CALLE DE BENIMAGRELL


 CALLE DE BENIMAGRELL

Antes, Avenidas de Italia y Alemania; 
del 16 de febrero (?) y de Francisco Ferrer; 
y de Benimagrell y Juan Rubert 
El 2º tramo se elimina en 1925 
El 1er tramo se elimina en 1936 
Recuperada íntegramente en los años 60

 Benimagrell en los años 80 
(Foto: Archivo fotográfico de LLOIXA)


Según Mikel de Epalza, el origen del nombre de Benimagrell hay que buscarlo en un texto de Ibn Al-Abbar del siglo XIII donde aparece por primera vez su origen. Hace referencia a Saíd Ibn Ahmad Ibn Ibrahim Ibn Abd-Allah Al-Azdi de familia alicantina, aunque no menciona que naciera o viviera en Benimagrell. Saíd era más conocido por Ibn Magrel. Según cuenta en el texto, viajó a la Meca y copiaba ejemplares del Corán entre otras cosas.

La palabra Magrel es árabe pero de origen latino. Son pocos los nombres conservados de origen latino debido en parte al desprestigio de la cultura latina por Al-Ándalus. Magrel es un adjetivo latino formado por magrû (delgado) y el sufijo diminutivo ellû, por lo que Ibn Magrel significaría “hijo de flacucho”. De todas formas y según Epalza, el origen latino de Magrel no queda del todo claro ya que puede ser un mozarabismo, una palabra de origen romance…

El nombre de Saíd viene a significar “de tez morena”. Pero el hecho de que su antepasado más lejano conocido, su bisabuelo, se llamara Abd-Allah (hijo de Dios), nombre llevado por muchos cristianos convertidos al Islam, hacen pensar que entre sus ancestros hubo cristianos. Los orígenes de la familia habría que buscarlos en el siglo XII.

Tras leer la biografía de Ibn al-Abbar parece deducirse que Saíd Ibn Magrel no regresó de su peregrinación a la Meca quizá por las reconquistas cristianas. Pero tampoco es seguro, ya que la reconquista de Alicante y comarca fue aproximadamente sobre el 1250. Pudo llegar a Alicante y después verse obligado a marchar tras la conquista. Lo que sí que parece quedar claro es que era de familia acomodada ya que sólo los que contaban con dinero podían permitirse peregrinar a la Meca. Además el ser reconocido por el arte caligráfico de copiar ejemplares del Corán indican un origen ciudadano y con economía holgada. El hecho de dar nombre a una alquería hace pensar además, que tuvo grandes posesiones en la zona. Posesiones que tras la reconquista cristiana quedarían registradas bajo el nombre familiar de los Banu Magrell (familia de flacucho).

El apodo Magrel aparece en otro pueblo valenciano llamado Massamagrell (mandil-magrel, posada de Magrel, el Flacucho).

 La calle que atraviesa el poblado fue siempre conocida como Benimagrell, pero sufrió varios cambios de nombre. Repasémoslos:

El nombre de Benimagrell permanece imvariable hasta el año 1925. En el pleno del 9 de mayo ese año, a petición de las Sociedades PAtronal y Obrera y Regantes de la Huerta, parte de la calle, concretamente desde el antiguo nº67 hasta el Llogaret, pasa a llevar el nombre de Calle de Juan Rubert "por ser un caso de verdadera ciudadanía y de amor a nuestra patria chica".

Juan Rubert Orts (Alicante, 1865 - Id, 1931). Agente de Aduanas y Presidente del Sindicato de Comisionistas Transitarios y concejal del Ayuntamiento alicantino. Propietario de las fincas Dolores (hoy Nazareth) y Villa Herminia. Fue el precursor de la traída de las aguas del Segura a la Huerta alicantina.

De su matrimonio con Dolores Sales nacerían sus hijas Enriqueta y María Dolores. Rubert muere el 8 de junio de 1931 en su casa de la calle de Bilbao nº1 de Alicante siendo enterrado en el cementerio de esta localidad. En el año 1962 se trató de recuperar de nuevo el nombre de Rubert para un tramo de la calle Benimagrell.

Acceso a Benimagrell en los años 80 
(Foto: Archivo fotográfico de LLOIXA)

El nombre de Rubert permanece invariable, pese a intentos de cambio en 1932, hasta mayo de 1936. En esas fechas no queda claro si pasó a denominarse Calle del 16 de Febrero, o si íntegramente, la calle principal de Benimagrell pasó a denominarse calle de Francisco Ferrer.

16 de febrero de 1936. Fecha del triunfo del Frente Popular en las eleciones. En nuestro pueblo el alcalde Juan Sevila Sala del Partido Republicano Radical, fue sustituido por Emilio Urios Cortés de Izquierda Republicana (F. Popular), si bien a raíz de los Sucesos del 20 de febrero, el Gobernador destituyó el Ayuntamiento y se formó termporalmente una Gestora.

Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 1859 - Barcelona, 1909). Pedagogo catalán fundador de la Escuela Moderna, centro educativo de ideología libertaria. Tras un oscuro proceso judicial, es ejecutado en el Castillo de Montjïuc acusado de haber sido el instigador de la Setmana Tràgica. Dicha ejecución causó indignación en toda Europa. La colocación de una estatua en su honor en Bélgica no estuvo exenta de polémica y ésta sufrió los avatares de la Historia.

El nombre de Ferrer i Guàrdia es eliminado del callejero el 15 de agosto de 1939, quedando la calle Benimagrell dividida en dos, estadísticamente hablando; siendo la plazoleta de la fuente el límite de ambas calles. Los nuevos nombres que recibió Benimagrell fueron Avenida de Italia y Avenida de Alemania.

Italia y Alemania. Países de ideología totalitaria en el año 1936. Junto a Portugal (que también recibió una Avenida en Sant Joan) apoyaron al Ejército sublevado en la Guerra Civil. Como homenaje muchas ciudades de España rotularon con su nombre tres vías públicas, como es el caso de la ciudad de Alicante.

A mediados de los años 60, la totalidad de la calle pasa a ostentar de nuevo el histórico nombre de Calle de Benimagrell.

La fisionomía actual del caserío responde a la necesidad de trazar el desvío de la N-332 que hasta los años 60 atravesaba Sant Joan. Con el nuevo trazado se derribó buena parte del primer tramo de Benimagrell, desapareciendo históricas edificaciones como la Residencia de Monjas Carmelitas, la Capilla de San José y la escuela de niñas.


 Para saber más:

 - CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ayto. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal y Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" del Archivo Municipal.

- DE EPALZA FERRER, MIKEL. “Nota sobre Benimagrell, antropónimo árabe-latino del siglo XIII y topónimo actual de Alicante” en Anales de la Universidad de Alicante nº9 (1992-93) pp 53-67.



 CARRER DE BENIMAGRELL

Abans, Avingudes d'Itàlia i Alemanya; 
del 16 de febrer (?) i de Francisco Ferrer; 
i de Benimagrell i Juan Rubert 
El 2n tram s'elimina en 1925 
El 1r tram s'elimina en 1936 
Recuperada íntegrament als anys 60


Benimagrell als anys 80 
(Foto: Arxiu fotogràfic de LLOIXA)

Segons Mikel de Epalza, l'origen del nom de Benimagrell cal buscar-ho en un text d'Ibn Al-Abbar del segle XIII on apareix per primera vegada el seu origen. Fa referència a Saíd Ibn Ahmad Ibn Ibrahim Ibn Abd-Allah Al-Azdi de família alacantina, encara que no menciona que nasquera o visquera en Benimagrell. Saíd era més conegut per Ibn Magrel. Segons es diu al text, va viatjar a la Meca i copiava exemplars de l'Alcorà entre altres coses.

La paraula Magrel és àrab però d'origen llatí. Són pocs els noms conservats d'origen llatí degut en part al desprestigi de la cultura llatina per Al-Ándalus. Magrel és un adjectiu llatí format per magrû (prim) i el sufix diminutiu ellû, per la qual cosa Ibn Magrel significaria 'fill de sequerut'. De totes maneres i segons Epalza, l'origen llatí de Magrel no queda del tot clar ja que pot ser un mossarabisme, una paraula d'origen romànic...

 Després de llegir la biografia d'Ibn al-Abbar pareix deduir-se que Saíd Ibn Magrel no va tornar del seu pelegrinatge a la Meca potser per les reconquestes cristianes. Però tampoc és segur, ja que la reconquesta d'Alacant i comarca va ser aproximadament sobre el 1250. Pot ser arribara a Alacant i després veure's obligat a anar-se'n després de la conquesta. El que sí que pareix quedar clar és que era de família acomodada ja que només els que comptaven amb diners podien permetre's pelegrinar a la Meca. A més el ser reconegut per l'art cal·ligràfic de copiar exemplars de l'Alcorà indiquen un origen ciutadà i amb economia folgada. El fet de donar nom a una alqueria fa pensar a més, que va tindre grans possessions en la zona. Possessions que després de la reconquista cristiana quedarien registrades davall el nom familiar dels Banu Magrell (família de sequerut).

El malnom Magrel apareix en un altre poble valencià cridat Massamagrell (mandil-magrel, posada de Magrel, el Sequerut) . El carrer que travessa el poblat va ser sempre coneguda com Benimagrell, però va patir diversos canvis de nom. Repassem-los:

El nom de Benimagrell roman imvariable fins a l'any 1925. En el plenari del 9 de maig d'eixe any, a petició de les Societats Patronal i Obrera i Regants de l'Horta, part del carrer, concretament des de l'antic no.67 fins al Llogaret, passa a portar el nom de Carrer de Juan Rubert "por ser un caso de verdadera ciudadanía y de amor a nuestra patria chica".

Juan Rubert Orts (Alacant, 1865 - Id, 1931). Agent de Duanes i President del Sindicat de Comissionistes Transitaris i regidor de l'Ajuntament alacantí. Propietari de les finques Dolores (hui Nazareth) i Villa Herminia. Va ser el precursor de la portada de les aigües del Segura a l'Horta alacantina.

Del seu matrimoni amb Dolores Sals naixerien les seues filles Enriqueta i María Dolores. Rubert mor el 8 de juny de 1931 en sa casa del carrer de Bilbao no.1 d'Alacant sent soterrat en el cementeri d'esta localitat. L'any 1962 es va tractar de recuperar novament el nom de Rubert per a un tram del carrer Benimagrell.

 Accés a Benimagrell als anys 80 
(Foto: Arxiu fotogràfic de LLOIXA)

El nom de Rubert roman invariable, a pesar d'intents de canvi en 1932, fins maig de 1936. En eixes dates no queda clar si va passar a denominar-se Carrer del 16 de Febrer, o si íntegrament, el carrer principal de Benimagrell va passar a denominar-se Carrer de Francisco Ferrer.

16 de febrer de 1936. Data del triomf del Front Popular en les eleciones. En el nostre poble l'alcalde Juan Sevila Sala del Partit Republicà Radical, va ser substituït per Emilio Urios Cortés d'Esquerra Republicana (F. Popular), si bé l'Ajuntament va ser destituït pel Governador arran dels succesos del 20 de febrer a Alacant i es va formar termporalmente una Gestora.

Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 1859 - Barcelona, 1909) . Pedagog català fundador de l'Escola Moderna, centre educatiu d'ideologia llibertària. Després d'un fosc procés judicial, és executat en el Castell de Montjïuc acusat d'haver sigut l'instigador de la Setmana Tràgica. La dita execució va causar indignació en tota Europa. La col·locació d'una estàtua en el seu honor a Bèlgica no va estar exempta de polèmica i aquesta va patir els avatars de la Història.

El nom de Ferrer i Guàrdia és eliminat de la guia de carrers el 15 d'agost de 1939, quedant el carrer Benimagrell dividit en dos, estadísticament parlant; sent la placeta de la font el límit d'ambdós carrers. Els nous noms que va rebre Benimagrell van ser Avinguda d'Itàlia i Avinguda d'Alemanya.

Itàlia i Alemanya. Països d'ideologia totalitària l'any 1936. Junt amb Portugal (que també va rebre una Avinguda en Sant Joan) van recolzar a l'Exèrcit sublevat en la Guerra Civil. Com a homenatge moltes ciutats d'Espanya van retolar amb el seu nom tres vies públiques, com és el cas de la ciutat d'Alacant.

A mitjan anys 60, la totalitat del carrer passa a ostentar novament l'històric nom de Carrer de Benimagrell.

La fisonomia actual del caseriu respon a la necessitat de traçar la desviació de la N-332 que fins als anys 60 travessava Sant Joan. Amb el nou traçat es va derrocar bona part del primer tram de Benimagrell, desapareixent històriques edificacions com la Residència de Monges Carmelites, la Capella de Sant Josep i l'escola de xiquetes.

Per a saber més:


 - CAMPELLO QUEREDA, ALFREDO. "Callejero biográfico de Sant Joan d'Alacant". Ed. Ajuntament. de Sant Joan d'Alacant, 2008. Disponible en Biblioteca Municipal i Biblioteca Auxiliar "Maximiliano Pastor" de l'Arxiu Municipal.

- DE EPALZA FERRER, MIKEL. “Nota sobre Benimagrell, antropónimo árabe-latino del siglo XIII y topónimo actual de Alicante” en Anales de la Universidad de Alicante no.9 (1992-93) pp 53-67.







Publicado porAlfredo en 22:35  

0 comentarios:

Publicar un comentario