CALLE DEL CURA PLANELLES
sábado, 1 de enero de 2011
CALLE DEL CURA PLANELLES
Antes, prolongación de Santísimo Cristo
Aprobada en el pleno del 4 de marzo de 1971
José Planelles Marco (Sant Joan, 1884 – Alicante, 1936) Sacerdote natural de nuestro pueblo y confesor de José Antonio Primo de Rivera. Muere fusilado en 1936 tras una saca de presos.
El cura Planelles nace en el Sant Joan de 1884. Estudió la carrera eclesiástica en el Seminario de San Miguel de Orihuela siendo nombrado presbítero en 1910. Desempeñó durante años el cargo de coadjutor en Pinoso hasta que en 1916 es nombrado cura párroco de Aigües. Ejerce el cargo durante más de diez años siendo mandado posteriormente a Agost. Años después pasa a ser director de una Academia de Enseñanza Media en Alicante.
Al estallar la Guerra Civil es detenido en su casa de la alicantina Calle de Cádiz ingresando el 12 de septiembre en la Cárcel de Benalúa por su condición de sacerdote. Sobre su estancia en la cárcel existen varias versiones. Por lo visto, al no encontrársele delito alguno se le pone en libertad y a cargo de su familiar Federico Planelles que acude a recogerle. Don José se niega a salir porque quiere confesar a José Antonio Primo de Rivera que se encuentra en la misma cárcel. Tras confesarle le regala un Libro de Evangelios, gesto que agradece José Antonio, el cual es fusilado el 20 de noviembre de 1936. Otras fuentes afirman que no pudo pagar la multa impuesta y decidió permanecer en la cárcel.
El 29 de noviembre por la tarde, en represalia por el Bombardeo de las 8 Horas que se cayó sobre la ciudad tras el fusilamiento de José Antonio, el cura Planelles junto a otras 51 personas fueron sacadas de la cárcel y fusiladas en las tapias del cementerio de Alicante. Pese a que en un principio no estaba incluido en la saca, alguien le reconoció y le delató como confesor de José Antonio.
Se encuentra enterrado en el Panteón de los Caídos por Dios y por España, hoy Iglesia del Cementerio de Alicante, ciudad en la que tiene también calle dedicada. En la actualidad está en proceso de beatificación.
Se encuentra enterrado en el Panteón de los Caídos por Dios y por España, hoy Iglesia del Cementerio de Alicante, ciudad en la que tiene también calle dedicada. En la actualidad está en proceso de beatificación.
Tumba del Cura Planelles en Alicante
(Foto: Alfredo Campello)
Siendo alcalde Juan Antonio Gosálbez Casar se bautizó la entonces Prolongación de Cristo de la Paz con el nombre del sacerdote. La placa fue descubierta en septiembre de 1973 durante las fiestas del Cristo.
Para saber más:
- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.
- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.
- RICO DE ESTASEN, JOSÉ. "El sacerdote que confesó a José Antonio" en INFORMACIÓN, 20 de noviembre de 1943.
- SALA SEVA, FEDERICO. "Santjoaners en el recuerdo. Hijos ilustres de San Juan". Ed. Ayuntamiento de Sant Joan d'Alacant. Alicante, 1997. Pag. 84. Disponible en Biblioteca
Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo
Municipal.
- VIDAL TUR, GONZALO. "Alicante, sus calles antiguas y modernas", Ed. Ayuntamiento de Alicante. Alicante, 1974. Pag. 244 y 245.
Abans coneguda com prolongació de Santíssim Crist
Aprovada al plenari del 4 de març de 1971.
Quan va esclatar la Guerra Civil és detingut en sa casa de l'alacantí Carrer de Cadis ingressant el 12 de setembre en la Cárcel de Benalúa per la seua condició de sacerdot. Sobre la seua estada en la presó hi ha diverses versions. Pel que s'ha vist, al no trobar-se-li cap delicte se li posa en llibertat i a càrrec del seu familiar Federico Planelles que acudix a arreplegar-li. El senyor José es nega a eixir perquè vol confessar José Antonio Primo de Rivera que es troba en la mateixa presó. Després de confessar-li li regala un Llibre d'Evangelis, gest que agraïx José Antonio, el qual és afusellat el 20 de novembre de 1936. Altres fonts afirmen que no va poder pagar la multa imposada i va decidir romandre en la presó.
El 29 de novembre a la vesprada, en represàlia pel Bombardeig de les 8 Hores que va caure sobre la ciutat després de l'afusellament de José Antonio, el capellà Planelles junt amb altres 51 persones van ser tretes de la presó i afusellades en les tàpies del cementeri d'Alacant. A pesar que en un principi no estava inclòs en la saca, algú li va reconéixer i li va delatar com a confessor de José Antonio.
Es troba soterrat en el Panteó dels Caiguts per Déu i per Espanya, hui Església del Cementeri d'Alacant, ciutat en què té també carrer dedicada. En l'actualitat està en procés de beatificació.
Sent alcalde Juan Antonio Gosálbez Casar es va batejar la llavors Prolongació de Crist de la Pau amb el nom del sacerdot. La placa va ser descoberta al setembre de 1973, durant les festes del Crist.
Per a saber més:
- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.
- VIDAL TUR, GONZALO. "Alicante, sus calles antiguas y modernas", Ed. Ajuntament d'Alacant. Alacant, 1974. Pag. 244 i 245.
.gif)
CARRER DEL CAPELLÀ PLANELLES
Abans coneguda com prolongació de Santíssim Crist
Aprovada al plenari del 4 de març de 1971.
José Planelles Marco (Sant Joan, 1884 - Alacant, 1936) Sacerdot natural del nostre poble i confessor de José Antonio Primo de Rivera. Mor afusellat en 1936 després d'una saca de presos.
El capellà Planelles naix en el Sant Joan de 1884. Va estudiar la carrera eclesiàstica en el Seminari de Sant Miquel d'Orihuela sent anomenat prevere en 1910. Va exercir durant anys el càrrec de coadjutor al Pinós fins que en 1916 és anomenat rector d'Aigües. Exercix el càrrec durant més de deu anys sent manat posteriorment a Agost. Anys després passa a ser director d'una Acadèmia d'Ensenyança Mitjana a Alacant.
Quan va esclatar la Guerra Civil és detingut en sa casa de l'alacantí Carrer de Cadis ingressant el 12 de setembre en la Cárcel de Benalúa per la seua condició de sacerdot. Sobre la seua estada en la presó hi ha diverses versions. Pel que s'ha vist, al no trobar-se-li cap delicte se li posa en llibertat i a càrrec del seu familiar Federico Planelles que acudix a arreplegar-li. El senyor José es nega a eixir perquè vol confessar José Antonio Primo de Rivera que es troba en la mateixa presó. Després de confessar-li li regala un Llibre d'Evangelis, gest que agraïx José Antonio, el qual és afusellat el 20 de novembre de 1936. Altres fonts afirmen que no va poder pagar la multa imposada i va decidir romandre en la presó.
El 29 de novembre a la vesprada, en represàlia pel Bombardeig de les 8 Hores que va caure sobre la ciutat després de l'afusellament de José Antonio, el capellà Planelles junt amb altres 51 persones van ser tretes de la presó i afusellades en les tàpies del cementeri d'Alacant. A pesar que en un principi no estava inclòs en la saca, algú li va reconéixer i li va delatar com a confessor de José Antonio.
Es troba soterrat en el Panteó dels Caiguts per Déu i per Espanya, hui Església del Cementeri d'Alacant, ciutat en què té també carrer dedicada. En l'actualitat està en procés de beatificació.
Tomba del Capellà Planelles en Alacant
(Foto: Alfredo Campello)
Sent alcalde Juan Antonio Gosálbez Casar es va batejar la llavors Prolongació de Crist de la Pau amb el nom del sacerdot. La placa va ser descoberta al setembre de 1973, durant les festes del Crist.
Per a saber més:
- CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.
- RICO DE ESTASEN, JOSÉ. "El sacerdote que confesó a José Antonio" en INFORMACIÓN, 20 de novembre de 1943.
- SALA SEVA, FEDERICO. "Santjoaners en el recuerdo. Hijos ilustres de San Juan". Ed. Ajuntament de Sant Joan d'Alacant. Alacant, 1997. Pag. 84. Disponible en Biblioteca
Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu
Municipal.
.gif)
Publicado porAlfredo en 22:56
Etiquetas: QR
0 comentarios:
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
