant Joan
d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en
Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.<br />
<br />
<b>- RICO DE ESTASÉN, JOSÉ.</b> <i>"Los restos del Obispo Gómez de Terán".</i> Ed. Institutos de Estudios Alicantinos. Diputación de Alicante, 1958. Publicat també en diverses entregues al diari INFORMACIÓN.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfPB2ABhosQ-UIF3en1mQm_OMHUFlFNe24MtaWXU4tSpcad_CAhgHxz01qRlht6k0lBDAH-CcwAMerMEl7R8J4vpVxEZRK4Huc-0f7Ah-xX4lglxlgfCy8YgNjbVOFUe9yEqdv9dnu1b2V/s1600/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="70" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfPB2ABhosQ-UIF3en1mQm_OMHUFlFNe24MtaWXU4tSpcad_CAhgHxz01qRlht6k0lBDAH-CcwAMerMEl7R8J4vpVxEZRK4Huc-0f7Ah-xX4lglxlgfCy8YgNjbVOFUe9yEqdv9dnu1b2V/s400/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4irTpXndZ7emdo6s0fp5szDe2hLQkZbWsGEO0E3I3CNOwCbAJGNxyEfB3km58L8ZSKz6mq4TrEPHhe6wX6ic-OIrcVl25egu690XISDpyreK0FZnodQ27fqN9p41fq7W6iFmo_yab_chP/s1600/logotipo+copy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4irTpXndZ7emdo6s0fp5szDe2hLQkZbWsGEO0E3I3CNOwCbAJGNxyEfB3km58L8ZSKz6mq4TrEPHhe6wX6ic-OIrcVl25egu690XISDpyreK0FZnodQ27fqN9p41fq7W6iFmo_yab_chP/s320/logotipo+copy.jpg" width="320" /></a></div>
</div>
</div>
<br /></div>Alfredohttp://www.blogger.com/profile/12098300983941174281noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3929545527817024246.post-25254860283251516862011-01-01T22:59:00.000+01:002012-07-03T18:57:05.670+02:00PARQUE DEL DOCTOR ESQUERDO<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
ESTE CÓDIGO <b>QR</b> ESTARÁ OPERATIVO EN UNOS DÍAS. </div>
<div style="text-align: center;">
DISCULPEN LAS MOLESTIAS</div>Alfredohttp://www.blogger.com/profile/12098300983941174281noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3929545527817024246.post-84960427449951626592011-01-01T22:58:00.002+01:002013-09-03T16:32:45.426+02:00CALLE DEL DOCTOR SAN MIGUEL TARAZONA<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>CALLE DEL DOCTOR </b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>SAN MIGUEL TARAZONA</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Pleno del 13 de agosto de 1990<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4SPdEruYnWyHh8VbxWCv7Veu25gFEzAB2kSreq16O6l2BFOU0P5eyVzJEqJCz-Xapj3OhclLTTUqJgOlsUb7GU1o4XggSGVWYhepNfQqCLMwrKmHvNXrSeyXT7JxlW9i4YAO4F6hGHYst/s1600/sanmiguel.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4SPdEruYnWyHh8VbxWCv7Veu25gFEzAB2kSreq16O6l2BFOU0P5eyVzJEqJCz-Xapj3OhclLTTUqJgOlsUb7GU1o4XggSGVWYhepNfQqCLMwrKmHvNXrSeyXT7JxlW9i4YAO4F6hGHYst/s400/sanmiguel.jpg" width="322" /></a></div>
</div>
<br />
<i>José San Miguel Tarazona </i>(1898 – Sant Joan, 1987). Médico de nuestro pueblo e Hijo Adoptivo de Sant Joan desde 1975.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>“Don José el médico”</i> estudió la carrera de Medicina en Valencia obteniendo el título a los 23 años. Pronto empieza a practicar en la farmacia de la familia sacándose el doctorado poco después.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al estallar la guerra ingresa en Aviación como teniente médico pasando por Albacete y Los Alcázares (Murcia). Al terminar la guerra civil fue condenado a 10 años de cárcel, lugar donde coincidió con un profesor suyo, Juan Peset Aleixandre que había sido detenido en el Puerto de Alicante y que acabó siendo fusilado.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
José San Miguel saldría a la calle en junio de 1940 con la desgracia de ver fallecer a su mujer diez meses después. Tras volverse a casar obtiene plaza en Cocentaina y en noviembre de 1946 en nuestro pueblo. Es en Sant Joan donde se sintió acogido y donde decidió establecerse definitivamente ejerciendo de médico durante 35 años. Desempeñó también el cargo de Secretario de la Junta Local de Sanidad.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En 1975 siendo alcalde Juan Antonio Gosálbez Casar se le otorgó el 12 deseptiembre de ese año, el título de Hijo Adoptivo de Sant Joan. En 1987 se le realizaría un homenaje y el PSOE propondría reiteradamente que la plaza situada frente al Casal de la Tercera Edad pase a denominarse Plaza del Doctor José San Miguel.<br />
<br />
En el pleno del 13 de agosto de 1990 por fin se aprueba la rotulación de una calle junto a la Iglesia, siendo inaugurada oficialmente el 22 de mayo de 1993. Su prolongación hasta la calle del Pintor Velázquez fue inaugurada y abierta al tráfico el 29 de enero de 2008. <br />
<br />
Se da la casualidad que el nuevo Centro de la Tercera Edad "Salvador Gosábez Alberola" inaugurado por el President de la Generalitat Alberto Fabra en junio 2012 se encuentra situado precisamente en la calle hoy rotulada al doctor San Miguel.<br />
<br />
Para saber más:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan
d'Alacant".</i> Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en
Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del
Archivo Municipal.<br />
<b><br /></b>
<b>- PÉREZ RUZAFA, MERCEDES.</b><i> “Entrevista a D. José Sanmiguel. Único Hijo Adoptivo de San Juan”</i> en Boletín LLOIXA nº 18 (Diciembre 1982), pags. 21 y 22.<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>CARRER DEL DOCTOR </b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>SAN MIGUEL TARAZONA</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Plenari del 13 d'agost de 1990<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4SPdEruYnWyHh8VbxWCv7Veu25gFEzAB2kSreq16O6l2BFOU0P5eyVzJEqJCz-Xapj3OhclLTTUqJgOlsUb7GU1o4XggSGVWYhepNfQqCLMwrKmHvNXrSeyXT7JxlW9i4YAO4F6hGHYst/s1600/sanmiguel.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4SPdEruYnWyHh8VbxWCv7Veu25gFEzAB2kSreq16O6l2BFOU0P5eyVzJEqJCz-Xapj3OhclLTTUqJgOlsUb7GU1o4XggSGVWYhepNfQqCLMwrKmHvNXrSeyXT7JxlW9i4YAO4F6hGHYst/s400/sanmiguel.jpg" width="322" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>José San Miguel Tarazona </i>(1898 - Sant Joan, 1987) . Metge del nostre poble i Fill Adoptiu de Sant Joan des de 1975.<br />
<br />
<i>'Don José el médico'</i> va estudiar la carrera de Medicina a València obtenint el títol als 23 anys. Prompte comença a practicar en la farmàcia de la família traient-se el doctorat poc després. A l'inici de la guerra ingressa en Aviació com a tinent mèdic passant per Albacete i Los Alcázares (Múrcia) . Quan va acabar la guerra civil va ser condemnat a deu anys de presó, lloc on va coincidir amb un professor seu, Juan Peset Aleixandre que havia sigut detingut en el Port d'Alacant i que va acabar sent afusellat.<br />
<br />
José San Miguel eixiria al carrer al juny de 1940 amb la desgràcia de veure morir a la seua dona deu mesos després. Després de tornar-se a casar obté plaça a Cocentaina i al novembre de 1946 en el nostre poble. És en Sant Joan on es va sentir acollit i on va decidir establir-se definitivament exercint de metge durant 35 anys. Va exercir també el càrrec de Secretari de la Junta Local de Sanitat.<br />
<br />
En 1975 sent alcalde Juan Antonio Gosálbez Casar se li va atorgar el 12 deseptiembre d'eixe any, el títol de Fill Adoptiu de Sant Joan. En 1987 se li realitzaria un homenatge i el PSOE proposaria reiteradament que la plaça situada enfront del Casal de la Tercera Edat passe a denominar-se Plaça del Doctor José San Miguel.<br />
<br />
En el plenari del 13 d'agost de 1990 per fi s'aprova la retolació d'un carrer junt amb l'Església, sent inaugurada oficialment el 22 de maig de 1993. La seua prolongació fins al carrer del Pintor Velázquez va ser inaugurada i oberta al trànsit el 29 de gener de 2008.<br />
<br />
Es dóna la casualitat que el nou Centre de la Tercera Edat 'Salvador Gosábez Alberola' inaugurat pel President de la Generalitat Alberto Fabra al juny 2012 es troba situat precisament en el carrer hui retolat al doctor San Miguel.<br />
<br />
Per a saber més:<br />
<br />
<b> </b><br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan
d'Alacant".</i> Ed. Ajuntament de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en
Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.<br />
<b><br /></b>
<b>- PÉREZ RUZAFA, MERCEDES.</b><i> “Entrevista a D. José Sanmiguel. Único Hijo Adoptivo de San Juan”</i> al Butlletí LLOIXA nº 18 (Desembre 1982), pags. 21 i 22.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCz2iogf5BiErd_0EGRCovZ-gliumr9ThyphenhyphenNd-zL8-H3ivCPD9VHqeRPZJGF8inSxmfaG2fbKDS__7dwauN3I2p3RUr4mocONB4HZxdWR_BG2IjSK0WZ0SjOYzPAl7Y6iM-4jUp14G72jXS/s1600/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="70" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCz2iogf5BiErd_0EGRCovZ-gliumr9ThyphenhyphenNd-zL8-H3ivCPD9VHqeRPZJGF8inSxmfaG2fbKDS__7dwauN3I2p3RUr4mocONB4HZxdWR_BG2IjSK0WZ0SjOYzPAl7Y6iM-4jUp14G72jXS/s400/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoeo0JpyOPbDQSVoqvTWNxt9-Nz8Cme8zgsPIOot3sfD8CYSmZH28piydpIF2PQCmPgisNPsQBGQmUjb1r4GzQwfPFfLSRCWwODfmOIT_5NEt6o7QtfSCyHv89NpUqvbAM8agJUXsvnDi-/s1600/logotipo+copy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoeo0JpyOPbDQSVoqvTWNxt9-Nz8Cme8zgsPIOot3sfD8CYSmZH28piydpIF2PQCmPgisNPsQBGQmUjb1r4GzQwfPFfLSRCWwODfmOIT_5NEt6o7QtfSCyHv89NpUqvbAM8agJUXsvnDi-/s320/logotipo+copy.jpg" width="320" /></a></div>
</div>
Alfredohttp://www.blogger.com/profile/12098300983941174281noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3929545527817024246.post-45739995213726474482011-01-01T22:58:00.001+01:002012-06-30T15:21:18.521+02:00CALLE DEL DOCTOR IVORRA<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<br />
<span style="font-size: large;"><b>CALLE DEL DOCTOR IVORRA </b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Nombre propuesto para la C/ Crucero Baleares </div>
<div style="text-align: center;">
Finalmente sustituyó a la Prolongación de Crº Baleares </div>
<div style="text-align: center;">
Aprobada en pleno del 29 de julio de 1958 </div>
<br />
<i>Francisco de Paula Ivorra Ferrándiz</i> (1862 - 1932) Cirujano y médico titular de Sant Joan desde 1886 hasta su muerte. Fue, además, concejal de nuestro Ayuntamiento.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Nace el 26 de marzo de 1862. Cursa sus estudios en nuestro pueblo y en el Instituto de Segunda Enseñanza de Alicante. Según el pleno del 7 de junio de 1901, Francisco Ivorra sustituye en el cargo a Alberto Moró Sala. Junto a Vicente Gadea se entregó a la ayuda de los enfermos durante la terrible epidemia de gripe de 1918. A parte de su consulta en el pueblo, visitó durante toda su vida a las enfermas del Convento de Santa Faz y a seminaristas y residentes de los Salesianos del Campello. Formó parte, en 1929, de la junta organizadora de los festejos organizados en Alicante en conmemoración del cincuentenario de la muerte del Abad Penalva, al que había conocido en el Instituto alicantino.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fruto de su matrimonio con Vicenta Gosálbez nacieron sus hijos Pedro, Francisco y José María que siguieron la carrera de su padre. Fallece el 24 de febrero de 1932 y está enterrado en el Cementerio de Sant Joan, concretamente en el panteón familiar de la Calle de la Virgen del Carmen. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Según el acuerdo plenario del 29 de julio de 1958, la Calle Doctor Ivorra iba a ser la actual Calle de la Ordana. Al final el nombre fue a parar a la prolongación de la Calle del Crucero Baleares.<br />
<br />
Para saber más:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant"</i>.
Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo
Municipal.<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>CARRER DEL DOCTOR IVORRA </b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Nom proposat per al Carrer Creuer Baleares </div>
<div style="text-align: center;">
Finalment va substituir a la Prolongació de Creuer Baleares </div>
<div style="text-align: center;">
Aprovada al plenari del 29 de juliol de 1958 </div>
<br />
<br />
<i>Francisco de Paula Ivorra Ferrándiz</i> (Sant Joan, 1862 - Id, 1932) Cirurgià i metge titular de Sant Joan des de 1886 fins a la seua mort. Va ser, a més, regidor del nostre Ajuntament.<br />
<br />
Naix el 26 de març de 1862. Cursa els seus estudis en el nostre poble i en l'Institut de Segona Ensenyança d'Alacant. Segons el plenari del 7 de juny de 1901, Francisco Ivorra substituïx en el càrrec a Alberto Moró Sala. Junt amb Vicente Gadea es va entregar a l'ajuda dels malalts durant la terrible epidèmia de grip de 1918. A part de la seua consulta en el poble, va visitar durant tota la seua vida a les malaltes del Convent de la Santa Faç i a seminaristes i residents dels Salesians del Campello. Va formar part, en 1929, de la junta organitzadora dels festejos organitzats a Alacant en commemoració del cinquantenari de la mort de l'Abad Penalva, a què havia conegut en l'Institut alacantí.<br />
<br />
Fruit del seu matrimoni amb Vicenta Gosálbez van nàixer els seus fills Pedro, Francisco i José María que van seguir la carrera de son pare. Mor el 24 de febrer de 1932 i està soterrat en el Cementeri de Sant Joan, concretament en el panteó familiar del Carrer de la Mare de Déu del Carme.<br />
<br />
Segons l'acord plenari del 29 de juliol de 1958, el Carrer Doctor Ivorra seria l'actual Carrer de l'Ordana. Al final el nom va anar a parar a la prolongació del Carrer del Creuer Baleares.<br />
<br />
Per a saber més:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant"</i>.
Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo
Municipal.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfPB2ABhosQ-UIF3en1mQm_OMHUFlFNe24MtaWXU4tSpcad_CAhgHxz01qRlht6k0lBDAH-CcwAMerMEl7R8J4vpVxEZRK4Huc-0f7Ah-xX4lglxlgfCy8YgNjbVOFUe9yEqdv9dnu1b2V/s1600/Logotip_de_l%2527Ajuntament_de_Sant_Joan_d%2527Alacant_%2528COLOR%2529.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="70" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfPB2ABhosQ-UIF3en1mQm_OMHUFlFNe24MtaWXU4tSpcad_CAhgHxz01qRlht6k0lBDAH-CcwAMerMEl7R8J4vpVxEZRK4Huc-0f7Ah-xX4lglxlgfCy8YgNjbVOFUe9yEqdv9dnu1b2V/s400/Logotip_de_l%2527Ajuntament_de_Sant_Joan_d%2527Alacant_%2528COLOR%2529.gif" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4irTpXndZ7emdo6s0fp5szDe2hLQkZbWsGEO0E3I3CNOwCbAJGNxyEfB3km58L8ZSKz6mq4TrEPHhe6wX6ic-OIrcVl25egu690XISDpyreK0FZnodQ27fqN9p41fq7W6iFmo_yab_chP/s1600/logotipo+copy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4irTpXndZ7emdo6s0fp5szDe2hLQkZbWsGEO0E3I3CNOwCbAJGNxyEfB3km58L8ZSKz6mq4TrEPHhe6wX6ic-OIrcVl25egu690XISDpyreK0FZnodQ27fqN9p41fq7W6iFmo_yab_chP/s320/logotipo+copy.jpg" width="320" /></a></div>
</div>Alfredohttp://www.blogger.com/profile/12098300983941174281noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3929545527817024246.post-28968890803913985102011-01-01T22:58:00.000+01:002012-07-01T15:44:36.453+02:00CALLE DEL DOCTOR GADEA<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>CALLE DEL DOCTOR GADEA </b></span> </div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Antes Calle de los Mártires (parcial) </div>
<div style="text-align: center;">
Nombre propuesto para la prolongación de Crº Baleares </div>
<div style="text-align: center;">
Finalmente sustituyó parcialmente a la C/ Mártires </div>
<div style="text-align: center;">
Aprobada en pleno del 29 de julio de 1958<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE-RxvVmr8pYukvW93LBGPiW_H2r0rlFug5bOronPl1oz8eWrRgLUavnAqRrbx0IXC6EJ8zPqpTXg6pHbyB2-sUAvO4_MkR-YXICkPrBBvVpf0Zh9IZHXwNvbqm84zl3_bulrhqX7uGbjs/s1600/dr+gadea.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE-RxvVmr8pYukvW93LBGPiW_H2r0rlFug5bOronPl1oz8eWrRgLUavnAqRrbx0IXC6EJ8zPqpTXg6pHbyB2-sUAvO4_MkR-YXICkPrBBvVpf0Zh9IZHXwNvbqm84zl3_bulrhqX7uGbjs/s400/dr+gadea.jpg" width="293" /></a></div>
</div>
<br />
<i>Vicente Gadea Más</i> (San Vicente, 1852 - Sant Joan, 1929) Médico titular de Sant Joan d’Alacant y primer Hijo Adoptivo de la Villa desde 1897 por su entrega en la lucha contra el cólera de 1885. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aunque nacido en Sant Vicent del Raspeig, el Doctor Gadea era oriundo de nuestro pueblo y siempre se le consideró como un sanjuanero más. Ejerció el cargo de Presidente del Sindicato de Riegos de la Huerta durante más de diez años a finales del siglo XIX, Fue además médico titular de la entonces partida del Campello y de nuestro pueblo desde 1880. Su abuelo Vicente Más desempeñó el mismo cargo y fue asesinado por los franceses en el asalto al pueblo en 1812. Sabemos también que en 1881, Gadea ejercía el cargo de presidente del comité de seguidores de Emilio Castelar en nuestro pueblo.<br />
<br />
Uno de los aspectos menos conocidos de Gadea fue su implicación directa en la constitución de las dos sociedades que se encargaron -con poco éxito, la verdad- de la explotación de la efímera Plaza de Toros que tuvo nuestro pueblo. Fue usada como plaza para los festejos alicantinos ya que el coso de la capital estaba en construcción. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>La epidemia de cólera morbo de 1885 </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A mediados del año 1885 se declara la epidemia de cólera en Valencia. Las noticias empiezan a ser cada vez más preocupantes, puesto que la epidemia ya está declarada en algunos pueblos de la Marina. El 15 de julio, tras la visita del Gobernador Civil y del Doctor Dagnino, la Junta de Sanidad informa que el pueblo de Sant Joan está a salvo de la epidemia. Suponemos que las cosas no estarían tan bien en nuestro pueblo puesto que el día 18 son enviados los doctores Seguí y Escolano. Ya el día 19 el Gobernador Civil José Ruiz de Corbalán y el doctor Silvio Escolano informan que la epidemia ya está declarada en la villa. Tras detectarse un caso sospechoso de cólera en la Santa Faz, se establecen cordones sanitarios en la Cruz de Piedra. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El día 1 de agosto se forma una comisión de ayuda en Alicante presidida por el Sr. Ripoll para auxiliar a la población de Sant Joan. Las 300 pesetas recaudadas entre los círculos de recreo en las primeras horas por José Viciano, Adolfo Faes, Carlos Bellido y Francisco Aznar, son enviadas al pueblo siendo repartidas a los señores Vicente Gadea, Juan Bautista Gozálvez, Ricardo Seva y el Señor Cura a razón de 75 pesetas cada uno para que las distribuyan entre los pobres y afectados. El día 31 de julio se anunciaba que Eleuterio Maisonnave había remitido 300 pesetas para auxiliar a los pueblos del Campello, Mutxamel y Sant Joan. Su hermano Juan Maisonnave ofrecía a Sant Joan d’Alacant 100 reales y el Marqués del Bosch la nada despreciable suma de 1000 reales. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Las fiestas del Cristo de ese año se trasladaron a los días 27, 28 y 29 de septiembre aunque ya el día 15, para celebrar la desaparición de le epidemia, familiares de Ramón Vidal ofrecen en la finca San Lorenzo (hoy La Pinada-Residencia de Ferroviarios) junto con las autoridades municipales cien raciones de pan, carne y arroz a los necesitados. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El 3 de julio de 1897, por su entrega a los más necesitados durante la epidemia, se le concede el título de Hijo Adoptivo de la Villa al Doctor Vicente Gadea Más. En 1918 desempeñaría la misma abnegación durante la terrible epidemia de Gripe. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El Doctor Gadea presenta su dimisión como médico titular por motivos de salud el 1º de mayo de 1924, la cual es aceptada siete días después. Vicente Gadea fallece en su pueblo en 1929 tras haber desempeñado el cargo de médico durante 43 años. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Según acuerdo plenario del 29 de julio de 1958, la Calle Doctor Gadea iba a sustituir a la prolongación de la calle del Crucero Baleares (hoy Dr. Ivorra) Al final sustituiría parcialmente a la Calle de los Mártires. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un error muy común es pensar que la calle dedicada a Gadea en nuestro pueblo y la avenida de Alicante corresponden a la misma persona. No es así, puesto que la avenida alicantina está dedicada al alcalde y doctor José Gadea y Pró (1861 – 1926)<br />
<br />
Para saber más:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant"</i>.
Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo
Municipal.<br />
<br />
- <b>RAMÓN MARTÍNEZ, FRANCISCO JOSÉ </b>i<b> CAYETANO BIGNOLI, SILVIA</b>. <i>"Celebraciones en tiempos del cólera".</i> Publicado en el boletín Lloixa nº 132 (Julio de 2010). Descargar <a href="https://www.box.net/s/7f410ac38d900edefb47" target="_blank">AQUÍ</a>. <br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>CARRER DEL DOCTOR GADEA </b></span> </div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Abans coneguda com Carrer dels Màrtirs (parcial) </div>
<div style="text-align: center;">
Nom propossat per a la prolongació del Carrer Creuer Baleares </div>
<div style="text-align: center;">
Finalment va substituir parcialment al Carrer dels Màrtirs </div>
<div style="text-align: center;">
Aprovada al plenari del 29 de juliol de 1958<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE-RxvVmr8pYukvW93LBGPiW_H2r0rlFug5bOronPl1oz8eWrRgLUavnAqRrbx0IXC6EJ8zPqpTXg6pHbyB2-sUAvO4_MkR-YXICkPrBBvVpf0Zh9IZHXwNvbqm84zl3_bulrhqX7uGbjs/s1600/dr+gadea.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE-RxvVmr8pYukvW93LBGPiW_H2r0rlFug5bOronPl1oz8eWrRgLUavnAqRrbx0IXC6EJ8zPqpTXg6pHbyB2-sUAvO4_MkR-YXICkPrBBvVpf0Zh9IZHXwNvbqm84zl3_bulrhqX7uGbjs/s400/dr+gadea.jpg" width="293" /></a> <br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>Vicente Gadea Más</i> (Sant Vicent, 1852 - Sant Joan, 1929) Metge titular de Sant Joan d'Alacant i primer Fill Adoptiu de la Vila des de 1897 per la seua entrega en la lluita contra el còlera de 1885. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Encara que nascut en Sant Vicent del Raspeig, el Doctor Gadea era oriünd del nostre poble i sempre se li va considerar com un santjoaner més. Va exercir el càrrec de President del Sindicat de Regs de l'Horta durant més de deu anys a finals del segle XIX. Va ser a més metge titular de la llavors partida del Campello i del nostre poble des de 1880. El seu iaio Vicente Más va exercir el mateix càrrec i va ser assassinat pels francesos en l'assalt al poble en 1812. Sabem també que en 1881, Gadea exercia el càrrec de president del comité de seguidors d'Emilio Castelar en el nostre poble.<br />
<br />
Un dels aspectes menys coneguts de Gadea va ser la seua implicació directa en la constitució de les dos societats que es van encarregar -amb poc èxit, la veritat- de l'explotació de l'efímera Plaça de Bous que va tindre el nostre poble. Va ser usada com a plaça per als festejos alacantins ja que el cós de la capital estava en construcció.<br />
<br />
<b>L'epidèmia de còlera morbo de 1885</b><br />
<br />
A mitjan any 1885 es declara l'epidèmia de còlera a València. Les notícies comencen a ser cada vegada més preocupants, ja que l'epidèmia ja està declarada en alguns pobles de la Marina. El 15 de juliol, després de la visita del Governador Civil i del Doctor Dagnino, la Junta de Sanitat informa que el poble de Sant Joan està fora de perill de l'epidèmia. Suposem que les coses no estarien tan bé en el nostre poble ja que el dia 18 són enviats els doctors Seguí i Escolano. Ja el dia 19 el Governador Civil José Ruiz de Corbalán i el doctor Silvio Escolano informen que l'epidèmia ja està declarada en la vila. Després de detectar-se un cas sospitós de còlera en la Santa Faç, s'establixen cordons sanitaris en la Creu de Pedra.<br />
<br />
El dia 1 d'agost es forma una comissió d'ajuda a Alacant presidida pel Sr. Ripoll per a auxiliar la població de Sant Joan. Les 300 pessetes recaptades entre els cercles de recreació en les primeres hores per José Viciano, Adolfo Faes, Carlos Bellido i Francisco Aznar, són enviades al poble sent repartides pels senyors Vicente Gadea, Juan Bautista Gozálvez, Ricardo Seva i el Senyor Capellà a raó de 75 pessetes cada un perquè les distribuïsquen entre els pobres i afectats. El dia 31 de juliol s'anunciava que Eleuterio Maisonnave hi havia remés 300 pessetes per a auxiliar als pobles del Campello, Mutxamel i Sant Joan. El seu germà Juan Maisonnave oferia a Sant Joan d'Alacant 100 reals i el Marqués del Bosch la no menyspreable suma de 1000 reals.<br />
<br />
Les festes del Crist d'eixe any es van traslladar als dies 27, 28 i 29 de setembre encara que ja el dia 15, per a celebrar la desaparició de li epidèmia, familiars de Ramón Vidal oferixen en la finca San Lorenzo (hui La Pinada-Residencia de Ferroviaris) junt amb les autoritats municipals cent racions de pa, carn i arròs als necessitats.<br />
<br />
El 3 de juliol de 1897, per la seua entrega als més necessitats durant l'epidèmia, se li concedix el títol de Fill Adoptiu de la Vila al Doctor Vicente Gadea Más. En 1918 exerciria la mateixa abnegació durant la terrible epidèmia de Grip.<br />
<br />
El Doctor Gadea presenta la seua dimissió com a metge titular per motius de salut el 1r de maig de 1924, la qual és acceptada set dies després. Vicente Gadea mor en el seu poble en 1929 després d'haver exercit el càrrec de metge durant 43 anys.<br />
<br />
Segons acord plenari del 29 de juliol de 1958, El Carrer Doctor Gadea substituiria a la prolongació del carrer del Creuer Baleares (hui Dr. Ivorra) Al final substituiria parcialment al Carrer dels Màrtirs.<br />
<br />
Un error molt comú és pensar que el carrer dedicada a Gadea en el nostre poble i l'avinguda d'Alacant corresponen a la mateixa persona. No és així, ja que l'avinguda alacantina està dedicada a l'alcalde i doctor José Gadea i Pro (1861 - 1926). <br />
<br />
Per a saber més:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant"</i>.
Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu
Municipal.<br />
<br />
- <b>RAMÓN MARTÍNEZ, FRANCISCO JOSÉ </b>i<b> CAYETANO BIGNOLI, SILVIA</b>. <i>"Celebraciones en tiempos del cólera".</i> Publicat al butlletí Lloixa no.132 (Juliol de 2010). Descarregar <a href="https://www.box.net/s/7f410ac38d900edefb47" target="_blank">ACÍ</a>. <br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2FMQxWlJxCJXyoZaGv8XT3_KcstOGa1gdmV_Lu5SswuRtWnxNh-R4P9_ZuTmePUE9iCfsP9CUO0r4DeFvoaZpxTpKuHZ2pOOWG33vwjP1ehwUf99oFOp-LoEkg24cBjcpNBaxXp1YsLip/s1600/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="70" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2FMQxWlJxCJXyoZaGv8XT3_KcstOGa1gdmV_Lu5SswuRtWnxNh-R4P9_ZuTmePUE9iCfsP9CUO0r4DeFvoaZpxTpKuHZ2pOOWG33vwjP1ehwUf99oFOp-LoEkg24cBjcpNBaxXp1YsLip/s400/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBDirJ2ZXteBi06atxExLKdPlV5LQter2tIbE1H9OWY2UDajBOkVi7o1RET4ltMnjmZzL2jvEkNipU1b_X10PaqaRk3px30f_SDnucoAN6VMAzLaBhz44tKX8Q7KZknNcGm_OiuRH5bBTz/s1600/logotipo+copy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBDirJ2ZXteBi06atxExLKdPlV5LQter2tIbE1H9OWY2UDajBOkVi7o1RET4ltMnjmZzL2jvEkNipU1b_X10PaqaRk3px30f_SDnucoAN6VMAzLaBhz44tKX8Q7KZknNcGm_OiuRH5bBTz/s320/logotipo+copy.jpg" width="320" /></a></div>
</div>
</div>
</div>Alfredohttp://www.blogger.com/profile/12098300983941174281noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3929545527817024246.post-86225950534058521512011-01-01T22:57:00.000+01:002012-07-02T16:30:22.893+02:00CALLE DEL DEÁN ANTONIO SALA<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<br />
<span style="font-size: large;"><b>CALLE DEL DEÁN </b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>ANTONIO SALA </b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Antes Avda. Portugal, Callejón de Cervantes </div>
<div style="text-align: center;">
y Camino del Horno de Orts a Cotella </div>
<div style="text-align: center;">
Nombre propuesto para la Calle de la Unión </div>
<div style="text-align: center;">
Finalmente sustituyó a la Avenida de Portugal </div>
<div style="text-align: center;">
Aprobada en pleno del 29 de julio de 1958 </div>
<br />
La calle del Deán Antonio Sala de hoy poco tiene que ver con la de hace siglos.<i> </i>Denominada originariamente Camino del Horno de Orts o Camino de Cotella, era un sendero que comenzaba en el cruce de la calle Colón, puesto que no existía todavía la calle Cervantes. El acceso a Mutxamel se realizaba por el camino viejo que atravesaba la Calle de la Maigmona.<i> </i>Con la construcción en la segunda mitad del siglo XIX de la carretera de Mutxamel, la Calle del Deán Sala desaparece en parte quedando su inicio justo enfrente del Cuartel de la Guardia Civil.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Por esa misma zona se encontraba una pequeña plaza denominada Placeta de los Llopis. Tomaba su nombre de la familia homónima que residía en la desaparecida Torre de los Llopis situada aproximadamente donde hoy está el Cuartel de la Guardia Civil. Como decimos, las reformas del XIX dieron la forma definitiva a la zona.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En 1939, las nuevas autoridades franquistas de nuestro pueblo deciden denominar el callejón de Cervantes con el ostentoso nombre de "Avenida de Portugal". Junto a Alemania e Italia, fueron los países que ayudaron a los sublevados durante la Guerra Civil. Hasta la reforma de 2005, todavía se conservaba una placa con ese nombre en las tapias de la finca Pedro José. En 1958 pasa a llevar el nombre del sacerdote santjoaner Antonio Sala.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i> Antonio Sala y Navarro</i> (Sant Joan, 1745 – Alicante, 1823). Deán de San Nicolás. Formó parte de las Juntas de Defensa contra el invasor francés. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Nace en Sant Joan un 5 de mayo de 1745 en el seno de una familia acomodada de labradores. Estudió la carrera eclesiástica en Orihuela y fue presbítero en 1777 desempeñando la coadjutoría de Almoradí, siendo cura además de Bigastro, Aigües y Crevillente. En 1795 se convierte en deán de la, por entonces, Colegiata de San Nicolás. Realiza una de las visitas pastorales más destacadas a nuestra iglesia en 1791 quedando constancia de ella en un extenso libro del Archivo Parroquial. Fundó también el Cementerio de San Blas desmantelado a finales de los años 50 del pasado siglo. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En 1823 el Gobernador Militar Chapalangarra vende siete campanas de la Colegiata para cambiarlas por trigo para las tropas. Según Gonzalo Vidal Tur, Antonio Sala protesta enérgicamente ante la autoridad y pese a estar en posesión de la medalla patriótica de la Guerra de la Independencia es encarcelado y muere repentinamente por el mal trato sufrido puesto que contaba con 78 años. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fue un ferviente defensor de la independencia de España cuando nuestro país fue invadido por las tropas de Napoleón. En 1808 ante el temor de que las tropas invasoras entraran en Alicante, se crea la Junta de Defensa alicantina para defender el trono de Fernando VII el cual acabaría traicionando a sus defensores. La Junta quedó formada el 2 de junio de 1808 y fue disuelta en octubre de ese mismo año, recuperando el ayuntamiento alicantino sus funciones administrativas. La principal obra de la Junta fue la creación del Regimiento de Milicias Urbanas formado por 12 compañías, quedando incorporado posteriormente al ejército pasando a denominarse Regimiento de Infantería de Alicante. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En Sant Joan quedó constiuida la Junta local al igual que en el resto de pueblos de España. Las tropas francesas que bajaron de Jijona se toparon con la férrea defensa de Alicante y se vengaron arrasando Sant Joan y Mutxamel. En nuestro pueblo fueron asesinadas 29 personas, asaltaron la Iglesia y, al parecer, robaron un cuadro de la ermita del Calvario. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Según acuerdo plenario del 29 de julio de 1958, la Calle del Deán Antonio Sala iba a sustituir a la Calle de la Unión (actual Calle N. Salvador Montesinos). Al final sustituyó a la Avenida de Portugal.<br />
<br />
Para saber más: <br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant"</i>.
Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo
Municipal.<br />
<br />
<b>- COMPAÑÍA DE JESÚS.</b> <i>"Enfitéuticos. Casas de San Juan censidas con fadiga y luismo al futuro Colegio de la Compañía de Jesús en Alicante".</i> A.M.A. Signatura 105. Armario 5.<br />
<br />
<b>- VIDAL TUR, GONZALO.</b> <i>"El cementerio de San Blas de Alicante"</i> Ed. Ayuntamiento de Alicante, 1960.<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>CARRER DEL DEGÀ </b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>ANTONIO SALA <br />
</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Abans coneguda com Avgda. Portugal, Carreró </div>
<div style="text-align: center;">
de Cervantes i Cami del Forn d'Orts a Cotella. </div>
<div style="text-align: center;">
Nom proposat per al Carrer de la Unió </div>
<div style="text-align: center;">
Finalment va substituir a l'Avinguda de Portugal </div>
<div style="text-align: center;">
Aprovada al plenari del 29 de juliol de 1958<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
El carrer del Degà Antonio Sala de hui poc té a vore amb el de fa segles. Denominada originàriament Camí del Forn d'Orts o Camí de Cotella, era una senda que començava en l'encreuament del carrer Colón, ja que no existia encara el carrer Cervantes. L'accés a Mutxamel es realitzava pel camí vell que travessava el Carrer de la Maigmona. Amb la construcció en la segona mitat del segle XIX de la carretera de Mutxamel, el Carrer del Degà Antonio Sala desapareix en part quedant el seu inici just davant de la Caserna de la Guàrdia Civil. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per eixa mateixa zona es trobava una xicoteta plaça denominada Placeta dels Llopis. Prenia el seu nom de la família homònima que residia en la desapareguda Torre dels Llopis situada aproximadament on hui està la Caserna de la Guàrdia Civil. Com diem, les reformes del XIX van donar la forma definitiva a la zona.<br />
<br />
En 1939, les noves autoritats franquistes del nostre poble decidixen denominar el carreró de Cervantes amb l'ostentós nom de 'Avenida de Portugal'. Junt amb Alemanya i Itàlia, van ser els països que van ajudar als sublevats durant la Guerra Civil. Fins a la reforma de 2005, encara es conservava una placa amb eixe nom en les tàpies de la finca Pedro José. En 1958 passa a portar el nom del sacerdot santjoaner Antonio Sala.<br />
<br />
<i>Antonio Sala i Navarro</i> (Sant Joan, 1745 - Alacant, 1823) . Degà de Sant Nicolau. Va formar part de les Juntes de Defensa contra l'invasor francés.<br />
<br />
Naix en Sant Joan un 5 de maig de 1745 en el si d'una família acomodada de llauradors. Va estudiar la carrera eclesiàstica a Orihuela i va ser prevere en 1777 exercint la coadjutoria d'Almoradí, sent capellà a més de Bigastro, Aigües i Crevillent. En 1795 es convertix en degà de la, llavors, Col·legiata de Sant Nicolau. Realitza una de les visites pastorals més destacades a la nostra església en 1791 quedant constància d'ella en un extens llibre de l'Arxiu Parroquial. Va fundar també el Cementeri de Sant Blai desmantellat a finals dels anys 50 del passat segle.<br />
<br />
En 1823 el Governador Militar Chapalangarra ven set campanes de la Col·legiata per a canviar-les per blat per a les tropes. Segons Gonzalo Vidal Tur, Antonio Sala protesta enèrgicament davant de l'autoritat i a pesar d'estar en possessió de la medalla patriòtica de la Guerra de la Independència és empresonat i mor sobtadament pel mal tracte patit ja que comptava amb 78 anys.<br />
<br />
Va ser un fervent defensor de la independència d'Espanya quan el nostre país va ser invadit per les tropes de Napoleó. En 1808 davant del temor que les tropes invasores entraren a Alacant, es forma la Junta de Defensa alacantina per a defendre el tron de Ferran VII el qual acabaria traint els seus defensors. La Junta va quedar formada el 2 de juny de 1808 i va ser dissolta a l'octubre d'eixe mateix any, recuperant l'ajuntament alacantí les seues funcions administratives. La principal obra de la Junta va ser la creació del Regiment de Milícies Urbanes format per dotze companyies, quedant incorporat posteriorment a l'exèrcit passant a denominar-se Regiment d'Infanteria d'Alacant.<br />
<br />
En Sant Joan va quedar constiuida la Junta local igual que en la resta de pobles d'Espanya. Les tropes franceses que van baixar de Xixona es van topar amb la fèrria defensa d'Alacant i es van venjar arrasant Sant Joan i Mutxamel. En el nostre poble van ser assassinades 29 persones, van assaltar l'Església i, segons pareix, van robar un quadre de l'ermita del Calvari.<br />
<br />
Segons l'acord plenari del 29 de juliol de 1958, el Carrer del Degà Antonio Sala substituiria al Carrer de la Unió (actual Carrer N. Salvador Montesinos). Al final va substituir a l'Avinguda de Portugal.<br />
<br />
Per a saber més:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant"</i>.
Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu
Municipal.<br />
<br />
<b>- COMPANYIA DE JESÚS.</b> <i>"Enfitéuticos. Casas de San Juan censidas con fadiga y luismo al futuro Colegio de la Compañía de Jesús en Alicante".</i> A.M.A. Signatura 105. Armari 5.<br />
<br />
<b>- VIDAL TUR, GONZALO.</b> <i>"El cementerio de San Blas de Alicante"</i> Ed. Ajuntament d'Alacant, 1960.<br />
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyvZ8xWECMA9TwE2g8rLSxvCiUwMepJSqoYzgcuzmmaEEkzgOU-S2q7-u8dd0DntMjqyVv5tNtLhkYFPJta8OkidqMy1BzbbecxKJEN8zxmDvJdTBfrBwHeUQ3Sjus8vylT_C3Fk_Rcdfw/s1600/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="70" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyvZ8xWECMA9TwE2g8rLSxvCiUwMepJSqoYzgcuzmmaEEkzgOU-S2q7-u8dd0DntMjqyVv5tNtLhkYFPJta8OkidqMy1BzbbecxKJEN8zxmDvJdTBfrBwHeUQ3Sjus8vylT_C3Fk_Rcdfw/s400/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgr3su2b-BTZS-y4kBYbYZRUlsslyuMrrunBnEiissMOR6e3ciQ7Gjf2LH4RtNoA4O35XY2opRrg_kpihW7JkPP3vhiuGSxK8YqUyT_ZC0VE018kBHIfwaV006IsQ927BoCUWHoBmyDm1Td/s1600/logotipo+copy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgr3su2b-BTZS-y4kBYbYZRUlsslyuMrrunBnEiissMOR6e3ciQ7Gjf2LH4RtNoA4O35XY2opRrg_kpihW7JkPP3vhiuGSxK8YqUyT_ZC0VE018kBHIfwaV006IsQ927BoCUWHoBmyDm1Td/s320/logotipo+copy.jpg" width="320" /></a></div>
</div>Alfredohttp://www.blogger.com/profile/12098300983941174281noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3929545527817024246.post-35280901136982450272011-01-01T22:56:00.002+01:002012-06-30T15:53:26.033+02:00CALLE DEL CURA PLANELLES<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>CALLE DEL CURA PLANELLES </b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<i> </i> </div>
<div style="text-align: center;">
Antes, prolongación de Santísimo Cristo </div>
<div style="text-align: center;">
Aprobada en el pleno del 4 de marzo de 1971<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHLknsjyUQxRpm16xeoZKXJH1kb6_2Put7QkBD0IAkf2_UdB9ScZp4oXHpvIcAQ3EheFahGbD6JBfmh_Irnd4qMvzjpVBZGR-lOBS0rFfP4e0uJguCQwF2f1s-V3BGh_aa7YNkN5BAP38e/s1600/planelles.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHLknsjyUQxRpm16xeoZKXJH1kb6_2Put7QkBD0IAkf2_UdB9ScZp4oXHpvIcAQ3EheFahGbD6JBfmh_Irnd4qMvzjpVBZGR-lOBS0rFfP4e0uJguCQwF2f1s-V3BGh_aa7YNkN5BAP38e/s400/planelles.jpg" width="347" /></a></div>
</div>
<br />
<i>José Planelles Marco</i> (Sant Joan, 1884 – Alicante, 1936) Sacerdote natural de nuestro pueblo y confesor de José Antonio Primo de Rivera. Muere fusilado en 1936 tras una saca de presos. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El cura Planelles nace en el Sant Joan de 1884. Estudió la carrera eclesiástica en el Seminario de San Miguel de Orihuela siendo nombrado presbítero en 1910. Desempeñó durante años el cargo de coadjutor en Pinoso hasta que en 1916 es nombrado cura párroco de Aigües. Ejerce el cargo durante más de diez años siendo mandado posteriormente a Agost. Años después pasa a ser director de una Academia de Enseñanza Media en Alicante. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al estallar la Guerra Civil es detenido en su casa de la alicantina Calle de Cádiz ingresando el 12 de septiembre en la Cárcel de Benalúa por su condición de sacerdote. Sobre su estancia en la cárcel existen varias versiones. Por lo visto, al no encontrársele delito alguno se le pone en libertad y a cargo de su familiar Federico Planelles que acude a recogerle. Don José se niega a salir porque quiere confesar a José Antonio Primo de Rivera que se encuentra en la misma cárcel. Tras confesarle le regala un Libro de Evangelios, gesto que agradece José Antonio, el cual es fusilado el 20 de noviembre de 1936. Otras fuentes afirman que no pudo pagar la multa impuesta y decidió permanecer en la cárcel. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El 29 de noviembre por la tarde, en represalia por el Bombardeo de las 8 Horas que se cayó sobre la ciudad tras el fusilamiento de José Antonio, el cura Planelles junto a otras 51 personas fueron sacadas de la cárcel y fusiladas en las tapias del cementerio de Alicante. Pese a que en un principio no estaba incluido en la saca, alguien le reconoció y le delató como confesor de José Antonio.<br />
<br />
Se encuentra enterrado en el Panteón de los Caídos por Dios y por España, hoy Iglesia del Cementerio de Alicante, ciudad en la que tiene también calle dedicada. En la actualidad está en proceso de beatificación.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRz67iy9Pn59XtDlp3Zfo1Rtu0Lm-MH9SDnwjZbp_VdcxkvwpX_jh0xNQHpxpkt8-SsYjGWZAXPdGsNzr_2YahH9YttHTAhb_u7osnS3uYzJix0tBSpRFU_2kUVZwpgLPWQWMWiHNPb5CH/s1600/cripta+caidos+dios+espa%25C3%25B1a.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="292" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRz67iy9Pn59XtDlp3Zfo1Rtu0Lm-MH9SDnwjZbp_VdcxkvwpX_jh0xNQHpxpkt8-SsYjGWZAXPdGsNzr_2YahH9YttHTAhb_u7osnS3uYzJix0tBSpRFU_2kUVZwpgLPWQWMWiHNPb5CH/s320/cripta+caidos+dios+espa%25C3%25B1a.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="color: #990000; text-align: center;">
<b>Tumba del Cura Planelles en Alicante</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="color: #990000;">(Foto: Alfredo Campello) </b></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Siendo alcalde Juan Antonio Gosálbez Casar se bautizó la entonces Prolongación de Cristo de la Paz con el nombre del sacerdote. La placa fue descubierta en septiembre de 1973 durante las fiestas del Cristo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Para saber más:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant"</i>.
Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo
Municipal.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- RICO DE ESTASEN, JOSÉ. </b><i>"El sacerdote que confesó a José Antonio"</i> en INFORMACIÓN, 20 de noviembre de 1943. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- SALA SEVA, FEDERICO.</b> <i>"Santjoaners en el recuerdo. Hijos ilustres de San Juan"</i>. Ed. Ayuntamiento de Sant Joan d'Alacant. Alicante, 1997. Pag. 84. Disponible en Biblioteca
Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo
Municipal.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- VIDAL TUR, GONZALO.</b> <i>"Alicante, sus calles antiguas y modernas"</i>, Ed. Ayuntamiento de Alicante. Alicante, 1974. Pag. 244 y 245.<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>CARRER DEL CAPELLÀ PLANELLES </b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br />
Abans coneguda com prolongació de Santíssim Crist<br />
Aprovada al plenari del 4 de març de 1971.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHLknsjyUQxRpm16xeoZKXJH1kb6_2Put7QkBD0IAkf2_UdB9ScZp4oXHpvIcAQ3EheFahGbD6JBfmh_Irnd4qMvzjpVBZGR-lOBS0rFfP4e0uJguCQwF2f1s-V3BGh_aa7YNkN5BAP38e/s1600/planelles.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHLknsjyUQxRpm16xeoZKXJH1kb6_2Put7QkBD0IAkf2_UdB9ScZp4oXHpvIcAQ3EheFahGbD6JBfmh_Irnd4qMvzjpVBZGR-lOBS0rFfP4e0uJguCQwF2f1s-V3BGh_aa7YNkN5BAP38e/s400/planelles.jpg" width="347" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>José Planelles Marco</i> (Sant Joan, 1884 - Alacant, 1936) Sacerdot natural del nostre poble i confessor de José Antonio Primo de Rivera. Mor afusellat en 1936 després d'una saca de presos. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El capellà Planelles naix en el Sant Joan de 1884. Va estudiar la carrera eclesiàstica en el Seminari de Sant Miquel d'Orihuela sent anomenat prevere en 1910. Va exercir durant anys el càrrec de coadjutor al Pinós fins que en 1916 és anomenat rector d'Aigües. Exercix el càrrec durant més de deu anys sent manat posteriorment a Agost. Anys després passa a ser director d'una Acadèmia d'Ensenyança Mitjana a Alacant.</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Quan va esclatar la Guerra Civil és detingut en sa casa de l'alacantí Carrer de Cadis ingressant el 12 de setembre en la Cárcel de Benalúa per la seua condició de sacerdot. Sobre la seua estada en la presó hi ha diverses versions. Pel que s'ha vist, al no trobar-se-li cap delicte se li posa en llibertat i a càrrec del seu familiar Federico Planelles que acudix a arreplegar-li. El senyor José es nega a eixir perquè vol confessar José Antonio Primo de Rivera que es troba en la mateixa presó. Després de confessar-li li regala un Llibre d'Evangelis, gest que agraïx José Antonio, el qual és afusellat el 20 de novembre de 1936. Altres fonts afirmen que no va poder pagar la multa imposada i va decidir romandre en la presó.<br />
<br />
El 29 de novembre a la vesprada, en represàlia pel Bombardeig de les 8 Hores que va caure sobre la ciutat després de l'afusellament de José Antonio, el capellà Planelles junt amb altres 51 persones van ser tretes de la presó i afusellades en les tàpies del cementeri d'Alacant. A pesar que en un principi no estava inclòs en la saca, algú li va reconéixer i li va delatar com a confessor de José Antonio.<br />
<br />
Es troba soterrat en el Panteó dels Caiguts per Déu i per Espanya, hui Església del Cementeri d'Alacant, ciutat en què té també carrer dedicada. En l'actualitat està en procés de beatificació.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRz67iy9Pn59XtDlp3Zfo1Rtu0Lm-MH9SDnwjZbp_VdcxkvwpX_jh0xNQHpxpkt8-SsYjGWZAXPdGsNzr_2YahH9YttHTAhb_u7osnS3uYzJix0tBSpRFU_2kUVZwpgLPWQWMWiHNPb5CH/s1600/cripta+caidos+dios+espa%25C3%25B1a.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="292" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRz67iy9Pn59XtDlp3Zfo1Rtu0Lm-MH9SDnwjZbp_VdcxkvwpX_jh0xNQHpxpkt8-SsYjGWZAXPdGsNzr_2YahH9YttHTAhb_u7osnS3uYzJix0tBSpRFU_2kUVZwpgLPWQWMWiHNPb5CH/s320/cripta+caidos+dios+espa%25C3%25B1a.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="color: #990000; text-align: center;">
<b>Tomba del Capellà Planelles en Alacant</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="color: #990000;">(Foto: Alfredo Campello) </b></div>
<br />
<br />
Sent alcalde Juan Antonio Gosálbez Casar es va batejar la llavors Prolongació de Crist de la Pau amb el nom del sacerdot. La placa va ser descoberta al setembre de 1973, durant les festes del Crist.<br />
<br />
Per a saber més:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant"</i>.
Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu
Municipal.<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- RICO DE ESTASEN, JOSÉ. </b><i>"El sacerdote que confesó a José Antonio"</i> en INFORMACIÓN, 20 de novembre de 1943. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>- SALA SEVA, FEDERICO.</b> <i>"Santjoaners en el recuerdo. Hijos ilustres de San Juan"</i>. Ed. Ajuntament de Sant Joan d'Alacant. Alacant, 1997. Pag. 84. Disponible en Biblioteca
Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu
Municipal.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<b>- VIDAL TUR, GONZALO.</b> <i>"Alicante, sus calles antiguas y modernas"</i>, Ed. Ajuntament d'Alacant. Alacant, 1974. Pag. 244 i 245.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9P1BedUXpMc5QR2dKHOvbHNa6pQXMBLxWBWgSDqSKH8BqQCWj0c4Zn_ud0b9s5BbzUdDCP6h3QmIeb9YmSpQ7dVw0lRen_mrXvMW06GGaGv3snJs34sbFTsI0Yml2fRfRjhLV42_M0DO3/s1600/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="70" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9P1BedUXpMc5QR2dKHOvbHNa6pQXMBLxWBWgSDqSKH8BqQCWj0c4Zn_ud0b9s5BbzUdDCP6h3QmIeb9YmSpQ7dVw0lRen_mrXvMW06GGaGv3snJs34sbFTsI0Yml2fRfRjhLV42_M0DO3/s400/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVvsXs5HNGv5MQsolbpgKPn_9QvAbpZYkB7arFfM2ceMFfDqBHvRu1OVHNOEDiXfrWMz8AfV3cQhaOlPxYlmYnqOdYf9h2q6qqp6W8axbOX1j57DvLyfrGgAsZy9WsVCxAJ8xFaPiBd7kN/s1600/logotipo+copy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVvsXs5HNGv5MQsolbpgKPn_9QvAbpZYkB7arFfM2ceMFfDqBHvRu1OVHNOEDiXfrWMz8AfV3cQhaOlPxYlmYnqOdYf9h2q6qqp6W8axbOX1j57DvLyfrGgAsZy9WsVCxAJ8xFaPiBd7kN/s320/logotipo+copy.jpg" width="320" /> </a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
</div>
</div>Alfredohttp://www.blogger.com/profile/12098300983941174281noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3929545527817024246.post-102956611175726622011-01-01T22:56:00.001+01:002014-11-17T21:02:40.405+01:00PLAZA DE LA CRUZ<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>PLAZA DE LA CRUZ</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Antes Plaza de la República </div>
<div style="text-align: center;">
Eliminada en pleno del 27 de abril de 1931 </div>
<div style="text-align: center;">
Repuesta en la pleno del 15 de agosto de 1939 </div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPrvF6SNeLcd2vCw8UsyQX1bNgJImNVXQ-JjtHtuoEYNGQiIak9-I82KL2PFqgp9TXJ0TqPK6BkowTxdM6DczUiZE5YLhw6KgPM39ncVitmkaxUETon9aBZ5xJ017kytnxLIye3XSFbfuS/s1600/plazacruz.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPrvF6SNeLcd2vCw8UsyQX1bNgJImNVXQ-JjtHtuoEYNGQiIak9-I82KL2PFqgp9TXJ0TqPK6BkowTxdM6DczUiZE5YLhw6KgPM39ncVitmkaxUETon9aBZ5xJ017kytnxLIye3XSFbfuS/s1600/plazacruz.jpg" height="202" width="400" /></a></div>
<br /></div>
Según las Crónicas de Sant Joan publicadas hasta la fecha, la Plaza de la Cruz tiene su origen en el año 1760, cuando Gaspar Fernández de Messa cede los terrenos necesarios para la apertura de una nueva calle que desde la ermita de San José llegara hasta la entrada del pueblo (el Carrer Nou o Calle San José). Para eso debía derribarse la torre defensiva situada a la entrada del pueblo, junto al Camino Real de Alicante a Jijona, en cuyo solar se crearía la llamada Plaza de la Cruz. Por lo tanto tendríamos que la Plaza de la Cruz dataría, en principio, del siglo XVIII. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Las dudas surgen al contemplar el “Plano de planta del lugar de San Juan según se halla en 1 de enero de 1689”. En este documento ya aparece una plaza con una cruz en el lugar y la actual calle de San José por lo que el origen de la plazoleta y de la calle parecen remontarse al menos unos cien años atrás.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY4Ch6xM3sZiyGqwLTnE3gjSXTx3PeGZK_mh8qL2xKPlC19QjMhDQjAmmjCDQPjOFPGMz_e2n7QdnI3QqKdt8wYgYSOxIaTXWrkw510oNcrUvx56uAu7Hbhf_gigc-JyB3EPXzbysBiMcP/s1600/plano+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY4Ch6xM3sZiyGqwLTnE3gjSXTx3PeGZK_mh8qL2xKPlC19QjMhDQjAmmjCDQPjOFPGMz_e2n7QdnI3QqKdt8wYgYSOxIaTXWrkw510oNcrUvx56uAu7Hbhf_gigc-JyB3EPXzbysBiMcP/s1600/plano+1.jpg" height="203" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; color: #990000; text-align: center;">
<b>Plano de 1689 en el que ya aparece la Plaza de la Cruz</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; color: #990000; text-align: center;">
<b>(Archivo Municipal de Alicante) </b></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El nombre de esta plaza permanece invariable hasta el 27 de abril de 1931 cuando a petición del alcalde Juan Sevila Sala, la plaza recibe el nombre de Plaza de la República, denominación que mantendría hasta el 15 de agosto de 1939 que por orden de Agustín Pastor Orts recupera su nombre tradicional. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A finales del siglo XIX se ordena reconstruir la cruz de la plaza que llevaba muchos años desaparecida. Esta cruz no figura en la lista de cruces destruidas en la Guerra Civil realizada por Gonzalo Vidal Tur, pero el 17 de junio de 1940 podemos leer en los libros de cuentas lo siguiente: <i>“Satisfecho a Don Carlos Gomis Ferrándiz, vecino de esta Villa, para el pago de una Cruz de piedra construida en la plaza de igual nombre de esta Villa, 275 pesetas”</i>. Es de suponer que la cruz de Benimagrell correría la misma suerte, aunque no hemos encontrado nada al respecto en los libros de cuentas. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La plaza ha sufrido varias reformas, la última de ellas en el año 2002 con motivo de la reurbanización de la Calle Mayor que la ha dejado con su aspecto actual. La antigua fuente, de escaso valor e interés, fue trasladada al Cementerio Municipal donde se encuentra en la actualidad.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGHCLr14rvjXKJ8qhzRSPgzufZ54Dntn_SzGpHghhEjdyWj2T7_77OfCpPxhbaJUB6hoVASNjZX9i4ev318om_UQAi9wjHOQ927U8vQOczjUewJkNcbeHpWa-6dbEiddIMrgLDR1Db8bDc/s1600/cruz.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGHCLr14rvjXKJ8qhzRSPgzufZ54Dntn_SzGpHghhEjdyWj2T7_77OfCpPxhbaJUB6hoVASNjZX9i4ev318om_UQAi9wjHOQ927U8vQOczjUewJkNcbeHpWa-6dbEiddIMrgLDR1Db8bDc/s1600/cruz.jpg" height="400" width="217" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5SoxtSkEd91iqjmEK9f6ICtsGmGFAZ41uRK1NFWgy2AT_7TrYR_VwT5meGP3UHuuzSbl9LCAvre8J4YL6be5WpoYR-18S-PBtY39XGeZxGGhwqxcBDum3ojRGYNrZq73LeKDq4jsexCbk/s1600/cruz.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<br />
Cada mes de mayo se celebran las fiestas de la Vera Cruz, tradición perdida en los años 80 y recueprada recientemente por la Casa de Andalucía Rafael Alberti de nuestro pueblo. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En el número 10 de esta plaza (casa ya derribada) tuvo su residencia veraniega el cronista Viravens, denominada El Huerto de Getsemaní..<br />
<br />
Para saber más:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant".</i> Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.<br />
<br />
<b>- COMPAÑÍA DE JESÚS.</b> <i>"Enfitéuticos. Casas de San Juan censidas con fadiga y luismo al futuro Colegio de la Compañía de Jesús en Alicante".</i> A.M.A. Signatura 105. Armario 5.<br />
<br />
<b>- SÁNCHEZ BUADES,MANUEL </b>y<b> SALA SEVA, FEDERICO.</b> "Resumen histórico de la Villa de San Juan", Ed. Ayuntamiento de Sant Joan, Alicante, 1978. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal. <br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b>PLAÇA DE LA CREU</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Abans denominada Plaça de la República </div>
<div style="text-align: center;">
Eliminada al plenari del 27 d'abril de 1931 </div>
<div style="text-align: center;">
Reposada al plenari del 15 d'agost de 1939 </div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPrvF6SNeLcd2vCw8UsyQX1bNgJImNVXQ-JjtHtuoEYNGQiIak9-I82KL2PFqgp9TXJ0TqPK6BkowTxdM6DczUiZE5YLhw6KgPM39ncVitmkaxUETon9aBZ5xJ017kytnxLIye3XSFbfuS/s1600/plazacruz.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPrvF6SNeLcd2vCw8UsyQX1bNgJImNVXQ-JjtHtuoEYNGQiIak9-I82KL2PFqgp9TXJ0TqPK6BkowTxdM6DczUiZE5YLhw6KgPM39ncVitmkaxUETon9aBZ5xJ017kytnxLIye3XSFbfuS/s1600/plazacruz.jpg" height="202" width="400" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimp9mvkRwaVMzEiN676dDsx9gagGO4x66wTMcb7J5omRt8Rufk_Mpv4-Szqtf7q1R9IEu3jj9yFVYZZKDV0tcd8T06nBIHA-h0WZ33S5WNmSYwQNWqHnSCDW9vt9MsG-AIHXEXHvkhZmRw/s1600/plazacruz.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<br />
Segons les Cròniques de Sant Joan publicades fins a la data, la Plaça de la Creu té el seu origen l'any 1760, quan Gaspar Fernández de Messa cedix els terrenys necessaris per a l'obertura d'un nou carrer que des de l'ermita de Sant Josep arribara fins a l'entrada del poble (el Carrer Nou o Carrer Sant Josep) . Per a això havia de derrocar-se la torre defensiva situada a l'entrada del poble, junt amb el Camí Reial d'Alacant a Xixona, en el solar del qual es crearia l'anomenada Plaça de la Creu. Per tant tindríem que la Plaça de la Creu dataria, en principi, del segle XVIII.<br />
<br />
Els dubtes sorgixen al contemplar el “Plano de planta del lugar de San Juan según se halla en 1 de enero de 1689”. En este document ja apareix una replaceta amb una creu en eixe lloc i també l'actual carrer de Sant Josep per tant, l'origen de la placeta i del carrer pareixen remuntar-se almenys uns cent anys arrere.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY4Ch6xM3sZiyGqwLTnE3gjSXTx3PeGZK_mh8qL2xKPlC19QjMhDQjAmmjCDQPjOFPGMz_e2n7QdnI3QqKdt8wYgYSOxIaTXWrkw510oNcrUvx56uAu7Hbhf_gigc-JyB3EPXzbysBiMcP/s1600/plano+1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY4Ch6xM3sZiyGqwLTnE3gjSXTx3PeGZK_mh8qL2xKPlC19QjMhDQjAmmjCDQPjOFPGMz_e2n7QdnI3QqKdt8wYgYSOxIaTXWrkw510oNcrUvx56uAu7Hbhf_gigc-JyB3EPXzbysBiMcP/s1600/plano+1.jpg" height="203" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; color: #990000; text-align: center;">
<b>Plànol de 1689 en el que ja apareix la Plaça de la Creu</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; color: #990000; text-align: center;">
<b>(Arxiu Municipal d'Alacant) </b></div>
<div class="separator" style="clear: both; color: #990000; text-align: center;">
<br /></div>
El nom d'esta plaça roman invariable fins al 27 d'abril de 1931 quan a petició de l'alcalde Juan Sevila Sala, la plaça rep el nom de Plaça de la República, denominació que mantindria fins al 15 d'agost de 1939 que per orde d'Agustín Pastor Orts recupera el seu nom tradicional.<br />
<br />
A finals del segle XIX s'ordena reconstruir la creu de la plaça que portava molts anys desapareguda. Esta creu no figura en la llista de creus destruïdes en la Guerra Civil realitzada per Gonzalo Vidal Tur, però el 17 de juny de 1940 podem llegir en els llibres de comptes el següent: <i>“Satisfecho a Don Carlos Gomis Ferrándiz, vecino de esta Villa, para
el pago de una Cruz de piedra construida en la plaza de igual nombre de
esta Villa, 275 pesetas”</i>. Es pot suposar que la creu de Benimagrell patiria la mateixa sort, encara que no hem trobat res al respecte en els llibres de comptes.<br />
<br />
La plaça ha patit diverses reformes, l'última d'elles l'any 2002 amb motiu de la reurbanització del Carrer Major que l'ha deixada amb el seu aspecte actual. L'antiga font, d'escàs valor i interés, va ser traslladada al Cementeri Municipal on es troba en l'actualitat.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGHCLr14rvjXKJ8qhzRSPgzufZ54Dntn_SzGpHghhEjdyWj2T7_77OfCpPxhbaJUB6hoVASNjZX9i4ev318om_UQAi9wjHOQ927U8vQOczjUewJkNcbeHpWa-6dbEiddIMrgLDR1Db8bDc/s1600/cruz.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGHCLr14rvjXKJ8qhzRSPgzufZ54Dntn_SzGpHghhEjdyWj2T7_77OfCpPxhbaJUB6hoVASNjZX9i4ev318om_UQAi9wjHOQ927U8vQOczjUewJkNcbeHpWa-6dbEiddIMrgLDR1Db8bDc/s1600/cruz.jpg" height="400" width="217" /></a></div>
</div>
<br />
Cada mes de maig se celebren les festes de la Vera Creu, tradició perduda en els anys 80 i recueprada recentment per la Casa d'Andalusia Rafael Alberti del nostre poble.<br />
<br />
En el número 10 d'esta plaça (casa ja derrocada) va tindre la seua residència estiuenca el cronista Viravens, denominada L'Hort de Getsemaní.<br />
<br />
Per a saber més:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO.</b> <i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant".</i>
Ed. Ajuntament. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu
Municipal.<br />
<br />
<b>- COMPANYIA DE JESÚS.</b> <i>"Enfitéuticos. Casas de San Juan censidas con fadiga y luismo al futuro Colegio de la Compañía de Jesús en Alicante".</i> A.M.A. Signatura 105. Armari 5. <br />
<br />
<b>- SÁNCHEZ BUADES,MANUEL </b>y<b> SALA SEVA, FEDERICO.</b>
<i> "Resumen histórico de la Villa de San Juan"</i>, Ed. Ajuntament de Sant
Joan, Alacant, 1978. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca
Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinpWt4lp2sXtgm5tZ92BId3jFksMl0JOkJ9abFA9pKQxROlsUHjs3LnD4vWn7gQmsfF6rdTWn4bO-I3ue8y-3OPiMxlRk5HP3CbETp4UZxO_7f5cPpUsAbM-gfTlEIJIL5cO-Lc86tl8hU/s1600/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinpWt4lp2sXtgm5tZ92BId3jFksMl0JOkJ9abFA9pKQxROlsUHjs3LnD4vWn7gQmsfF6rdTWn4bO-I3ue8y-3OPiMxlRk5HP3CbETp4UZxO_7f5cPpUsAbM-gfTlEIJIL5cO-Lc86tl8hU/s400/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" height="70" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_CUPoLPyEhBn1eVwoZ0f-wzUvy0heGqzpHi5r_xc92dcOQQee8ZxDxJlGqeRO5Y5QWiE5-6dIVfoLM_qZRMf2uWAgXYLG6giiIpg2qSWmzs6qDeoKawnQ4Mb9X0Dye8clwr_leJ8jL8hx/s1600/logotipo+copy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_CUPoLPyEhBn1eVwoZ0f-wzUvy0heGqzpHi5r_xc92dcOQQee8ZxDxJlGqeRO5Y5QWiE5-6dIVfoLM_qZRMf2uWAgXYLG6giiIpg2qSWmzs6qDeoKawnQ4Mb9X0Dye8clwr_leJ8jL8hx/s320/logotipo+copy.jpg" height="165" width="320" /></a></div>
</div>
Alfredohttp://www.blogger.com/profile/12098300983941174281noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3929545527817024246.post-66414848707815382132011-01-01T22:56:00.000+01:002012-07-08T17:55:06.917+02:00CALLE DEL CRONISTA SÁNCHEZ BUADES<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b><i>CALLE DEL CRONISTA </i></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b><i>SÁNCHEZ BUADES</i></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Pleno del 13 de agosto de 1990 </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXu5mnbzbHlxs3zCmsG3zzG-2sx0a8BeQf_idBSj_gL_LvkQgx3gWGsP0YgRnEnhqXOtyBECvUZgyg7dLy9BvFEDdenUa4GESC5xJ7iSgJBPuQi2Gjq4zUMS3-GwA3T4U3qSs-q4XnGgzI/s1600/sanchez+buades.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHQFSFmdmwbA5JBY8g2Bkgzm5j9Bj6AqoLSMy-SYET3QESuvdxUW-ZDNAv91-C1wiuvcdd8d8CFugrXHjsOMnKpYmBC32RH4RJcbOxbBDSckaeankMkaHhyeLKLkL9LXXxUZ6y9Phv8uDE/s1600/sanchez+buades+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHQFSFmdmwbA5JBY8g2Bkgzm5j9Bj6AqoLSMy-SYET3QESuvdxUW-ZDNAv91-C1wiuvcdd8d8CFugrXHjsOMnKpYmBC32RH4RJcbOxbBDSckaeankMkaHhyeLKLkL9LXXxUZ6y9Phv8uDE/s400/sanchez+buades+2.jpg" width="277" /></a></div>
<br />
<i>Manuel Sánchez Buades</i> (Sant Joan, 1918 – Id, 1981). Primer Cronista Oficial de la Villa y Corresponsal del Diario Información. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Nace en nuestro pueblo donde comienza su formación. Estudió durante diez años en el Seminario de Orihuela de donde marchó, durante la Guerra Civil, al Frente de Teruel. Tras el fin de la guerra marchó a Cádiz realizando los tres años del servicio militar. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fue también Secretario-Interventor del Sindicato de Riegos de la Huerta de Alicante al que se incorporó en 1943. Ejerció de corresponsal del diario Información desde 1959 hasta el día de su muerte, un 26 de junio de 1981 horas después de haber entregado su última crónica al diario. Colaboró también con los semanarios Sábado y Así. Fue también organista, depositario de fondos del Ayuntamiento, concejal, fiscal del Juzgado Local y Presidente de la Asociación de Adoración Nocturna.<br />
<br />
Manuel Sánchez Buades fue nombrado Cronista Oficial de la Villa en 1961 siendo alcalde Agustín Pastor en atención a <i>"sus dotes culturales, afecto entrañable por el pueblo del que tiene demostrado un profundo conocimiento de su realidad histórico-geográfica, por los numerosos e interesantes trabajos de esta índole realizados por encargo de la Corporación Municipal y artículos publicados sobre diversos temas de índole local"</i>. Ejerció su cargo hasta el día de su fallecimiento.
Le sucedió en el cargo Isidro Buades Ripoll en 1992.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXu5mnbzbHlxs3zCmsG3zzG-2sx0a8BeQf_idBSj_gL_LvkQgx3gWGsP0YgRnEnhqXOtyBECvUZgyg7dLy9BvFEDdenUa4GESC5xJ7iSgJBPuQi2Gjq4zUMS3-GwA3T4U3qSs-q4XnGgzI/s1600/sanchez+buades.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXu5mnbzbHlxs3zCmsG3zzG-2sx0a8BeQf_idBSj_gL_LvkQgx3gWGsP0YgRnEnhqXOtyBECvUZgyg7dLy9BvFEDdenUa4GESC5xJ7iSgJBPuQi2Gjq4zUMS3-GwA3T4U3qSs-q4XnGgzI/s400/sanchez+buades.jpg" width="261" /></a></div>
<div style="color: #990000; text-align: center;">
<b>Momento del descubrimiento del rótulo que da </b></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="color: #990000;">nombre a su calle el 22 de mayo de 1993 </b></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En 1978 escribe junto a Federico Sala el <i>“Resumen Histórico de la Villa de San Juan” </i>y se publica póstumamente en 1984 “Historia de la Banda de Música ‘La Paz’ de San Juan de Alicante”. Fue además un frecuente colaborador en los libros de fiestas, narrando la vida de santjoaners ilustres y publciando en ellos sus poemas, destacando el titulado "Roseta de Fabraquer". Dejó inconclusa una obra sobre la correspondencia entre el Rey Felipe III y los regantes de la Huerta.<br />
<br />
El rótulo que da nombre a su calle fue descubierto por su viuda Lolita Caturla el 22 de mayo de 1993.<br />
<br />
Para saber más:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. </b><i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant".</i>
Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca
Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo
Municipal.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b><i>CARRER DEL CRONISTA </i></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b><i>SÁNCHEZ BUADES</i></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Plenari del 13 d'agost de 1990 <i></i><br />
<i><br /></i><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHQFSFmdmwbA5JBY8g2Bkgzm5j9Bj6AqoLSMy-SYET3QESuvdxUW-ZDNAv91-C1wiuvcdd8d8CFugrXHjsOMnKpYmBC32RH4RJcbOxbBDSckaeankMkaHhyeLKLkL9LXXxUZ6y9Phv8uDE/s1600/sanchez+buades+2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHQFSFmdmwbA5JBY8g2Bkgzm5j9Bj6AqoLSMy-SYET3QESuvdxUW-ZDNAv91-C1wiuvcdd8d8CFugrXHjsOMnKpYmBC32RH4RJcbOxbBDSckaeankMkaHhyeLKLkL9LXXxUZ6y9Phv8uDE/s400/sanchez+buades+2.jpg" width="277" /></a></div>
<br />
<i>Manuel Sánchez Buades</i> (Sant Joan, 1918 - Id, 1981) . Primer Cronista Oficial de la Vila i Corresponsal del Diari Información.<br />
<br />
Naix en el nostre poble on comença la seua formació. Va estudiar durant deu anys en el Seminari d'Orihuela d'on va anar, durant la Guerra Civil, al front de Terol. Després del fi de la guerra va marxar a Cadis realitzant els tres anys del servici militar.<br />
<br />
Va ser també Secretari-Interventor del Sindicat de Regs de l'Horta d'Alacant al què es va incorporar en 1943. Va exercir de corresponsal del diari Información des de 1959 fins al dia de la seua mort, un 26 de juny de 1981 hores després d'haver entregat la seua última crònica al diari. Va col·laborar també amb els setmanaris "Sábado" i "Así". Va ser també organista, depositari de fons de l'Ajuntament, regidor, fiscal del Jutjat Local i President de l'Associació d'Adoració Nocturna.<br />
<br />
Manuel Sánchez Buades va ser nomenat Cronista Oficial de la Vila en 1961 sent alcalde Agustín Pastor en atenció a <i>"sus dotes culturales, afecto entrañable por el pueblo del que tiene
demostrado un profundo conocimiento de su realidad histórico-geográfica,
por los numerosos e interesantes trabajos de esta índole realizados por
encargo de la Corporación Municipal y artículos publicados sobre
diversos temas de índole local"</i>. Va exercir el seu càrrec fins al dia de la seua defunció. Li va succeir en el càrrec Isidro Buades Ripoll en 1992.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXu5mnbzbHlxs3zCmsG3zzG-2sx0a8BeQf_idBSj_gL_LvkQgx3gWGsP0YgRnEnhqXOtyBECvUZgyg7dLy9BvFEDdenUa4GESC5xJ7iSgJBPuQi2Gjq4zUMS3-GwA3T4U3qSs-q4XnGgzI/s1600/sanchez+buades.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXu5mnbzbHlxs3zCmsG3zzG-2sx0a8BeQf_idBSj_gL_LvkQgx3gWGsP0YgRnEnhqXOtyBECvUZgyg7dLy9BvFEDdenUa4GESC5xJ7iSgJBPuQi2Gjq4zUMS3-GwA3T4U3qSs-q4XnGgzI/s400/sanchez+buades.jpg" width="261" /></a></div>
<div style="color: #990000; text-align: center;">
<b>Moment del descobriment del rétol que dona </b></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="color: #990000;">nom al seu carrer el 22 de maig de 1993 </b></div>
<br />
En 1978 escriu junt amb Federico Sala el 'Resumen Histórico de la Villa de San Juan' i es publica pòstumament en 1984 'Historia de la Banda de Música 'La Paz' de San Juan de Alicante'. Va ser a més un freqüent col·laborador en els llibres de festes, narrant la vida de santjoaners il·lustres i publicant en ells els seus poemes, destacant el titulat 'Roseta de Fabraquer'. Va deixar inconclusa una obra sobre la correspondència entre el Rei Felip III i els regants de l'Horta.<br />
<br />
El rètol que dóna nom al seu carrer va ser descobert per la seua viuda Lolita Caturla el 22 de maig de 1993.<br />
<br />
Per a saber més:<br />
<br />
<b>- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. </b><i>"Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant".</i> Ed. Ajuntament de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjocwRpSGEevqQjSapFHRdS0tSF9laduRgCm-vNghMRtmIJjuvSdjOsSPyAOwWEosO2igUD4V1wLYEfohIuBpIopgvQzefRghzwEoedvQ0lt-nf5zbiYYly6t4D4vxudZN8rrqbYi9F2EjI/s1600/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="70" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjocwRpSGEevqQjSapFHRdS0tSF9laduRgCm-vNghMRtmIJjuvSdjOsSPyAOwWEosO2igUD4V1wLYEfohIuBpIopgvQzefRghzwEoedvQ0lt-nf5zbiYYly6t4D4vxudZN8rrqbYi9F2EjI/s400/Logotip_de_l'Ajuntament_de_Sant_Joan_d'Alacant_(COLOR).gif" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2yC24ECuwm3HSFL6RccKONd-pHf4neod7afWWEPPm0xyo0qicwTrWlY_iPzXfaHOgQ1J9XwO40zqGMZjVg31P5mCqhyicA72Lt3gdVT62PSAPPEaCgAxSYxosbIUcjrASkncE5vwoJSuV/s1600/logotipo+copy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2yC24ECuwm3HSFL6RccKONd-pHf4neod7afWWEPPm0xyo0qicwTrWlY_iPzXfaHOgQ1J9XwO40zqGMZjVg31P5mCqhyicA72Lt3gdVT62PSAPPEaCgAxSYxosbIUcjrASkncE5vwoJSuV/s320/logotipo+copy.jpg" width="320" /></a></div>
<br /></div>Alfredohttp://www.blogger.com/profile/12098300983941174281noreply@blogger.com0