ASOCIACIÓN CULTURAL LLOIXA

El passat 27 d’octubre, el propietari d’aquesta finca, en Tomàs A. Pérez i Aracil, va posar en marxa en una iniciativa conjunta amb el professor de la Universitat d’Alacant, en Pedro Picatoste, l’almàssera que existeix a la seua finca i que té uns cuatre-cents anys. A diferència de les almàsseres existents, aquesta utilitza la força animal per al premsat de l’oliva que es convertirà en una pasta que passarà a uns cofins d’espart, els quals s’apilaran uns damunt d’altres i d’on ix l’oli final.

Veritablement, és molt d’agraïr la constància i la dedicació que el propietari d’aquesta finca, té per les antigues tradicions, ja que no només fa oli en aquesta almàssera, sinó que produeix igualment els seus propis vins, degut a les vinyes que te plantades en les seues terres i que gràcies al seu besavi, que va dur unes soques híbrides americanes i empeltant-les de varietats autòctones, va poder salvar la finca de la ruïna general que va suposar la fil•loxera quan va entrar a les nostres terres. Així, després de la verema, utilitza igualment un mètode tradicional de consecució dels vins.

Sembla paradoxal que en un any en que ha tancat la almàssera de Mutxamel (es trobava al costat de l’església), Tomàs Pérez, s’haja decidit a posar en marxa una auténtica peça de museu com aquesta. En realitat, fins no fa molt de temps, altres iguals o similars a aquesta van estar funcionant en la nostra Horta, però degut a la gran especulació de la terra que ha hagut i continua existint, als nostres dies, les tasques del camp han anat sent abandonades i és per això pel que aquesta illa en mig de l’urbanisme ferotge mereix tot el respecte i, igualment per tot això, esperem que sense tardar molt, les il•lusions dels propietaris d’aquesta finca, siguen fetes realitat, declarant-se com a BIC i de semblant manera, la multitud d’utensilis i eines de llaurador, puguen passar a formar part junt a la casa, d’un museu de la nostra Horta, per tal d’ajudar a evitar la pèrdua de les nostres senyes d’identitat. Un museu, que per altra part, Tomás Aracil té la idea de que siga funcionant com una granja normal en compte de ser una sèrie d’objectes numerats i nomenats, sense més raó de ser que el de saber com es criden, però no per saber quina funció tenien.