CALLE DEL MAESTRO BONAFONTE
sábado, 1 de enero de 2011
CALLE DEL MAESTRO BONAFONTE
Ramón Bonafonte Jorge (Albacete, 1889- Sant Joan, 1958). Recordado y respetado maestro nacional de nuestra localidad. Fue además un destacado dirigente republicano local.
Como maestro, Bonafonte formó parte del primer claustro de la Escuela Graduada de Sant Joan d’Alacant. Por Real Orden del 28 de julio de 1928 tomó posesión en propiedad de su cargo de maestro en Sant Joan cesando el interino Francisco Verdú Berenguer. Con anterioridad había desempeñado sus funciones de maestro en Hondón de las Nieves. En diciembre de 1930 fue nombrado Secretario de la Asociación Provincial del Magisterio de Alicante.
Bonafonte tenía muy clara cuál debía ser la labor educativa de la República y la forma de realizarla. Tras la llegada al Ministerio de Instrucción Pública de su amigo Marcelino Domingo, Bonafonte expondría estas ideas en un avanzado programa ideológico enviado al ministerio en febrero de 1936. De su ideario destacamos la reivindicación de más subvenciones para las escuelas de los pueblos pequeños, la necesidad de que los profesores puedan conocer su país para darlo a conocer a sus alumnos, el aumento del sueldo de los maestros tras la supresión de la cantidad destinada al culto y clero o la necesidad de una educación preescolar y de adultos. Bonafonte, dejando clara su visión de futuro defendía la radio como instrumento de masas para la difusión de la cultura . Estamos seguros que hoy sería un gran defensor de internet.
De su vida política destacaremos la labor realizada desde joven para lograr la reimplantación de la República en España. Participó en mítines y charlas, y durante años fue el Presidente del Círculo Republicano de Sant Joan. Militó en el Partido Republicano Radical Socialista para pasar años después a Izquierda Republicana.
En diciembre de 1930, tras los sucesos de Jaca, encabeza junto al veterinario Vicente Baldó una manifestación republicana. Pese a que ambos evitan el asalto al Ayuntamiento presidido por Francisco Mira, son encarcelados en el Reformatorio de Alicante, siendo liberados tiempo después.
Tras las elecciones del 12 de febrero en las que ganó la candidatura monárquica, se crea el día 16 una Comisión Gestora presidida por D. Juan Sevila. D. Ramón Bonafonte se dirigiría al pueblo congregado en la Plaza de España en nombre del Círculo Republicano local. Tras la repetición de las elecciones, los republicanos se harían con el poder municipal.
Pese a que tras la reimplantación de la República Bonafonte decide abandonar su vida política al ver su meta lograda, le encontramos como Presidente de la Junta de Izquierda Republicana de Benimagrell en mayo de 1934. Quizá viera peligrar la obra de la República tras las elecciones de 1933 y decidiera regresar a la primera línea.
En diciembre de 1930, tras los sucesos de Jaca, encabeza junto al veterinario Vicente Baldó una manifestación republicana. Pese a que ambos evitan el asalto al Ayuntamiento presidido por Francisco Mira, son encarcelados en el Reformatorio de Alicante, siendo liberados tiempo después.
Tras las elecciones del 12 de febrero en las que ganó la candidatura monárquica, se crea el día 16 una Comisión Gestora presidida por D. Juan Sevila. D. Ramón Bonafonte se dirigiría al pueblo congregado en la Plaza de España en nombre del Círculo Republicano local. Tras la repetición de las elecciones, los republicanos se harían con el poder municipal.
Pese a que tras la reimplantación de la República Bonafonte decide abandonar su vida política al ver su meta lograda, le encontramos como Presidente de la Junta de Izquierda Republicana de Benimagrell en mayo de 1934. Quizá viera peligrar la obra de la República tras las elecciones de 1933 y decidiera regresar a la primera línea.
Durante la Guerra Civil ejerció de presidente de la Junta de Instrucción de Primera Enseñanza. Una vez terminada la guerra y por orden ministerial del 27 de noviembre de 1940, se le separa definitivamente del servicio. Bonafonte monta una pequeña escuela la cual es clausurada en 1942 tildándola de ilegal. Tiene que esperar diez largos años, concretamente hasta el 16 de febrero de 1952 en que una nueva orden del Ministerio de Educación Nacional anula la anterior y le reintegra al servicio, pero con la sanción de “traslado dentro de la provincia, no pudiendo solicitar vacantes durante cinco años, e inhabilitación para cargos públicos y de confianza”.
Siendo alcalde Juan Gosálbez Casar se le dedicó una calle en la zona del Troset prolongada en 2006 hasta la Rambla de la Llibertat. Esta rotulación fue muy bien recibida por sus antiguos alumnos que le recordaban con cariño, recibiéndose cartas de felicitación en el Ayuntamiento por tal motivo.
Ramón Bonafonte se casó con Antonia Sevila Sánchez y de su matrimonio nacerían Antonia, Pilar, Ramón y María de la Encarnación. Bonafonte fallece el día de Navidad de 1958 en su casa de la Calle de San Antonio.
Para saber más:
- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.
- BONAFONTE JORGE, RAMÓN. "Carta a Marcelino Domingo", 1936. Archivo de la Memoria Histórica. Sig. PS-MAD 985/79. Copia donada por Lloixa disponible en el Archivo Municipal de Sant Joan.
Ramón Bonafonte Jorge (Albacete, 1889- Sant Joan, 1958). Recordat i respectat mestre nacional de la nostra localitat. Va ser a més un destacat dirigent republicà local.
Com a mestre, Bonafonte va formar part del primer claustre de l'Escola Graduada de Sant Joan d'Alacant. Per Reial Orde del 28 de juliol de 1928 va prendre possessió en propietat del seu càrrec de mestre en Sant Joan cessant l'interí Francisco Verdú Berenguer. Amb anterioritat havia exercit les seues funcions de mestre en El Fondó de les Neus. Al desembre de 1930 va ser nomenat Secretari de l'Associació Provincial del Magisteri d'Alacant.
Bonafonte tenia molt clara quina havia de ser la tasca educativa de la República i la forma de realitzar-la. Després de l'arribada al Ministeri d'Instrucció Pública del seu amic Marcelino Domingo, Bonafonte exposaria estes idees en un avançat programa ideològic enviat al ministeri al febrer de 1936. Del seu ideari destaquem la reivindicació de més subvencions per a les escoles dels pobles xicotets, la necessitat de que els professors puguen conéixer el seu país per a donar-ho a conéixer els seus alumnes, l'augment del sou dels mestres després de la supressió de la quantitat destinada al culte i clero o la necessitat d'una educació preescolar i d'adults. Bonafonte, deixant clara la seua visió de futur defenia la ràdio com a instrument de masses per a la difusió de la cultura . Estem segurs que hui seria un gran defensor d'internet.
De la seua vida política destacarem la tasca realitzada des de jove per a aconseguir la reimplantació de la República a Espanya. Va participar en mítings i xarrades, i durant anys va ser el President del Cercle Republicà de Sant Joan. Va militar al Partido Republicano Radical Socialista ingressant anys després en Izquierda Republicana.
Al desembre de 1930, després dels successos de Jaca, encapçala junt amb el veterinari Vicente Baldó una manifestació republicana. A pesar que ambdós eviten l'assalt a l'Ajuntament presidit per Francisco Mira, són empresonats en el Reformatori d'Alacant, sent alliberats temps després.
Després de les eleccions del 12 de febrer en què va guanyar la candidatura monàrquica, es forma el dia 16 una Comissió Gestora presidida per Juan Sevila. Ramón Bonafonte es dirigiria al poble congregat en la Plaça d'Espanya en nom del Cercle Republicà local. Després de la repetició de les eleccions, els republicans es farien amb el poder municipal.
Malgrat que després de la reimplantació de la República Bonafonte decidix abandonar la seua vida política al veure la seua meta aconseguida, li trobem com a President de la Junta d'Izquierda Republicana de Benimagrell al maig de 1934. Potser vora peligrar l'obra de la República després de les eleccions de 1933 i decidira tornar a la primera línia.
Durant la Guerra Civil va exercir de president de la Junta d'Instrucció de Primera Ensenyança. Una vegada acabada la guerra i per orde ministerial del 27 de novembre de 1940, se li separa definitivament del servici. Bonafonte munta una xicoteta escola la qual és clausurada en 1942 titlant-la d'il·legal. Ha d'esperar deu llargs anys, concretament fins el 16 de febrer de 1952 en que una nova orde del Ministeri d'Educació Nacional anul·la l'anterior i li reintegra al servici, però amb la sanció de “traslado dentro de la provincia, no pudiendo solicitar vacantes durante cinco años, e inhabilitación para cargos públicos y de confianza”.
Sent alcalde Juan Gosálbez Casar se li va dedicar un carrer en la zona del Troset prolongada en 2006 fins a la Rambla de la Llibertat. Esta retolació va ser molt ben rebuda pels seus antics alumnes que li recordaven amb afecte, rebent-se cartes de felicitació en l'Ajuntament per tal motiu.
Ramón Bonafonte es va casar amb Antonia Sevila Sánchez i del seu matrimoni naixerien Antonia, Pilar, Ramón i María de la Encarnación. Bonafonte mor el dia de Nadal de 1958 en sa casa del Carrer de Sant Antoni.
Per a saber més:
- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.
- BONAFONTE JORGE, RAMÓN. "Carta a Marcelino Domingo", 1936. Arxiu de la Memòria Històrica. Sig. PS-MAD 985/79. Còpia donada per Lloixa disponible a l'Arxiu Municipal de Sant Joan.
Para saber más:
- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.
- BONAFONTE JORGE, RAMÓN. "Carta a Marcelino Domingo", 1936. Archivo de la Memoria Histórica. Sig. PS-MAD 985/79. Copia donada por Lloixa disponible en el Archivo Municipal de Sant Joan.
CARRER DEL MESTRE BONAFONTE
Com a mestre, Bonafonte va formar part del primer claustre de l'Escola Graduada de Sant Joan d'Alacant. Per Reial Orde del 28 de juliol de 1928 va prendre possessió en propietat del seu càrrec de mestre en Sant Joan cessant l'interí Francisco Verdú Berenguer. Amb anterioritat havia exercit les seues funcions de mestre en El Fondó de les Neus. Al desembre de 1930 va ser nomenat Secretari de l'Associació Provincial del Magisteri d'Alacant.
Bonafonte tenia molt clara quina havia de ser la tasca educativa de la República i la forma de realitzar-la. Després de l'arribada al Ministeri d'Instrucció Pública del seu amic Marcelino Domingo, Bonafonte exposaria estes idees en un avançat programa ideològic enviat al ministeri al febrer de 1936. Del seu ideari destaquem la reivindicació de més subvencions per a les escoles dels pobles xicotets, la necessitat de que els professors puguen conéixer el seu país per a donar-ho a conéixer els seus alumnes, l'augment del sou dels mestres després de la supressió de la quantitat destinada al culte i clero o la necessitat d'una educació preescolar i d'adults. Bonafonte, deixant clara la seua visió de futur defenia la ràdio com a instrument de masses per a la difusió de la cultura . Estem segurs que hui seria un gran defensor d'internet.
De la seua vida política destacarem la tasca realitzada des de jove per a aconseguir la reimplantació de la República a Espanya. Va participar en mítings i xarrades, i durant anys va ser el President del Cercle Republicà de Sant Joan. Va militar al Partido Republicano Radical Socialista ingressant anys després en Izquierda Republicana.
Al desembre de 1930, després dels successos de Jaca, encapçala junt amb el veterinari Vicente Baldó una manifestació republicana. A pesar que ambdós eviten l'assalt a l'Ajuntament presidit per Francisco Mira, són empresonats en el Reformatori d'Alacant, sent alliberats temps després.
Després de les eleccions del 12 de febrer en què va guanyar la candidatura monàrquica, es forma el dia 16 una Comissió Gestora presidida per Juan Sevila. Ramón Bonafonte es dirigiria al poble congregat en la Plaça d'Espanya en nom del Cercle Republicà local. Després de la repetició de les eleccions, els republicans es farien amb el poder municipal.
Malgrat que després de la reimplantació de la República Bonafonte decidix abandonar la seua vida política al veure la seua meta aconseguida, li trobem com a President de la Junta d'Izquierda Republicana de Benimagrell al maig de 1934. Potser vora peligrar l'obra de la República després de les eleccions de 1933 i decidira tornar a la primera línia.
Durant la Guerra Civil va exercir de president de la Junta d'Instrucció de Primera Ensenyança. Una vegada acabada la guerra i per orde ministerial del 27 de novembre de 1940, se li separa definitivament del servici. Bonafonte munta una xicoteta escola la qual és clausurada en 1942 titlant-la d'il·legal. Ha d'esperar deu llargs anys, concretament fins el 16 de febrer de 1952 en que una nova orde del Ministeri d'Educació Nacional anul·la l'anterior i li reintegra al servici, però amb la sanció de “traslado dentro de la provincia, no pudiendo solicitar vacantes durante cinco años, e inhabilitación para cargos públicos y de confianza”.
Sent alcalde Juan Gosálbez Casar se li va dedicar un carrer en la zona del Troset prolongada en 2006 fins a la Rambla de la Llibertat. Esta retolació va ser molt ben rebuda pels seus antics alumnes que li recordaven amb afecte, rebent-se cartes de felicitació en l'Ajuntament per tal motiu.
Ramón Bonafonte es va casar amb Antonia Sevila Sánchez i del seu matrimoni naixerien Antonia, Pilar, Ramón i María de la Encarnación. Bonafonte mor el dia de Nadal de 1958 en sa casa del Carrer de Sant Antoni.
Per a saber més:
- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.
- BONAFONTE JORGE, RAMÓN. "Carta a Marcelino Domingo", 1936. Arxiu de la Memòria Històrica. Sig. PS-MAD 985/79. Còpia donada per Lloixa disponible a l'Arxiu Municipal de Sant Joan.
Publicado porAlfredo en 23:01
Etiquetas: QR
0 comentarios:
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)