ASOCIACIÓN CULTURAL LLOIXA

La tradició oral i la cartografia ens han transmés un curiós topònim, -Mongòmit-, que assenyala una antiga finca en el Fabraquer hui desapareguda. És del tipus freqüent de llinatge que dóna nom a la hisenda i mansió; així tenim altres exemples de famílies foranes establides d’antic: Finca Ansaldo, en Sant Joan, on inclús roman la torre seua; Marbeuf (o Marbú), gran edifici als afores de Mutxamel, on també trobem El Pelegrí, casalot en el camí de Tànger cap a Sant Joan del que fora administrador general de duanes d’Alacant en el XVIII. Omet molts altres que ens allunyaria del topònim que ens ocupa.

En este cas creiem que Mongòmit és una adaptació dels parlants valencians de Montgomery, com fa la gent major. Els Montgomery eren una família nordamericana, potser comerciants de la portuària Boston. Coneixem Robert Montgomery Budd, nomenat cònsol d´EUA a Alacant des de 1793 i amb l´encàrreg de Múrcia, València, Les Illes i Catalunya. Feia temps que estava a la ciutat comerciant amb vins i bacallà de Terranova; segons Viravens, projectà construir un edifici per a fabricar aiguardent a l´Hort de Valladolid, propietat del municipi alacantí. Comprà terres i cases a L´Horta i Alacant tal com feia la burgesia i noblesa des del Sis-cents. Fou soci i col•laborador del socialista utòpic William Maclure [http://cedar.evansville.edu] en els seus treballs (1820-23) d´establir una escola industrial-agrària sobre finques desamortitzades d´Oriola i Mutxamel. Va morir en agost de 1823. Tingué fills: Anna, casada amb Obadiah Rich, cònsol nordamericà a València i creador de la bibliografia americanista en llengua anglesa; Robert, que continuà la relació amb Maclure; Frederici i Jorge (sic) Washington Montgomery Irwing, escriptor romàntic sota el psudònim El Solitario; els seus llibres van ser traduïts a l´anglés i ell va traduir de Washington Irving la Crònica de la Conquista de Granada (Madrid, Imprenta de Sancha, 1831).

Potser que l´escocés Maclure coneguera l´americà gràcies a Antoni Valcarcel Pío de Savoia i Moura, Príncep Pío i Comte de Lumiares a què ja havia visitat a sa casa i jardí en 1808, segons va escriure al seu diari de viatge. Però no sabem si es referia al palau que l´aristòcrata posseïa a Alacant (hui Museu de Belles Arts Gravina) o altres finques veïnes dels Montgomery situades al Trajo (El Campello) i al Fabraquer (Sant Joan), ací La Princesa, títol nobiliari de sa mare.

No més em resta oferir-vos unes quantes referències bibiliogràfiques per a contextualitzar el pas d´esta nissaga i preguntar-vos: què va ser dels Montgomery?. Però eixa és una altra història.