CALLE DE FRANCISCO SEVA
sábado, 1 de enero de 2011
CALLE DE FRANCISCO SEVA
Pleno del 4 de abril de 1968
Francisco de Paula Seva y Gadea (Sant Joan, 1874 – Id, 1956) Sacerdote del Salvador de Elche, natural de Sant Joan.
Nace en nuestro pueblo el 15 de abril de 1874, siendo hijo de Ricardo Seva Lapuente e Inés Gadea Soler. De ese mismo matrimonio nacerían sus hermanos Federico, Balbina, Cecilia y Josefa. Cursa sus estudios seminarísticos en San Miguel de Orihuela doctorándose en Derecho Canónico por la Universidad de Valencia. Posteriormente es nombrado Catedrático de Sagrada Teología y Moral y ostenta el cargo de vicerrector del Seminario del Príncipe San Miguel. Tras unas oposiciones logra el cargo de cura de la Iglesia del Salvador de Elche.
Al estallar la Guerra Civil es detenido en Aigües donde se hallaba escondido junto a Rafael Seva Gadea, siendo acusados de desafectos por el Frente Popular de dicha localidad. Francisco Seva es condenado por el Tribunal de Desafectos al Régimen a tres años de trabajos con restricción de libertad y 5.000 pesetas de multa. Rafael Seva recibe la misma condena y una multa de 3.000 pesetas. Al terminar la Guerra Civil y debido a su delicado estado de salud, no aceptó el nuevo cargo ofrecido por el Prelado. Durante la reconstrucción de la iglesia de Sant Joan donó las imágenes del Nazareno y de Nª Sª de la Asunción.
Gracias a sus conocimientos, José Rico de Estasen consiguió hallar los restos del Obispo Gómez de Terán en la antigua Iglesia de la Misericordia poco antes de su derribo.
Francisco Seva fallece el 12 de noviembre de 1956 a los 82 años, siendo enterrado en su panteón familiar del cementerio de Sant Joan.
Un error muy común es pensar que esta calle está dedicada al ex-alcalde Francesc de Paula Seva y Sala. La coincidencia del nombre y el primer apellido no es casual ya que ambos son familia.
Para más información:
- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.
- RICO DE ESTASÉN, JOSÉ. "Los restos del Obispo Gómez de Terán". Ed. Institutos de Estudios Alicantinos. Diputación de Alicante, 1958. Publicado también en diversas entregas en el diario INFORMACIÓN.
Para más información:
- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.
- RICO DE ESTASÉN, JOSÉ. "Los restos del Obispo Gómez de Terán". Ed. Institutos de Estudios Alicantinos. Diputación de Alicante, 1958. Publicado también en diversas entregas en el diario INFORMACIÓN.
CARRER DE FRANCISCO SEVA
Plenari del 4 d'abril de 1968
Francisco de Paula Seva i Gadea (Sant Joan, 1874 - Id, 1956) Sacerdot del Salvador d'Elx, natural de Sant Joan.
Naix en el nostre poble el 15 d'abril de 1874, sent fill de Ricardo Seva Lapuente i Inés Gadea Soler. D'eixe mateix matrimoni naixerien els seus germans Federico, Balbina, Cecilia i Josefa. Cursa els seus estudis seminarístics en Sant Miquel d'Orihuela doctorant-se en Dret Canònic per la Universitat de València. Posteriorment és anomenat Catedràtic de Sagrada Teologia i Moral i deté el càrrec de vicerector del Seminari del Príncep Sant Miquel. Després d'unes oposicions aconseguix el càrrec de capellà de l'Església del Salvador d'Elx.
A l'esclatar la Guerra Civil és detingut a Aigües on es trobava amagat junt amb Rafael Seva Gadea, sent acusats de desafectes pel Front Popular de la dita localitat. Francisco Seva és condemnat pel Tribunal de Desafectes al Règim a tres anys de treballs amb restricció de llibertat i 5.000 pessetes de multa. Rafael Seva rep la mateixa condemna i una multa de 3.000 pessetes. A l'acabar la Guerra Civil i a causa del seu delicat estat de salut, no va acceptar el nou càrrec oferit pel Prelat. Durant la reconstrucció de l'església de Sant Joan va donar les imatges del Natzaré i de Na. Sa. de l'Assumpció.
Gràcies als seus coneixements, José Rico de Estasen va aconseguir trobar les restes del Bisbe Gómez de Terán en l'antiga Església de la Misericòrdia poc abans del seu enderrocament.
Francisco Seva mor el 12 de novembre de 1956 als 82 anys, sent soterrat en el seu panteó familiar del cementeri de Sant Joan.
Un error molt comú és pensar que este carrer està dedicada a l'exalcalde Francesc de Paula Seva i Sala. La coincidència del nom i el primer cognom no és casual ja que ambdós són família.
Per a més informació:
- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.
- RICO DE ESTASÉN, JOSÉ. "Los restos del Obispo Gómez de Terán". Ed. Institutos de Estudios Alicantinos. Diputación de Alicante, 1958. Publicat també en diverses entregues al diari INFORMACIÓN.
.gif)
A l'esclatar la Guerra Civil és detingut a Aigües on es trobava amagat junt amb Rafael Seva Gadea, sent acusats de desafectes pel Front Popular de la dita localitat. Francisco Seva és condemnat pel Tribunal de Desafectes al Règim a tres anys de treballs amb restricció de llibertat i 5.000 pessetes de multa. Rafael Seva rep la mateixa condemna i una multa de 3.000 pessetes. A l'acabar la Guerra Civil i a causa del seu delicat estat de salut, no va acceptar el nou càrrec oferit pel Prelat. Durant la reconstrucció de l'església de Sant Joan va donar les imatges del Natzaré i de Na. Sa. de l'Assumpció.
Gràcies als seus coneixements, José Rico de Estasen va aconseguir trobar les restes del Bisbe Gómez de Terán en l'antiga Església de la Misericòrdia poc abans del seu enderrocament.
Francisco Seva mor el 12 de novembre de 1956 als 82 anys, sent soterrat en el seu panteó familiar del cementeri de Sant Joan.
Un error molt comú és pensar que este carrer està dedicada a l'exalcalde Francesc de Paula Seva i Sala. La coincidència del nom i el primer cognom no és casual ja que ambdós són família.
Per a més informació:
- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.
- RICO DE ESTASÉN, JOSÉ. "Los restos del Obispo Gómez de Terán". Ed. Institutos de Estudios Alicantinos. Diputación de Alicante, 1958. Publicat també en diverses entregues al diari INFORMACIÓN.
.gif)
Publicado porAlfredo en 23:00
Etiquetas: QR
0 comentarios:
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
