104. UNA REVISIÓ A LES TORRES DE L'HORTA

Al setembre de 1986, al nostre butlletí no. 56, Agustín Pantoja, feia una col•laboració dedicada a les "torres dels moros", es a dir, a les torres de defensa de l’Horta alacantina. Més endavant, a la primavera de 2003 (butlletí 100), el mateix autor tornava a incidir vora les mateixes i finalment, va ser qui escriu aquestes linies, qui va publicar el llibre "Las Torres de la Huerta de Alicante", amb suport de l’Ajuntament de Sant Joan d’Alacant. Així doncs, podem dir que ja està tot dit d’aquestes construccions? La resposta evidentment, és negativa i el raonament, és tan clar com una conversa que vaig tindre amb l’arquitecte Màrius Bevià, autèntic especialista en aquestes construccions, degut, a banda de la seua expèriencia, a totes les restauracións que ha fet. Així, em deia que caldria fer un bon estudi exhaustiu sobre cadasquna de les torres per tal de conèixer molt millor la seua història, les proporcions, els materials, etc.


Tot i això, hauria que dir que no des del 1986, sinó des del 2003 en què es va publicar el llibre dalt nomenat, n’hi ha prou coses que he anat recopilant o trobant, i que si m’ho permeten, encara que no m’estenga massa, crec que val la pena fer una xicoteta menció d’aquestes.


D’una banda, de les torres que Pantoja mencionava com a rastrejables, hem de dir que pel que fa a la Torre Carmine, només hem pogut trobar una xalet que es diu Torre Carmita i que l’amo de la casa, no hi sap res de tot això. El nom el va posar per la seua dona. Per altra banda, la Torre Marquina es trobaria dins del que era la zona d’horta més propera al Castell d’Alacant. Efectivament, estaria per la part de l’actual Mercat Central, per on para hui en dia el carrer Berenguer de Marquina. En realitat, encara que aquesta estaria dins de l’horta més propera al Castell, crec que no podem parlar del que es considera Horta d’Alacant, ja que el seu marc, està limitat pel Riu Sec i el que son les Llomes del Garbinet aproximadament. En definitiva, el que abarca tot el sistema de reg de l’Horta. Tot i això, degut a la proximitat al castell, ens sembla que podem posar-la dins del grup. Pel que fa a la morfologia, data de construcció, etc., poc podem dir. Únicament, hem trobat referència d’aquesta a un plànol de la ciutat, castell i port d’Alacant i les seues rodalies, del Servei Geogràfic de l’Exèrcit, de l’any 1722, així que no més tenim aquesta xifra per a treballar com a data post quem.


Altra torre que tindria unes característiques similars, seria la torre del Convent dels Franciscans, construït a prop de la Muntanyeta i als ravals de la ciutat, per la qual cosa, en quant a la situació estaríem parlant d’un cas semblant a l’anterior. La construcció data de 1577, per tant, podem quasi asegurar que seria una construcció amb talús. Pel que fa als materials, encara que siga especular, com que al mateix indret, es trobava una mena de pedrera, ben podem pensar que fora d’una fàbrica semblant a l’església de Mutxamel.


Tornant a l’Horta, cal dir que al igual que fa amb la Torre Marquina, Pantoja nomena altra torre com a rastrejable. Aquesta, és la d’Orgeja. Recorde que quan estava arreplegant dades, no vaig poder trobar-la, però a la primavera, parlant amb un antic President de LLOIXA, Tomàs Pérez i Aracil, em va dir que ell sí que savia on trobar-la. I dit i fet, vam anar fins al costat de l’Autovia, molt prop del nou barranc on es localitza aquesta torre. Realment, queden molt poques pedres que delaten que allí hi haguera cap torre, però al menys, es troba el basament que delimita perfectament el perímetre d’aquesta.


A més de tot el que he esmentat, i per finalitzar, he de dir que igualment, en Tomàs Pérez i Aracil, ens va mostrar un escrit que havia fet a l’Ajuntament d’Alacant intentant corregir les errades en els noms d’aquestes torres i que apareixen dins del Plà Especial de Protecció de les Torres de l’Horta d’Alacant. Així doncs, hauríem de parlar de:


Torre el de Santiago o el de Blaya, en compte de la Torre Santiago.


Torre el de Sarrió o Fernera en compte de Torre Picó que no ha existit mai.


Torre el de Fabiàn, en compte de la torre de "Los Tres Olivos" o "Triolivos", que va ser un nom que li posaren damunt de la porta amb una brotxa per curt termini i pel qual cap hortolà la coneix.


Torre de Choli, en compte de Cacholi, que es la valencianització del cognom d’origen francés Choli.


Torre de Don Vicente o del Capità Boasio en compte de la torre de Villa Garcia. Aquest últim nom, fou el de la finca que va comprar un ferrallista de Múrcia al marqués de Benalúa i a més a més va comprar unes quantes finques dins de les quals, es trobava la Torre de Don Vicente i per això se li donà el nom de Villa García a la torre.


Torre el de Rovira, que després, pel nom d’una propietària, li possaren Torre Juana en el segon terç del segle XX. A tenir en compte, que els arrendadors que visqueren allí per l’any 1900, al triar a fer un pou per a treure aigua, trobaren diversos enterraments humans que els feren desistir.


FRANCISCO JOSÉ RAMÓN MARTÍNEZ

Publicado porAlfredo en 23:59  

0 comentarios:

Publicar un comentario en la entrada