CALLE DEL DEÁN ANTONIO SALA
sábado, 1 de enero de 2011
CALLE DEL DEÁN
ANTONIO SALA
Antes Avda. Portugal, Callejón de Cervantes
y Camino del Horno de Orts a Cotella
Nombre propuesto para la Calle de la Unión
Finalmente sustituyó a la Avenida de Portugal
Aprobada en pleno del 29 de julio de 1958
La calle del Deán Antonio Sala de hoy poco tiene que ver con la de hace siglos. Denominada originariamente Camino del Horno de Orts o Camino de Cotella, era un sendero que comenzaba en el cruce de la calle Colón, puesto que no existía todavía la calle Cervantes. El acceso a Mutxamel se realizaba por el camino viejo que atravesaba la Calle de la Maigmona. Con la construcción en la segunda mitad del siglo XIX de la carretera de Mutxamel, la Calle del Deán Sala desaparece en parte quedando su inicio justo enfrente del Cuartel de la Guardia Civil.
Por esa misma zona se encontraba una pequeña plaza denominada Placeta de los Llopis. Tomaba su nombre de la familia homónima que residía en la desaparecida Torre de los Llopis situada aproximadamente donde hoy está el Cuartel de la Guardia Civil. Como decimos, las reformas del XIX dieron la forma definitiva a la zona.
En 1939, las nuevas autoridades franquistas de nuestro pueblo deciden denominar el callejón de Cervantes con el ostentoso nombre de "Avenida de Portugal". Junto a Alemania e Italia, fueron los países que ayudaron a los sublevados durante la Guerra Civil. Hasta la reforma de 2005, todavía se conservaba una placa con ese nombre en las tapias de la finca Pedro José. En 1958 pasa a llevar el nombre del sacerdote santjoaner Antonio Sala.
Antonio Sala y Navarro (Sant Joan, 1745 – Alicante, 1823). Deán de San Nicolás. Formó parte de las Juntas de Defensa contra el invasor francés.
Nace en Sant Joan un 5 de mayo de 1745 en el seno de una familia acomodada de labradores. Estudió la carrera eclesiástica en Orihuela y fue presbítero en 1777 desempeñando la coadjutoría de Almoradí, siendo cura además de Bigastro, Aigües y Crevillente. En 1795 se convierte en deán de la, por entonces, Colegiata de San Nicolás. Realiza una de las visitas pastorales más destacadas a nuestra iglesia en 1791 quedando constancia de ella en un extenso libro del Archivo Parroquial. Fundó también el Cementerio de San Blas desmantelado a finales de los años 50 del pasado siglo.
En 1823 el Gobernador Militar Chapalangarra vende siete campanas de la Colegiata para cambiarlas por trigo para las tropas. Según Gonzalo Vidal Tur, Antonio Sala protesta enérgicamente ante la autoridad y pese a estar en posesión de la medalla patriótica de la Guerra de la Independencia es encarcelado y muere repentinamente por el mal trato sufrido puesto que contaba con 78 años.
Fue un ferviente defensor de la independencia de España cuando nuestro país fue invadido por las tropas de Napoleón. En 1808 ante el temor de que las tropas invasoras entraran en Alicante, se crea la Junta de Defensa alicantina para defender el trono de Fernando VII el cual acabaría traicionando a sus defensores. La Junta quedó formada el 2 de junio de 1808 y fue disuelta en octubre de ese mismo año, recuperando el ayuntamiento alicantino sus funciones administrativas. La principal obra de la Junta fue la creación del Regimiento de Milicias Urbanas formado por 12 compañías, quedando incorporado posteriormente al ejército pasando a denominarse Regimiento de Infantería de Alicante.
En Sant Joan quedó constiuida la Junta local al igual que en el resto de pueblos de España. Las tropas francesas que bajaron de Jijona se toparon con la férrea defensa de Alicante y se vengaron arrasando Sant Joan y Mutxamel. En nuestro pueblo fueron asesinadas 29 personas, asaltaron la Iglesia y, al parecer, robaron un cuadro de la ermita del Calvario.
Según acuerdo plenario del 29 de julio de 1958, la Calle del Deán Antonio Sala iba a sustituir a la Calle de la Unión (actual Calle N. Salvador Montesinos). Al final sustituyó a la Avenida de Portugal.
Para saber más:
- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.
- COMPAÑÍA DE JESÚS. "Enfitéuticos. Casas de San Juan censidas con fadiga y luismo al futuro Colegio de la Compañía de Jesús en Alicante". A.M.A. Signatura 105. Armario 5.
- VIDAL TUR, GONZALO. "El cementerio de San Blas de Alicante" Ed. Ayuntamiento de Alicante, 1960.
.gif)
Para saber más:
- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.
- COMPAÑÍA DE JESÚS. "Enfitéuticos. Casas de San Juan censidas con fadiga y luismo al futuro Colegio de la Compañía de Jesús en Alicante". A.M.A. Signatura 105. Armario 5.
- VIDAL TUR, GONZALO. "El cementerio de San Blas de Alicante" Ed. Ayuntamiento de Alicante, 1960.
CARRER DEL DEGÀ
ANTONIO SALA
Abans coneguda com Avgda. Portugal, Carreró
de Cervantes i Cami del Forn d'Orts a Cotella.
Nom proposat per al Carrer de la Unió
Finalment va substituir a l'Avinguda de Portugal
Aprovada al plenari del 29 de juliol de 1958
El carrer del Degà Antonio Sala de hui poc té a vore amb el de fa segles. Denominada originàriament Camí del Forn d'Orts o Camí de Cotella, era una senda que començava en l'encreuament del carrer Colón, ja que no existia encara el carrer Cervantes. L'accés a Mutxamel es realitzava pel camí vell que travessava el Carrer de la Maigmona. Amb la construcció en la segona mitat del segle XIX de la carretera de Mutxamel, el Carrer del Degà Antonio Sala desapareix en part quedant el seu inici just davant de la Caserna de la Guàrdia Civil.
Per eixa mateixa zona es trobava una xicoteta plaça denominada Placeta dels Llopis. Prenia el seu nom de la família homònima que residia en la desapareguda Torre dels Llopis situada aproximadament on hui està la Caserna de la Guàrdia Civil. Com diem, les reformes del XIX van donar la forma definitiva a la zona.
En 1939, les noves autoritats franquistes del nostre poble decidixen denominar el carreró de Cervantes amb l'ostentós nom de 'Avenida de Portugal'. Junt amb Alemanya i Itàlia, van ser els països que van ajudar als sublevats durant la Guerra Civil. Fins a la reforma de 2005, encara es conservava una placa amb eixe nom en les tàpies de la finca Pedro José. En 1958 passa a portar el nom del sacerdot santjoaner Antonio Sala.
Antonio Sala i Navarro (Sant Joan, 1745 - Alacant, 1823) . Degà de Sant Nicolau. Va formar part de les Juntes de Defensa contra l'invasor francés.
Naix en Sant Joan un 5 de maig de 1745 en el si d'una família acomodada de llauradors. Va estudiar la carrera eclesiàstica a Orihuela i va ser prevere en 1777 exercint la coadjutoria d'Almoradí, sent capellà a més de Bigastro, Aigües i Crevillent. En 1795 es convertix en degà de la, llavors, Col·legiata de Sant Nicolau. Realitza una de les visites pastorals més destacades a la nostra església en 1791 quedant constància d'ella en un extens llibre de l'Arxiu Parroquial. Va fundar també el Cementeri de Sant Blai desmantellat a finals dels anys 50 del passat segle.
En 1823 el Governador Militar Chapalangarra ven set campanes de la Col·legiata per a canviar-les per blat per a les tropes. Segons Gonzalo Vidal Tur, Antonio Sala protesta enèrgicament davant de l'autoritat i a pesar d'estar en possessió de la medalla patriòtica de la Guerra de la Independència és empresonat i mor sobtadament pel mal tracte patit ja que comptava amb 78 anys.
Va ser un fervent defensor de la independència d'Espanya quan el nostre país va ser invadit per les tropes de Napoleó. En 1808 davant del temor que les tropes invasores entraren a Alacant, es forma la Junta de Defensa alacantina per a defendre el tron de Ferran VII el qual acabaria traint els seus defensors. La Junta va quedar formada el 2 de juny de 1808 i va ser dissolta a l'octubre d'eixe mateix any, recuperant l'ajuntament alacantí les seues funcions administratives. La principal obra de la Junta va ser la creació del Regiment de Milícies Urbanes format per dotze companyies, quedant incorporat posteriorment a l'exèrcit passant a denominar-se Regiment d'Infanteria d'Alacant.
En Sant Joan va quedar constiuida la Junta local igual que en la resta de pobles d'Espanya. Les tropes franceses que van baixar de Xixona es van topar amb la fèrria defensa d'Alacant i es van venjar arrasant Sant Joan i Mutxamel. En el nostre poble van ser assassinades 29 persones, van assaltar l'Església i, segons pareix, van robar un quadre de l'ermita del Calvari.
Segons l'acord plenari del 29 de juliol de 1958, el Carrer del Degà Antonio Sala substituiria al Carrer de la Unió (actual Carrer N. Salvador Montesinos). Al final va substituir a l'Avinguda de Portugal.
Per a saber més:
- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.
- COMPANYIA DE JESÚS. "Enfitéuticos. Casas de San Juan censidas con fadiga y luismo al futuro Colegio de la Compañía de Jesús en Alicante". A.M.A. Signatura 105. Armari 5.
- VIDAL TUR, GONZALO. "El cementerio de San Blas de Alicante" Ed. Ajuntament d'Alacant, 1960.
En 1939, les noves autoritats franquistes del nostre poble decidixen denominar el carreró de Cervantes amb l'ostentós nom de 'Avenida de Portugal'. Junt amb Alemanya i Itàlia, van ser els països que van ajudar als sublevats durant la Guerra Civil. Fins a la reforma de 2005, encara es conservava una placa amb eixe nom en les tàpies de la finca Pedro José. En 1958 passa a portar el nom del sacerdot santjoaner Antonio Sala.
Antonio Sala i Navarro (Sant Joan, 1745 - Alacant, 1823) . Degà de Sant Nicolau. Va formar part de les Juntes de Defensa contra l'invasor francés.
Naix en Sant Joan un 5 de maig de 1745 en el si d'una família acomodada de llauradors. Va estudiar la carrera eclesiàstica a Orihuela i va ser prevere en 1777 exercint la coadjutoria d'Almoradí, sent capellà a més de Bigastro, Aigües i Crevillent. En 1795 es convertix en degà de la, llavors, Col·legiata de Sant Nicolau. Realitza una de les visites pastorals més destacades a la nostra església en 1791 quedant constància d'ella en un extens llibre de l'Arxiu Parroquial. Va fundar també el Cementeri de Sant Blai desmantellat a finals dels anys 50 del passat segle.
En 1823 el Governador Militar Chapalangarra ven set campanes de la Col·legiata per a canviar-les per blat per a les tropes. Segons Gonzalo Vidal Tur, Antonio Sala protesta enèrgicament davant de l'autoritat i a pesar d'estar en possessió de la medalla patriòtica de la Guerra de la Independència és empresonat i mor sobtadament pel mal tracte patit ja que comptava amb 78 anys.
Va ser un fervent defensor de la independència d'Espanya quan el nostre país va ser invadit per les tropes de Napoleó. En 1808 davant del temor que les tropes invasores entraren a Alacant, es forma la Junta de Defensa alacantina per a defendre el tron de Ferran VII el qual acabaria traint els seus defensors. La Junta va quedar formada el 2 de juny de 1808 i va ser dissolta a l'octubre d'eixe mateix any, recuperant l'ajuntament alacantí les seues funcions administratives. La principal obra de la Junta va ser la creació del Regiment de Milícies Urbanes format per dotze companyies, quedant incorporat posteriorment a l'exèrcit passant a denominar-se Regiment d'Infanteria d'Alacant.
En Sant Joan va quedar constiuida la Junta local igual que en la resta de pobles d'Espanya. Les tropes franceses que van baixar de Xixona es van topar amb la fèrria defensa d'Alacant i es van venjar arrasant Sant Joan i Mutxamel. En el nostre poble van ser assassinades 29 persones, van assaltar l'Església i, segons pareix, van robar un quadre de l'ermita del Calvari.
Segons l'acord plenari del 29 de juliol de 1958, el Carrer del Degà Antonio Sala substituiria al Carrer de la Unió (actual Carrer N. Salvador Montesinos). Al final va substituir a l'Avinguda de Portugal.
Per a saber més:
- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.
- COMPANYIA DE JESÚS. "Enfitéuticos. Casas de San Juan censidas con fadiga y luismo al futuro Colegio de la Compañía de Jesús en Alicante". A.M.A. Signatura 105. Armari 5.
- VIDAL TUR, GONZALO. "El cementerio de San Blas de Alicante" Ed. Ajuntament d'Alacant, 1960.
.gif)
Publicado porAlfredo en 22:57
Etiquetas: QR
0 comentarios:
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
